diumenge, 30 de gener del 2011

No puc dir fava...

El despertador sona a les 6:30... cony! Ja és dilluns?

No, és diumenge, però ara recordo que en algun dia d'excessiva empenta i optimisme desmesurat vam decidir apuntar-nos a fer unes voltetes per l'asfalt de la ciutat de Barcelona durant aquest matí d'avui...


Repte aconseguit!


Una entrada a la línia de meta sense la cara massa desfigurada, amb una marca final prou digna i, especialment, la primera mitja marató d'unes persones molt especials per a mi, han fet d'aquesta matinal atlètica una experiència fantàstica.

Ara bé, ja em disculpareu perquè ja no tinc ni esma per a seguir escrivint... low battery...

Així que, us deixo, que un immens plat de pasta m'espera, per a recuperar les forces, i una posterior migdiada que, aquesta sí, serà de campionat!

23 comentaris:

  1. No està malament, gens malament. Més de 20 quilòmetres per un matí de diumenge, déu n'hi do. Apa, a descansar, que t'ho has guanyat!

    ResponElimina
  2. L'enhorabona :) (jo l'he fet per la muntanya, que diumenge que ve tenim la Marxa del Montserratí, també me'n vaig a fer la migdiada :D)

    ResponElimina
  3. Enhorabona, però...ens agradaria saber el temps!

    ResponElimina
  4. Estàs en forma porquet si has arribat sense massa penes a la meta mitja marató és un munt de quilometres!!! jo abans sempre corria, perdó caminava depresa més que córrer, les del setembre de la Mercè total uns 10 km i acabava baldada! això si caminat o a pota coixa sempre arribava a la meta....au porquet a descansar !

    ResponElimina
  5. costa posar-s'hi però un cop fet es te una sensació molt bona de haver aconseguit la fita.....que algu et faci unes fregues mentre fas la migdiada...

    ResponElimina
  6. enhorabona!! :)
    t'he de dir que he sortit a buscar el metro aquest matí, i després de veure tanta esquena numerada, el: "merda, m'he convertit en una sedentaria" m'ha fet fer la meva pròpia marató (he arribat tard al dinar familiar i m'han prohibit la migdiada-recompensa)

    ResponElimina
  7. Uffff! t'admire/vos admire! 20 quilòmetres són molts quilòmetres!! T'ho diu una que s'ha passat tot el diumenge tirada al sofà... reconec que em fas sentir una miqueta mal :P

    ResponElimina
  8. Jo també t'admiro, porquet, a aquestes hores de diumenge llevar-te per anar a córrer!

    Però me n'alegro que estiguis en tan bona forma i apa! que descansis moooolt!

    ResponElimina
  9. enhorabona!!!!!
    té molt de mèrit!!!
    espero que t'hagis recuperat!!

    ResponElimina
  10. Hehehe que monu deuries estar, PORQUET, corrent amb el teu dorsal, ensumant per aquí i per allí :-))

    Bromes a part... jo, que no estic en absolut per aquest tipus de proeses, us admiro! ;-) Aplaudiments ben sincers!! :-))

    ResponElimina
  11. Vaja, felicitats. Com van avui les cames?

    Jo també vaig rondar per allà, corrent sota la pluja ... Masoquistes.

    ResponElimina
  12. Una sana enveja. Jo de moment no puc córrer més de 100 metres sense treure el fetge per la boca. La mala vida d'ex-fumador... Però caminant..

    ResponElimina
  13. Ostres, porquet, no saps pas com t'admiro. Jo, això de córrer i prou, sense més objectiu que arribar, no he estat capaç de fer-ho mai. Felicitats!

    ResponElimina
  14. jo no tiro més de 5 minuts... 20 km em semblen una Odissea.

    Enhorabona!!!

    com van les agulletes??

    ResponElimina
  15. XEXU: Sí, sí, 21,097 kms per a ser exactes! Una bona manera de passar un diumenge al matí... encara que no sempre eh?

    CLIDICE: Quina fera estàs feta! No havia sentit mai aquesta marxa. Pinta molt xula!... i dureta! Molta sort i a veure si ens expliques com t'anirà.

    REMITJÓ: Una hora i trenta-set minuts! No és la meva millor marca però ha mancat poquet. Comptant que surto d'un temps una mica lesionat estic força satisfet!

    ELFREELANG: La qüestió és anar fent esport. De la manera que sigui i amb la intensitat que hom pugui o vulgui. Però veus... tens una petita atleta dins teu!

    GARBI: L'has clavat. El millor de tot, la sensació de després. Uau! m'encanta!. Haver fet esport i haver aconseguit un repte és magnífic. Hehe, les fregues... molt ben fetes!

    COLOR CAMALEÓ: Haha molt bona! Els dinars familiars sempre es poden acabar convertint en maratons!

    MARIA: Tira, tira... que nosaltres som els rarets. Els diumenges estan fets per a fer sofà, migdiada, dinar i més sofà!

    CARME: Ja et dic jo que quan ha sonat el despertador he fet baixar tots els sants! Ara bé, he gaudit tant de la cursa que no me'n penedeixo!

    RITS: Doncs ja estic força recuperat i al peu del canó per a seguir donant guerra!

    ASSUMPTA: Hehe, quan m'han posat el dorsal jo creia que era el número per entrar a l'escorxador!! Per això he corregut tant! ;p

    JOAN: Ja he llegit el teu post també. Doncs, la veritat, avui m'he trobat força millor del que em pensava. Avui descansar i demà una miqueta d'entrenament, altre cop!

    ALYEBARD: Bé, jo tampoc fa tant que corro. Sempre he anat fent esport, però atletisme no fa tant i, guaita, ja em veus fent uns temps prou dignes. Encara que, al final, tampoc és qüestió de marques si no d'anar al teu ritme passar-ho bé, fer esport i sentir-se millor! Així que podries començar amb els 100 metres i acabar fent 10 kms!

    PUJI: Jo també pensava, fa un temps, que això de córrer era una tonteria... però mira, des que vaig deixar el bàsquet, vaig cercar un substitut i, poc a poc, i amb la conya, m'ha enganxat!

    TU, JO I L'OTIS: Però deuen ser uns 5 minuts explosius! ;p La veritat és que avui em trobo força bé! No m'ho pensava pas!

    ResponElimina
  16. :-O jo hauria d'entrenar-me per aguantar, segur! Deu encara, més de vint... impossible ;)

    A mi m'encanta fer esport dissabte i diumenge al matí!

    Bona feina!!!

    ResponElimina
  17. LAIA: Moltes gràcies! Està clar que per a assumir reptes així s'ha de pencar una miqueta abans. A fer esport doncs!

    ResponElimina
  18. Nooooooo!! Pobreeeet!!... Que ningú et posi número per entrar l'escorxador, eh? Això sí que no!!
    Que tu has de poder córrer al teu aire hehehehe

    ResponElimina
  19. Un porquet corredor de fons!
    Pensa que ara que ho sé et posaré a regim! Verduretes i prou. De tant en tant pasta (just la nit abans de córrer) i un plàtan mentre passes pel quilòmetre trenta, em sembla recordar. I d'aigua molta!
    Felicitats! Moltes! :)

    ResponElimina
  20. ASSUMPTA: Hehe, al final no em van atrapar! I em van donar una medalla i tot!

    MORTADEL·LA: Així m'agrada, just la dieta que intento fer! Però el quilòmetre trenta... encara em queda lluny. De moment les mitges es queden al 21! ;p Moltes gràcies!

    ResponElimina
  21. Si, ja ho sé... estava casada amb un corredor de fons.

    Coses que passen ;)

    ResponElimina
  22. Enhorabona, jo havia corregut mitges maratons però una lesió que els metges no m'acaben de trobar em té a les drassanes. També tinc mala sort, vaig entrenar per a córrer la marató de Bcn però dos dies abans vaig caure víctima d'una grip... ja arribaran temps millors

    ResponElimina
  23. MORTADEL·LA: Hehe tots ens equivoquem!

    RICARD: Ja és mala sort! I després d'haver fet tot l'entrenament per una marató que una grip et deixi K.O. ha de fer molta ràbia. Tu tranquil, però, jo mateix he estat força temps parat per lesió també, però poquet a poquet he anat tornant.

    ResponElimina