divendres, 28 de setembre del 2012

El fillet de les castanyes bordes



Des del dia de la Mercè i fins l'endemà vaig dur aquest parell de castanyes bordes a la butxaca tot el sant dia, tal i com tu em vas ensenyar.

Són les mateixes castanyes que fa uns anys em vas regalar, amorosament, per mirar de guarir aquells problemes de salut que em van assolar. A mig camí entre les bruixes i les trementinaires, entre l'esperança i la teva bondat infinita.

Així, si fa uns anys, remei popular o no, estic convençut que em van ajudar a superar les meves dolències, aquesta setmana, prement-les fort entre les meves mans, des de la butxaca estant, m'han acompanyat per assumir el dolor de la teva absència definitiva.

La meva àvia de bellíssim català ponentí. La meva iaia eternament bondadosa, agraïda i riallera.

La que sempre guardava uns dinerets, per pocs que fossin, pels seus néts. La il·lusió amb que ens donava aquell bitllet de pocs euros, multiplicava per infinit el seu valor.

La que sempre em tenia preparada una "xicolata" del Jolonch quan pujava al mas. Amb pa amb oli, amb una torrada a la llar de foc o bé queixalada a pèl, tal i com ella deia que era millor.

Descansa per fi, iaia, al costat del teu admiradíssim pare "al cel sigue". Nosaltres cuidarem, tan bonament com podrem, del padrí, inseparable i irreductible company del teu viatge, tot i que ja et ben asseguro que serà feina feixuga mirar d'omplir l'immens espai que tu abastaves.

No podré deixar d'estimar-te mai, iaia. Sempre viuràs en mi.

Vull seguir sent, tot el que em quedi de vida, com sempre em deies a mi i als altres néts, el teu "fillet".

"Les àvies, dels petits en diuen fillets, mai s'ha sentit una àvia que digui estigues quiet, netet, o neteta, i és que els estimen com fills, més aviat això, fillets."

Fragment del llibre "La inundació"
Olga Xirinacs

dimecres, 19 de setembre del 2012

Tres corones i una meta


Tre Kronor (pronunciat "tria crúnor")
Les Tres Corones, emblema de Suècia

El passat cap de setmana vaig tornar, deu anys després del meu Erasmus, a la bellíssima i estimadíssima ciutat d'Estocolm. 

A mode de petit i modest homenatge, d'aquell mig any inoblidable, vaig voler tornar a la capital sueca, i córrer i recórrer de nou aquells carrers que fa una dècada em van acollir. I per córrer i recórrer la ciutat res millor que fer-ho participant a la Mitja Marató d'Estocolm!

Així, a la capital del regne de les tres corones, tots els de la colla vam enfundar-nos la samarra estelada per a córrer els 21 quilòmetres de la mitja.

Dirigint-nos a la línia de sortida, disposats a córrer i encalçar la nostra meta
#tenimpressa

Passió. Entre els catalans que vam topar, volent-se fer fotos amb nosaltres com si fossim l'Usain Bolt.

Curiositat. Entre molts ciutadans suecs, constatant que ens coneixen més del que ens pensem.

Aplaudiments. Fins i tot n'hi ha que ens van aplaudir i animar en reconèixer la samarra estelada.

Reconeixement. Quan vam bramar, tot corrent, per corregir l'speaker que animava la cursa que havia dit "Spanieeeeen" al nostre pas, i va acabar etzibant pels altaveus un "Katalooooonieeeen"!!!!

Orgull. Quan vam desplegar l'estelada tot corrent la recta final, davant del Palau Reial, al rovell de l'ou de la capital sueca, enmig de milers i milers d'amatents ulls blaus escandinaus.

Si a la terra de les tres corones vam assolir la nostra quimera particular, res ens aturarà al país de la corona borbònica, que només n'és una i llastimosa, per assolir la nostra quimera col·lectiva.

Se dig snart Stockholm!

dimarts, 11 de setembre del 2012

Doble o res

D'aquí

Avui mentre mirava per la televisió les imatges de l'espectacular manifestació de la Diada m'he sentit doblement absent.

Absent entre el milió i mig de persones que avui han fet vessar els carrers de Barcelona.

Absent de la catosfera on ahir el meu blog celebrava el seu segon aniversari.

Ara mateix, però, amb recent estrenada connexió al món, des de la mar endins us he de dir que estic doblement feliç.

Feliç per l'emoció i l'orgull del sarau que, bandarres, heu muntat avui a la capital catalana.

Feliç per, ni que sigui una mica tard, poder celebrar amb tots vosaltres el doblet d'aquest meu racó catosfèric.

Avui hem vençut
però cal seguir empenyent i redoblar el compromís
fins alçar els dits en senyal definitiva de victòria.

Ja n'hi ha prou de mitges tintes.
Juguem al doble o res.

diumenge, 2 de setembre del 2012

Bastiré la mar endins

Al compàs prestat de versos valencians
us he de dir que faig cap a la mar endins.

Essència de porquet de Sant Antoni
reblo el clau de mes voltes i canvio ma clau de volta vital.

Encabiré al sarró més de tres dècades d’andreuenc de soca-rel
i miraré de bastir, mar enllà, noves arrels que sustentin forta soca.

Seguiré devot de qui deixo aquí
i no bastiré cap mar que no hi canti la meva més dolça sirena.

Lluny de casa, vidre delicat i melangiós,
no bastiré cap mar sense la millor família de posidònia protectora.

No modificaré el traç dels viaranys ni de la rosa dels vents,
i entre el Torb i Tramuntana fent marrades seguiré.

Terra endins o mar enllà, irrenunciable, innegociable,
el compromís de les entranyes: llengua, cultura, país.

I a les noves aventures i noves coneixences, només us demano això:

Ajudeu-me a teixir noves veles propulsores,
a dibuixar noves cartes de navegació,
a construir un nou port acollidor,
a bastir una nova vida mar endins.

La Dama De Mallorca (Bonus Track) by Roger Mas on Grooveshark

_________________________________________


Avui al vespre prenc l’avió per a iniciar una nova etapa de la meva vida. Me’n vaig a viure a Mallorca. Nous projectes laborals em porten cap a la major de les Balears. Suposo que m’arriba una temporada de sensacions antagòniques, curulla d’enyors i noves experiències.


Albada des del Cal Porquet andreuenc
Tot s'acaba quan comença un nou viatge, un nou paisatge

Segurament estaré una temporada força desaparegut abans no em situï i pugui tenir internet a la meva nova casa. Fins llavors, cuideu-vos molt i enyoreu-me una micona!