Devot de la litúrgia del PIN

Placa fotografiada a l'interior d'El Corte Inglés d'Elx (Baix Vinalopó)

Quan entres en aquella planta baixa ja denotes que allò és diferent a tot el que has pogut viure fins el moment. Aquelles olors de perfums celestials acompanyades dels somriures "Profident" de les noies amb uniforme que, sense esborrar la rialla de la cara, intenten evitar que les senyores amb crespats assolin les ampolles de mostra. Aquella marroquineria de luxe (o no) que et fa somiar en com podries omplir moneders, bitlleteres i carteres de força virolla, targetes de crèdit i bitllets de cinc-cents euros. Aquella estesa de rellotges que, Casio a part, t'empeny a estirar més el braç que la màniga encara que només sigui per a poder presumir de tenir l'esfera més grossa amb les busques més luxoses...

Ara que encarem la recta final d'aquestes festes, cal que quedi clar que segons els senyors d'El Corte Inglés d'"Elche", les compres compulsives (o no) en un centre comercial com el seu són, gairebé, com el manà caigut del cel (fins i tot la fotografia, en la seva part dreta, em va quedar impregnada d'una enlluernadora llum d'esperança...).

Només una ombra va eclipsar breument aquella claror celestial... aquell to general de l'escrit de la placa d'inauguració d'aquella "Meca" de fe i esperança en el progrés... no sé, em recordava alguna cosa... potser feia massa tuf a altres plaques d'inauguracions pretèrites... no sé... em venien al cap braços alçats, cares al sol, bigotis dictatorials... i embassaments nous de trinca.

Però només va ser una lleugera migranyeta que, ràpidament, se'm va esfumar davant de tan desplegament de béns i luxes que m'oferia aquell centre comercial. Immediatament em vaig fer devot convençut d'aquella fe que m'obria els braços (i les butxaques), tot era esperança, progrés, una gran comunitat agermanada en autèntic desenvolupament cap al futur... "me marca el PIN?"... i ple d'orgull de contribuir al benestar de la meva comunitat, amb calculada cerimoniositat, vaig procedir a fer la meva abnegada contribució a aquesta fe i religió del segle XXI... "gracias... siguiente, por favor?".