Somnis de teatre

S'aixecà el teló,

aparegueres per entre els actors secundaris

en un acte en que ni l'apuntador

havia previst la teva eixida.

i acabares fent-te teu el paper més principal.

La forma de saltironejar per l'escenari

de recitar el text amb gràcia i dolçor

captivà el director de l'obra, que

de manera quasi inconscient,

t'elevà al paper fonamental, 

pal de paller de la seva creació.

Abandonà a les teves mans

l'esdevenir de la seva obra.

I aquí és quan tu,

més actriu que mai

dominant tots els tempos

 de la realitat i la falsedat

abandonares, sobtadament, l'escenari

interpretant un text desconegut

revirant aquell guió

que el director creia immaculat.

Ell, espectador ignorat del seu fracàs,

sols pogué copsar un buit a l'escenari

que es reomplí de personatges secundaris,
i d'altres foteses intranscendents.

I és que tot fou un castell de fum en el seu cap,

Julieta ja fa temps que perigué

i això només fou un somni incomplet

per a la seva obra inacabada.