dimecres, 19 de setembre del 2012

Tres corones i una meta


Tre Kronor (pronunciat "tria crúnor")
Les Tres Corones, emblema de Suècia

El passat cap de setmana vaig tornar, deu anys després del meu Erasmus, a la bellíssima i estimadíssima ciutat d'Estocolm. 

A mode de petit i modest homenatge, d'aquell mig any inoblidable, vaig voler tornar a la capital sueca, i córrer i recórrer de nou aquells carrers que fa una dècada em van acollir. I per córrer i recórrer la ciutat res millor que fer-ho participant a la Mitja Marató d'Estocolm!

Així, a la capital del regne de les tres corones, tots els de la colla vam enfundar-nos la samarra estelada per a córrer els 21 quilòmetres de la mitja.

Dirigint-nos a la línia de sortida, disposats a córrer i encalçar la nostra meta
#tenimpressa

Passió. Entre els catalans que vam topar, volent-se fer fotos amb nosaltres com si fossim l'Usain Bolt.

Curiositat. Entre molts ciutadans suecs, constatant que ens coneixen més del que ens pensem.

Aplaudiments. Fins i tot n'hi ha que ens van aplaudir i animar en reconèixer la samarra estelada.

Reconeixement. Quan vam bramar, tot corrent, per corregir l'speaker que animava la cursa que havia dit "Spanieeeeen" al nostre pas, i va acabar etzibant pels altaveus un "Katalooooonieeeen"!!!!

Orgull. Quan vam desplegar l'estelada tot corrent la recta final, davant del Palau Reial, al rovell de l'ou de la capital sueca, enmig de milers i milers d'amatents ulls blaus escandinaus.

Si a la terra de les tres corones vam assolir la nostra quimera particular, res ens aturarà al país de la corona borbònica, que només n'és una i llastimosa, per assolir la nostra quimera col·lectiva.

Se dig snart Stockholm!

68 comentaris:

  1. Bravo, porquet i companyia!!!!

    No entenc questa mania que tenen de canviar el nom de les coses, però bé, finalment tens raó, si en volen dir quimera, doncs l'aconseguirem igual la nostra quimera col·lectiva. Visca la nostra quimera col·lectiva!!!!! Visca Catalunya lliure, quimèrica i independent!!!!!

    I gràcies per la vostra difusió!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. CARME: Que li posin el nom que vulguin, que l'anomenin com els plagui, Carme, nosaltres hem de tenir molt clar el nostre objectiu. Ens posaran pals a les rodes, faran de bruixots fent previsions pessimistes... tant és, si nosaltres tenim clar cap on hem d'anar no ens podran aturar... no ens podran aturar!!! I així ho vam voler demostrar pels carrers d'Estocolm! Tot un orgull fer de representació catalana ben visible a Suècia! Gràcies a tu Carme!

      I per cert, al XeXu l'haurem de dur a fer turisme altre cop a Estocolm. Jo faig de guia i ja veuràs com canvia d'opinió! ;P Estocolm és una ciutat feta per viure-hi. Preciosa!

      Elimina
  2. Estimadíssima n'estic segur, però bellíssima no és, eh! A mi em va semblar una ciutat tota apinyada i caòtica. Però aquí acaben les meves discrepàncies. Per la resta, chapeau en tot. Córrer una mitja, que ja és admirable, però a més fer-ho portant la paraula i els fets, en tot moment mostrant els orígens i les voluntats. Et felicito a tu i a tota la colla, amb aquest esperit tenim molt a dir, no ens hem de cansar mai de manifestar-nos per tot arreu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XEXU: Osti nano, estàs parlant d'Estocolm segur? No et confons? És que si alguna cosa li trobo a la capital sueca és que és una ciutat que no ho sembla, almenys a l'estil que estem acostumats aquí. És precisament una ciutat ordenada, neta, d'àmplies avingudes (excepte Gamla Stan, està clar, la part antiga), i així i tot amb un trànsit molt menor que Barcelona i molt menys sorollosa. És que no em quadra gens la descripció que n'has fet! Com li he dit a la Carme t'hi acompanyem un altre cop i jo et faig de guia! Ja veuràs com canvies d'opinió!

      Gràcies pel reconeixement que ens fas! Realment a l'inici no ens ho vam plantejar com a cap exclamació externa (fa mig any que ho teníem preparat), però els fets han anat com han anat i finalment ens vam sentir, modestament, una mica els representants de Catalunya a la mitja d'Estocolm (què bonic ha de ser representar el país que t'estimes oficialment). Les circumstàncies, amb la Diada pocs dies abans, jo crec que ens va ajudar a estar més encesos i més animats, i fins i tot, jo crec que molta més gent va reconèixer el símbol de l'estelada, ja que vam observar com força gent ens mirava, assenyalava i en parlava!

      Som notícia i això és molt bo!

      Elimina
  3. Ostres doncs a mi sí que em va semblar bellíssima!!!! I no l'estimo pas especialment perquè no hi tinc cap lligam.

    ResponElimina
    Respostes
    1. CARME: Oi que í? Aquest Xexu que es deuria despistar entre tanta sueca rossa... ;p

      Elimina
  4. Eeeeeeeeeeei!!! Molt bé!, sí senyor!! :-))
    Fent feina, fent feina... Genial PORQUET i companyia!! ;-))

    (I la foto on surtis tu, què, eh?)

    ResponElimina
    Respostes
    1. ASSUMPTA: Gràcieeeees, Assumpta!!! Va ser tot un orgull lluir la samarra estelada pels carrers d'Estocolm, tan lluny de casa! Ens vam sentir, d'alguna forma, els representants de Catalunya, com ja li he dit al XeXu. Vam viure moments molt intensos... i l'entrada, a la recta final, desplegant l'estelada enmig de tanta gent no catalana... buffff, quina pujada d'autoestima, adrenalina i trempera!!!

      Per cert, jo surto a la foto que hi ha al post... ;p

      Elimina
  5. Molt bé, Porquet! Heu deixat el pavelló ben alt! El nostre.
    I qui no entengui les nostres "quimeres" que se'n vagi a ... empaitar elefants!

    ResponElimina
    Respostes
    1. GLO.BOS.BLOG: Ho vam intentar! No sé si el vam deixar ben alt, però almenys no el vam deixar malament! Sempre amb respecte, somriures i educació, així ens vam portar els ambaixadors catalans a Suècia!

      I a l'estat espanyol no cal esforçar-se, no ens entenen ni ens volen entendre, viuen en la inòpia i tenen mala fe. Nosaltres a fer el nostre camí!

      Elimina
  6. M´has emocionat!
    Un cap de setmana ben aprofitat, en tots els aspectes, si senyor!!

    Una aferrada i bentornat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. SA LLUNA: Gràcies Lluneta! Celebro haver-te emocionat, i més ara que som veïns i compartim encara moltes més coses de les que ens uneixen i ens fan ser pobles agermanats!

      Un potxó!

      Elimina
    2. Ohhh quin goig que fa aquí al teu bloc, gràcies!!
      He trigat una mica, però ja tens resposta als teus comentaris ;)

      Uns bessets!

      Elimina
  7. Fer-se veure a fora i fer-se fort a casa, una de les millors maneres de fer país. Felicitats porquet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. QUADERN DE MOTS: M'encanta el lema que has escrit. Projecció exterior i fermesa (i molta) interior. Rebrem moltes patacades però, si anem tots units i ignorant-los en les amenaces, res no podran.

      Gràcies a tu Quadern!

      Elimina
  8. ostres..em dec haber aixecat fluixa avui, pero m'has emocionat porquet
    un petonarro ben gran i gracies per fer bandera de la nostra caussa

    ResponElimina
    Respostes
    1. SARGANTANA: Aiiiii, que te m'has posat sentimental! Què bé! Un potxonarro a tu, sargantaneta. Allà on vagi, a mi sempre m'hi trobaràs fent bandera, peti qui peti!

      Elimina
  9. i no pots anar fent mitges maratons cada setmana a tots els paisos de la unió?

    ResponElimina
    Respostes
    1. SR. GASULL: Home Garbi... poder, podria... però no sé si tinc prou calers per pagar-me els desplaçaments, hotels, massatges... això darrer és per si trobo algun sponsor, doncs aprofito i li colo uns absolutament necessaris massatges al final de cada cursa!

      Elimina
  10. jo jo que bo! els Suecs deurien flipar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ARIS: Doncs t'asseguro que força gent ens mirava, alguns encuriosits, d'altres comentant la jugada ja que ens identificaven... però el millor són els que ens vam anar trobant que ens van aplaudir i animar al veure l'estelada... allà vam flipar nosaltres!

      Elimina
  11. eiii això val per 3 11-S!! quedes exempt de la mani per dos anys més! però no voldràs, oi? :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. CLIDICE: Aiiii, com em coneixes, Cli. Encara que m'exhimiu de deu Diades saps perfectament que no hi tornaré a faltar. És més, sempre em quedarà l'espineta de la d'aquest any... però almenys em vaig treure una part de la rabieta alçant l'estelada en tota la llarga recta final! Ooooh! Quin moment! Quin momeeeeent!!!!

      Elimina
  12. És una manera molt especial de tancar aquest cercle de deu anys amb una ciutat que forma part de tu. Una bona manera de retrobar-la i reviure-la. Ara m'has fet pensar que aviat farà deu anys també del meu erasmus a Alemanya, potser faré com tu i tornaré a perdre'm pels mateixos carrers però sense fer cap marató, eh?!

    ResponElimina
    Respostes
    1. SÍLVIA: Deu anys del teu Erasmus a Alemanya??? Ja trigues a tornar-hi! I jo a Alemanya tampoc hi aniria a córrer... que hi aniria a fer unes bones cerveses! M'has fet recordar la fira de la cervesa de Berlín que em vaig trobar per casualitat... què bé que m'ho vaig passar! Va, vingaaaa, ja trigues a tornar a homenatjar el país que et va acollir fa deu anys!

      Elimina
  13. Quina marxa portes!!... D'això en dic aprofitar bé el temps i no deixar-se'n perdre cap.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. MONTSE: Haha! Potser sí que porto una marxa... de més! Que a vegades m'agafa una mena de sensació d'estrès o d'ofec o de jo què sé, però que m'agafa la sensació que no arribo enlloc... brrrr, però suposo que d'això es tracta, no? D'esprémer aquesta vida tot el que poguem! Un potxonet!

      Elimina
  14. Respostes
    1. ALYEBARD: I amb 7 estelades! Una per cada un dels que hi vam anar... més dues que vam desplegar a la recta final.... 9 estelades i 2 pebrots!

      Elimina
  15. Se m'ha posat la "gallina de piel" imaginant-m'ho!

    ResponElimina
    Respostes
    1. AITOR: Imagina-t'ho... però si vols te'n passo algunes fotos que va ser ben real tot plegat! Este es uno!

      Elimina
  16. fem merits per ser embaixador català a suècia? xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. PONS007: No hi ha feina que em plagués més en aquest món! A més, si el senyor Clos se'n va anar a Turquia a ser-ho de les espanyes... jo també puc per Catalunya no?

      Elimina
  17. Així que vas anar a Estocolm a fer una marató! Tot llegint les teves lletres he anat sentint tot allò que escrius.... la passió, l'emoció, l'orgull... suposo que ja deus saber que no em considero pas nacionalista, de fet sempre m'ha importat una merda tot el tema de les fronteres, les banderes i les discusions polítiques d'aquesta mena, però ara ha arribat un moment en què hi ha tant sentiment independentista, hi ha tantes il·lusions, que vulguis que no, s'encomanen.
    Una abraçada porquet!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ALBA: Ehem... podria fardar que vaig fer una marató, Alba, però era "només" una mitja marató! És a dir la meitat! De marató ja en vaig tenir ben bé prou al mes de març a Barcelona... La mitja m'encanta. És una distància bonica i que trobo força assumible amb una mica d'entrenament!

      Respecte al que comentes del catalanisme. Bé, t'entenc perfectament. Ningú està obligat a sentir-se d'una manera. Tothom és ben lliure! (després diran que els catalans fem apartheid nacionalista...). Celebro però que, almenys, les teves simpaties s'acostin a allò que alguns estimem. Jo ho he estat des de ben menut. Vaig comprar-me la meva primera estelada quan devia tenir 13 o 14 anys, amb la setmanada dels pares, i als 15 ja la vaig treure al carrer per primer cop... a l'arribada de la flama olímpica a Barcelona. Així que ja veus que tinc un currículum! Per tant, l'emoció que sento, que sentim molts que fa molts anys que estem per aquesta causa, a dia d'avui és indescriptible. Però és emoció, alegria, pell de gallina... res d'odi, d'insults i amenaces (com no paren d'arribar des de l'altra banda). Senzillament volem fer el nostre camí sols, perquè jo no vull viatjar amb qui t'ofega, t'insulta i et menysprea.

      Un potxó Alba!

      Elimina
  18. Temps d'herois, temps de Titans. Temps de quimeres!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. JOAN: I tant que sí, Joan. Temps de mantenir-se ferms i de no caure ni en provocacions ni en la por que ens intenten fer arribar. Forts i ferms aconseguirem qualsevol quimera que ens proposem.

      Elimina
  19. Visca Catalunya lliure, i com més ambaixadors tinguem, millor que millor!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. DAFNE: Doncs jo ja he començat a fer oposicions per treure'm la plaça d'ambaixador a Suècia! ;P

      Elimina
  20. Tens tots els números per ser l'embaixador català a Suècia. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. GERARD AGUDO: Hehe, com li deia a la Dafne jo ja he començat a fer les oposicions per a la plaça. He superar les proves físiques! (i jo que em pensava que quan em van dir proves físiques serien més de contacte amb el món femení suec...)

      Elimina
  21. Ei, lo de kataloooonieeen em sembla gloriós. I n'hi han quimeres i quimeres. Que no ho posen tot al mateix sac. Una abraçada.

    ResponElimina
  22. VICICLE: Ooooh, és que va ser un moment memorable, t'ho juro. Sentir el nom de Catalunya pronunciat per un speaker suec a tot drap... buf, allò va ser la millor injecció d'energia!

    Com bé dius, hi ha quimeres i quimeres. I fins i tot algunes d'aquestes que les anomenen quimeres ja no ho són tant, que són objectius assolibles amb la voluntat del poble i la fermesa com a unió.

    ResponElimina
  23. Emocionant.
    Katalooooniiiiaaaa!!! pell de gallina. :)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. DRAPAIRE DE MOTS: Hehe, la veritat és que en diverses ocasions durant la cursa vaig tenir pell de gallina! Molta emoció, molta!

      Elimina
  24. Ben fet! ben contat! felicitats porquet per córrer, per la samarreta ! per tot! per les tres corones! per la independència!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ELFREELANG: Gràcies Elfri!!! Mira que nosaltres vam rebre bones dosis d'energia, però la que encomanes tu també, déu n'hi do!!!

      Elimina
  25. Hola Porquet! Molt ben fet, a lluir senyera amb orgull per Estocolm! He llegit els últims posts i he vist que te n'has anat a terres mallorquines, simplement desitjar-te molta sort en aquesta nova etapa. Segur que la serra de tramuntana ja deu estar esperant les teves sortides! Ah, i felicitats pels 2 anys de blog!! Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. BARCELONA: Ei Barceee!!!! Què tal? Bentornada! Quina il·lusió tornar a veure't per aquí! Que no m'oblido que vam pujar de bracet a la darrera edició dels premis C@ats! Gràcies pels bons desitjos. Espero que aquesta experiència mallorquina sigui profitosa! Tant de bo! I respecte a Estocolm... ja et puc assegurar que va ser ben profitós! ;p

      Elimina
  26. Així m'agrada, espectacular,estem per Mallorca caminant, i m'han preguntat: where are you from?. Resposta meva: I am from Girona, els guiris fan una cara rara, continuo per situar-los, near Barcelona, from CATALONIA i res més. Somriuen, i em diuen que estan assebentats dela gran manifestació, jo els hi responc, jo també hi vaig ser. La conversa posterior ja va ser de promocionar el meu país!!!!!!!!!! Ja estic esperant algun post d'aquestes terres mallorquines

    ResponElimina
    Respostes
    1. MARTA: Hehe, suposo que ara t'he de dir benvinguda a Mallorca! La ruta de Tramuntana jo la vaig fer fa uns anys amb un amic i en vam quedar entusiasmats. Segur que t'encantarà!

      Així m'agrada! A totes les converses que puguem hem d'anar fent promoció i bandera de la nostra causa. Que vegin a la resta d'Europa i el món que som pacífics, alegres i no volem cap mena de violència ni res. Pacíficament volem assolir els nostres anhels de llibertat!

      Que acabi d'anar bé per Tramuntana!

      Elimina
  27. És clar que si, si un lluita, treballa per allò que estima, ho ha de portar sempre. En tot el que faci, i ara, més que mai.

    Us ho vau passar bé, us vau sentir orgullosos i us van fer sentir orgullosos de ser catalans. I això dóna energi per córrer molt més enllà!

    ResponElimina
    Respostes
    1. RITS: Gràcies Rits! La veritat és que ens ho vam passar de conya. Duent la samarra estelada, enarborant-la a la recta final, però a part de tot això, gaudint d'un magnífic cap de setmana amb la colla (que ara els tinc una mica més lluny). Va ser un d'aquells cap de setmana que no s'obliden i que ens quedaran gravats per sempre mes amb un munt d'anècdotes i bons riures!

      Elimina
  28. M'alegro per l'experiència, pel retrobament suec i la cursa estelada! Em fas pensar en els propers JJOO de Rio el 2016. Tindrem representació catalana? Si no, serà el 2020 (a Madrid (!), Tòquio o Istambul). Ja podem començar a pensar en l'abanderat/da :D

    Per cert, jo també vaig tornar cap als 10 anys a Caen, on vaig fer l'erasmus, i m'agradaria tornar-hi aviat, que ja en fa 20! Formen part de nosaltres, aquestes ciutats i personetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. GEMMA SARA: Jo ja he presentat les meves credencials per a possible abanderat català als propers Jocs Olímpics! ;P Esperem, en tot cas, que si pot ser el 2016 no haguem d'esperar fins el 2020!

      Així que també vas viure l'experiència Erasmus? Ostres, però devies ser de les primeres, no? Segurament quan hi vas anar tu ni les places es devien omplir. Recordo que va ser més tard quan això de l'Erasmus va agafar tanta volada.

      Com bé dius, les ciutats, llocs i persones que vam viure i trobar durant la nostra estada Erasmus ens quedaran gravades per sempre més. És una experiència inoblidable i això fa que els guardem un petit racó del nostre cor. Jo sempre duré Estocolm molt endins, i mentre pugui, hi vull seguir tornant cada cert temps. M'encanta.

      Elimina
    2. Sí que vaig ser de les primeres, de fet, gràcies a la poca demanda que hi havia vaig poder repetir l'any següent!

      Elimina
    3. GEMMA SARA: Uaaaaalaaaaa dos Erasmus!!! Lladre! ;p

      Elimina
  29. Vaig anar-hi fa dos estius i em va encantar. Recordo que ja en vam parlar. Una ciutat preciosa. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. JORDICINE: Tens raó Jordi! La veritat és que tothom (o gairebé, que no se m'enfadi en XeXu) que conec que hi ha estat n'ha tornat enamorat!

      Elimina
  30. Sou grans! Entre tots hem de posar el nostre granet de sorra per aconseguir ser lliures!

    ResponElimina
    Respostes
    1. DERIC: I tant! Tots, fent pinya, és l'única manera d'aconseguir aquest repte tan difícil... nosaltres ja vam aconseguir el de la mitja tots plegats!

      Elimina
  31. Estimat Porquet, constato que estàs batent molts rècords... Deus tenir ara una bona reserva d'adrenalina i endorfines per tot el que pugui arribar.
    Gràcies en nom meu, i bona tardor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. OLGA XIRINACS: Mmmmm no sé si tots els rècords, però almenys anem fent camí amb alguns dels reptes que ens anem plantejant a títol individual. Que no és poca cosa! Les reserves, Olga, estan al màxim! Necessitem el dipòsit ben ple per aguantar aquesta carretera revirada i plena de sotracs que tenim per endavant!

      Elimina
  32. Esque SER CATALÀ a Catalunya es molt facil , lo que costa i te merito es SER Català Fora de Catalunya amb unaltra Pais un molts no saben ni un es Catalunya he . Catalans com tu PORQUET Necesita Catalunya per TOT EL MÓN Bosaltres feu gran Catalunya i no cobreu pas un sou com BRU DE SALA de 123.450 Euros he Bosaltres feu aixo gratis per el bostra amor i Fidelitat a al bostra PAIS .. CATALUNYA . SEMPRE FIDELS A CATALUNYA Digues que si PORQUET .. JOSEP PAGES I CANALETA ... CARDEDEU

    ResponElimina