dimecres, 12 de gener del 2011

Kiwi experience

Territori kiwi!

LLOC: Okarito (menut i bucòlic poblet d'uns 30 habitants, a la costa oest de l'illa sud de Nova Zelanda)
HORA D'INICI: 17:00 h
HORA D'ACABAMENT: 23:00 h
DURADA DE L'ESDEVENIMENT: 6 hores!!!
TEMPERATURA: Molt i molt fred... era hivern!
GUIA CONTRACTAT: Un personatge "freak" fins al moll de l'òs! Un autèntic boig del món del kiwi. Com diu la seva pàgina web assegura un èxit d'avistament d'aquest animal del 98% (és una animal nocturn, molt espantadís i que és realment difícil aconseguir veure'l en el seu hàbitat). El guia, ell solet, s'ho manegava tot, sota el nom d'Okarito Kiwi Tours.

És aquest!


Sí, sí, aquí sembla molt modoset però veure'l amunt i avall del bosc, amb una antena d'aquelles antigues de televisió que encara es veuen en alguns terrats, per a trobar el senyal dels transmissors que els col·loquen als kiwis, i fent-nos callar constantment, sense deixar-nos moure ni un mil·límetre durant les 6 hores que va durar la recerca del kiwi, per a no espantar-lo,... sota un fred glacial i en la més negra nit que ens va caure a sobre... no sabia si aplaudir-lo per pallasso o engegar-lo a pastar fang.

L'agonia per a veure aquest animaló, una autèntica "rara avis", mai millor dit, endèmic de Nova Zelanda, va ser d'aquelles que mai no oblidaré.

Primer 3 hores clavats com un pal, amb un fred espantós, en un bosc, mirant un únic punt per on se suposava que havia de passar un kiwi a una hora exacta, segons els càlculs del mestre "freak". I la bestioleta no va passar.

Després 3 hores més, en la més absoluta foscor, en una cuneta d'una carretera absolutament solitària, amb encara més fred (només tenia al descobert els ulls, per a intentar veure l'animaló... però jo ja no veia ni els meus companys de viatge i experiència escampats per la carretera a mode de comando rastrejador immòbil). I la bestioleta no va passar.

La decepció del guia (ja em disculpareu, no en recordo el nom) va ser descomunal. Ell ens feia seguir, autoconvencent-se que nosaltres estàvem convençuts de seguir. Davant de tal desplegament de passió no gosàvem dir-li que prou, que volíem marxar a la nostra autocaravana a escalfar-nos una mica, a sopar i a dormir d'esgotament. Que se'ns havia esfumat la passió per a veure el kiwi.

Finalment, a les 11 de la nit, l'home va desistir. Demanant-nos mil excuses (la seva estadística s'enfonsava) vam pujar al seu cotxe per a retornar al punt de sortida. Jo ja no aconseguia badar boca, enfonsat al seient del darrere del cotxe, absolutament glaçat, cabrejat, destrossat... I llavors, ell que fa cop de volant cap a la cuneta, frenada espectacular (vaig aparèixer directament als seients del davant)... i oh!!! allà estava, enfocat amb els fars del cotxe, la bestioleta!... un kiwi!, campant alegrement en l'espai entre el bosc i la carretera.

Aquesta foto, òbviament, no és meva!

Varen ser 10 o 15 segons, fins que es va tornar a amagar al bosc, però va ser un instant màgic. Estàvem contemplant una de les aus més rares del planeta i més difícils de veure en estat salvatge en el seu medi natural.

Entre la màgia del moment, el ser conscient de ser uns privilegiats per haver aconseguit veure un kiwi, amenaçadíssim d'extinció, el moviment pausat i distret de l'animaló i, sobretot, l'alegria indescriptible i desbordant del senyor guia, es va esvair el meu mal humor acumulat durant les 6 hores anteriors d'anar aguantant frustració, fred i emprenyada. Tot plegat, finalment, va fer que aquesta vivència m'hagi quedat, en el record, com una de les experiències més surrealistes, originals i divertides de la meva biografia!

22 comentaris:

  1. moníssim, de veritst, preciós, un moment únic!

    ResponElimina
  2. veus....mai s'ha de tirar la tovallola...sempre en l'ultim instant les coses poden canviar.
    Sis hores.......? buuuuuuufffff

    ResponElimina
  3. Oh! Porquet! Quines coincidències!!! No et perdis La cullerada de demà!!!

    Jo de kiwis només en vaig veure dos en captivitat.

    ResponElimina
  4. I jo que em pensava que un kiwi era una fruita!!

    ResponElimina
  5. Bé... ara de veritat ;-)

    De veritat que em pensava que era una fruita hehe... però que abans he comentat sense haver llegit i només havent mirat la primera part del post... Ara ja ho he llegit bé, he vist el vídeo i et puc dir que aquest és un dels posts més macos, més diferents, més "especials" que he llegit en el món dels blogs.

    Has transmès perfectament les teves sensacions, la il·lusió, el fred, el cansament, el desencís, l'empipamenta i la gran experiència final!! Noi, m'ha encantat!! :-))

    ResponElimina
  6. Saps m'has recordat "Com caçar a un naturalista afeccionat" de Gerald Durrell ;) Una experiència única (NZ em falti, em moro per aquelles muntanyes!)

    ResponElimina
  7. Almenys el vas poder veure, que és el que compta, tot i que la 'kiwi experience' no va ser del tot satisfactòria. M'agradaria poder veure aquesta bestiola i tantes altres que coneixia de petit de mirar llibres de fauna estranya. Nova Zelanda és un viatge pendent, però que l'imagino a llarg termini, perquè ara no tinc prou diners. Algun dia, algun dia...

    ResponElimina
  8. Deia valer la pena veure’l, és molt bonic!

    Salut.

    ResponElimina
  9. Flipant! però quins 15 segons de màgia pura!

    ResponElimina
  10. No cal anar tan lluny, si vols veure un autèntic Dip a la comarca de L'Anoia, també tens que passar-te més de no se quantes hores amagat, de fet el Perucho explica com caçar-lo, amb una estaca i no se que més...

    ResponElimina
  11. Home, final feliç, doncs!! No n'havia sentit a parlar del Kiwi, de fet, em pensava que era aquella fruïta que diuen que va bé per anar... regular, com el Coronado!

    ResponElimina
  12. ostres! quina aventura! "això si que és un senyor post"!

    ResponElimina
  13. Surrealista però preciós. Hi ha moments màgics.

    ResponElimina
  14. (menys mal que en JORDI BANYERA també admet que l'únic kiwi que coneixia era aquest:

    http://plantamedicinales.net/wp-content/ddd.jpg

    gràcies, JORDI!!) ;-))

    ResponElimina
  15. Ooooh... si ahir em sembla que t'havia deixat un comentari! espero que no me'l filtrin com a spam...

    Bé, res, només et deia que jo sí que n'havia sentit a parlar, dels kiwis, i que quina sort haver-lo pogut veure! Sort que també anàveu amb un guia motivat que si no us haguéssiu adormit allà al mig la majoria, pel que veig! ;)

    Una bona experiència!

    ResponElimina
  16. jo de kiwis només he vist en directe els de menjar! una bona aventura porquet!

    ResponElimina
  17. Sr. Porquet, deixi'm dir-li que vostè és una mica "masoca"... Que si ascencions de muntanyes nevades, que si nits al ras buscant kiwis...
    Vingui a casa meva que li faré la ruta del Kiwi en un pim pam! Que en tinc la nevera plena!!! :D
    Fora bromes... Jo crec que Nova Zelanda és el somni de tot viatger. I fer coses com la que has explicat, fan que les experiències siguin úniques... Celebro que acabessis veient el famós Kiwi! La vertat és que és moníssim!

    ResponElimina
  18. Qui vol presumir, ha de patir, i això et va passar, per poder després presumir-ne al blog. Una bona i allunyada experiència. Pel plomatge diria que sembla un poll de kiwi...

    Per cert, Porquet, demà és el teu sant patró, i m'imagino que et passaràs el dia grunyint, gruf, gruf...

    ResponElimina
  19. Moltíssimes gràcies per els vostres comentaris. Han estat d'allò més divertits i m'ho he passat de conya llegint-los i responent-los. Sou la bomba i l'autèntica salsa d'aquest i de tots els blogs!

    M'ha agradat veure que, a alguns de vosaltres, heu pogut aprendre una coseta més tot llegint el meu blog. Ja sabeu que és un kiwi en la seva versió animal. De fet, fixeu-vos com s'assemblen un i altre, i és que degut a això, la fruita va acabar prenent el nom de l'animal... i fent-se més famós, això està clar!


    ZEL: La veritat és que sí. I és la típica experiència que com més temps passa més valoro.

    GARBI: Tens tota la raó... però hi ha moments en que un s'arriba a desesperar!

    PUJI: Ja vaig llegir i comentar el teu post! Fantàstic! És un gran viatge.

    ASSUMPTA: Que em fas envermellir! Moltes, moltíssimes gràcies per el teu comentari. No sé si em mereixo tants elogis... però que coi, si m'ho dius tu, serà que sí! :)

    Per cert, no cal que et disculpis per no saber què era un kiwi (l'animal), hehe, aquí estic jo per a ensenyar-t'ho!. Alguna pregunta més?

    CLIDICE: Caram, moltes gràcies!. NO crec que li arribi ni a la sola de les sabates, però m'ha agradat la comparació! No dubtis en anar a NZ, és un viatge imprescindible per als amants de la natura.

    XEXU: Veig que també formes part dels hereus d'en Félix Rodríguez de la Fuente. Durant el viatge a NZ vam entonar aquella melodia unes quantes vegades!

    MAGAZINE.CAT: La veritat és que tot el patiment va valer molt la pena.

    ALYEBARD: Tu ho has dit... màgia. Va aparèixer com un conillet de dins el barret d'un mag!

    ARIS: Ara sí que m'has donat una lliçó! No sabia pas el que era un dip (la wikipèdia ja m'ho ha ensenyat). M'ha encantat el teu comentari.

    JORDI: Curiós com acabar relacionant els kiwis de NZ amb en Coronado... les neurones et van molt ràpid. Fixa't en la curiosa similitud física entre l'animaló i la fruita...

    FANAL BLAU: Moltes gràcies! Aventura però real, eh?

    SRTA. REYKJAVIK: Molt surrealista, no? Això pensava jo quan m'estava glaçant en la foscor de la nit de les antípodes... nit preciosa, per cert.

    LAIA: Gràcies per la teva insistència (no tenia res a l'spam, el senyor google fa servir tipp-ex, a més ;p). El guia va ser un espectacle des d'un inici, amb una presentació que ens va fer a casa seva de les parelles de kiwis que tenia controlades. Si mai vas cap allà, vés amb ell!

    ELFREELANG: I bons que són! (els de fruita, els altres millor no rostir-los que n'hi ha massa pocs!).

    GUSPIRA: Ooooh! Recullo el guant del teu desafiament-invitació! A menjar kiwis ben asseguts, calentets i amb comoditat!. Com tu dius, NZ és un somni... només a 33 hores d'avió!

    OLGA: Cert! Això sempre m'ho diu la meva padrina! I mira que és sàvia! (i no et tracto de gran, eh?... si de cas de sàvia!). De fet, el patiment d'aquell vespre va engrandir el moment tan màgic que després vam viure.

    I no pateixis... ja m'estic engalanant per a grunyir i voltar i voltar i voltar tot el sant dia de demà!

    ResponElimina
  20. MOLTES FELICITATS!! :-)

    Avui, mentre dinàvem, el meu marit m'ha dit... "Demà deu ser el sant del Porquet, no?" hehehe... i m'ha fet gràcia. O sigui que, encara que la felicitació oficial familiar la faig jo, he de dir que qui hi ha pensat ha estat ell :-))

    ResponElimina
  21. ASSUMPTA: Moltes gràcies! Hehe, m'has ben sorprès! Tenia pensat fer el post (que ja has llegit) pensant que mira que original que seré, i va i tu (bé, el teu marit) ja hi havia pensat! Sou molt bons! Un petó ben gros per a tu i una abraçada amb els meus peuets de ministre per al teu marit! :-)

    ResponElimina
  22. Gràcies a tu, Porquet! Espero que hagis tingut un bon dia! :-))
    Li enviaré l'abraçada al meu marit (està escoltant no sé què per la ràdio hehe)

    ResponElimina