dimarts, 25 de gener de 2011

Els primers crits d'ofec del valencià

Les imponents Torres de Quart, esguarden, des de fa més de cinc segles,
una de les dotze portes que tenia el Cap i Casal del Regne de València.

Portes per les quals sembla haver fugit la seva llengua pròpia.

Onofre Almudèver, editor valencià, feu precedir, el 1561, a les edicions de Lo procés de les olives i Lo somni de Joan Joan, la següent crida a la lleialtat lingüística:

"Si no fósseu ingrats a la llet que haveu mamat i a la pàtria on sóu nats, no dormiríeu ab tan gran descuit, ans, uberts los ulls de la consideració, veuríeu com se us van perdent les perles e margarites, que, ab contínues vigílies los vostres passats adquiriren, i aprés les vos deixaren [...]. Per on vos exhorte, amoneste i tant quant puc encarregue, que torneu sobre vosaltres, i respongau per vostra honra, en no deixar perdre les obres de tan cèlebres autors, sinó que, renovant-les, mostreu a les nacions estranyes la capacitat de les persones, la facúndia de la llengua i les coses altes que en ella estan escrites".

El valencià Marc Antoni Martí, secretari de la Sala de la ciutat de València, ja al 1639, es mostrava preocupat davant del canvi d'hàbits lingüístics que observava, fins i tot, entre els jurats de la Ciutat de València, i així ho feia palès en el seu Siglo Quarto de la Conquesta de Valencia.

"si en algun temps (i no tan antic que jo no l'haja alcançat) solia fer-se tan gran estimació de la llengua valenciana, que quan en les juntes de la ciutat, estaments i altres comunitats, algú dels valencians que es trobaven en elles se posava a parlar en castellà, tots les demés s'enfurien contra ell, dient-li que parlàs en sa llengua; és ara tant al revés, que casi en totes les juntes se parla en castellà. I encara ha arribat est costum a introduir-se tan extremadament, que no sols se fa particular estudi en procurar saber la llengua castellana, però també en oblidar la valenciana, per la molta abundància que hi ha de subjectes que els pareix que tota la sua autoritat consisteix en parlar en castellà".

_____________________________

Prenent com a data de referència la de l'entrada de Jaume I a la Ciutat de València, el 9 d'octubre de 1238, veiem que, poc més de tres-cents anys després de la repoblació catalana del Regne de València, ja es produeixen les primeres proclames d'alerta en defensa del valencià, doncs es comencen a observar fissures en la fidelitat i el compromís lingüístic de les classes més altes de la societat valenciana. Val a dir que, tot i així, per aquelles dates, la immensa majoria de la població valenciana era monolíticament catalanoparlant, però aquelles primeres esquerdes van ser l'embrió, ara ho podem dir, de l'oblit i soterrament progressiu que ha patit la llengua catalana parlada a la manera de València.

Sembla que, malgrat els cinc segles de crits d'ofec, al País Valencià, la llengua pròpia ha seguit anant per mal pedregar i hem acabat perdent bous i esquelles, o com encertadament avançava n'Onofre Almudèver, ja al segle XVI, hem perdut, tristament, "perles e margarites".

11 comentaris:

  1. Aquells subjectes que els pareix que tota la sua autoritat consisteix en parlar en castellà eren els avantpassats de la Rita Barberà i del Francisco Camps... segur, segur.

    ResponElimina
  2. L'ús del valencià és molt escàs a València ciutat, però als pobles la cosa canvia. En la meua opinió no és només un problema del govern que tenim ara, açò, com molt bé apuntes, ve de lluny. Existeixen programes de immersió lingüística a les escoles, però amb escassa acollida i a més els xiquets integrats en ells, fora de l'escola, família i amics, normalment fan ús del castellà. A més, en aquestes condicions, la gent que ve de fora no té cap interés per aprendre la llengua.

    El panorama no és gens bonic, però hem de mantindre l'esperança en que algun dia recuperarem les "perles e margarites".

    Molt bona l'entrada i molt bonica la fotografia.

    ResponElimina
  3. Això pinta francament malament. Em sap molt greu que una variant de la meva llengua les tingui tan magres. Si el català del principat ja es pot considerar una llengua minoritzada... el del país valencià es troba molt més enllà! I la qüestió és que el fet sempre l'hem d'agrair a la mateixa gent, que porta segles esforçant-se a intentar acabar amb nosaltres. Se'ns pixen a sobre, i massa sovint no ens dignem ni a obrir el paraigües!

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Ells ja han començat el Finis Patriae :S

    ResponElimina
  5. Ens volen arronsar, anorrear ...però no podran ....el valencià o català podrà estar fotut, ens podem impedir , posar mil traves però no no no podran amb nosaltres la llengua defineix la identitat d'un poble!

    ResponElimina
  6. És un problema que tenim ací, al País Valencià. Esperem que deixem de caure i comencem a anar cara amunt. Ja ens toca.
    (per ixes torres, passe tots els dies, i mai em canse d'elles)

    ResponElimina
  7. Soc una micona ignorant, un avís, però el "sa" també és valencià?
    Aquest escrit és brutal, ai, és que anomenar-te porquet em costa, a veure i POrKy com el dels dibuixos aquells animats? T'agrada? Bé ja m'ho diràs, eh? o Closca, o no sé, pensa una mica...
    Avui m'he oblidat de posar.te el teu menjar preferit, noi, ho deixo per un altre dia.
    I pel què fa a la lletra, a la parla que tan estimem... a Barcelona deixe'ls anar...
    És un cas molt greu el que ens està passant a tots. Ho trobo d'una poca cultura, humanitat, que m'espanta...

    Et deixo una manta, eh? No vull que passis fred. :)

    ResponElimina
  8. Ja el tinc: hola, GRUNY!
    I adéu, Grunyu!

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies a tots per els vostres comentaris. En aquest post voldria agrair, de forma especial, els valencians que s'han deixat caure per aquí i han donat la seva opinió al respecte. Vosaltres sou els que patiu d'una forma més directa la situació lingüística del País Valencià. Per part meva, dir-vos, que teniu el suport incondicional de bona part del Principat. Ànims i no defalliu. Us necessitem! Ens necessitem!

    ASSUMPTA: D'aquests i de massa altres que campen per el País Valencià pensant-se que allò és la seva finca particular.

    JPMERCH: Tinc un amic català que va passar una setmana de vacances voltant per els pobles de l'interior del País Valencià. Va tornar encantat dels paisatges i entorns que va veure i molt esperançat en haver parlat i escolta't molta gent xerrant en valencià, i tenint molt clara la unitat de la llengua. La veritat és que des de llavors que tinc al cap fer una volta per aquestes zones més interiors, perdre'm per els seus pobles i les seves muntanyes i gaudir del bellíssim accent meridional (l'altre dia vaig gaudir d'un sopar amb alcoians i se'm queia la baba sentint-los parlar d'aquesta manera que teniu tan pròpia). Teniu un tresor!

    REMITJÓ: S'acabarien els forrellats del mercat!

    SÀNSET: Com deia en Jpmerch abans, és un problema que ve de molt lluny (i d'aquí el motiu del post). La valenciana és una societat complexa, i més des de l'òptica del Principat. A voltes se'm fa difícil entendre l'evolució que ha tingut la llengua catalana en el conjunt de la societat valenciana. De totes maneres, malgrat els anys d'ofec que aquesta pateix, hem de tenir en compte que encara hi ha gent decidida a lluitar i defensar la llengua pròpia. I això no té preu i ho hem de cuidar entre tots!

    ALYEBARD: Potser sí... però almenys jo, no estic disposat a que ho facin com els plagui. M'acompanyes?

    ELFREELANG: Aquesta és l'actitud que necessitem al Principat, al País Valencià, a les Illes, a la Franja, a la Catalunya Nord i a l'Alguer! Tots junts sota una mateixa causa, una mateixa llengua!

    OLGUEN: Què bonic passar cada dia per aquestes torres centenàries! València és majestuosa i imponent quan s'hi posa! Mira, si es toca fons, ens hem d'impulsar cap a la superfície, com a la piscina!

    MORTADEL·LA: Com tu, trobo molt greu l'intent de genocidi d'una llegua (ja sigui la catalana o la quechua o qualsevol). És una cosa molt i molt greu. Es tracta d'una cultura, d'una història, d'una manera d'entendre el món sota una òptica lingüística i amb unes paraules irrepetibles en qualsevol altra llengua. A mi em dol molt veure com es menysprea el català a Espanya. Ho trobo molt dur i greu. I el pitjor, ningú alça la veu amb contundència, especialment a Europa a on es vanten tant del respecte als Drets Humans. Doncs, el respecte a aquests, comença per no fer de la llengua un motiu de racisme i de discriminació. Jo vull parlar la meva llengua, la llengua que em va fer mamar ma mare des de menut amb total llibertat i sense notar mirades estranyes i sentir comentaris racistes.

    Uffff, paro que m'he escalfat... crec que el teu soparet m'anirà bé per a relaxar-me!

    ResponElimina
  10. Hola porquet.

    No se que passa amb les fotos dels seguidors, a vegades apareix foto i a vegades esta en blanc. Pel que fa al poble, tens tota la raó, visca Sant Andreu!!

    ResponElimina