dissabte, 13 d’agost de 2011

A pany i forrellat

Un 13 d'agost, en una nit com la d'avui de fa mig segle, es va començar a alçar l'anomenat mur de la vergonya, el Mur de Berlín. Afortunadament, però, aquest ja ha desaparegut i ja no passa de ser una innocent atracció turística. 

Malgrat tot en aquesta mateixa Europa s'està construint un nou mur, una nova infraestructura per a separar persones, dividir països, aïllar cultures i alimentar incomprensions. Grècia no està construint un mur, està construint un fossat al més pur estil medieval. Volen aturar la immigració turca a la zona de la Tracia com sigui, pagant el que sigui (no era un país rescatat?), si cal, com es veu, atrinxerant les seves fronteres.

Però no és només a Europa que encara podem trobar barreres per aturar la població, per aïllar-se de "l'altre", tancant-se o tancant-lo (segons es miri) a pany i forrellat. A tot el món tenim casos similars i no són relíquies del passat ja que segueixen mantenint la seva funció i vigència. I el pitjor, com hem vist, és que se'n segueixen bastint.

El mur israelita de Cisjordània, l'anomenada Línia Verda, continua en construcció...

No sé si estem tornant a l'època medieval o és que no n'hem acabat de sortir mai, tot i que llavors, fins i tot, ja n'hi havia alguns que avui ens donarien una lliçó...

"... e no hi té prou castell, mur ne fossat, 
e tan lleu pren lo neci co el senat, 
car tots som uns e forjats d'una massa..."
Pere March
(València 1336-1338 - Balaguer 1413)
Del poema "Al punt c'om naix comensa de morir"


  1. Us recomano, i molt, l'article de Vilaweb del darrer enllaç. Imprescindible. M'he quedat glaçat coneixent casos de divisions en construcció o en projecte com a l'Aràbia Saudita que pretén envoltar completament el país amb una tanca, o la que s'ha començat a construir a Rio de Janeiro per a separar les "favelas" de la resta de la ciutat, per no parlar del Caixmir o la vergonya espanyola i europea de Ceuta i Melilla...

23 comentaris:

  1. Recordo fa un temps vaig llegir no sé on un article on es descrivien tots els murs que hi ha actualment. Recordo que em va fer fredar molt, ja que no era conscient de la quantitat de conflictes que hi ha. Certament el mur que s'està construint a Grècia em va deixar ben bocabadada. No ho entenc, no entenc cap on anem i com no aprenem del passat.

    ResponElimina
  2. Gruny molt brau, el de Pere March.
    De pols medieval ha estat fet.
    Salut i grunys!

    ResponElimina
  3. En algunes coses sembla que tornem als usos del passat, estem molt evolucionats però llavors veiem que algunes coses se'ns escapen o descontrolen. La solució que es troba és girar la vista enrere i veure com ho feien en el passat. Resulta que les solucions són poc 'humanitàries', que abans no es tenia massa en compte tot això, però són d'allò més efectives. Per què no aplicar-les? Doncs ja veus com anem.

    ResponElimina
  4. No entenc com no aprenem dels errors del passat, i enlloc d'eliminar les barreres existents encara en construïm de físiques. L'obstacle més gran és la por i si a més i sumem l'egoisme, el culpable de tots el mals, tenim com a conseqüència aquestes misèries humanes alimentades d'odi.

    Gràcies per l'article de Vilaweb, no l'havia llegit i malauradament fa basarda de tots els murs que hi ha...

    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  5. Sovint em costa tant entendre aquest món...
    Gràcies per l'article!
    Una abraçada sense murs ni fronteres.

    ResponElimina
  6. Porquet has fet ben fet ...el teu post ens recorda per si algú ho havia oblidat que sí que aquell mur va caure , al cap de massa anys tot s'ha de dir...i és indignat i vergonyós que s'aixequin murs o es cavin fossats ....anem enrere...i gràcies per recomanar vilaweb és un diari que sovint freqüento i és valent i clar escrivint veritats ....
    Una boníssim apunt porquet! et felicito!

    ResponElimina
  7. i com sempre tot està provocat er l'ànsia de poder i la sed de diners......mala peça al teler

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Ostres!!... Sé que ara quedaré malament, però no tenia ni idea d'aquest fossat a Grècia i m'he quedat absolutament parada. De fet, creia que era una forma de parlar que feies servir tu per referir-te a una altre cosa i, quan he clicat l'enllaç he vist que era un fossat DE VERITAT!!!... Al·lucino.

    Tens raó, sembla ben bé de l'Edat Mitjana tot això...

    (he tret el comentari anterior per una falta d'ortografia hehe... aisss)

    ResponElimina
  10. Ha sigut llegir el teu escrit i recordar el cas de Nicosia, la capital xipriota. Deu fer un parell d'anys va caure el simbòlic mur que dividia la ciutat, entre el sector grec i el turc.

    Res, per posar una nota d'optimisme ;)

    ResponElimina
  11. A vegades sembla que no haguem avançat gens en el temps, i que encara estiguem a l'Edat Mitja com dius tu, o fins i tot abans.
    Però tampoc cal anar tant lluny per veure els murs. Els tenim a casa.
    Jo recordo quan la iaia m'explicava que quan era jove les cases no es tancaven pas, al poble. I ara? No sortim fins haver tancat els dos panys de la porta (i alguns haver podat l'alarma).
    Com a persones també som més tancats. Ens costa de fer arribar els nostres sentiments, les nostres emocions als altres. Cada cop costa més.
    Vivim dins un mur que ens protegeix, i ens aïlla dels altres.
    Tot són murs, Porquet, a tots nivells.

    Petons.

    ResponElimina
  12. Bo, el comentari de l'Ariadna. Lamentablement.

    ResponElimina
  13. És curiós que passi això en un món, amb internet i les xarxes socials, cada cop més intercomunicat. El món virtual és obert, el físic, tancat. Molt bon post.

    ResponElimina
  14. Perdoni, però, vosté no té un parent que s'assembla més a nosaltres? La foto és seva?
    No entenc res d'aquest món.

    ResponElimina
  15. Mens agitat molem: si es fan murs són per enderrocar-los.

    ResponElimina
  16. M'he llegit l'apunt de Vilaweb, i no en tenia ni idea de la quantitat de murs que aixequem encara avui en dia. La imatge del món en què vivim que es pretén donar és la d'un món progressista, que avança, que pretén trencar barreres, allò establert, travessar oceans... I després veiem coses com aquestes i sembla ser que això d'avançar resta com a privilegi d'uns quants. Quan no interessa, fem tot el contrari: posar pedres a les sabates.

    ResponElimina
  17. Mira si pots recuperar aquest article.

    http://www.nationalgeographic.com.es/2007/05/01/muros_fronterizos.html

    Val molt la pena

    ResponElimina
  18. Correeeeee Porquet!! Ves al Petit Blog!! :-DD

    ResponElimina
  19. Els murs físics els construeixen aquells qui en tenen de mentals.
    Ara he sonat profund i tot, no?

    ResponElimina
  20. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i reflexions en aquest post. És un tema que no aconsegueixo arribar a comprendre i m'ha sorprès molt veure la gran quantitat de muralles, murs i trinxeres que encara omplen i encara es construeixen a tot el món. Un mal senyal per al nostre futur.

    RITS: Tu ho has dit "no ho entenc". És un tema que a mi em sembla de molt difícil comprensió (suposo que qui els construeix deu pensar diferent...). No aprenem gens del passat. Dividir crec que mai ha portat a bon port, només ha dut més incomprensió, violència i, per sort també, desig de llibertat per aquell que s'ha sentit acorralat o impedit d'arribar a algun lloc.

    JORDI DORCA: Doncs sí, respira llenguatge arcaic i un coneixement molt major del comportament humà del que nosaltres ens podríem imaginar. L'Edat Mitjana sempre se l'ha vist com un període fosc i, tot i que en certa manera ho va ser, és època de mentalitats molt brillants que van il·luminar aquells anys... i que ens haurien d'il·luminar una mica a tots plegats.

    XEXU: A mi em sorprèn aquesta capacitat humana de jugar al doble discurs. Per una banda els governs s'omplen de bones paraules i intencions i respecte als drets humans etc etc, però a la que veuen alguna possible amenaça (segons el seu punt de vista) els drets humans passen a ser una cosa utòpica útil només per als grans discursos. Llavors s'imposa la pràctica, la solució ràpida que, com gairebé sempre, implica un retrocés en les llibertats i en la dignitat de les persones.

    BARCELONA M'ENAMORA: Has citat un dels conceptes clau per a entendre aquestes barbaritats: la por. Aquesta és una de les principals causes de les barreres que aixequem (físiques i no físiques) respecte altres pobles, comunitats i cultures. Tot allò que desconeixem ens fa certa por, certa temença i per això ens sentim més segurs protegint-nos com sigui i al preu que sigui. El problema és que quan parlem de separar i aïllar persones això acaba derivant en incomprensions, intolerància i odi.

    FANAL BLAU: Jo hi ha moments que ja desisteixo de mirar d'entendre'l. Situacions com la que s'està produint a Grècia, amb el desgavell econòmic que hi ha i ara es dediquen a gastar-se autèntiques milionades en construir aquesta mena de trinxera-mur... no s'entén Fanalet no s'entén.

    ELFREELANG: Moltes gràcies Elfreelang! La veritat és que és sorprenent com celebrem i commemorem la caiguda del mur de Berlín (bé, en aquest cas era la commemoració de l'inici de la seva construcció però amb la vista posada, òbviament, en la seva caiguda) i en canvi ni s'esmenten les situacions que s'estan produint en molts altres països. Tenim murs, trinxeres, fossats, amb el beneplàcit dels governs nacionals i les institucions internacionals... suposo que per això miren de que no se'n parli massa. En concret de què ens defensem? De que ens hem de protegir?

    ResponElimina
  21. GARBI: Suposo que es tracta de defensar la parcel·leta de poder, de territori i de riquesa... però després que no ens venguin la moto d'un món sense fronteres, d'una Europa única o d'uns estats oberts i transparents.

    ASSUMPTA: No et preocupis Assumpta, no és culpa teva. La culpa és de tota aquella gent que no vol que se'n faci publicitat! Jo de fet me'n vaig assabentar per una columneta minúscula a l'extrem d'una pàgina d'un diari. Res, quatre ratlles, però que a mi em van deixar xocat. No podia entendre que algú estigués construint fossats com a l'Edat Mitjana. I vaig començar a buscar i em va sortir aquest article d'El País (que tindrà tots els defectes del món però en aquests casos encara és un diari que sap tractar i bé alguns temes, sobretot internacionals).

    De la resta de murs i trinxeres de les que parla Vilaweb la meitat jo també els desconeixia. I és que juguen precisament a això, Assumpta, amb el nostre desconeixement i la nostra desinformació per anar fent i desfent segons els sembla. Institucions i governs estan prostituïts. Fa fàstic, de veritat.

    Per cert, ja vaig passar pel teu petit blog com bé saps!

    FERRAN: Doncs mira Ferran ja m'has fet conèixer un altre cas que desconeixia per complet, i a més, amb final feliç (si es pot dir que una cosa d'aquestes té un final feliç, potser la felicitat seria que no s'hagués arribat a construir mai). Gràcies per l'apunt històric, m'has fet furgar per internet a la recerca d'informació del cas de Nicosia i n'he pogut aprendre una mica més!

    I sí, el comentari de l'Ariadna és dels bons i dels que fan pensar, a sota trobaràs la meva reflexió pertinent!

    ARIADNA: Has tocat un tema molt bo. L'aïllament, la individualitat, la temença respecte a l'altre ha calat molt fons en les nostres societats. A nivell individual nosaltres mateixos ja posem un gran mur entre el nostre món familiar i l'exterior i, a voltes, és senzillament una porta tancada amb pany i forrellat. Com bé dius abans les cases quedaven obertes, ara això és impensable, però és que abans la gent, a les nits d'estiu sortia a prendre la fresca i a fer-la petar, era una manera més de fer comunitat, de fer poble, de teixir relacions. Ara això és també impensable.

    Això, a la vegada, em fa pensar si nosaltres, els blogaires amb els nostres blogs, posts, reflexions i comentaris no fem més que teixir unes relacions i un món virtual, sense l'essència del que abans era relacionar-se amb l'altre. Potser amb aquesta forma no fem més que col·laborar a aquesta creació de barreres ja que les hores que ens passem "xerrant" per l'ordinador no les destinem a xerrar amb el veí, amb el company, amb l'amic. No ho sé, potser són figues d'un altre paner, però em fa pensar que tot i que nosaltres estem força convençuts de la bondat de les relacions que anem fent per aquí, potser, sense voler-ho estem col·laborant a aixecar murs amb el que tenim més a prop, just a tocar.

    ResponElimina
  22. FORMIGA: Ai senyor! Ara tinc formigues a casa! Se m'ha colat un niu de formigues a la meva cort! ;p Res, bestieses, que ets molt benvinguda en aquesta casa i ja formes part de la diversa i rica cort del porquet!

    La foto... ja m'agradaria que fos meva però l'he trobada per internet.

    HELENA BONALS: Bona cita. Com li he dit a la Rits, en el primer comentari, si alguna cosa de llum podem treure a tot això és que l'home continuarà tenint aquests desitjos de llibertat i si li posen barreres aquestes encara poden estimular molt més i esperonar aquests desitjos. Potser només estic expressant un desig però...

    LAIA: Com he dit més amunt és vergonyós el doble joc al que ens estan sotmetent els governants dels països i institucions internacionals. Per una banda es clama al cel en defensa dels drets humans i es fan discursos pomposos i d'alta volada però per l'altra es promouen i financen autèntiques barbaritats com les que es descriuen en els articles enllaçats al post. Es fan grans proclames per evitar lapidacions als països musulmans (que ja em sembla bé que es facin i s'han d'evitar) però per l'altra sotmetem als veïns territorials a un control i un aïllament degradant i vexatori. Un doble joc perillós. I tot això jugant amb la desinformació que patim per excés d'informació, paradògicament. I és que la informació, i més a dia d'avui, és poder, i d'aquí que d'aquestes infraestructures de divisió hi ha qui està molt interessat a tirar-les endavant amb el mínim ressò possible.

    PUJI: Aaaagh! No l'he pogut recuperar (de forma gratuïta) ja que has de ser soci o pagar les quotes pertinents... Saps alguna altra forma d'aconseguir-lo ja que pinta molt interessant, la veritat.

    JOAN: Has sonat profund però has dit una veritat com un temple. Els murs mentals són el fonament de la por cap a l'altre, cap allò que no coneixem, i això és el que, traslladat a la realitat, acaba bastint els murs físics de divisió, incomprensió i odi.

    ResponElimina
  23. GEMMA SARA: A l'estela del comentari que li he deixat abans a l'Ariadna li he expressat una reflexió sobre si nosaltres mateixos, des del món dels blogs, malgrat que, com dius, és un món obert i que convida a la reflexió i al coneixement de persones i mentalitats, no estem contribuint de forma perversa a la creació d'aquests murs amb qui precisament tenim més a prop. Estem tancats en el nostre món virtual i potser deixem escapar coses i oportunitats del món real. Parlem i molt tots i de forma conjunta però potser desatenem el veí, l'amic o aquella persona que tenim més a prop físicament. Com deia l'Ariadna abans les portes de les cases eren obertes, ara les tenim tancades i barrades, això sí, amb un ordinador que és una finestra al món... però sempre protegits ja que res ens pot esquitxar des de les nostres pantalles.

    No sé, potser és una reflexió que se'n va del tema i es necessitaria un nou post, però m'ha sorgit arrel d'anar llegint els comentaris i anar pensant les respostes. Ja veieu! Em feu pensar massa!

    ResponElimina