Un dia de compres entre clàssics barcelonins del beure i el menjar

Ahir dissabte, com que ja s'acosta inexorable l'hivern, vam decidir, la noia de la Plaça Eivissa i jo, baixar a Barcelona a endinsar-nos en les multituds anònimes de turistes, comerciants i vagants, i si hi havia sort i inspiració adquirir algunes samarres, pantalons i potser algun petit caprici, per a encarar l'estació més freda de l'any.

Ara bé, com que això que se'n diu "anar de compres" no deixa de resultar-nos un xic feixuc, entre tanta gent, música estrident i targetes tremolant, vam decidir, per a fer-ho més entretingut i potser, no sentir-nos tant consumistes compulsius, que aniríem fent parades per anar retrobant i redescobrint aquells clàssics llocs barcelonins en els que hom hi pot fer un bon mos o bé un bon beure al marge del tragí de venedors i de marxants.

I aquest és el recorregut acolorit que ens va sortir, obviant les voltes i revoltes que vàrem fer per a resseguir, amb avidesa, les tendes i centres comercials en els quals ens vam ben firar.

1.- Plaça Urquinaona: Aquí eixim de les entranyes de la capital catalana per una de les boques del metro de la línia 1. Aquesta és una plaça vinguda a menys, envoltada de carrers amb trànsit dens i sorollós, bressol de rodamóns, vagabunds i delinqüents.

2.- Granja Viader: Parada essencial, a primera hora del matí, per a fer un bon esmorzar i agafar forces per a encarar els preus i entrebancs que haurem d'anar sortejant al llarg del dia. La xocolata desfeta d'aquesta més que centenària granja i l'autèntica atmosfera que hom espera trobar en un establiment irreductible que encara s'anomena "granja" són els seus principals baluards (malgrat la seva merescuda aparició en les guies turístiques fa que la presència d'una taula lliure sigui, a voltes, una mica complicada).

3.- Els Quatre Gats: Quan les cames comencen a defallir i la música dels dj's el cap ja fan enterbolir, decidim, xino-xano, arribar-nos al clàssic de clàssics barcelonins. Una bona cervesa fresca rodejats de japonesos enfervorits ens fan sentir estrangers a casa nostra.

4.- Entrepans Conesa: Acomiadant-nos dels Casas, Rusiñol i companyia, si és que en queda alguna cosa d'ells entre els moixos barcelonins, ja se'ns ha obert la gana i tresquem decidits a per uns dels millors entrepans de la capital. En un raconet de la Plaça Sant Jaume, a redós dels centres de poder barcelonins i catalans, ja fa molts anys que un grup d'homes fan uns entrepans deliciosos en una planxa que no para de fumejar i en un espai que, de tant petit, és impossible treballar-hi.

5.- Plaça del Rei: Com que fa un dia radiant i l'espai del Conesa pot arribar a angoixar, decidim dirigir les nostres passes a la que, penso, és la millor plaça barcelonina. Seiem a les seves escalinates, diverses vegades centenàries i mudes testimonis de la història comtal (ho sabíeu que allà mateix un pagès va estar a punt d'assassinar Ferran el Catòlic?). Envoltada totalment d'edificis d'alta història, és un oasi de tranquil·litat enmig del tràfec de la ciutat. Una joia medieval que ens acull en l'acte quotidià de gaudir d'un entrepà, mentre comtes, reis i pagesos de remença ens observen des de l'aureola de la història.

6.- Forn Mistral: Avançada la tarda ja, decidim cloure l'adquisició de béns materials i acabar d'omplir l'esperit i el pap amb una berenar que cada cert temps necessito repetir. Els mini-croissanets d'aquesta fleca històrica ja fa molts anys que fan les delícies dels barcelonins. Personalment, els de xocolata em fan tocar el cel. Tasteu-los, repetireu.

7.- Plaça Universitat: Curull el ventre i sadollat el consumisme decidim finalitzar aquest dia tan barceloní en aquesta plaça seu de manifestants, educadors, estudiants i skaters d'habilitats de principiants. L'autobús ens acull, ara, per allunyar-nos del brogit d'aquesta ciutat i deixar enrere un dia d'agredolces sensacions.

Ens hem retrobat amb la Barcelona més barcelonina, però aquesta ja es veu, sens dubte, que és una mica menys nostra.

Ja tenim l'armari ben equipat per a passar l'hivern, però aquest ús intensiu de la targeta de crèdit fa que, almenys en una part de mi, m'hi romangui una certa sensació d'obscenitat.