 |
| Dones en un campament de refugiats d'Haití REUTERS / Kena Betancur |
Dia de Reis. Em llevo assossegadament, tard, ja que ahir a la nit vaig gaudir del plaer de poder llegir fins tard. Avui no tinc cap mena d'obligació fora d'un dinar familiar.
Com cada dia, quan em llevo, poso la televisió una estona, més per acompanyar que per parar-hi massa esment. Normalment poso el 3/24 per anar-me informant de les primeres notícies del dia, però avui, dia de Reis, dubto de si no escalfar-me de bon matí el cap i posar els videoclips de RAC105 i, així, anar fent tot escoltant alguna bona cançó. Finalment, però, pensant en la nit màgica d'ahir, decideixo posar el 3/24 a veure si veig alguna de les típiques escenes de les cavalcades de reis i, sobretot, les precioses imatges que sempre regalen els nens en una nit com aquesta.
La primera notícia que caço, però, al posar el 3/24 és que Amnistia Internacional ha emès un informe en que denuncia que a Haití, un any després del funest terratrèmol, les dones i nenes estan essent doblement víctimes d'aquest. A part de les conseqüències del sisme, que sofreix tota la població, les dones i nenes estan patint un augment escandalós de les agressions sexuals i violacions per part de grups d'homes que campen sense control per l'illa i els camps de refugiats.
L'informe és curull de testimonis punyents i dolorosos. Fa feredat llegir-lo. Amb un bocí d'aquest ja n'he tingut prou i massa.
Després de llegir una notícia com aquesta, en una situació en que se suposa que les persones haurien de col·laborar el màxim possible i ajudar-se i, sobretot, donar un cop de mà als afeblits, als menys afavorits, la realitat es regira com un mitjó i les dones i les nenes (atenció! nenes!!!), per el simple fet de tenir menor força física, són violades i ultratjades per uns animals primitius, criminals i malparits.
L'esperança en l'espècie humana se m'esvaeix a base d'hòsties, se m'escola entre les mans. Som uns salvatges, uns animals cruels i despietats.
Feliç dia de Reis.
____________________________________________________
PD: Després del darrer post no volia seguir posant aigua al vi, però en sentir aquesta notícia a la TV i voltar una mica per internet per a confirmar-la i trobar la informació que us he enllaçat... la ràbia m'ha embargat i m'ha sortit aquest post totalment en calent.
PD 2: Aministia Internacional ha obert un espai a on es pot signar una carta per a enviar a la Secretaria d'Estat de Cooperació Internacional del Govern Espanyol per a que aquest faci de la protecció de les dones i nenes una prioritat en la seva política de cooperació amb Haití. No hi crec massa en aquestes iniciatives, però bé, és l'única i impotent forma que tenim de fer sentir la nostra veu... (jo he estat el firmant número 23... espectacular...)
Una notícia molt lamentable! S'entén perfectament que t'hagi sortit això. No et preocupis...
ResponEliminaA mi potser m'haguessin sortir uns quants disbarats... :P
Quina impotència se sent! Quina ràbia, tens raó som uns salvatges, pitjor que animals.
ResponEliminafas ben fet de recordar-nos Haití i que hem de seguir fent coses que estiguin al nostre abast per protegir la vida i la salut...ara aniré a l'enllaç gràcies porquet!
ResponEliminaJa està fet ara som 30!
ResponEliminaSóc el signant 32.
ResponEliminaÉs trist a l'hora que poc esperançador que l'ésser humà actue d'aquesta manera. Gràcies per recordar-nos, un dia com aquest, que les millors peticions per als Reis d'Orient, són l'ajuda a aquells que la necessiten. Un gran record i un somriure per a ells. I per a tu per fer-nos recordar qui som i d'on venim.
me'n vaig a signar!!!
ResponEliminasi que és molt trist. La veritat és que no sé què dir, entenc perfectament la teva indignació
Mira fa temps vaig llegir "donar ciència i tecnologia a un salvatge no el torna un salvatge civilitzat, el torna un salvatge eficient..."
ResponEliminaHe sentit la notícia mentre dinàvem i...
ResponEliminacolla de porc repugnants!!
s'ha de ser animal.....hi ha gent que no te escrupols
ResponElimina¡Comte i recompte! Dir que les persones són com animals és fer una ofensa als animals i és pecar d'ingenu. Només cal observar els comportaments d'uns i d'altres.
ResponEliminaLa intel·ligència humana només serveix per fer més mal, i així va el món.
Si és que té un creador, s'ha lluït amb l'obra.
Més que signar manifestos prefereixo pagar una quantitat cada mes a IA. Clar que sempre que m'envien una sol·licitud de signatura per mail hi participo, però sincerament, penso que signant no n'hi ha prou.
ResponEliminaLa feina que fan aquesta gent és extraordinària.
No només a Haití passen aquestes coses. Cada vegada que rebo el butlletí a casa ploro i m'indigno i alhora em meravello.
L'ésser humà és capaç de fer les coses més terribles i també les més extraordinàries.
No voldria semblar un pamflet propagandístic.
Salut!
Jo soc de metges sense fronteres, cada més els hi donc una petita quantitat de diners, molt poca cosa perquè desgraciadament no en guanyo més. El més vital es poder donar una sanitat a les persones, no valorem el que tenim, pot anar al metge qualsevol persona, pagui o no la seguretat social. A Haiti, com molts altres llocs, no tenen ni antibiotics i podem morir, simplement, d'una pulmonia. Coneixo metges que sacrifiquen les seves vacances per anar a aquests països a fer la seva professió gratuitament, però és un sacrifici en va si no tenen medicines. Penseu que la vacuna de la Malaria, que el seu creador va donar la patent a l'OMS, molts laboratoris no la volien produïr perquè no don beneficis. I l'Olga té raó en una cosa: els animals son més nobles, no els insultem.
ResponEliminaAra mateix vaig a unir-me al grup, quina desgràcia d'humanitat ens envolta.... (vaja inhumanitat...)
ResponEliminaDeia Hobbes que "l'home és un llop per l'home" o sigui que l'home és dolent per naturalesa i començo a pensar que no li mancava la raó.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari al meu blog. Conec bé el Riu Rialb, i les parets que esmentes. I, és veritat, la zona del Barranc de la Gavarra i el Forat del Buli tenen fama de ser freqüentats pels escurçons.
Impotència, ràbia, indignació, tristesa...
ResponEliminaPodria fer una llista molt llarga sobre els sentiments que m'envaeixen quan sento aquest tipus de notícies, i alhora, sento un gran buit que no sé com descriure...
Desgraciadament la vida no es justa, per que si ho fos...
ResponEliminaSituacions com aquesta ens han de fer entendre i valorar que tenim molta sort, que som uns privilegiats. Hem tingut sort de néixer on ho hem fet.
ResponEliminaMoltes gràcies a tots per els vostres comentaris. Realment tenir coneixement d'aquestes notícies, d'aquestes realitats, és frustrant i decebedor. Tanta història com té l'home, tanta maldat ha anat escampant. Fa reflexionar, la veritat...
ResponEliminaRITA: La propera vegada escriu el que et surti de dins. No serà cap disbarat al costat de fets com els denunciats per Amnistia Internacional.
CARME: El pitjor és aquesta sensació d'impotència i de veure com és una notícia més que ve just després d'una altra i just abans d'una altra.
ELFREELANG: No sé si servirà de res la nostra signatura. Potser només per a sentir-nos menys malament. No ho sé.
OLGUEN: M'ha quedat gravada la teva reflexió final "qui som i d'on venim". Certament, sembla que, malgrat passin anys i segles, l'espècie humana no abandonarà mai la violència innata que porta a dins, gravada en el seu codi genètic.
RITS: Crec que malgrat expressem la nostra indignació cridant als quatre vents, sempre hi haurà qui ens considerarà uns il·lusos i tirarà per el dret, saltant-se normes, lleis, convivència i respecte.
MOLON LABE: Doncs tens tota la raó. L'espècie humana s'ha acabat convertint en una màquina més eficient de matar i maltractar, tant els seus, com el món que l'acull.
ASSUMPTA: Com he dit més amunt, a més, la pitjor sensació és que no passa de ser una notícia més entre les d'economia i les d'esports. És així i ja no me n'estranyo, però a vegades em fa sentir massa malament.
GARBI: Com ja han comentat encertadament alguns blogaires, s'ha de ser pitjor que un animal.
OLGA: Tens tota la raó, ni l'animal amb el cervell més minúscul del planeta és capaç d'engendrar tanta maldat. Subscric plenament les teves paraules.
ELUR: Tranquil·la, no has fet pas cap falca publicitària. Cadascú pot decidir aportar o fer la participació que vulgui i a on vulgui. Jo també crec que, tot sovint, tanta signatura no serveix per a res. És el "dret a rabieta" que ens queda, suposo. Jo reconec que em costa fer aportacions econòmiques, suposo que per una innata desconfiança en algunes entitats (no dic pas IA) i casos de corrupció que han aparegut. I la veritat, reconec que llavors, paguen justos per percadors.
ARIS: M'ha agradat el teu comentari. Has tocat molts temes en poques ratlles. La gent que treballa voluntàriament i sacrifica vacances per anar a treballar en els llocs més desfavorits, per a mi, són autèntics ídols, persones humanes amb majúscules. Es mereixen un monument o deu mil, però, malauradament, tot sovint, ni se'ls reconeix la seva tasca ni s'explica el que fan.
Pel que fa a les farmacèutiques. Clamen al cel les seves actuacions en segons quins temes. No sé si l'has vista però et recomano la pel·lícula "El jardinero fiel". Toca el tema de les farmacèutiques i les seves actuacions al continent africà. Esfereïdor.
ZEL: Bona rectificació. Inhumanitat absoluta. No ho hauríem de qualificar com a acte fet per humans això... però, la pena i la tristesa, és que ho són.
ResponEliminaMARTELL DE REUS: Jo fa temps que ho tinc clar. Col•loca qualsevol persona en una situació extrema i observa el seu comportament...
Què fort! Coneixes el Forat de Bolí! Has fet mai la ruta de pujar el riu i acabar capbussan-te al forat? És genial!
GUSPIRA: El buit, al final, aquesta buidor és horrorosament desesperant.
MAGAZINE.CAT: Si ho fos... no em facis parlar (o escriure) perquè, a cop calent, potser seria massa gros...
ALBERT: Som uns privilegiats. I això no ho hauríem d'oblidar, però sobretot perquè gaudim de molts més recursos que altres zones del planeta. Ara bé, la maldat també campa per aquí. S'expressa en altres formes, però sempre hi és present. I si mai passés una desgràcia com la d'Haití, cada cop tinc més clar que això acabaria sent una selva a on, indubtablement, imperaria la llei del més fort.
Potser amb aquest post i els meus comentaris no he generat massa il•lusió ni optimisme, però sabent que aquestes coses passen al món, cada dia, no ho sé, és trist, massa trist.
A mi se'm van indigestar les festes amb la notícia al País dia 7.Violacions de nenes , de mares...i ningú hi pot fer res?
ResponEliminaAmnistia ho denuncia però nacions Unides què fa? i els govers? Arriba l'ajuda? On és la policia?
Massa preguntes però indigna no trobar respostes.
Ja som 297. El nostre petit granet de sorra.
ResponEliminaJOANA: És dur de creure que això passi amb tota impunitat. És dur i ho trobo incomprensible. Si llegeixes el document hi ha testimonis que parlen de com la policia passa per els camps de refugiats sense fer-hi res. De fet, ja han passat uns dies i ja no se n'ha tornat a parlar i m'hi jugo el que sigui que la situació segueix igual... i ja ningú en parla.
ResponEliminaTU, JO I L'OTIS: Doncs mira, ja en som uns quants més! Poquets, però. No crec que el govern se senti molt condicionat per 300 firmes... En fi, com tu dius, anem posant granets.