dimarts, 4 de març de 2014

Vint de febrer

Les mans que fan el meu món


"És molt difícil, per jo, mesurar ses emocions.
I més quan noltros sabem que tu ets especial.
Anirem a passejar, ben abrigats, agafats de sa mà."


D'uns dies ençà ja puc, gloriosa natura, prendre i tocar aquella maneta que fa uns mesos intuïa en fràgil blanc i negre, en salutació més volguda que expressa. El truc ha estat magistral, la màgia ha funcionat de veritat. M'he quedat bocabadat.

Unes noves i menudes mans que, malgrat els seus moviments poc traçuts, ja s'han sumat a la pinya vital, contrafortant i estintolant el nostre pilar particular.

Amb tu he conegut el plor incomprensible i irrefrenable que, en absència absoluta de tristesa, en diuen d'alegria i d'emoció. A la teva primera alenada en aquest món, una aureola còsmica m'embargà cos, psique i ànima. Així únicament les llàgrimes fenotípiques varen exhibir, impúdiques, la rabiosa estimació i tendresa que es varen catalitzar, ancestrals i genotípiques, en aquell precís instant. Plor exogen d'amor endogen.

I només néixer, i durant tota la nit i fins a la matinada, ens vas regalar la teva mirada, els teus ulls de traç indefinit, de mirada potser balbucejant, però d'afuadíssima vivor. Ninetes inquietes, trèmules, múrries i trapelles com un esmolet.

Capsa de sons i grinyols inacabables, cara de mil-i-un registres expressius interminables, et fas entendre tossudament, a la teva manera. Però cada cop que aixeques les parpelles, xerres amb els ulls, i jo em desfaig per fora i per dins, des del cap i fins als peus. I així, entre els meus braços, no deixes dempeus en mi res més que la follia d'un instint atàvic de protecció a ultrança, i la mel fugissera d'una tonada que et xiuxiuejo a cau d'orella. I així, tenint-te entre els meus braços, tu em vas explicant increïbles aventures des de la nineta dels teus ulls, mentre jo hi vaig posant les notes d'una maldestra banda sonora.

Mentrestant, el món s'esfuma, les hores es fan minuts i jo, per fi, comprenc l'immens abast de la paraula t'estimo.

La nit que vas néixer ja ens vas regalar els teus ulls 

"Me mires als ulls, tens tantes coses per dir,
cantam una cançó i així mos ho deim tot"

37 comentaris:

  1. És un escrit preciós. Altre cop, enhorabona a tots tres i a gaudir, a gaudir molt, porquets!!

    ResponElimina
  2. Justament ahir pensava que feia temps que no se sabia res de tu, i ja se sap que els embarassos ocupen molt temps, i ja no diguem la canalla. No m'imaginava que el petit Porquet ja seria aquí, quina gran alegria quan he vist el teu blog actualitzat! Per molts anys!! Em sembla que seràs un tros de pare! Ja ens aniràs explicant com va, mentre vas netejant les baves! Les teves, vull dir.

    I ara què, quin regal li podem fer? Perquè regalar-li uns peücs d'aquells està molt vist. Jo m'inclino més per una coseta així:

    http://i01.i.aliimg.com/wsphoto/v0/1151350041/Male-font-b-girls-b-font-shoes-child-font-b-hiking-b-font-font-b-boots.jpg

    ResponElimina
  3. Company, moltes moltes felicitats!.
    Sé exactament de que parles (per triplicat hehehehehe!) i el que sents.
    Són, sempre, unes llàgrimes dolcíssimes, aquestes.

    Saps que em va fascinar? Que em meravella sempre?
    La perfecció de les mans. Tan menudes, fràgils. Però, a la vegada, capaç d'agafar-se amb una força que no li faries.

    20 de febrer? un peixet, com el meu petit que és del 24! (petit respecte els seus germans, clar! que acaba de fer 15 i encara em sembla veure'l com el teu...)
    No t'atabalo més que, segur, estàs canviant bolquers! (un dineral!) ;¬)

    Una abraçada forta, Porquet
    I, amb el teu permís, un petonet dolç per la mare i el nen.

    ResponElimina
  4. Quant dius que pujarà la primera muntanyeta? :P

    ResponElimina
  5. ohhh porquet!!!! ENHORABONA!!! Quines paraules més boniques! De ben segur que quan el porquisó sigui més gran, si té l'oportunitat de llegir això que has escrit, s'emocionarà tan o més que jo!
    Ara, a gaudir-ho!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Moltes felicitats! Em sembla que el teu escrit el subscrivim tots els que som pares...

    ResponElimina
  7. No m'ho esperava pas quan he obert el post que seria tan i tan preciós! ;) Enhorabona, porquet!!!

    ResponElimina
  8. moltes felicitats porket!!
    ja des de petits, i canvia la forma però no la manera, ens hem de fer entendre tossudament i a la nostra manera!:)
    un escrit preciós.

    ResponElimina
  9. Moltes felicitats, i molta felicitat.
    Vida, això és vida!

    ResponElimina
  10. Que bé que ho expliques!!! És màgic, és increïble i molt emocionant...

    Moltíssimes felicitats a tos tres i que gaudiu molt dels sons i grinyols i músiques i cançons amb les que us comunicareu tots plegats i també de els mirades i els somriures, porquet...

    L'altre dia amb una blocaire intentàvem recordar si ja havia passat el temps d'aquest vostre embaràs anunciat. No ens en vam sortir de fer comptes... i en pocs dies... tatxan! els contes ben fets i ben acabats...

    Una abraçada immensa, com sempre m'has emocionat, nano!

    ResponElimina
  11. Enhorabona!!. La majoria de percepcions canvien a partir del neixament del primer fill. Les sensacions i emocions que descrius en són la prova i aquestes han estat les del punt de partida. Preparat per gaudir-ne moltíssimes més.

    ResponElimina
  12. Moltes felicitats!!...
    Quina manera més emocionant i bonica d'explicar-nos totes les teves sensacions com a pare!!... Ja és la segona vegada que ho llegeixo i re-llegeixo...Què maco!!.
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  13. Moltes felicitats!
    En honor a la veritat, he de dir que no te gens de cara de porquet o, com a mínim, mai no havia vist un porquet tan ben acabat. Com es diu?

    ResponElimina
  14. És preciós, el fill, l'escrit i tot plegat, en aquest món d'avui que tot dura un instant, un fill és la única cosa que dura per sempre! i és meravellós! Enhorabona!

    ResponElimina
  15. Xiquet....quanta dolçor i humanitat! Molt maco...escrit i criatura, clar :-)

    ResponElimina
  16. Quina preciositat de criatura, i quin regal més bonic el de la seva mirada...
    Moltes felicitats, j veig que com diem aquí "et cau la baba".
    M'encanten les mans dels nadons, tan petites, però s'agafen amb força a la vida...
    Fes-li un petonet a la maneta.

    ResponElimina
  17. Doncs no fa cara de porquet......jo de tu faria una rida de preguntes.. :-)
    Moltes felicitats i queda't amb aquesta olor tant especial que fan els nadons i que cada vegada que la sentis et recordarà aquests moments.

    ResponElimina
  18. En el teu escrit, que trobo preciós, copses perfectament tota l'emoció i l'estupor que produeix ser pare per primer cop.
    És una preciositat de criatura i se'l veu molt espavilat!
    ENHORABONA!!!

    ResponElimina
  19. L'enhorabona a tots tres, i a la resta de la família. Moltes felicitats. I als Nadals, la seua primera bici... i les botes de muntanya, és clar!. Una abraçada!

    ResponElimina
  20. Olalà!!! Una preciositat de criatura!!! :)

    Moltes felicitats als tres!!! i nen... aquest text d'aquí dalt és poesia!

    :)

    ResponElimina
  21. Mooooooltes felicitats!!!!!!

    Et llegia i no podia parar de somriure. Desprenen tanta tendresa i tant d'amor!

    Un petonàs per tots tres!!! a gaudir de la immensitat!!

    ResponElimina
  22. Moltes felicitats i a partir d'ara a gaudir-lo tot el posible !!

    ResponElimina
  23. Llegint-te m'has fet reviure aquells moments de nou. Moments que quedrán gravats per sempre. Ja esteu ben enganxats, com la força de la seva mà al teu dit.

    Enhorabona als tres, XIN-XIN!!
    Un besset pel nadó.:)

    ResponElimina
  24. Quina preciositat! Moltes felicitats!

    ResponElimina
  25. Oooooh!!! ENHORABONAAAA!!!

    Tal com diu en XEXU, jo també pensava que el Petit Porquet havia d'estar a punt d'arribar... però no fa massa vaig parlar amb tu pel Twitter i no em vaig atrevir a preguntar-te... Ara ja tenim la resposta ¡una preciosa resposta! ;-))

    I quin escrit!! Quan sigui gran i llegeixi el que son pare li va dedicar per anunciar la seva arribada s'emocionarà!! ;-)

    ResponElimina
  26. Arribo quan ja deu ser un campió de la mirada i el moviment!
    Felicitats!!!!!
    Què emocionat és llegir-te (gairebé escoltar-te), porquet estimat! me n'alegra saber-te feliç, saber-vos feliços en la companyia.
    Una abraçada gran! i un petó pel cacauet...dolç...

    ResponElimina
  27. MOLTÍSSIMES FELICITATS! ARA SÍ QUE SÍ!

    Vaja, com m'alegro que encara hi hagi moments així en els temps que corren, els nens sempre donen esperança. Només puc dir que és preciós i que té un nasset molt graciós!

    Enhorabona de nou, siguis molt feliç que de segur seràs un gran pare! Ara us toca passar alguns mesos en vetlla! :)

    ResponElimina
  28. Moltes felicitats macos!
    Que pugui arribar a ser tan petit i que creixin tant...

    ResponElimina
  29. Oooohhh!! Quina preciositat!! Moltes felicitats! La família blogaire creix!

    ResponElimina
  30. Quina entrada més maca, porquet! Avui vull grunyir amb tu i felicitar-te per tenir una mirada tan tendra vers aquesta personeta que és com un regal diví.
    Abraçadeta.

    ResponElimina
  31. Immens immens.
    M'aclame a tu, amic!
    Visca!

    ResponElimina
  32. ¡¡Felicitats!! Perdona el retard, però aquesta absència tan llarga m'havia fet malacostumar.
    Que tingueu sempre una eterna primavera. I que la felicitat no et faci perdre l'escriure.

    ResponElimina
  33. Porquet!!! fa mesos que no bloguejo i m'havia perdut el naixement!! el text és preciós, el nen és preciós i tot el que us passa ho és, també passaràs moments una mica plastes, però no importa, perquè estimes, estimeu i ja està, moltes felicitats per ara i pel que ha de venir!

    ResponElimina
  34. porquet dispensa se m'havia passat.....ara deu ja deu tenir sis mesets la criatura! moltes moltes felicitats encara que siguin amb retard! enhorabona papa porquet!

    ResponElimina