dijous, 14 d’octubre de 2010

Nens insolents a glops de Cola Cao

Primer rememorem aquest anunci de Cola Cao dels anys 80.


Ara, en canvi, suportem el darrer anunci de Cola Cao d'enguany.



La comparativa que se n'extreu entre ambdós anuncis és la següent:

COLA CAO ANYS 80
COLA CAO 2010
Bàsquet (esport d’equip)
Surf (esport “guai” individual i individualista)
Noi de tipologia física força corrent entre la jovenalla del país.
Noi de trets físics força diferents als habituals entre la quitxalla (culte a la imatge)
El nen admira el joc de l’adult des de la banda
El nen enveja els adults des de la platja
L’adult mostra al menut com ha de jugar
“A los 3 años ya me aguantaba en una tabla de surf”, fanfarroneja el sagal
“Ahora tu, campeón!”
Frase amb que l’adult convida a jugar el nen
El vailet decideix llençar-se a l’aigua sense l’autorització dels adults
L’adult fa una exhibició de joc NBA
El nen és el que fa una gran exhibició de dots surferes dignes de Beach Boy
L’adult ajuda l’infant a tirar a cistella
“siempre hay un amigo que te ayuda a llegar”
“Porque que sea pequeño no significa que no pueda hacer grandes cosas”, fanfarroneja altra volta el xiquet.
El nen acaba bevent Cola Cao tot admirant, de nou, l’adult
“Tu tomas mucho Cola Cao, verdad?”
El nen acaba bevent Cola Cao tot essent admirat per la resta d’adults
El lema de l’anunci és un exemple de sacrifici i esforç, bàsics per al creixement d’un infant
“TE AYUDA CON FUERZA”
El lema de l’anunci és una invitació a la xauxa, la disbauxa i el fes el que et roti que seràs un paio genial, i sobretot, que ningú et digui el contrari
“COMO QUIERAS”

En tres dècades es veu un immens canvi en la manera de tractar la quitxalla i les seves capacitats.

Després ens queixem que els nostres infants pugen insolents, descarats, maleducats i sense cap mena de respecte per els seus pares, els professors i la gent gran i adulta que els envolta.

Si us plau, deixem que els nens siguin nens...

7 comentaris:

  1. Tota la raó del món! Recordo una dita de la meva àvia que ja la sentia de petita, imagina't si en fa temps d'això. Una bufetada a temps salva de la forca!. Per això pugen així ara, els hi hem donat de tot sense transmetre'ls la cultura de l'esforç i que tot té un cost. I que la base és el respecte. Uf, va dir ell.

    ResponElimina
  2. Si els nens han de ser nens no crec que sigui necessari que vegin anuncis, o directament res que emeti la televisió..

    ResponElimina
  3. Ja fa ràbia el rubiales aquest de surf...

    ResponElimina
  4. vist així fa esgarrifar...però és cert , massa cert

    ResponElimina
  5. Merda, em recordo de l'anunci dels 80, m'estic fent gran!

    Bé, és una molt bona observació, sembla que la societat i els valors estan canviant molt. Semblen petits detalls, però realment, és un reflex del que hi ha. No sóc qui per dir com pujar i educar la canalla, però estic 100% d'acord amb la teva darrera frase.

    ResponElimina
  6. Alyebard, molt bona la dita de la teva àvia, clar que, avui en dia, vigila que si et senten dient això encara et poden denunciar per maltractaments.

    Molon labe, benvingut al blog! Absolutament d'acord. La tele està en franca decadència (a excepció d'alguna honrada rara avis que circula per algun canal... l'altre dia ensenyaven a planxar i estendre la roba... brutal!)

    Remitjó, el rubiales primer hauria d'aprendre a pentinar-se quan venen els de la tele.

    Garbi 24, portar les coses a l'extrem de l'absurd ja era una pràctica filosòfica antiga... i això, a vegades, permet veure les coses amb certa perspectiva que, sí, alguns cops fa esgarrifar.

    Candela, però ràbia de la de veritat eh????

    Xexu, benvingut al blog! A mi també em va saltar la llagrimeta al tornar a veure aquest anunci dels 80. I sembla clar que els valors de la societat muten ràpidament. A mi, tot sovint, em sembla que no tinc la capacitat per adaptar-m'hi amb la rapidesa que aquests canvis demanen (d'altra banda, a vegades, sorrut de mena, no accepto certs canvis... serà que em vaig fent gran)

    ResponElimina