diumenge, 23 de gener de 2011

Desembarcament de Normadia

Desembarcament de Normadia, 6 de juny de 1944

- He llegit antics llibres de viatgers que deien que "no té muralles Timbuktu perquè allà creuen, des de sempre, que n'hi ha prou amb la seva bellesa per aturar qualsevol enemic". I si, quan s'obri la passarel·la del bot, quedem meravellats amb l'espectacle de la vella Europa, dels seus penya-segats, de la seva mar, de la seva llum, de les seves gents i som incapaços de disparar cap tret, bocabadats, com els antics guerrers davant la Timbuktu sense muralles?

- O t'has acabat empassant les velles rondalles, sobre la gran Europa, del teu avi de Cork, o, com sempre t'he dit, llegir tant t'acabaria fent perdre la noció de la realitat. Així que, amic meu, lletraferit desorientat, o aquests viatgers que has llegit tenien una imaginació desbordant o mentien sense ni mica ni gens de vergonya, però bé faries en saber que una de les coses més belles que té Timbuktu és, precisament, la seva muralla... construïda, és clar, per a defensar-se dels seus atacants.

- ...

- Dispares tu primer o ho faig jo?

RL_10feb08_tombuctu
Les muralles de Timbuktu (Mali)
______________________________________________________

Una altra iniciativa de Relats Conjunts

14 comentaris:

  1. Està enganxada a l'ordinador des fa hores llegint on line treballs per a puntuar dels meus alumnes....em permet arribar la primera a Timbuktu pensant que arribava a Normandia però ja se sap que els relats es poden portar al lloc més impensat....m'agrada molt el gir que li has donat al relat!

    ResponElimina
  2. Molt original, la relació de Normandia i Timbuktú. M'ha agradat, porquet!

    ResponElimina
  3. Relacionar la bellesa amb qualsevol pretext sempre ens fa somriure :)
    Molt bon relat!

    ResponElimina
  4. Bona lliçó, no es pot ser massa romàntic en una guerra, més val anar per feina. Una bona pensada de relat.

    ResponElimina
  5. millor que no dispari ningú...molt bona aportació

    ResponElimina
  6. M'agrada la idea de llegint, perdre la realitat de les coses i a partir d'ací crear una altra realitat.

    ResponElimina
  7. És bonic somniar però la realitat és tossuda i sempre ens la trobem de cara. En el cas que ens ocupa segurament van decidir disparar tots dos alhora.
    Bon relat!

    ResponElimina
  8. T'he deixat un carregament en el post del cascavell.

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies a tots els que heu passat a fer un volt per aquí! Només dir-vos que per no sé quina estranya connexió neuronal vaig associar la foto proposada per Relats Conjunts amb una frase, la de la bellesa de Timbuktu, que vaig llegir i em va quedar gravada del llibre "Oceano Mar" de Baricco, que ja vaig comentar en el post de final d'any dels llibres. Doncs, res, a seguir llegint i escrivint!

    ResponElimina
  10. Un relat molt original!! ;-))
    M'agrada molt la forma en que està escrit... les "velles rondalles", "lletraferit desorientat"...

    Però jo voldria que no disparés ningú... fins i tot ni tan sols tinc cap idea per aquest Relat Conjunt, així que em sembla que aquest mes no jugaré...

    ResponElimina
  11. ASSUMPTA: Moltes gràcies! Doncs em sembla perfecte, et declares en vaga provisional de Relats Conjunts! A la propera t'hi esperem.

    ResponElimina