Permeteu-me l'alteració de l'expressió "una de freda i una de calenta" per a fer una petita radiografia setmanal de l'actualitat lingüística en tres dels territoris de parla catalana.
LA FREDA
Al País dels Pirineus, al Principat d'Andorra, en els seus comerços és gairebé un miracle que t'atenguin en català, única llengua oficial d'aquesta menuda vall pirinenca. La notícia publicada avui esmenta que això succeeix a "les grans superfícies" i especifica que és el cas en que el venedor "es dirigeix exclusivament en català al client".
Bé, edulcorem-ho tant com vulguem, però, almenys per la meva experiència personal, a les zones més comercials andorranes la presència de llengües forasteres és àmpliament majoritària, i el català, ai las!, malda com sempre, en aquesta amalgama multicultural, per a agafar alguna glopada d'aire que el permeti anar tirant.
LA CALENTA
Malgrat les inclemències que viu el sector de la població que usa i defensa el valencià al seu propi territori, malgrat no se'ls respectin cap ni un dels seus drets, malgrat siguin tractats amb duresa o condemnats a l'oblit, segons com bufi el vent, segueix havent-hi gent disposada a seguir treballant amb fermesa per la cultura i la llengua, i per a que aquestes no acabin essent un reducte folklòric del "levante peninsular". Avui, 9 d'Octubre, el País Valencià surt al carrer...bona Diada Nacional!
LA CLATELLADA
Sempre és un plaer llegir en Gabriel Bibiloni, i en el seu darrer article torna a mostrar el seu vessant més mordaç. Posa el dit a la nafra de la demagògia i la ignorància més supina mostrada aquesta setmana per una bestioleta anomenada José Ramón Bauzá (així, amb accent a la castellana), president del "Partido Popular de Baleares".
Aquest individu en va deixar anar una de l'alçada d'un campanar, aquesta setmana. En defensa de la "libertad" que tants cops, a alguns, els omple la boca, va etzibar que si ell era el proper president del parlament balear (cosa altament probable el proper mes de maig) derogaria la llei de normalització lingüística, aprovada l'any 1986 amb la unanimitat de tot el parlament de les illes... i sota la presidència de Gabriel Cañellas... del PP (curiosa variant de la "libertad" enarbora aquesta bestioleta).
Per a llepar-me les ferides que m'ha deixat aquesta notícia m'he apressat a refugiar-me a l'univers Bibiloni, i així hi he trobat aquest post al seu bloc. Llegiu-lo, jo només puc callar davant l'eloqüència de les seves paraules... i si no de la imatge (que ja sabeu allò de la diferent vàlua de paraules i imatges).
Cliqueu sobre la imatge per a veure-la ampliada.
Cliqueu sobre la imatge per a veure-la ampliada.
 |
| Extret de http://bibiloni.cat/blog/ |
Memorable, clarivident i alliçonador. Una clatellada a la demagògia i la ignorància de la bestioleta i tota la seva cort (anava a dir de porcs, però això seria una ofensa per al porquet de Sant Antoni, que gaudeix i presumeix d'una cort molt més assenyada, prudent i intel·ligent).
Malgrat les polítiques educatives i socials dels governs que hem tingut al País Valencià, que no han posat massa interés en promoure l'ús de la nostra llengua, jo crec que llevat de les grans poblacions, en que la cosa està molt més difícil, s'utilitza cada vegada més el valencià, almenys de forma oral i ja comença a eixir de l'àmbit informal.
ResponEliminaSé que resta molt a fer encara. Però, no desesperem.
Jpmerch, doncs m'acabes d'alegrar el dia. És ben cert que potser, a voltes, des del Principat es veuen les coses de forma massa dramàtica. Així que, rebre aquestes bones noves directament des del País Valencià és una petita mostra de joia i esperança. No defalliu, si us plau!
ResponElimina