dimecres, 17 d’agost del 2011

El conte de les tres porqueroles

Porquerola: Aquella que mena els porcs, pastora de porcs.

En un llogarret als peus del Montseny, en els seus contraforts llevantins, hi havia un mossèn que guardava zelosament un secret. Malgrat el vot de pobresa que havia fet i que ell deia complir estrictament, aquell home estava lluent, rodó i feia una esplèndida cara de pa de ral.

Al poblet hi vivia una noia que era curiosa de mena i un dia va decidir endinsar-se a la rectoria del mossèn per tal d'intentar descobrir el secret de la seva formosa "pobresa". No va trobar-hi res i la senzillesa del mobiliari i estris que hi va veure feien pensar en l'estricte seguiment del vot per part de monsenyor.

Però quan estava a punt de marxar convençuda de la bondat del mossèn va veure una porta que duia a la part més soterrada i fosca de la rectoria. No era altra cosa que l'antic celler d'aquesta. Va obrir la porta i s'hi va trobar una mena de corralot brut i pestil·lent, i en un racó d'aquest hi va veure un pobre porquet esporuguit!


El senyor rector alimentava un porquet per a cebar-lo fins que fos l'hora de fer-ne pernils i botifarres! Heus ací el secret de la seva sospitosa pobresa!

Aquella noia doncs, va alliberar aquell porquet condemat a mort just a temps d'escapar-se del cilíndric capellà que acabava d'arribar i bramava esgarips a tort i a dret.

El porquet no es podia quedar prop d'aquell poble doncs el mossèn l'acabaria trobant, però no podia anar enlloc doncs ell mai havia vist el món. Així que necessitava l'ajuda d'aquella intrèpida noia que va decidir acompanyar-lo a casa d'una bona amiga que coneixia a on estaria més segur. Així aquella noia es va convertir en la seva Fanalet que li va il·luminar els primers camins de la llibertat. D'aquesta manera i no d'altra el porquet va conèixer la seva primera porquerola.

Finalment doncs, arribaren a una vila ubicada als peus de Collserola i allà els va rebre amorosament l'amiga de la Fanalet, la Carme. Allà el porquet va estar estupendament cuidat com un capellà (sí, potser no és la millor comparació...) i gràcies a les magnífiques i nombroses aquarel·les que la Carme dibuixava i pintava cada dia aquell porquet va anar aprenent com era el món que hi havia més enllà.

A ca la Carme s'hi va estar força temps fins que, finalment, el porquet es va sentir prou fort, valent i coneixedor del món per a llençar-se a l'aventura tot solet. Així que va arribar el dia en que el porquet es va acomiadar de la Carme, no sense que ella abans l'immortalitzés per sempre, com a record del seu pas, en una de les seves genials pintures.


D'aquesta i no d'altra manera el porquet va conèixer la seva segona porquerola.

Llavors aquell porquet va decidir fer camí cap al sud i no es va aturar fins que va arribar a una bonica vila del Baix Camp. Allà hi va fer parada i fonda perquè estava ben afamat. Ensumant amb el morret de porc va aconseguir localitzar un Viena i allà va entrar a dinar.

Tot menjant es va adonar que hi havia un matrimoni que no parava de mirar-lo. La dona del matrimoni, a més, no parava d'escriure alguna cosa en un paper. El porquet va anar agafant por pensant que potser aquell matrimoni se'l voldria endur per a tornar-lo a tancar en un corralot brut i fosc, tal i com havia fet aquell mossèn del Montseny, per després acabar-se'l cruspint en una bona brasa.

D'una revolada aquella senyora es va aixecar de la seva taula i es va apropar a la del porquet. Aquest ja es creia pell..., però llavors li va dir que ella i el seu marit el voldrien convidar a cafè, que a més, en aquella hora, en aquell establiment, l'acompanyaven amb unes pastetes gratuïtes.

Va resultar que aquell encantador matrimoni l'havia trobat molt graciós, amb aquelles potetes, aquell morret, com ensumava el menjar... I tanta gràcia els havia fet que, a part de convidar-lo al cafè (i pastetes), ella li havia fet un retrat, un dibuix.


Allà el matrimoni (l'Assumpta i en Josep Lluís) i el porquet varen iniciar una conversa càlida, agradable i a voltes apassionada (que si l'Agatha Christie sí o no, que si les ONG sí o no, que si el Barça sí o sí...). Va ser una vetllada fenomenal, curulla d'idees, ideologies, passions i maneres d'entendre el món. Tant ho fou que aquell porquet mai no l'oblidaria mentre visqués.

D'aquesta i no d'altra manera el porquet va conèixer la seva tercera porquerola.

Diuen que aquell porquet va seguir el seu viatge per a conèixer món. Diuen que l'han vist aquí i allà i que no para mai de voltar. Diuen que per això l'anomenen el porquet de Sant Antoni. Diuen que aquell porquet ara té un blog i que allà hi explica les seves dèries i voltes.


Potser serà cert, potser no.

Diuen però que el secret d'allà on para només el saben les seves tres porqueroles...

_________________________________________________

Gràcies Fanalet per sorprendre'm amb les fotos del porquet de l'església de les faldes del Montseny!

Gràcies Carme per acceptar la meva proposta de convertir aquelles fotos en un dels teus genials dibuixos!

Gràcies Assumpta per la teva empenta a l'hora de recollir un innocent comentari meu i d'allò acabar-ne fent uns magnífics retrats d'aquest porquet! (i al Josep Lluís pel seu assessorament artístic!).

Gràcies a les meves tres porqueroles!


QUALSEVOL COINCIDÈNCIA AMB LA REALITAT ÉS PURA CASUALITAT! (O NO, FANALET...)

23 comentaris:

  1. Quin detall tan maco porquet, i quin detall tan maco també el de les tres porqueroles! ;)

    Deus ser un porc ben especial perquè ningú se'l vulgui menjar i tot al contrari et mimin tant! La qüestió que segueixis voltant molt de temps i que continuïs tenint tan bona sort de trobar-te amb porqueroles tan fantàstiques com elles tres!

    ResponElimina
  2. Quina història més xula!! I que afavorit que has sortit a les fotos porquet! La vida dels porquets sempre ha estat dura... però és que el pernil és taaaaant bo!!!! ;)
    Salut i força!

    ResponElimina
  3. Porquet guapo, m'has fet riure i t'ha quedat un conte ben bonic i arrodonit.
    Ara cada vegada que hi passi pel davant me'n recordaré de tu!
    Crec que les tres companyes pastores no deixarem de mirar-te amb bons ulls, tal i com ho vam fer des del primer dia que vam venir a veure't, i seguirem voltant (a la manera de "tocinetes de Sant Antoni"...:)) per acompanyar-te i foragitar qualsevol perill...
    Una abraçada de porquerola!

    ResponElimina
  4. Una cosa és ben certa, i és que aquell porquet que voltava i volta, es va convertir en el més mimat de la catosfera. Amb porqueroles així a aquest porquet no li pot passar mai res de dolent.

    ResponElimina
  5. Uaaaaaaaau quina gràcia!! :-DD Ostres, no sé què dir... quina il·lusió!! hehehe Gràcies!!!

    I quin porquet tan valent d'anar a un Viena!! Si l'arriben a veure els de la cuina en fan frankfurts... però no, l'Assumpta i en Josep Lluís no ho haguessin pas consentit, un porquet que és del Barça sí o sí només mereix coses bones!! (com les pastetes que acompanyen els cafès) :-DD

    Moltes gràcies!!!

    ResponElimina
  6. Em fa riure... "diuen que aquell porquet ara té un blog"... hahaha... està molt ben buscat :-))

    ResponElimina
  7. bones porqueroles s'ha buscat el porquet.....però ha cosit una història ben maca i de bon llegir. Felicitats!!!

    ResponElimina
  8. Aquest porquet del conte és molt afortunat. Trobar tres porqueroles que no tinguin "males intencions" és tenir molta sort. I a sobre tenir un blog!!!
    Felicitats.
    Glòria

    ResponElimina
  9. Gràcies, porquet... jo també m'ho he passat molt bé amb el teu conte. Trobo que n'has tret molt de partit de tot plegat.

    Genials els dibuixos de l'Assumpta. Això és dibuixar bé, home!

    ResponElimina
  10. Caram, caram, i jo que pensava que de tant trescar per la muntanya tindries les cames fortes i llamineres per esdevenir magnífics pernils...

    ResponElimina
  11. porquet tens més de senyor que de porquet ja t'ho dic jo...( per allò que de porc i de senyor s'ha de venir de mena...) un conte molt aconseguit i quina sort haver inspirat fotos i els dibuixos de la Carme i de l'Assumpta ( que és una gran dibuixant) de la Carme ja ho sabem que ho és...ets gran porquet!

    ResponElimina
  12. Hahaha, molt bona, t'ha quedat genial! I sembles molt bufó, concretament aquest retrat que t'han fet amb llapis de colors és una passada!

    Quin patiment noi, mira que anar al Viena...! Però res, quina sort de tenir aquestes tres protectores tan eixerides! NO et queixaràs pas eh!

    ResponElimina
  13. Puc dir que ahir aquest porquet tan bonic de la història es va posar una samarreta del Barça i estava patint molt nerviós... però després estava conteeeeeeent :-)))

    ResponElimina
  14. Molt i molt maco!!! no tinc paraules. És preciós!! a seguir trobant porqueroles!!!

    ResponElimina
  15. Ben trenada, porquet.
    I jo, d'aquesta, ja me n'he fet porquerol, que no és sinó una gran honor per a un pastoric que tot ho voldria talaiar.
    PS: prometo fer servir aquest apunt per il·lustrar un dels mots que tinc en premsa.

    ResponElimina
  16. Molt maca la història, porquet i porqueroles!

    ResponElimina
  17. Avui he anat al Viena.
    Quina decepció!... No n'hi havia cap de porquet!!!

    ResponElimina
  18. Quin post més entranyable! Espero que el Porquet segueixi voltant per Catalunya. Segur que pel camí trobarà moltes cases on serà ben acollit!

    ResponElimina
  19. No hi ha cap dubte que a Blogville està ple d'artistes.Uns pinten, els altres escriuen, altres fan fotos boniques i poesia i...un luxe llegir-vos!
    felicitats !

    ResponElimina
  20. Amb aquest post només volia agrair l'esforç de les meves tres porqueroles preferides que amb la seva paciència i bones maneres de menar el porquet m'han fet tres regals fantàstics! Moltes gràcies a tots per passar per aquí i deixar la vostra petja en forma de paraules!

    BARCELONA M'ENAMORA: La veritat és que estic fascinat amb el valor i la qualitat de la gent que ronda per la catosfera. Com tu jo hi duc poc temps aquí, però ja me n'he adonat que aquí hi ha autèntics mestres i persones en majúscules.

    ALBA: He sortit afavorit perquè les tres porqueroles em miren amb molt bons ulls... quieta aquesta maneta que vol tocar els meus pernilets!

    FANAL BLAU: Moltes i moltes gràcies per les teves paraules... m'has fet emocionar! Conèixer gent com tu per aquí fa que valgui molt la pena seguir donant voltes i més voltes per la blogosfera! Amb protectores com vosaltres no hi ha perill que em faci por! Gràcies de tot cor.

    XEXU: És que el porquet també és molt mimós... ;p però jo encara diria més, és que les porqueroles són úniques!

    ASSUMPTA: Com ja li he dit a la Fanalet és molt gratificant conèixer gent com vosaltres per aquestes verals. De veritat, feu d'aquest món blogaire alguna cosa especial. Moltes gràcies de tot cor.

    Això del Viena... ja veia jo que quan entrava els cambrers i els cuiners salivaven... era perquè em trobaven bonic oi? ;p

    Per cert, del tema Barça... no m'imaginava que m'arribés a posar tan nerviós per una supercopa... però és que aquest Madrid se l'ha de guanyar a les caniques si cal!

    GARBI: Moltes gràcies Garbi! La veritat és que amb porqueroles així les històries gairebé surten soles!

    GLOBOS.BLOG: Benvinguda Glòria! Espero que t'hi trobis com a casa per aquí. Com has pogut veure les meves tres porqueroles no és que siguin bones persons, és que són les millors! La veritat és que sí, em considero un porquet privilegiat... i amb blog i tot eh?

    Per cert, no em vas trobar al Viena quan hi vas anar perquè ara ja sé que quan els cambrers, cuiners i clients em miren tot salivant no és que els faci gràcia... és que em miren amb uns altres objectius més... gastronòmics! Hauré d'anar amb compte! ;p

    ResponElimina
  21. CARME: Moltíssimes gràcies per a fer cas a aquest pesat que et va donar feina més que una altra cosa! Estic molt content de tenir un dibuix dels teus com a retrat! Quin orgull! Un dibuix de la Carme! Gràcies, gràcies! Ah, i totes dibuixeu de conya, jo no em puc decantar per ningú! Hi ha molt nivell a la catosfera!

    JOAN: Tinc uns pernilets que són l'enveja de la porcosfera! ;p

    ELFREELANG: Moltes gràcies Elfree! Quines paraules tan boniques que m'has dedicat (ara poso cara de vergonya...). Veient tal i com m'havien tractat les meves tres porqueroles vaig voler quedar com un senyor (no sé si aconsegueixo deixar de ser porquet de mena... ;p) i dedicar-los un conte que, almenys, pogués estar a l'alçada dels seus regals. Estic molt i molt content que us hagi agradat a tots tant... per mi i per elles!

    LAIA: No em queixo ni gens ni mica! Al contrari, per agrair que són tan genials els hi he volgut dedicar aquest petit conte. Crec que les he deixat prou contentes! ;p Sí, potser això d'anar al Viena va ser una imprudència... però així vaig poder conèixer l'Assumpta i el seu marit!

    RITS: Moltes, moltíssimes gràcies! No sabeu que content estic de que hagi agradat tant... tenia els meus dubtes!

    VIDA: Suposo que ets la nostra estimada Vida mallorquina no? Molt content de saber de tu i de que passis per aquí a deixar el teu somriure!

    JORDI DORCA: Moltes gràcies Jordi! Si vols ser un bon porquerol jo et rebré amb els braços (perdó, amb les potetes) ben obertes!

    I ja estic frisós per a veure amb quin nou post ens delectes a partir d'aquest... en tinc moltes ganes, de veritat! Segur que m'apassionarà (com tots i cada un dels que fas, com a malalts de llengua que som!).

    JOSEP LLUÍS: Diuen que hi ha un dels personatges que ha guanyat l'Òscar al millor actor de repartiment! Hehe.. Gràcies a tu, Josep Lluís!

    GEMMA SARA: Gràcies Gemma... tot i que el mèrit és de les tres porqueroles... unes pastoretes com no n'hi ha d'altres!

    YÁIZA: Moltes gràcies! Ja pots estar ben tranquil·la que, de moment, no penso deixar de voltar aquí i allà. I si segueixo trobant gent tant fantàstica com les tres porqueroles ja pots comptar que això em motiva a voltar encara més!

    JOANA: Un bon amic meu, quan tot just començava a la blogosfera, em va dir que ja veuria que aquí hi ha molt nivell. Noia... tenia tota la raó. Amb menys d'un any de voltar per aquí ja he descobert autèntics cracks en molts aspectes (literatura, fotografia, dibuix, etc). No és per a quedar bé, ho penso de veritat. I a més, darrer d'aquests blogs d'altíssima qualitat he anat descobrint que s'hi amaguen persones encara més valuoses. Un privilegi compartir blogville amb tots vosaltres!

    ResponElimina