Tambors de guerra contra WikiLeaks

Julian Assange, fundador de Wikileaks,
a l'ull de l'huracà polític i periodístic

Si hi ha dos col·lectius que estan sortint força perjudicats en l'espectacle WikiLeaks aquests són els polítics i els periodistes.

POLÍTICS

Els primers estan destil·lant nervis i odi contra Julian Assange, per tots els porus de la seva pell. Tant és així que s'ha arribat a l'extrem, fa uns pocs dies, de demanar l'assassinat del fundador de WikiLeaks a través de la televisió. Aquí va la perla vomitada per el senyor Thomas Eugene Flanagan, científic de la universitat de Calgary (Canadà) i assessor del primer ministre canadenc, Stephen Harper. Un espectacle dantesc...

Els moments estel·lars són:

• 00' 18": "I think Assange should be assassinated actually..." (crec que Assange hauria de ser assassinat).
• 00' 20": "Obama should put out a contract or maybe use a drone or something..." (Obama hauria de contractar o potser utilitzar un avió no tripulat o quelcom similar...).
• 00' 35": Quan el presentador, incrèdul, li fa veure que allò que acaba de dir és molt fort, el senyor Flanagan es reafirma dient: "I'm feeling really madly today" (Estic molt emprenyat avui).
• 00' 40": Els convidats al programa somriuen alegrement davant les execrables declaracions... us felicito fills...
• 01' 13": I la traca final "I wouldn't feel unhappy if Assange does dissapear" (No em faria cap pena si n'Assange desaparegués).

La Interpol va emetre una ordre de detenció internacional, de categoria vermella, la més alta de totes, per tal de detenir el senyor Julian Assange, presumptament acusat de violació i abusos sexuals. Unes acusacions, que, a més, a hores d'ara, són tèrboles i contradictòries i sembla que s'hi barregen preservatius trencats, gelosia i ganes de revenja.

En canvi, el senyor Flanagan (res a veure amb l'entranyable Flànagan de la sèrie "La Granja" de TV3 de fa uns anyets) pot instar i clamar a l'assassinat d'una persona, en viu i en directe, a través de la televisió i no li cau ni un gramet del pes de la llei a sobre.

És més, el senyor Assange va ser acusat de terrorista, per la senyora Sarah Palin, demanant que se'l perseguís com a un membre d'Al Qaeda o com a un talibà, en una nota del seu Facebook del passat 29 de novembre. Senyoreta Palin, prou que li han fet cas!

Però, senyores i senyors... qui està fent, realment, apologia de l'assassinat? Qui és el terrorista aquí? A qui s'està perseguint, però?

PERIODISTES

I com hem dit, el segon col·lectiu que tentineja davant l'allau de revelacions de WikiLeaks és el de periodistes. El suposat periodisme d'investigació ha quedat totalment en evidència davant de la magnitud de revelacions posades a sobre la taula per en Julian Assange. No és periodista, no crec que pretengui ser-ho, però ha aixecat tot tipus de reaccions dins el món periodístic. I no cal anar a cercar exemples massa lluny. Dins d'aquests hi ha els que són reflexius, com n'Antoni Bassas, i escriuen fragments tan crítics sobre aquesta situació com:

"La discreció, quan no el secret mateix, són fonamentals per a l'èxit d'unes converses de pau, l'alliberament d'uns hostatges o la detenció d'uns criminals"

I, al a vegada, tan reflexius com:

"Però les noves tecnologies han fet possible un coneixement massiu, instantani i indiscriminat de qualsevol mena d'informació, inclosos els secrets oficials quan el guardià es despista. I aquest nou accés alimenta també el dret de saber què fan en el nostre nom aquells que hem escollit per a que ens governin".

En canvi, d'altres periodistes d'un estil més fariseu, com en Josep Cuní, ferits en el seu elevadíssim ego periodístic, disparen contra Julian Assange amb ràbia gens dissimulada:

"I al final de tot ens trobem amb un personatge, Julian Assange, que ens apareix com el Robin Hood de la transparència informativa global mentre es nega a ser diàfan en el seu comportament personal i professional. El que es rebota quan li pregunten per la veracitat de les acusacions que pesen contra ell a Suècia per delictes d'assetjament i violació i que porta la Interpol a perseguir-lo per tot el món, o el que li fa llençar pilotes fora quan ha de contestar qui finança la seva empresa".

Bé senyor Cuní, bé. Llenci merda sobre l'acusat i no es molesti a fer l'exercici periodístic d'investigar de què van exactament aquestes acusacions, qui les fa, quan i amb quin objectiu. No es pregunti si no és exagerada una ordre vermella de recerca i detenció mundial d'una persona sota aquesta tipologia d'acusacions farcides de clarobscurs. No es qüestioni perquè Amazon, PayPal, VISA, Mastercard, bancs i d'altres han tancat i boicotejat els comptes i les vies de pagament a WikiLeaks. 

Serà que no té temps per a fer-se aquestes preguntes, deu estar enfeinat abaixant la temperatura dels estudis de TV3...