dijous, 21 d’octubre de 2010

400 dies de mofa i escarni

Fèlix Millet, el protagonista de "El gran golpe" subtitulada al català

Avui fa, exactament, 400 dies que el senyor Fèlix Millet va entregar una declaració al jutge, el senyor Juli Solaz, un home amb una agenda curulla i rebotida, en que reconeixia un desfalc, al Palau de la Música Catalana, d'almenys 3,3 milions d'euros.


Portada de La Vanguardia del dia següent de l'entrega de la declaració de
 Fèlix Millet al senyor jutge d'agenda ocupadíssima

(clica la portada per a xalar de la declaració)

Personalment em confesso un autèntic profà en temàtica judicial, i jo encara diria més, un refotut inepte, fora del que vaig poder aprendre del gran Perry Mason (n'Ally McBeal no li arribava ni a la sola de la sabata). Així que desconec el curs natural dels procediments judicials i les mil-i-una controvèrsies d'un cas, amb els seus reviraments legals i textos de retorçada comprensió... però, senyor jutge, senyor Solaz, ja fa 400 dies que en Fèlix li va entregar una carta assumint que havia comès furt, manlleu, usurpació... ja fa 400 dies que el senyor Fèlix Millet li va reconèixer, a vós públicament i explícita, que havia robat, robat i robat!!! Així que ja fa 400 dies que aquest senyor, a dreta llei, hauria d'estar engarjolat.

Però no és que no estigui a la presó, és que encara és hora que el senyor jutge es digni a passar llista i fer-lo presentar davant la seva persona. Felicitats senyor Solaz.

400 dies fa que el senyor Millet & Co. (no oblidem el senyor Montull, l'altra mà dreta d'en Fèlix, ja que aquest tenia la seva dreta i esquerra ocupades, ben farcides de bitllets) i el senyor Solaz se'ns pixen a sobre i diuen que plou. I per cert, amb la connivència de la classe política catalana que van delectar-nos amb el teatre de nom pompós de la Comissió d'Investigació del Palau, una obra descafeïnada per a dissimular vergonyes al descobert...

Músic silenciat, 
jutge estressat, 
polític callat,
 lladre en llibertat, 
mofa i escarni de la societat!
                     
Ah! Per cert! i per a més sornegueria, setmanes després, saltava la notícia que, segons una auditoria elaborada per Deloitte (tot i que ara sembla que les auditories perden credibilitat enmig de les batusses de Laportistes i Anti-Laportistes) l'espoli, el frau, la fotuda de mà a la caixa del senyor Millet & Co. era bastant major i es podia elevar entre els 25 i els 31 milions d'euros (si la fas, fes-la bé, deuria pensar la bestioleta).

En resum, 400 dies... i sumant.

5 comentaris:

  1. Vergonya, cavallers! vergonya! I un pobre desgraciat estira la bossa a una iaia i es passa dos anys en presó preventiva. Ja ho diuen, pagant St. Pere canta.

    ResponElimina
  2. anant be el jutjaran quant sigui dins el taud i els fills s'escaparan per un defecte de forma....nosaltres si no paguem una multa de transit segur que ens embarguen el cotxe. Porca misèria

    ResponElimina
  3. Tots a la garjola!!Lladres!!!

    ResponElimina
  4. Alyebard, suposo que ara li retornen els favors fets tots aquests anys als politiquets i personalitats de mitja estrofa que tenim per aquest país. Vergonya, cavallers! Vergonya!

    garbi24, és el problema de no tenir padrins ben engreixats a base de bitllets. Per què la misèria sempre és porca es pregunta el porquet?

    Anònim 1, moltes gràcies!

    Anònim 2, i encara, els que rarament hi van, els posen en cel·les de luxe, en autèntiques suites d'honor! Quins ous!

    ResponElimina