dimarts, 4 de març del 2014

Vint de febrer

Les mans que fan el meu món


"És molt difícil, per jo, mesurar ses emocions.
I més quan noltros sabem que tu ets especial.
Anirem a passejar, ben abrigats, agafats de sa mà."


D'uns dies ençà ja puc, gloriosa natura, prendre i tocar aquella maneta que fa uns mesos intuïa en fràgil blanc i negre, en salutació més volguda que expressa. El truc ha estat magistral, la màgia ha funcionat de veritat. M'he quedat bocabadat.

Unes noves i menudes mans que, malgrat els seus moviments poc traçuts, ja s'han sumat a la pinya vital, contrafortant i estintolant el nostre pilar particular.

Amb tu he conegut el plor incomprensible i irrefrenable que, en absència absoluta de tristesa, en diuen d'alegria i d'emoció. A la teva primera alenada en aquest món, una aureola còsmica m'embargà cos, psique i ànima. Així únicament les llàgrimes fenotípiques varen exhibir, impúdiques, la rabiosa estimació i tendresa que es varen catalitzar, ancestrals i genotípiques, en aquell precís instant. Plor exogen d'amor endogen.

I només néixer, i durant tota la nit i fins a la matinada, ens vas regalar la teva mirada, els teus ulls de traç indefinit, de mirada potser balbucejant, però d'afuadíssima vivor. Ninetes inquietes, trèmules, múrries i trapelles com un esmolet.

Capsa de sons i grinyols inacabables, cara de mil-i-un registres expressius interminables, et fas entendre tossudament, a la teva manera. Però cada cop que aixeques les parpelles, xerres amb els ulls, i jo em desfaig per fora i per dins, des del cap i fins als peus. I així, entre els meus braços, no deixes dempeus en mi res més que la follia d'un instint atàvic de protecció a ultrança, i la mel fugissera d'una tonada que et xiuxiuejo a cau d'orella. I així, tenint-te entre els meus braços, tu em vas explicant increïbles aventures des de la nineta dels teus ulls, mentre jo hi vaig posant les notes d'una maldestra banda sonora.

Mentrestant, el món s'esfuma, les hores es fan minuts i jo, per fi, comprenc l'immens abast de la paraula t'estimo.

La nit que vas néixer ja ens vas regalar els teus ulls 

"Me mires als ulls, tens tantes coses per dir,
cantam una cançó i així mos ho deim tot"