divendres, 31 de desembre del 2010

Bon Any Nou... i bona lectura!

Per acomiadar aquest any em sumo a la iniciativa d'altres blogaires de deixar el llistat de llibres llegits aquest any 2010. Em fa una mica de vergonya deixar el meu escarransit llistat davant dels altres extensíssims que he anat llegint en altres blogs. Però bé, és el meu, i potser d'aquesta manera, amb aquest post, m'obligo, per a l'any que ve, a reemprendre amb més força el plaer de la lectura que, aquest any, massa empardalat, he oblidat un xic.

Aquí va, doncs (amb classificació inclosa):

&  PÈSSIM. No l'he pogut acabar.
& &  FLUIX. L'he acabat amb penes i treballs. Decebedor.
& & &  ACCEPTABLE. No és una obra mestra però tampoc cal cremar-lo!.
& & & &  BO. Altament recomanable. He xalat i he après llegint-lo.
& & & & &  EXCEL·LENT. Obra mestra en el seu gènere.



& &
La tercera part de la trilogia de Millenium ha acabat de culminar la sensació personal de que es tracta d'un bluf engrandit amb una gran campanya de màrqueting. Només en salvaria la primera part (Els homes que no estimaven les dones).



& & &
Com a malalt de bàsquet vaig decidir apostar per aquest llibre, obra d'un altre malalt de bàsquet. M'ha divertit i m'ha entretingut amb les mil-i-una anècdotes del món de la pilota grossa. Tampoc té més pretensions que aquestes i, per tant, compleix perfectament l'objectiu amb el que va ser escrit.



& & &
Amb aquest llibre m'he quedat amb la sensació que no he aconseguit absorbir tot el potencial que té. És una faula, un conte, un relat molt original de les misèries i les passions humanes portades a l'absurd. És un molt bon llibre però que crec que no vaig llegir ni en el moment adequat ni de la forma adequada, massa entretallat i amb el cap ple de pardals. No descarto donar-li una altra oportunitat més endavant.



& & &
Una tragicomèdia. Un relat en prosa senzilla d'un drama infantil. Em va deixar amb un regust d'estar llegint un petit conte que no sabia fins a quin punt era realitat (i entenc que tot el que hi està escrit és absolutament real i verídic).

Se'n poden extreure alguns bons consells sobre com afrontar el problema del càncer o extrapolar-ho a d'altres pals a les rodes que ens va posant la vida. Ara bé, cadascú, arribat el cas, suposo que reaccionaria de forma diferent. Les solucions que ell aporta formen part del seu món molt personal i, com es diu, cada persona és un món.



& &
Un autor reconsagrat i un títol ambiciós no fan d'aquest assaig, en la meva opinió, una gran obra. Es perd en l'excessiva descripció de corrents polítics i personatges amb cites pròpies i només fa una lleugera repassada als processos que aquests han acabat produint. Molt teòric i poc pràctic.




& & & &
Per mi, el llibre de les meves lectures del 2010. Una història original i narrada amb una estructura i una prosa fantàstica. Un llibre que sorprèn i que fa somiar, riure i plorar. En definitiva, literatura en majúscules.



& &
Ja el vaig agafar amb timidesa, doncs un llibre tan extens com aquest, centrat en la llengua parlada en un entorn geogràfic tan limitat com la Vall Ferrera (Pallars Sobirà) em feia sospitar. Ara bé, la meva passió per la nostra llengua em va trair.

Doncs els meus temors es van confirmar. Es tracta d'una recopilació, bastant amateur, de mots, paraules i dites de la Vall Ferrera... però, el que més em va decebre, s'hi detallen termes lingüístics que es poden trobar molt més enllà d'aquesta petita vall pirinenca, i s'engloben dins el català occidental de les Terres de Ponent. Amb menys pàgines i més rigor se n'hauria tret un millor llibre.



& & &
Al contrari del darrer llibre, aquest es tracta d'un treball rigorosíssim i detalladíssim sobre els masos i capmasos de l'antiga baronia de Peramola (Alt Urgell). És un treball amb el típic segell "Espunyes", el seu autor. Dades, cites i moltes referències a bibliografia consultada. Una petita joia per als amants de la història local.

L'únic que se li pot criticar és que, en alguns moments, la gran quantitat de dades i cites textuals dels capbreus dels segles passats fa que la lectura sigui un poc feixuga.



& & & &
Ja vaig escriure un post narrant les sensacions que em va deixar aquest llibre. Així que poca cosa afegiré més.

Un llibre ineludible i que crec que hauria de ser de lectura obligada a les escoles per a conèixer i no oblidar, i així mirar de no repetir, una de les tragèdies més grans que l'espècie humana ha estat capaç crear.

No espereu escenes macabres ni molta sang i fetge. És un text viu, senzill però increïblement feridor relatant les més baixes i putrefactes actituds de l'home quan aquest deixa de ser tractat com a tal.
__________________________________________________

Res més per aquest any 2010 que ja se'ns escola. 
Només desitjar-vos un molt bon Any Nou a tots!

15 comentaris:

  1. I encara dius que has llegit poc, el que compta és la qualitat de la lectura. Coincideixo que Primo Levi hauría de ser lectura obligatòria!

    ResponElimina
  2. Llegint maletes perdudes, també m'ho vaig passar bé. Ens has deixat un bon grapat de llibres per llegir. Començaré per Primo Levi.

    Salut, bon any acompanyat d'un bon llibre.

    ResponElimina
  3. Vaja, m'apunto aquest últim a la llista! Bon any!!!

    ResponElimina
  4. Fora vergonyes porquet...no és la quantitat és la qualitat...coincidim en el Món groc i el de Primo Levi (ja fa temps que el vaig llegir)et desitjo un bon any 2011 i bones lectures i bons posts...i sort, salut i felicitat!!!

    ResponElimina
  5. Llibres d'una gran qualitat. El de Primo Levi em va impactar quan el vaig llegir. Bon any ple de lectures per tu també!!!

    ResponElimina
  6. Una selecció ben variada, Porquet. I precisament per això m'agrada, perquè no tot ha de ser literatura centreeuropea del segle dinou, ni, igualment, no tot ha de ser bestsellers de llegir i llençar. Un temps per cada cosa i una cosa per cada temps, que de tot hi ha al llarg d'un any.

    Un servidor només ha llegit el primer (Larsson) i l'últim (Levi). Coincideixo amb tothom; el del Primo Levi és de pell de gallina.... transcendeix la literatura... perquè la realitat moltes vegades (i desgraciadament) supera la ficció.

    Bon onze!

    ResponElimina
  7. Tinc pendent l'últim i, per un moment, m'ha temptat el de la Vallferrera, tot i que jo sóc més de Vall Cardós ;), però veient el que en dius ja m'ha fet més mandra. Que tinguis un molt bon 2011 porquet. Ai xiquet! i com passen los anys eh? :D

    ResponElimina
  8. A mi tb em feia vergonya, però al final també l'he posada!!!

    Jo encara tinc el darrer de la triolgia Larsson pendent. Coincideixo que el primer em va agradar (tot i que en algun moment el vaig trobar tan dur que el vaig estar apunt de deixar) i el segon, pse, pse,... tant que encara no he agafat el tercer!

    Molt bon any nou!!!!!

    ResponElimina
  9. No he llegit mla tercera part de la trilogia, però si li poses tan mala nota, això que m'estalvio!
    El ´Robirosa és gran, molt gran!
    Molt Bon Any Nou!

    ResponElimina
  10. Jo trobo que és una bona llista. Sempre trobaràs qui llegeix més, però també qui llegeix menys! Coincidim en El món groc, que em va agradar en llegir-lo, però que mica en mica, amb el temps, l'he anat trobant absurd, i amb el tercer de Millennium, que confirma que el màrqueting és molt important en qualsevol camp. Tota la trilogia jo la deixaria en unes 700 pàgines, tota la resta, palla. Ah, i aquest de Si això és un home fa temps que m'encurioseix, i algun dia caurà.

    Bon any nou i bones lectures!

    ResponElimina
  11. una bona llista, em quedo amb l'últim " si jo fos un home" de Primo Levy, el vaig trobar francament bo!
    Molt bon any nou porquet! que no et facin pernil ni botifarra...:)

    ResponElimina
  12. Solament m'havia llegit el de Primo Levi, i és espectacular...prova a llegir les dos parts continuadores de la "Trilogia d'Auswitch". Són impressionants!
    Que vaja bé i un plaer descobrir-te.

    ResponElimina
  13. Gràcies per els vostres comentaris i els vostres desitjos de bon any nou i bones lectures!

    ALYEBARD: Tens raó, no importa tant la quantitat com la qualitat. Tot i que també m'he menjat algun caramelet que déu n'hi do!

    MONTSE: Certament "Maletes perdudes" em va sorprendre. I posa't Primo Levi el primer, sens dubte!

    TARAMBANA: I subratlla'l amb marcador fosoforescent!

    ELFREELANG: Gràcies per tots els desitjos. Crec que, en el futur, coincidirem amb més títols.

    KWEILAN: Realment estic content de veure que Primo Levi ha impactat a tanta gent!

    ZINCPIRITIONE: M'ha encantat el teu comentari. Sí que és cert que, a voltes, els que llegim ens sentim una mica avergonyits de llegir segons quins títols. Però, poc a poc jo he anat perdent aquesta vergonya (amb la música em passava igual) i llueixo amb orgull qualsevol títol! I el millor, m'ho puc passar bé amb qualsevol registre literari!

    Totalment d'acord amb Primo Levi. És més que un llibre, és un testimoni històric de primer ordre.

    CLIDICE: Ooohh, Vall de Cardós... potser de la que menys se'n parla i està, almenys, a la mateix alçada que la Vall Ferrera o les Valls d'Àneu!

    RITS: Quins vergonyosos estem fets!

    ALBERT: A mi em cau molt bé el Robi. És apustuflant! Sobretot quan un diumenge a la tarda se'n va fins a la Seu d'Urgell per a donar un partit de bàsquet femení del Cadí-La Seu... això és passió per la feina i per el bàsquet!

    XEXU: Gràcies XeXu! M'agrada coincidir amb "El món groc" ja que, precisament per tractar la temàtica que tracta, a vegades em sento una mica cohibit en dir que a mi no m'ha convençut massa el llibre. Una cosa és la història dramàtica que forma el rerefons del llibre i l'altra, la manera d'explicar les coses que hi explica.

    I amb el Larsson... doncs sempre em quedava la mateixa sensació després de llegir cada un dels llibres. Molta morralla per a acabar decidint el llibre en 20 pàgines dels centenars que conté cada un.

    LOLITA: Una altra a la religió de Primo Levi! Genial!... i, de moment, m'he aconseguit escapolir de formar part de les safates de dinars i sopars de Nadal en forma de tallets prims de pernil!

    OLGUEN: Doncs no hi havia pensat, moltes gràcies! Segur que les llegeixo, seguríssim!

    ResponElimina
  14. A mi Baricco m'agrada i aquest Oceà també em va agradar força.

    I el món groc, la veritat és que m'ho vaig passar molt bé llegint-lo, em va encantar i després ha baixat de to dintre meu, com diu en Xexu ha envellit malament.

    M'agradaria llegir el de Primo Levi, a veure si aquest any!

    ResponElimina
  15. CARME: De fet, Baricco va ser un regal d'una fervent seguidora d'ell. Reconec que el llibre té un potencial que a mi se'm va escapar una mica (cosa de les ments limitadetes com la meva!).

    El món groc, m'hi sumo, iguals sensacions.

    Primo Levi... l'has de llegir Carme, segur que t'agradarà, et farà estremir, però no hem d'amagar el cap sota l'ala i s'han de conèixer les barbaritats que, com a espècie humana i suposadament racional, som capaços de fer.

    ResponElimina