dimarts, 23 d’agost de 2011

Tossut com una banya de marrà

Serà perquè sóc Capricorn i la cornamenta ens confereix una cabuderia considerable, com tossudes són les banyes dels marrans (els mascles de les ovelles). Serà perquè en Pep em va robar el cor el dia que va proclamar "persistirem!". La qüestió és que aquest cap de setmana vam decidir tornar a endinsar-nos en territori tenebrós per tal d'intentar assolir, per fi, l'anhelat tres mil del Besiberri Nord (3.015 mts).

Els costeruts paratges garrotxins del Barranc de Malavesina
coronat pel Besiberri Nord com a altiva piràmide 

L'Estanyet de Malavesina, capçalera elevada del Barranc de Malavesina 
i punt final del primer intent, avui ens reflecteix un cel enlluernador

La lluna ens alliçona, en resistència tenaç contra la lluminositat del dia,
i ens mostra exactament el punt culminant del Besiberri Nord

Fem l'atac final al cim tot resseguint la temuda cresta,
aèria i exigent i, precisament per això, preciosa

I un cop a dalt el cim... no hi han paraules que puguin descriure això...
A ponent la magnífica Vall de Besiberri amb el massís de l'Aneto al fons
i la seva glacera cada cop més esprimatxada

Al nord el sempre meravellós Lac de Mar, amb la seva illeta al mig,
i la resta de Lacs de Rius, amb el Tossau de Mar com a divisòria d'aigües

I a llevant l'Estany Negre amb la rocosa Punta Alta a la dreta, un altre tres mil pirinenc
(la podeu comparar amb la foto feta el dia tenebrós en l'enllaç del principi!)

A vegades, la tossuderia té la seva meravellosa recompensa!

27 comentaris:

  1. Porquet? marrà? al final no sabré qui tinc a l'altra banda de la pantalla, hehe...

    Una paraula per definir el que he sentit en llegir i veure aquest post teu: wow!!!

    ResponElimina
  2. Algun Capri de per aquí em sembla que subscriuria les teves paraules! ^^

    Me n'alegro que hàgiu acabat pujant-hi! Jo he estat al Lac de Mar i és molt bonic! Això sí, ja en fa molts anys, i en arribar a dalt nevava i fotia molt fred! però això de la illeta al mig ho recordo perfectament!

    ResponElimina
  3. La quarta fotografia, la de l'atac final al cim fa basarda i tot, i diria que un xic de por...realment s'ha de tenir valentia i anar amb seguretat perquè si no pots caure morros avall!

    Ben fet això de mai donar-se per vençut i tornar-ho a intentar! Felicitats per aquest cop haver-ho aconseguit!

    Ostres, un altre capricorn, per aquí a la catosfera en sou uns quants no?

    ResponElimina
  4. Quina meravella, Porquet, és fantàstic... és que no tinc adjectius per qualificar aquests posts que ens regales!!

    I sí, és clar que ser tossuts té la seva recompensa!! i tant!! Ara clicaré totes i cada una de les fotos per gaudir-ne amb les imatges més grans encara i segur que em quedaré embadalida en cada una d'elles! Gràcies!! :-))

    Per cert... jo hi era!! :-DD (nooooo, a la muntanya no, home... hehehe jo era al camp del Barça el dia que en PEP ens va emocionar a tots amb el seu "persistirem"... anar a veure aquell partit va ser el meu regal de sant que em van fer entre la germana i el marit: i també s'ho van regalar a ells, clar, la saben molt llarga! hahaha) ;-))

    ResponElimina
  5. A la tercera foto es veu la lluna! :-))

    ResponElimina
  6. I l'Aneto per quan? Jo, com a molt, a prendre brou Aneto, és al màxim que arribo.

    ResponElimina
  7. Uau, que maco! La muntanya ja vol tossuderia, ja... No he fet cap dels Bessiberris, però pinten molt bé. Aquests cims tan aeris sempre m'han agradat, tot i que no n'he fet gaires (que recordi... el Vallhibierna i els Infiernos, per exemple). I els paissatges des del cim, són una passada. Ara miraré els del dia tenebrós!!

    ResponElimina
  8. Punyeteruuuuuuuuuuuuuuu, i jo perduda al mar enmig la boira... precioses vistes, valent!

    ResponElimina
  9. Que bonic ho expliques porquet,
    i quines imatges mes maques

    felicitats si la teva tossuderia et porta a fer coses aixis
    es envejable

    ResponElimina
  10. El meu estimat Jaume ( marit ) l'ha fet. Us heu de conèixer, crec que trobaríeu coses en comú.
    Jo t'admiro per pujar i baixar sa i estalvi, i fer venir salivera als que només sabem anar a peu pla ;)

    ResponElimina
  11. Enhorabona porquet!!! S'ha de ser tossut en aquesta vida per aconseguir metes i tu no pares!!
    Fas un reportatges de les expedicions genials!
    Salut i abraçada!

    ResponElimina
  12. És clar que si!!! cim aconseguit! i moltes gràcies per les fotos!! son fantàstiques!!!

    ResponElimina
  13. Caram, si la tossuderia ens ha de portar per aquest paratges, benvinguda sia.

    ResponElimina
  14. Benvinguda tossuderia doncs...quin paisatge! jo ara no crec que gosés a fer ni la quarta part de tot això....t'agraeixo que ho comparteixis amb nosaltres és com si de lluny amb la imaginació, t'haguéssim acompanyat en la pujada....

    ResponElimina
  15. M'apunto a l'estany de Malavesina, el qual, per als qui enguany hem fet abstinència de muntanya, ve a ser un bon esquer de cara a l'any vinent. Que la tossuderia no ens falli!

    ResponElimina
  16. Veig que ets un porquet molt valent.
    Et felicito!

    ResponElimina
  17. Ei, la Sara i jo vam fer el cim del Castell de Burriac! No és conya, per nosaltres és com fer el Besiberri. Vaig pensar que t'ho diria i tot.

    Les fotos com sempre molt xules i, com sempre, em quedo amb els estanys. Felicitats, cabut!

    ResponElimina
  18. Jo espero que no et calgui un rescat en aquestes alçades...Tot i així, ho intentaria!

    Això és un excursionista de cap a peus!
    Tossut com ets...quina bonica tossuderia (o tossudesa) la teva!

    :)

    ResponElimina
  19. ohhhh el Besiberri!!!!!

    Enhorabona tossut!

    Capricorn...ummm..de quin dia?

    ResponElimina
  20. Si t'agrada la muntanya t'el recomano:

    http://maifemcim.blogspot.com/

    Unes fotos precioses!!!!

    ResponElimina
  21. I per cert, Porquet, que me n'havia oblidat...
    l'expressió tossut com una banya de marrà és molt empordanesa, he escoltat la meva mare, el pare, els avis en llegir el títol...

    ResponElimina
  22. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! Ja heu conegut una mica més aquest porquet tossut. La veritat és que em va fer molta il·lusió poder fer, per fi, després de tres intents, aquest tres mil català, considerat per molts el més difícil de tots els tres mils catalans. Les panoràmiques des de dalt, com podeu intuir per les fotos són de les més espectaculars que es poden veure en tot el Pirineu!

    JPMERCH: Moltes gràcies!

    FERRAN: Wow.... yeah! ;p Gràcies Ferran... sí que me n'adono que faig moltes comparacions amb animalons, deu ser que m'encanten!

    LAIA: Hehe, molt bona la referència al Capri! Crec recordar que ja m'havies comentat alguna cosa al respecte del Lac de Mar. Jo sempre l'he vist des de les altures, des dels cims, però mai hi he estat al costat! Mai he pogut posar els peus a les seves aigües, així que ja veus que encara tinc projectes muntanyencs pendents. És un dels estanys que més m'encisen dels Pirineus.

    BARCELONA M'ENAMORA Doncs no t'ho negaré que, en alguns moments, feia posar una mica els pèls de punta, però (i ara quedaré com un fatxenda...) no considero que sigui la pitjor grimpada que he fet! (en recordo una, al Pic d'Escobes d'Andorra que déu n'hi do). De totes formes sí que era de les bones i per això de les apassionants de fer. S'ha de tenir el cap ben fred i anar amb molta cura i molta pausa.

    El tema de les espinetes clavades en no poder fer un cim sempre el duc a dins i no puc parar fins a tornar-lo a fer! (defecte de fabricació). En concret el Besiberri Nord ja era el tercer cop que l'intentava i, si no hagués pogut, ja t'asseguro que hi hagués tornat ben aviat!

    Sí que correm uns quants Capricorns per aquí... som una secta! ;p

    ASSUMPTA: Moltes gràcies! Jo estic encantat que us agradi tant seguir-me en les meves ascensions per les muntanyes! M'agrada apropar-vos aquests paratges que potser alguns de vosaltres no coneixeu tant. Hi ha molta bellesa, moltíssima, i així us faig de finestreta per on podeu admirar-la.

    Ooooh! Quins regals eh? Anar al Camp Nou sempre és motiu d'il·lusió i alegria! Jo no sóc soci però he aconseguit anar a alguns grans partits, com el 5-0 amb el Romario, o la tornada de Figo al Camp Nou! Vibrants!

    Per cert, t'he agafat! No has llegit els peus de foto! A la foto que es veu el cim ja dic que la lluna ens assenyala el punt culminant del cim! ;p

    XEXU: Hehe... l'Aneto? Dius l'Aneto?... fet 2 cops! Un per la via normal a l'estiu i l'altre cop a ple hivern, tot nevat i per una canal (anomenada Canal Estasen) en una de les ascensions de les quals estic més orgullós d'haver fet. A més, vam veure, totalment sols (cosa raríssima a l'Aneto) la posta de sol des del cim i després vam fer un bivac sobre la neu a 2.600 metres.... una jornada excursionista de les més mítiques que he fet!

    YÁIZA: Tu ja jo saps, la muntanya requereix, certament, molta persistència, paciència i, alguns cops, haver de marxar desenganyat perquè el temps et tira enrere o les dificultats et superen (cal saber veure, sobretot, aquest moment). Et recomano els Besiberris molt i molt. Pots començar pel Besiberri Sud que no té cap cresta i és força senzill. Des del cim, si tens ànims i ganes, llavors sí que tens una cresta magnífica per a fer el Comaloformo, i així en mitja hora corones dos tres mils!

    ResponElimina
  23. ZEL: Hehe, recordo el teu post...però si mires el de l'anterior intent que vam fer del Besiberri ja veuràs que nosaltres també ens vam veure engolits per la boira. Així que, tant a cota 0 com a cota 3000 les boires ens poden rodejar completament!

    Respecte a l'expressió no sabia que tingués aquest fort lligam amb les terres empordaneses! Jo la coneixia de llegir-la en algun llibre, mai de sentir-la de viva veu. Sempre he sentit el ser més tossut que una mula, però aquesta, en conversa no l'havia sentida mai. Per això la vaig posar com a títol del post, per a intentar fer reviure aquesta bellíssima expressió! En tot cas, encantat d'haver-te dut records i memòries tan i tan familiars! Un petó zel!

    SARGANTANA: Moltes gràcies. La veritat és que els paisatges que em regala la muntanya són estremidors i per això m'agrada compartir-los. La tossuderia és bona, però a muntanya s'ha de ser molt curós a controlar-la, sobretot per a no tenir inconvenient a fer marxa enrere si la cosa es posa lletja... i és que a vegades, després de tant esforç, i tenint l'objectiu a tocar, haver de girar cua costa i molt!

    CANTIRETA: Així doncs estàs casada amb una bona peça! I és que si ha fet el Besiberri Nord això ja fa pujar de nivell el currículum! Moltes gràcies per l'admiració... però ja et dic jo que no tinc res d'especial, senzillament està en bona forma física, ser una apassionat/boig de la muntanya i això sí, ser molt tossut a l'hora d'assolir els objectius plantejats!

    ALBA: Creus que puc deixar el CV per a fer de fotorreporter a "Al filo de lo imposible"? ;p La veritat és que sí que sóc força tossut a l'hora d'assolir els objectius que em plantejo, però suposo que és la manera de suplir les mancances que tinc, ja que no em considero ni molt llest ni molt intel·ligent, i a estudi, el que uns ho estudiaven en 1 hora, jo ho feia en 2. Suposo que, per això, des de menut, sempre m'he hagut d'esforçar molt en assolir reptes que d'altra gent assolia més fàcilment que jo, però als quals jo tampoc volia renunciar. Suposo que, part d'això, m'aflora a l'hora d'encarar la muntanya (i altres reptes de la vida!)... que filosòfic m'ha quedat no?

    RITS: Gràcies a tu Rits! Les fotos ja poden quedar bé ja.... que mira que suo per aconseguir-les! ;p

    JOAN: Com tot a la vida, suposo que una petita dosi de tossuderia sempre va bé, per aconseguir gaudir d'aquests paratges i per assolir altres fites de la vida igual o més importants!

    ELFREELANG: Ja he comentat com m'agrada que em feu arribar els vostres comentaris elogiosos d'aquestes excursions. Quan pujo per allà, la màgia i la bellesa que hi ha és tanta que sento que necessito compartir-la, i que vosaltres entreu per aquí i em dediqueu aquestes belles paraules... bé, per a mi no té preu i fa que tants esforços de pujar amunt tinguin com a recompensa aquest petit tresor!

    JORDI DORCA: Jordi, si vols recomanacions per a l'any que ve jo estaré encantat de servir-te-les amb safata! La tossuderia ens és molt necessària, tant en la nostra vida personal, com en la nostra vida nacional.

    GLOBOS.BLOG: Valent, valent... ja et dic jo que quan estic penjat per aquestes parets a vegades m'ataca la pregunta de per quins set sous m'he hagut d'enfilar per allà dalt! Gràcies!

    GEMMA SARA: Doncs mira, jo tinc molt pendent fer el Castell de Burriac! Ho dic de veritat. Cada any hi fan una cursa i sempre és un lloc que, degut a això, he volgut conèixer! I el Castell de Burriac té tant honor com el millor dels Besiberris, i tant que sí! Vosaltres hi heu dedicat el vostre temps, el vostre esforç, heu suat i us heu sentit orgulloses de fer-lo, per tant, és el millor dels cims per a vosaltres, que és el que realment compta! Enhorabona i moltes gràcies!

    ResponElimina
  24. FANAL BLAU: Ui Fanalet, no cridem al mal temps! Espero de veritat no haver de sol·licitar mai cap rescat perquè seria un molt mal senyal. De moment en tots els anys que fa que pujo (i baixo) muntanyes (15 anus) he passat per algunes dificultats però sempre me n'he pogut sortir bé. També et dic que, malgrat el que pugui semblar a vegades, sóc força poruc i si no veig les coses molt clares no m'encigalo per segons quins paratges! Moltes gràcies!

    ABOGADAENBCN: Moltes gràcies! És molt i molt bonica tota la serra dels Besiberris! Capricorn del principi... en concret, de la Nit de Nadal!

    TXELL: Gràcies Txell per les teves paraules i per la recomanació! He fet una volta pel blog i, com molt bé has suposat, m'ha enamorat! És genial! I saps que m'ha agradat i molt, la introducció que té a la columna de la dreta. M'ha fet posar la pell de gallina... suposo que són sentiments molt profunds i en els quals m'hi sento identificat. Per als bojos de la muntanya com jo, tot i que als que no ho són els pugui costar entrendre-ho, aquesta és mística, màgica i se'ns posa en el més profund de les nostres entranyes.

    ResponElimina
  25. Hahaha sí que els havia llegit però després, en clicar cada foto individualment per fer-la gran, vaig veure tan bé que hi havia la lluna que ho vaig posar sense recordar que ho havia llegit :-)

    És probable que ho llegís ràpid, això ho admeto, hehe perquè més aviat mirava els noms dels llocs.

    Però sí, sí, m'has enganxat... amb una atenció al cent per cent en la lectura això no hauria d'haver passat :-D

    ResponElimina
  26. ASSUMPTA: Haha, tranquil·la que sé que ets una lectora que llegeix els blogs a consciència! De fet, ja m'has donat un parell de lliçons demostrant que et conèixes millor que jo alguns dels meus posts!

    Clar que amb la bellesa de les meves fotos és normal que perdis la noció d'algunes coses de les que escric a sota! ;p

    ResponElimina