Port de Salau, Coll dels Belitres, Coll de Banyuls, Coll de la Pala de Clavera, Coll del Pertús, Coll de la Manrella, Coll d'Ares, Portella de Mentet i tants d'altres noms que em deixo escampats per la geografia pirinenca catalana, haurien d'estar gravats a foc en la memòria col·lectiva d'aquest país nostre. Aquests i d'altres són els camins de l'exili que molta gent d'aquest país es va veure forçada a caminar per tal de salvar la seva pròpia vida.
Ahir, no pas per obligació, si no per gaudi i plaer (almenys alguna cosa ha canviat...) vam caminar per un d'aquests passos de gran ressò històric, la Portella de Mentet. Amb ànim excursionista vam trescar a cavall del Ripollès i del Conflent.
 |
| Des de la Portella de Mentet, a ponent, s'abasta l'Alta Vall del Ter, amb el Gra de Fajol (esquerra) i el Bastiments (mig amagat a la dreta) com a punts emblemàtics d'aquesta zona ripollesa |
 |
| Des de la Portella de Mentet, a ponent, la Vall de Mentet (o de l'Alemany) amb el Massís del Canigó (mig amagat a la dreta) com a punt culminant d'aquesta zona conflentina i com a emblema dels Països Catalans |
I quan ja tornàvem del Conflent, trepitjant la carena que uneix aquestes dues comarques, una densa boira va començar a embolcallar aquests històrics camins de l'exili.
 |
| La vall de la Coma de la Dona des de la Serra Gallinera amb la boira començant a encavalcar la Serra de Bacivers a la dreta |
Potser aquesta boira, amb el silenci embolcallant que sovint l'acompanya, va ser la manera com aquests territoris i senders de retirada es van voler vestir de dol ahir, per a retre homenatge i guardar la memòria de n'Heribert Barrera, un dels més emblemàtics exiliats d'aquesta terra nostra.
Que les nostres petjades d'ahir, entre el Conflent i el Ripollès, siguin les hereves del seu monolític compromís vers el nostre país.
Que les nostres petjades d'ahir, entre el Conflent i el Ripollès, siguin les hereves del seu monolític compromís vers el nostre país.
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament sense dir res.
...
Espero que algun dia t'encarreguin una sèrie de reportatges sobre passejades dalt d'una frontera, perquè l'emeti TV3 (amb permís del Barça i la Fòrmula 1, esclar ;)
ResponEliminaCada ruta que ens mostres jo me l'anoto ben anotada, això sí, n'hi ha que em costarien penes i glòries!
ResponEliminaSuccessos que van passar fa relativament poc ja els tenim gairebé oblidats.... Sort en tenim del porquet de Sant Antoni!
Salut i abraçada!
Quan tu has trescat pel Ripollès amunt, jo ja n'havia tornat...
ResponEliminaEstic ben segura que el gaudi i el plaer l'heu trobat... meravelloses muntanyes!
Una ruta magnífica, ara mateix hi fóra!
ResponElimina12,64 quilòmetres, fàcil, 5h36'...és tempadora la ruta. Creus que sobreviuria? :)
ResponEliminaPoder fer aquests camins de l'exili sense haver d'exiliar...ha de ser ben diferent, oi?
Un post preciós, a flor de pell i muntanya!
Un petó!
unes muntanyes precioses!
ResponEliminajo que no fet vacances...vull dir que no he sortit de la ciutat em prenc aquest posts teus muntanyencs com si una miqueta fes també l'excursió...boníssima cançó per a rematar!
ResponEliminaAi, PORQUET, a la tercera foto s'hi veu una densa boira...
ResponEliminaSiiiii que ho he llegit molt bé i ho posa al text del post i al peu de foto :-))
M'uneixo a l'homenatge al gran HERIBERT BARRERA, així, en majúscules i et felicito de nou per aquests reportatges en els que ens portes amb tu a veure aquests llocs preciosos :-)
Com sempre, unes fotos espectaculars. M'ha fet gràcia el comentari de la Fanalet respecte a la possibilitat de fer la ruta: 'creus que sobreviuria?' Jo te la faria també!
ResponEliminaPenso en la ruta que vas fer tu, amb tot el que podien dur amb ells els exiliats, de fons la melodia i la lletra que magistralment canta la Sílvia Pérez Cruz. Quin viatge, el teu, i quin exili tan trist, els que partiren potser per no tornar.
ResponEliminaUna abraçada, ets el meu fanalet.
M'has fet recordar una excursió (amb moto) al Coll de la Manrella. Ara fa anys que no hi pujo, i mira que queda ben a prop de casa els pares!
ResponEliminacarai, aixi que aquests eren els camins pels que s'exiliaven...doncs si que es podria fer les rutes de l'exili...marcar-les i documentar-les, si no ho ha fet algu ja...
ResponEliminaEi, que aquesta sí que l'he feta!! i amb xiruques :D
ResponElimina@ Algunes estan ja marcades i documentades, però més cap a l'Alt Empordà.
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament sense dir res.
Això de caminar i d'explicar-ho se't dóna molt bé. Estic amb en Ferran, un programa per a tu a TV3 ja! Una abraçada i fins aviat.
ResponEliminaAquestes terres de Mantet les sento molt cor endins. Potser per les vegades que hi he estat.
ResponEliminaQuin paisatge tan bonic i que tristos pels que anaven a l'exili!
ResponEliminaEn Pere Quart ho explica tan bé a les "Corrandes", que quan les sento m'emociono.
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! Molt diferents devien ser les sensacions de la gent que va haver de trepitjar aquestes terres de manera forçada, no pas com per sort ara nosaltres les tresquem, amb sentiment excursionista i patria que la somio completa.
ResponEliminaFERRAN: Per "favort" Ferran, acabes de mencionar el que seria el meu "modus vivendi" ideal! Viure dels meus coneixements a la muntanya seria un somni, però dels grans i grossos, fet realitat!. Crec però que m'hauré de conformar amb anar-vos donant la tabarra a tots vosaltres!
ALBA: Tu vés-les anotant i que no se't perdi la llibreteta. Estic segur que si continues aquesta progressió que ja has agafat ben aviat en podràs fer alguna de bona! Alba: progressa adequadament!
CARME: El Ripollès és ple del que jo anomeno "cims de vaques", és a dir, grans carenes planeres i plenes d'herbei que són de molt bon caminar i amb unes panoràmiques espectaculars. És un Pirineu privilegiat i a molt poca estona de les grans urbs catalanes! Un luxe i un privilegi!
CLIDICE: No dubto que si ara no hi pots anar, en un futur proper t'hi escaparàs a fer de les teves!
FANAL BLAU: Gràcies Fanalet! Sincerament, és una ruta molt i molt apta per a tots els públics. Has de tenir en compte que només té una pujada forta i les hores de durada inclouen les parades, una d'elles per a dinar l'entrepà. Així que no hi ha excusa! Realment la bellesa amb que nosaltres vam contemplar els paratges segur que no podia ésser observada de la mateixa manera per la gent forçada a caminar per ells. Gràcies de veritat per les teves boniques paraules!
RITS: Precioses, a prop i prou amenes de pujar! Així que ja te les pots anar apuntant!
ELFREELANG: Doncs si et puc dir una mica de natura, fresca i bones vistes a casa teva ja em sento ben afortunat! Ànims Elfree que ja s'acaba la feinada!
ASSUMPTA: Hehe, no he dubtat en cap moment que et llegiries el post (i els peus de foto) amb la teva màxima atenció! Ens ha deixat una persona indispensable de la història de Catalunya i em queda la sensació que tots plegats no hem fet massa cas d'aquest fet... En fi, així ens va com a país. Gràcies per les felicitacions! No es mereixen! (bé, una mica, que portar-vos aquestes fotos em costa unes suades força importants!).
XEXU: Gràcies XeXu, amb aquests paratges i el dia que feia (abans que ens agafés la boira) la veritat és que no costa massa treure unes fotos bones i espectaculars. Com li he dit a la Fanalet, aquesta és una ruta que jo mateix he catalogat de fàcil, perquè, de veritat, la considero apta per a tots els públics.
CANTIRETA: A veure si se'ns enfadarà la Fanalet... ;p (segur que no!). Boniques paraules deixes al meu blog (com sempre). El contrast és xocant. Travessar unes muntanyes camí de l'exili les ha de fer tremendament dures, antipàtiques i feréstegues, ben al contrari de les sensacions que ara nosaltres podem tenir caminant-les pel simple goig de gaudir de la natura. Una abraçada!
ResponEliminaTU, JO I L'OTIS: Home, això d'anar amb moto no és el mateix.... però va, t'ho accepto! Almenys espero que als pares els regalis més visites que les que fas al Coll de la Manrella! ;p
ARIS: Doncs, tal i com diu l'Alyebard, sí que n'hi ha algunes de marcades i senyalitzades, o almenys existeixen plafons informatius a l'inici d'aquestes. A part, crec que ja s'estan movent projectes excursionistes, especialment a la zona de l'Empordà per a promocionar aquest tipus de rutes!
http://www20.gencat.cat/portal/site/memorialdemocratic/menuitem.34ba9e98ca3f16457839a410b0c0e1a0/?vgnextoid=8f2749d058ad9210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=8f2749d058ad9210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
ALYEBARD: Aaaah, per fi hem coincidit amb alguna! De les rutes que comentes per l'Alt Empordà, aquest hivern passat en vaig fer una de dos dies que resseguia en part alguns d'aquests camins d'exili. Va ser una ruta fantàstica per paratges que desconeixia totalment! Te'n deixo el link!
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1354885
JORDICINE: Moltes gràcies! Suposo que se m'uneixen dues passions, la d'escriure i la de caminar (aquesta reconec que és gairebé malaltissa!). Tu i en Ferran no em voldríeu fer de representant davant de la Terribas?
JORDI DORCA: Són unes terres precioses Jordi. Et deixo un link que potser ja el coneixes i si no, espero que t'agradi, sobre el menut poble de Mentet.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/19422
GLÒRIA BOSCH: Benvinguda Glòria a aquest racó de la blogosfera! Realment és corprenedor i xocant que paisatges amb tanta bellesa poguessin arribar a ser paratges de sofriment i, possiblement odiats, per molta gent que es va veure forçada a travessar-los en condicions precàries i deixant tota una vida enrere. Per sort, encara que a vegades no ho sembli, hi ha algunes coses que han canviat. Només ens queda desitjar que no tornin mai aquells temps passats.
PS: gràcies per l'enllaç.
ResponEliminaDe res JORDI DORCA
ResponElimina