"... però tothom no té reis,
hi ha qui espera que vinguin els patges
per tornar-los la vida"
 |
| Llums i ombres en la nit més màgica |
M'acusaran de posar aigua al vi
però en una nit màgica, diuen, com la d'hui
cal no ser desmemoriat i reblar l'esforç per a recordar que
hi ha qui no flairarà ni un bocí d'aquesta màgia,
qui no rebrà visita de cap monarca de món enllà,
qui de la il·lusió que xoparà els carrers aquesta nit
només amararà els seus ulls un plor de solitud.
Un any, en aquestes dates, tres germans de 7, 12 i 14 anys van reunir els pocs estalvis que tenien: 1 euro i mig, en aquells temps era poc, però era una miqueta més que no pas ara. Van anar a la floristeria i van aconseguir una petita margarida en un test per regalar-li a la mare. Perquè qui més treballava per aconseguir que la família tirés endavant tingués reis. A mi m'ho van explicar i sé del cert que va ser així. L'excés sempre mata la il·lusió i el sentit d'allò que celebres. No has posat aigua al vi, sinó que has donat la justa mesura, gràcies.
ResponEliminaNo ho expliqueu a ningú, però vaig treballar un nadal al corty de dependent i només tenia un parell de sabates (jo als 18 sempre anava amb bambes) com mai me les posava, al moment de fer-ho vaig descobrir que estaven trencades. El meu germà (que era més petit i només tenia també un parell) em va deixar les seves. Així fins el dia de reis que a casa meva em van regalar un altre parell en comptes del regal que havia demanat. Però ser de gent que mai havien tingut sabates...
ResponEliminaProu que ho recordem, prou....Saps què estic fent ara? Escrivint els missatges dels tres reis, els que es llegiran aquesta nit davant dels nens i nenes i dels grans, és clar, al meu poble. I d'això n'estan plens, d'aquells que no esperen res, perquè ja mai ho han tingut ni esperat.
ResponEliminaÉs difícil combinar il·lusió amb justícia...
Això que dius és trist, però desgraciadament és cert... Aquesta nit diuen que és una nit màgica, però no arriba a tothom de la mateixa manera. Uns esperen regals i altres, potser només un fil de tendresa. Tan de bo els qui "esperem" regals ens adonem que el millor regal ja el tenim, tan de bo ens adonem que tenim la sort d'estar envoltats de la nostra gent i que no hi ha res millor que això.
ResponEliminaSi aquesta nit és màgica, tan de bo es pugui canviar la solitud de les persones per una miqueta de tendresa i companyia i que aquesta màgia no desaparegui durant la resta de nits de l'any...
Una nit de Nadal, tres amigues anaven a sopar a un restaurant i mentre feien camí, van veure un senyor sol al carrer. El cor se'ls va encongir en pensar que aquella persona estaria sola aquella nit i van decidir canviar els plans. Van anar a comprar menjar preparat i beguda i van agafar unes mantes i van convidar el senyor a sopar amb elles vora el mar. És una història certa de fa uns quants anys i t'asseguro que no l'oblidaré mai.
La cançó m'encanta i diu tantes veritats... Glaucs m'agraden molt! I m'he quedat amb les ganes de veure'ls en directe. Ara ja he fet tard, llàstima...
Trist i cert! però m'imagino un món on tothom tingui el necessari per a viure dignament....seria la carta als reis mags!
ResponEliminaNo, això no és posar aigua al vi, això és recordar-nos a tots que tenim molt més del que creiem i que hem de fer un esforç per ser més solidaris, i ser-ho cada dia de l'any.
ResponEliminaFa anys, al grup de catequesi, venia una nena que a casa seva anaven molt justets de diners. Quan, després de Reis, tots els altres nens explicaven la quantitat de joguines i jocs electrònics caríssims que els havien portat, els seus regals eren de roba i coses necessàries... També li havien portat una nina i una plumier ple de colors, retoladors... però als dos dies a la nina li va caure el cap i alguns retoladors estaven secs... Ella em va mirar i amb un somriure com dient "jo ja ho sé" va dir "és que es comprat als xinos"...
Aquella consciència que els seus regals eren "baratos" em va doldre tant que, el curs següent -que tenia els mateixos nens- vaig comprar colors, gomes, llapissos, maquinetes... i ho portava jo... i els deia als nens que no portessin res de casa, que ja faríem servir aquell material. Així tots tenien el mateix i, en acabar, ho recollia jo i ho guardava allí mateix.
Ens hem d'anar conscienciant que el millor regal és comprar allò que necessitem.
ResponEliminaA casa els Reis porten uns diners que serveixen per comprar roba de rebaixes i així des de fa anys. Tothom sap que s'ha d'esperar les rebaixes.
Bon any i bons Reis Porquet!
Tens molta raó, porquet! fas bé de recordar-ho. Hem de saber combinar la il·lusió i la realitat i recordar-nos de què podem fer pels que no tenen res.
ResponEliminaMolt oportú el que dius. Tant de bo no calguera posar aigua al vi de tant en tant.
ResponEliminaÉs cert que no és una nit feliç per tothom, però és una tradició que m'encanta, i de les que guardo més bon record. No sé si és injust desitjar que els nens gaudeixin de la màgia d'aquest dia, perquè alguns no la gaudiran, però per més que hi pensem, si no fem res al respecte, no serveix de massa remarcar que no tot és tan maco com sembla. Tant de bo que aquest dia ho fos, de maco. Aquest any sóc dels que no haurà fet res pels altres, però espero posar-hi remei aviat.
ResponEliminaperò potser que algú que no rebi res...sigui més feliç que no pas un que estigui enterrat en regals. La felicitat no es troba en els grans magatzems ni la poden portar els reis
ResponEliminaMoltes gràcies a tots per els vostres comentaris! La veritat és que ha estat un dels posts en els que més he gaudit llegint-los. Alguns de vosaltres heu deixat reflexions molt interessants i d'altres heu explicat històries personals realment commovedores que m'han fet emocionar!
ResponEliminaFeliç dia de Reis a tots!
CLIDICE: La que expliques és una història preciosa. Sembla d'una pel·lícula d'aquelles ensucrades, però, realment, això és pura vida. Estimació, tendresa, esforç i sacrifici. Pell de gallina!
ARIS: Tens una família que val un imperi. Un germà que comparteix les sabates (no t'anaven petites?) i uns pares i familiars que, per sobre de tot, vetllen i miren per allò que més necessiten els seus fills. Gaudeix i cuida aquesta família!
ZEL: Si tu escrius els discursos als reis (em recorda a algun altre rei això...) poso la mà al foc que aquest ha de contenir una bona dosi de crítica i realitat de les injustícies socials. I que tots els teus veïns se n'han assabentat! Segur!. Ves que, davant de tot el poble, els tres reis no declaressin la república i tot!
GUSPIRA: Certament, el millor regal és estar rodejats de la nostra gent. Per cert, la història que expliques, tu eres una de les tres protagonistes, oi?. És realment commovedora. No tothom decideix fer una acció com aquesta. La trobo lloable, corprenedora... no trobo les paraules adients. Un petonàs us mereixeu, què coi!
ELFREELANG: Em deixes signar al teu costat?
ASSUMPTA: Només amb aquest gest ja t'has guanyat un bocí de cel. Assumpta, és fantàstica la història que expliques. La consciència de la nena de la situació familiar i, la teva reacció... fantàstica.
JOANA: Trobo que els teus reis tenen el cap ben mobladet! Qui no ha rebut mai un paper casolà en forma de xec per a les rebaixes? M'encanten!
CARME: Gràcies per el teu comentari! A vegades, escrivint certes coses en certs dies a un li agafen les neures que potser està essent el barrufet rondinaire de la colla!
JPMERCH: Gràcies! Tant de bo no calgués, però crec que, al contrari de la vida real, anem sobrats d'aigua i mancats de bon vi.
XEXU: I tant que s'ha de desitjar que els nens que poden gaudeixin al màxim de la nit i el dia de Reis. Tant com puguin! Que la il·lusió màgica dura uns breus anys i després sempre ho duran al sarró de records personals. Però també els podem anar educant en que, això que ells estan gaudint, hi ha qui no ho pot viure així, i, per exemple, el simple fet de portar una joguina a alguna de les recollides que es fan per les ciutats i pobles, per als que no en poden comprar, ja és un gest fantàstic que els va fent germinar la llavor de la consciència. A mi mons pares de petit m'ho feien. Ens agafaven a mi i a mon germà i a portar una joguina per als més necessitats. No ho oblidaré mai!
GARBI: Absolutament d'acord Garbi. La felicitat se la de cultivar un mateix. Aquest post, però, també va dedicat a aquella gent que no pot gaudir de la nit i el dia de Reis en companyia. Que, per els motius que siguin, es troba sol en dies com aquests. Hi ha dos tipus de mancances en aquests dies, les materials i les personals.
;) res de posar aigua al vi
ResponEliminaALYEBARD: Potser aixafa-guitarres... Gràcies Alyebard.
ResponElimina