 |
| Des del cim del Cogulló d'Estela (1.869 mts), prop d'Espinalbet, Berguedà, els relleus montserratins emergeixen, màgics i misteriosos, d'entre les boires |
"Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra."
 |
| Des del mateix Cogulló, l'espectacular altiplà de la Serra de Busa s'ofereix capdavanter, això sí, sempre esguardat per el llunyà relleu esmolat del vessant septentrional del Montsec, antiga frontera entre sarraïns i cristians |
"Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra."
Salvador Espriu
_________________________________________________________________Des de les talaies muntanyoses d'aquest i d'altres cims
he mirat aquesta terra,
i a on uns la volen veure capcota i engrunada
jo la diviso ufanosament engalanada i sobirana.
Preciosa terra, la nostra!
ResponEliminaVal la pena mirar-la, i si ho fem amb Espriu, millor encara.
I molt i molt bonic el teu post, porquet. M'ha agradat molt
Quines fotos! En veure-les em queda molt més la teva sensació que no pas la que alguns tenen de nosaltres i la nostra terra.
ResponEliminaQue bella la nostra terra! quina sort gaudir d'aquests paisatges!
ResponEliminaBellesa...
ResponEliminaQuina manera més bonica de mirar-la que tens!:)
Cada cop tinc més clar que si estimo a Catalunya és per la terra no pas per la seva gent.
ResponEliminaMolt boniques aquestes fotos, s'em fan les dents llargues.
ResponEliminaMolt bona caminada. És com carregar-se de l'energia tel·lúrica. T'has deixat una foto, una en que es veu una bandera. Ben alta, ben dreta, ben sola. ;)
ResponEliminaQuina bellesa, unes imatges per guardar a la memòria sempre, el nostre país és únic!
ResponEliminaSi ningú pregunta perquè puges al capdamunt d'una muntanya li pots ensenyar l'apunt i dir-li: per mirar, només per això.
ResponEliminaAquest post ens fa sentir petits, com si haguéssim fet un cim, davant de tanta bellesa.
ResponEliminaboniques fotografies, boniques paraules... fan venir ganes de muntanya i molta estima pel nostre pais.
ResponElimina1 abraçada!!
(nieps)
La nostra terra, a més de màgica i bella, algun dia serà encara més nostra que ara.
ResponEliminai que molts més la divisin com tu!
ResponElimina*Sànset*
Quines fotos més maques! I que per molts anys poguem mirar aquesta terra!! ;)
ResponEliminaSalut!
només diré una cosa com correspon a la gent de BARSALONA CA MACU!
ResponEliminaMoltes gràcies a tots per els vostres comentaris! Com sempre dic, el mèrit és de la càmera i del paisatge, que s'hi posa bé!. Per la meva part, he de reconèixer que trepitjar el nostre país, amb intensitat, de nord a sud i de ponent a llevant, des de fa ja quinze anys, m'ha permès conèixer-lo molt i anar-lo estimant passet a passet. Tenim mil-i-un racons preciosos i no sempre cal cercar aquells més coneguts!
ResponEliminaCARME: Gràcies Carme! Tenim una terra que, quan vol, és meravellosa. Gaudim-la!
XEXU: M'agrada que compartim sensacions!
ELFREELANG: Tenim molta sort de viure en una país tan divers en tants pocs quilòmetres de distància.
FANAL BLAU: Gràcies... però la teva manera de mirar-la, a mi, també em té captivat!
MARTELL DE REUS: Certament, hi ha gent que fa pensar en deixar de creure en aquesta nostra terra, però no desesperem, també n'hi ha que paguen, i molt, la pena.
JPMERCH: Doncs ja saps, a calçar-se unes botes!
ALYEBARD: Hehe, m'agrada, ets un "hooligan"... com jo! He preferit deixar la bellesa per a les fotos i la música i la reivindicació per a les paraules!
ZEL: Jo penso com tu, Zel. És únic! I suposo que tothom o pensa de la seva part de món que li ha tocat viure... però una mica de raó tenim!
CLIDICE: Recordo una de les primeres ascensions que em va enganxar definitivament a aquest vici que tinc d'anar a la muntanya. La visió des del capdamunt del Puig Peric, al massís del Carlit... sempre la guardaré a la memòria. Inoblidable. I des de llavors, amunt, sempre amunt!
MONTSE: És una sensació recurrent la de sentir-se diminut davant de l'espectacle de la natura. I sobretot, combinat amb el silenci que envolta aquests paratges. No calen paraules per a desplegar la bellesa... i això fa que aquesta sigui encara més captivadora.
ANÒNIM-NIEPS: Moltes gràcies! A veure si podem fer alguna caminada plegats... a poder ser, acabant amb un bon dinar!
ÒSCAR:: Ui ui ui com m'ha agradat el teu comentari!
SÀNSET: Jo tinc l'esperança que cada cop en serem més.
ALBA: Moltes gràcies! I esperem poder seguir gaudint d'ella una temporada ben llarga (si no ens la malmeten massa...)
SRTA.TIQUISMIQUIS: Hehe.. i no vegis com va gaudir la meva bufeta davant la mà de pins desplegats per aquells paratges...