diumenge, 3 d’octubre de 2010

El Montsent de Pallars

Emblema i far de dues valls separades per la seva presència, malgrat no ha aconseguit mai, però, abaratir la tossuderia de l'home de pujar colls i carenes per tal d'unir pobles, camins, ramats, fires i vides. I és que aquests, a través del Coll de Triador, en la seva vessant meridional, punt històric de tria de ramats en baixant de les muntanyes, allà per Sant Miquel, han aconseguit salvar, des de fa mil·lennis, la seva majestuosa planta.

El Montsent de Pallars (2.883 mts)

Potser per això, tant les gents de la Vall Fosca com les d'Àssua, sempre l'han tingut com a respectuós guardià de les seves contrades i així l'han venerat des de ben xiquets en alçar els ulls cel enllà, per sobre de les cases dels seus pobles amb noms de bell dringar... Cabdella, Espui, entre d'altres, enclotats a la vall de l'electricitat...

L'allargassada Vall Fosca des del cim del Montsent de Pallars

... Llessuí, Bernui o Altron, petit tast dels llogarrets escampats per la vall dels ramats i les pastures.

La Vall d'Àssua, escortada per la boira alta,
des del cim del Montsent de Pallars

I si hom s'esplaia en el cim, al costat de la palplantada senyera, bressolada a la seva manera per les pluges, vents i neus de raça pallaresa, atalaiarà nord enllà, un altre cim de color de foc. El roig de la seva pedra, des del cap fins als seus peus, encertadament el bateja. Montorroio li'n diuen, de cap altra manera se'l podia anomenar.

El Montorroio (2.862 mts), en la penombra,
des del cim del Montsent de Pallars

Fins allà, si encara guardeu forces al sarró, us hi podeu desplaçar per coll de nom preciós, la Collada d'Entremonts. I des del cim del Montorroio podreu gaudir d'una nova panoràmica, més pomposa si cal, del caràcter senyorial del Montsent avui trescat.

Idò, aquest és el Montsent, en cartografia anomenat de Pallars, tal volta per a reforçar d'orgull la seva pallaresa gènesi, i és que en aquest cim, ja sigui des d'una o altra vall, en comes ermes de pastures o en vessants colgats de neu, s'hi "puia" i no s'hi puja, i si em diuen per a tornar-hi....a xulles me convides!

Si us he convençut, aquí trobareu els detalls i el "track" de la ruta.

8 comentaris:

  1. Quina senyora caminada! Fantàstiques fotos! i el track molt bó. Potser quan deixi de fumar i fer mala vida m'animi.

    ResponElimina
  2. Au doncs, Alyebard! Som-hi! Fora tabac i calça't les xiruques!

    ResponElimina
  3. Per fer això cal estar molt bé fisicament.....ens hi haurem de posar

    ResponElimina
  4. Garbi24, és clar que es necessita certa forma física, però la resta és "coco".

    I tampoc us penseu, el Montsent sembla molt però després es puja ràpid i fàcilet.

    ResponElimina
  5. M'encanta llegir guies d'excursions, casi tant o més com fer-les jo!! Devem tenir a casa nostra tots els guies escrits mai sobre Els Ports (Terres de l'Ebre). Fins i tot alguna vegada sortim a caminar alguna ...
    Apuntaré les teves explicacions a la llista de "coses per fer un dia" - gracies!

    ResponElimina
  6. Brian, doncs els Ports tenen un encant especial, certament. Per a mi son els Pirineus del Sud. Ja fa uns anyets, amb un molt bon amic, vam fer una travessa integral en 4 dies de cap a cap dels Ports... va ser fantàstica! Una autèntica meravella!

    ResponElimina
  7. Una genial descripció d'aquesta gran roca que corona les dues valls.
    Felicitats!

    ResponElimina
  8. DANI:Moltes gràcies, company! Segur que tu, el Montsent, te'l coneixes molt millor que no pas jo! ;)

    ResponElimina