divendres, 28 d’octubre del 2011

De quan esmorzava pa amb Nocilla

Detall de l'àlbum de Tintín "L'estel misteriós"
amb restes arqueològiques de Nocilla en les seves pàgines

El menjador de casa meva és presidit per un quadre de la portada original (és a dir, en francès) de "L'estel misteriós", el primer àlbum de Tintín que vaig llegir a la meva vida. 

El meu germà i jo érem molt menuts quan els nostres pares, un Nadal, van decidir regalar-nos el nostre primer Tintín. Vàrem fer cara de sorpresos. No en teníem ni idea de qui era aquell personatge ros i, ni molt menys, de les aventures que amagava aquell "tebeo".

Recordo llegir aquell llibret de forma gairebé malaltissa. Em va enganxar de manera desmesurada. Quina cursa tan espectacular i emocionant entre els vaixells AuroraPeary per assolir, abans que ningú, l'aerolit caigut al mar!. Potser cap altra lectura, en la meva vida, m'ha absorbit tant com les vinyetes d'aquella aventura.

D'aleshores ençà es va iniciar un ritual sagrat. Cada dia de l'any mon germà i jo, abans d'anar a l'escola, esmorzàvem tot llegint i rellegint algun dels àlbums de Tintín que, regularment, a cada Nadal i a cada aniversari els pares ens anaven regalant (a vegades també n'havíem aconseguit fora de les dates assenyalades ja que el front comú de germans podia arribar a ésser molt convincent...).

Així, mica en mica, esmorzar rere esmorzar, les pàgines dels àlbums de Tintín es van anar omplint de llànties de l'oli del pa amb tomàquet, del negre de les molles saltaires de les torrades i, especialment, de les marronoses i inesborrables (tant a les pàgines del Tintín com a la meva memòria) taques dels gloriosos esmorzars de llesques de pa amb Nocilla.

Avui s'estrena la pel·lícula de Tintín i no deixo de sentir certa emoció, nervis i fins i tot por. És l'únic personatge que reconec que he idolatrat amb fervorositat infantil i devoció adulta. No sé si la pel·lícula estarà a l'alçada del mite que jo m'he creat al llarg de tots aquests anys de professar, abnegadament, la religió tintinaire.

Del que n'estic segur, però, és que, trencant la meva norma de gaudir les pel·lícules en versió original, aquesta l'aniré a veure en la llengua que us escric. I és que ja des d'aquella primera aventura cercant l'estel misteriós, o bé al desert, a la selva, al Tíbet o a la lluna, a mi, el Tintín, en Haddock, en Tornassol, els Dupont i Dupond, en Milú i companyia sempre, des que el món és món, m'han parlat en català.

Ah! i avui, per a commemorar aital data tan assenyalada, de bon matí, he fullejat aquell primer àlbum, el mateix exemplar de "L'estel misteriós" (fa anys que no en llegeixo cap a consciència... no em cal, els tinc gravats a foc a la meva memòria!) i ho he acompanyat, com feia aquell menut vailet abans d'anar a escola, d'unes bones llesques de pa amb Nocilla (aquest cop, però, he procurat no tacar-lo més!)

47 comentaris:

  1. UI els TINTINS! me'ls he llegit tots! i jo de nocilla res que sóc més antiga i aleshores pa i una presa de xocolata i a córrer !jo per part meva et diré que no l'aniré a veure la pel.li crec que em sabrà greu veure els personatges gairebé reals..prefereixo donar-los vida dins el meu cap..manies vés! Bon cap de setmana porquet!!

    ResponElimina
  2. Què fort!! he llegit amb molt deteniment aquest post perquè en Josep Lluís també és un tintinòfil de categoria... Ell sempre diu que va aprendre tantes i tantes coses llegint les aventures de Tintin, sobre tot geografia... :-))

    I, després, acabo de fer un post en que també surt la Nocilla!! hehehe... (i mentre el feia, pensava en els teus famosos "triangles de Nocilla" que t'agrada veure -i menjar- a cada festa catosfèrica) :-))

    Espero que gaudeixis moltíssim de la pel·lícula i que...

    (mentre estic escrivint això, ha fet "clinc" el correu electrònic i m'avisa que tinc un comentari teu hehehe!!
    Sabia que votaries Nocilla!! ;-))
    ...

    Deia que espero que la pel·lícula estigui ben bé a l'alçada de les teves expectatives ;-))

    ResponElimina
  3. Has canviat la capçalera del blog!! :-)) Queda súper bé!!

    ResponElimina
  4. A mi també m'agrada imaginar-me els presonatges dins el meu cap ja que després quan algú altre els hi dona vida et decepciona.... o no!

    Un post molt nostàlgic Porquet! M'encanten les llànties de nocilla, són les marques imborrables d'aquell passat, un passat que ja veig que tens molt present!

    Que vagi bé l'estrena!!

    ResponElimina
  5. Jo també he llegit tots els Tintins. Bé no podria assegurar que fossin tots, però molts!

    Fa una pinta aquest triangle de Nocilla que fins i tot jo me'l menjaria. I això que he votat Nutella!!!

    Però coincidim totalment amb el Cola-Cao, porquet, t'he copiat l'explicació del Cola-cao... ho penso ben bé així mateix com ho dius.

    Bona sort amb la peli, espero que t'agradi!

    ResponElimina
  6. Ai! dues coses més!

    L'estoreta t'ha quedat molt xula a la capçalera.

    I m'he fixat que no era un triangle de Nocilla, sinó un quadrat! Que són paraules majors!

    ResponElimina
  7. Fa estona que sóc aquí i miro de tombar-ho cap al cantó de l'humor. I no me'n surto. No hi manera. I vinga provar-ho.
    Tintín al país de les taques de nocilla?
    La taca misteriosa?
    Tintín, el porquet i el lotus verd?
    Desbarro.
    I encara no plou.

    ResponElimina
  8. jo me'ls vaig legir tots de petit, i me'ls vaig comprar de gran.

    ResponElimina
  9. Jo quan vagi al cinema a veure-la, dilluns segurament, deixaré la ment en blanc per evitar fer comparacions i poder-la gaudir al cent per cent.
    No hi hem d'anar amb els nostres personatges, hem de veure els que ens posaran. Després ja valorarem que és millor i que de ben segur guanyarà el paper.

    ResponElimina
  10. Amic, un cop més m'has emocionat.


    El meu preferit era "Les joies de la Castafiore". Em va ensenyar que per tenir aventures no cal sortir de casa.

    Mira, ves que no l'agafi per repassar-lo!

    ResponElimina
  11. Jo també els he llegit tots! tot i que diria que més d'adolescent que de petita... :)

    ResponElimina
  12. Sempre els havia vist a casa, eren del meu pare, però no va ser fins que vaig ser més gran que els vaig llegir i crec que això de fer-ne una pel·lícula trenca l'encís del còmic... no sé, no sé... de tota manera, suposo que hi vaig arribar tard i malament que no m'ha acabat d'enganxar aquest xicot i el seu gos.

    ResponElimina
  13. I vols dir que no en sortiràs una mica decebut, de la pel·lícula? Potser sóc una mica massa nostàlgica, però després de tants anys imaginant-me'ls a la meva manera, donant-los moviment i vida pròpia, què passarà si resulta que ens els han canviat? O potser no, potser encara t'agradaran més! Sigui com sigui, que vagi molt bé la sessió de cinema; ja ens ho explicaràs, d'acord?
    Abraçades!

    ResponElimina
  14. Jo sóc més de Massagran, que me'ls he llegit tots. Del Tintín he llegit com a molt un parell de còmics. No ho sé, mai m'ha tirat...

    Ah! A casa guardo un còmic de l'Eric Castel.

    ResponElimina
  15. Tintín... i Astèrix! Tots dos (i les seves circumstàncies) són els meus herois. Això sí, per una qüestió d'edat (què hi farem), jo me'ls he llegit i els tinc majoritàriament en castellà. Sí, noi, en aquells temps encara no parlaven en català. De tota manera, els que m'he anat comprant els últims temps, alguns que no tenia, ja me'ls he comprat en català.

    I tot i que jo també sóc de VO sempre (sempre!), si quan sigui a Barcelona per Nadal encara la fan, aquesta de Tintín la veuré en català per una qüestió de suport a la llengua, i per no sentir dir allò de "¿Lo veis, como la gente no quiere ver cine en catalán?"

    ps: fantàstica l'etiqueta "Porquet íntim" :-))

    ResponElimina
  16. A LA Vanguàrdia d'avui hi ha una crítica constructiva de la peli. Diuen que els ulls del Tintin no tenen vida, snif... Jo de vegades oloro la Nosilla per transportar-me a la meva solteria... snif... quin post més maco...

    ResponElimina
  17. Caram, que nostàlgics esteu tots! És que els record de quan érem menuts són tan dolços com la nocilla!
    Jo sóc més de l'antigor: Pa amb xocolata, pa amb oli i sucre o PA AMB VI I SUCRE!!!
    i estava la mar de bo i no acabàvem "piripis", em sembla.

    ResponElimina
  18. Doncs el lavabo de casa meva és presidit per la portada de "El lotus lau", tb en francés ja que el poster me'l va portar ma germana de Bèlgica.

    No sóc gran tintinóloga (no ho havia sentit mai, xò ara tothom ho diu), xò n'he llegit uns quants. Recordo que "Les set boles de cristall" em feia especial por, sobretot pel personatge místic aquell.

    I si al ppi em feia certa racança la peli, a mesura que passen els dies en tinc més ganes. En tinc moltes. Espero que ma germana vulgui anar-hi diumenge tarda, a veure-la, en català, és clar (això del Hernández i Fernández no s'aguanta per enlloc. Dupon i Dupon per sempre!!!!)

    I si em permets, si la peli m'agrada, et copiaré l'inici, amb foto inclosa del Lotus blau presidint el lavabo!

    Per cert, quins records el pà amb nocilla! i si, m'encanta que els llibres, els còmics... estiguin tacats. Senyal que han estat gaudits i fets servir.

    ResponElimina
  19. A mi també m'entusiasmaven Tintin i els seus amics. Però al igual que en Ferran, la majoria els tinc en castellà. El primer que em van regalar va ser Tintin al Congo (que juntament amb Tintin a Amèrica són els més fluixos).Dos dels meus preferits podrien ser El temple del sol i El lotus blau. I segur que si ara els tornés a mirar (de tant en tant els hi faig una repassada) també hi trobaria restes d'algun berenar o esmorzar, he he.

    ResponElimina
  20. què maco recordar tot això, però no crec que a la infantesa el pa fos integral... ;)
    jo també he sigut i sóc molt tintinero i aniré a veure la peli d'aquí uns dies quan passi la fal·lera de l'estrena.

    ResponElimina
  21. A casa n'hi havíen uns quants que no sé on deurien anar a parar.
    Els llegiem amb pa amb oli i sucre (no sé quina taca és pitjor) o amb pa i xocolata. No recordo que ni a la cuina ni al rebost de casa en trobéssim de Nocilla, i la veritat és que no l'he trobat mai a faltar.
    Jo camvio el pa amb nocilla, per pa amb olivada! : Salada que és una! :)

    Un petó, tintinero! Espero que hagis gaudit de la pel·lícula!
    Molt bon cap de setmana estimat porquet!

    ResponElimina
  22. Has sabut despertar records fantàstics.

    Jo vaig aprendre a escriure un estiu a Penyíscola copiant els textos de les bafarades dels Tintins.

    Segur que també trobaria restes de berenars (potser fins i tot Nocilla), dins dels meus àlbums!

    ResponElimina
  23. A casa també érem uns malalts del Tintín! Homee estan tots més que ben guardats al meu poble!! I tots ens els devem haver rellegit millons de vegades! Encara ara és ben normal que en corri algun pel menjador d'algú (molt probablement la meva mare, que li encanta) que l'acaba de llegir i l'ha deixat per allà al cim!

    I com no podia ser d'altra manera, també he mirat tots el vídeos del Tintín, de la promoció que va sortir amb La Vanguardia! Sempre que anava a casa els meus cosins era arribar i posar-nos una de les històries! Encara tinc la musiqueta al cap i ell corrent pel tren...

    Et veig molt il·lusionat amb la pel·li i em sembla que decepcionarà....no ho sé, és que veure'l fet persona digital, em fa mig mal al cor, m'agrada més dibuixat! Per mil millons de llamps i trons, a qui se li acut!!!

    ResponElimina
  24. visca tintin! i visca la nocilla (encara que engreixi)

    ResponElimina
  25. Aquí et deixo un regalet... ho he estat mirant i n'hi ha d'irresistibles :-))

    ResponElimina
  26. No he estat mai de Tintin, però si de nocilla. Encara ho sóc de fet.

    Quina dona mes maca que tens, que et fa regals tan personalitzats. Tot un luxe! Cal gaudir-ne, dels premis, dels detalls, de la dona.

    (He llegit el post anterior i he barrejat els comentaris... dos en un)

    ResponElimina
  27. Comparteixo aficions. Tintin i nocilla (que va substituir al pa, vi i sucre) El Tintin ha guardat el seu lloc, però la Nocilla, ha estat substituida, ara, per la Nutella. Ohhhh, me n'adono que sóc una infidel gastronòmica!

    ResponElimina
  28. Tintín i Nocilla. Una de les millors maneres d'esmorzar

    ResponElimina
  29. Definitivament, em fet moltes coses semblants. Això sí, els meus Tintín estan nets que la nocilla no es malbarata.

    ResponElimina
  30. si vols..estas convidat a fer postres a casa nostra..
    jijijijij

    sargantana

    ResponElimina
  31. No sóc tintinera però tenia ganes de veure la pel·li i hi vaig portar la Sara (o la Sara em va portar a mi) i ens ho vam passar la mar de bé. Amb aquesta tècnica de la "motion capture" els personatges estan prou aconseguits (no et sabria dir si els manca expressivitat als ulls, potser sí), a veure què t'ha semblat. Ah, la Nocilla... mítica, i l'anunci també, a casa ha tingut una segona vida amb la Sara, sense abusar-ne, intento.

    ResponElimina
  32. Doncs jo llegia els Astèrix dels meus germans amb una torrada de mantega i melmelada just quan em llevava. A casa se n'enreien tots perquè quan ho feia torçava, no sé perquè, el cap. Era a l'hora d'esmorzar. Però aquest habit només el feia quan estavem de vacances, a l'estiu. A Barcelona llegia el Cavall Fort als mig dies, just abans de dinar.
    Quins records.
    L'estora queda fenomenal, Porqui!
    Aquests quatre dies només he fet que treballar. No m'ha donat temps de res, ni de menjar castanyes. Tinc pendent tirar unes fotos a la nostre col.lecció de PorKis. Aqui tinc la corbata. Avui si tinc temps t'envio una foto, val?
    El nou bloc em porta molta feina i d'aquí que m'aclareixi diria que passarà molt temps.
    Ara tinc un lio amb els enllaços... ara m'ajudaràn a seguir les instruccions de la Carme de Col.leccions.
    He d'aprendre tantes coses que, no sé...

    ResponElimina
  33. Ja em diràs que t'ha semblat. A mi m'ha agradat moltíssim. Costa fer-se la idea al començament (perquè no estàs acostumat a veure Tintín amb moviment) però després t'ho passes d'allò més bé. Una peli d'aventures com les d'abans. Una abraçada, EL PORQUET.

    ResponElimina
  34. Ara em sento una mica extraterrestre perquè resulta que no he estat mai de Tintín... Sempre he estat més de Mortadelo y Filemón (els llegia en castellà). Què hi farem? Ieeeep! però que quedi clar que sempre he estat, sóc i seré de Nocilla!!! :D

    ResponElimina
  35. Quines imatges més maques que ens descrius. El teu relat em fa recordar i per uns instants he tornat a la infantesa. També m'han entrat ganes de menjar Nocilla i de anar al cinema per a veure al Tintín de carn i ossos.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  36. Ja m'imagino com t'hauràs quedat de satisfet després d'aquest record de la infància i aquesta llesca de pa amb Nocilla!!
    Una abraçada i bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  37. Moltes gràcies a tots per passar per aquí! He de dir que, evidentment, ja he anat a veure la pel·lícula (de fet i vam anar tota la colla d'amics en processó feligresa tintinaire, en català i 2D, per a no perdre'ns detalls en la suposada espectacularitat del 3D) i..... fantàstica! Molt i molt satisfet del resultat final! La pel·lícula es permet alguna llicència que no té res a veure amb el còmic, barreja almenys un parell d'històries de Tintín en algun tram del film però, la conclusió general de la pel·lícula és que és una obra digna i a l'alçada del mite!. Us la recomano!

    ELFREELANG: Doncs entenc la teva decisió de no anar a veure-la. Jo he tingut dubtes fins que al final me n'he convençut... i t'he de dir que no me'n penedeixo! És una molt bona pel·lícula, entretingudíssima! Ep! Que jo també he menjat (i menjo) molt pa amb xocolata! I pa amb oli i xocolata, i pa amb mantega i sucre i xocolata, etc, etc, etc. Una abraçada tintinaire!

    ASSUMPTA: I ha estat a una gran alçada! Molt bona Assumpta! Digues-li a en Josep Lluís que hi vagi, li agradarà, segur. Si és que jo crec que en totes les cases almenys hi ha un tintinòfil de cap a peus! I a més, a molts ens va agafar en aquesta època de creixement amb la qual cosa va passar a formar part important d'aquests anya més joves i, per extensió, de tota la nostra vida. Fixa't en la grandesa de Tintín que, si no m'erro, en Josep Lluís i jo no formem part de la mateixa generació i en canvi.... compartim dèria tintinaire i vam créixer amb ell!

    Per a celebrar que la pel·lícula està a l'alçada del personatge vaig a menjar.... un triangle de Nocilla! Oeoeoeoeoeeee

    Així t'agrada la capçalera? Rebé! He posat l'estora d'entrada de Cal Porquet com a capçalera d'entrada al blog! Passeu, passeu!

    Per cert Assumpta, el que m'has deixat en el segon comentari no és un regalet... és una bomba! Brutal!!!! Sabia que es podien fer receptes amb Nocilla, però no aquestes meravelles! Uiiiiii, aquí m'has tocat la fibra!!! És un paradís! Gràcies!!!! (ja tinc feina per alguna tarda sense feina!).

    ALBA: Doncs Alba, res de decepció! Cap ni una! Una gran pel·lícula! Molt i molt ben feta, plena de detalls! Ara, això sí, no hi pots anar amb visió tancada d'anar a veure estrictament la recreació del còmic a la gran pantalla. Hi ha algunes invencions i barreja històries, però el resultat final és molt i molt bo!

    Ehem... ara em fa vergonya confessar que la Nocilla ha format part del meu passat... però també del meu present... i jo crec que del meu futur també! ;p

    CARME: Hehe Carme, m'agrada, t'has anat fixant en tots els detalls del post i del blog! Pel que fa a la pel·lícula jo crec que, si t'has llegit gairebé tots els Tintins vol dir que t'agrada força, així que et recomano que hi vagis. Passaràs una bona estona!

    Pel que fa al Cola-Cao... és que és de calaix no? És mooooolt millor el Cola-Cao clàssic! La llesca de Nocilla no és un triangle, no... però és que quan la gana apreta! ;p

    T'agrada l'estoreta a l'entrada del blog? Ja li he dit a l'Assumpta, he posat l'estora d'entrada de Cal Porquet a l'entrada del blog per a donar-vos la benvinguda i que aneu passant sempre que vulgueu!

    JORDI DORCA: Hahaha! M'has fet riure amb els teus desbarraments! El porquet de les pinces d'or? Jo crec que li has donat una bona mà de pintura humorística! Gràcies Jordi!

    TIBAU: Hehe! Jo vaig tenir sort que els nostres pares ens els van anar regalant mica en mica. De fet vam trigar alguns anys a tenir-los tots! Però va valer la pena l'espera! Era una festa cada cop que ens en regalaven un, era un petit tresor!

    ResponElimina
  38. GARBI: I què? Com va anar? T'ha agradat? Va fes-nos-en un post! M'agrada molt la manera com expliques que s'ha d'encarar una pel·lícula com aquesta. Jo també ho vaig intentar fer així i en vaig sortir molt i molt satisfet! Ara, com que ja som de la vella escola, els àlbums de paper continuaran tenint un lloc preferent a casa meva!

    PUJI: Oh! Les joies de Castafiore a mi, amb la meva mentalitat aventurera infantil, em va costar d'acceptar. Jo volia el Tintín viatjant per països exòtics i coneixent altres cultures desconegudes per a mi. Certament, amb els anys, vaig anar valorant aquest àlbum tal i com es mereix. Molt més adult que alguns d'altres realment és un dels grans!

    Puji, t'emociones perquè ets un tros de pa! Un sentimental! ;p Gràcies maco!

    ABOGADAENBCN: Una altra tintinaire! I d'adolescent que encara té més delicte! ;p Si és que Tintín no té edat!

    CARINA: Com que no t'han enganxat??? Indignació!!! ;p Jo també tenia temor a que es perdés aquesta aurèola especial de les pàgines dels àlbums però, de veritat, és una pel·lícula d'aventures molt ben feta!

    GALIONAR: Doncs Galionar... no m'ha decebut gens! Tot al contrari! És una molt bona pel·lícula! A veure, no canvio les bones estones que he passat llegint els Tintins, però val a dir que la pel·lícula és molt digna del mite!

    JORDI: I a mi que el Massagran no m'ha acabat d'entrar mai... no ho sé, sempre m`ha costat! Tolero que no t'acabi de convèncer el Tintín... perquè tens còmics de l'Eric Castel! Per favor, quin altre mite! Ara, mai entendré (i no oblidaré la decepció) com en el còmic "De dret a gol" va i el Barça no passa l'eliminatòria europea... però, però... no era un còmic del Barça!!!!! Indignació i decepció infantil molt gran!

    FERRAN: Aaaaah el món es divideix entre els fans del Tintín i de l'Astèrix! Malgrat hi hagi gent com tu i com jo que som seguidors d'ambdós, sempre, sempre, sempre t'has de decantar per un dels dos (Nutella o Nocilla, Coca-Cola o Pepsi, plantejava l'Assumpta en el seu blog). I jo ho tinc molt clar, Astèrix m'ha fet riure i em fa riure molt, però jo sóc tintinaire!

    Es veu que la versió catalana tot i només fer-se a 24 sales vs unes 130 en castellà està tenint força bona rebuda! (val a dir que és un rècord aquest número de sales malgrat ser mooooolt inferior a les de castellà). A veure els primers números oficials i, sobretot, el percentatge d'assistència a les sales.

    Pel que fa als Tintins en català, el meu primer me'l van regalar quan jo era força menut així que intueixo que ja deurien començar a circular ben aviat en l'època de la transició. No tinc clar quan, però sí que recordo de ser de les primeres coses que vaig llegir en la nostra llengua.

    Hehe, l'etiqueta Porquet íntim vaig estar dubtant molt de si fer-la servir, però al final és la que més comentaris positius ha aixecat!

    CANTIRETA: Tira, tira... aquests crítics són uns "esnobs" i van de "super guais". La pel·lícula és molt bona, a mi m'ha agradat molt... no sé, que els ulls del Tintín no tenen vida? Bé, no me n'he d'enamorar del Tintín! I a més... quina vida tenen els ulls del Tintón als àlbums??? El punt fort de la pel·lícula és que és una aventura de Tintín en majúscules!

    La Nocilla a mi també em transporta a bonics temps passats... calla, però també a genials moments presents!

    GLO.BOS.BLOG: Si és que som uns romàntics i uns sensibles i uns tous i unes bledes assolellades! Ep! jo també sóc del pa amb xocolata, pa amb oli i xocolata, pa amb mantega i sucre i xocolata... el que sigui, però amb xocolata! Veus, el pa amb vi i sucre ja no el vaig arribar a atrapar... llàstima! Hehe, m'ha agradat tornar a veure la paraula "piripi"... sembla mentida com ha caigut en total desús...

    ResponElimina
  39. RITS: Oh! No seràs una gran fan de Tintín però tens un pòster presidint la casa talment com jo! Així que alguna cosa portes a la teva sang... hehe. El personatge de "Les set boles de cristall" ja sé quin vols dir (ara no recordo el nom). És veritat, a mi de menut també em feia certa basarda! I és que tot aquell àlbum crea una atmosfera espectacular de misteri i certa por. Ja em diràs si has vist la peli finalment (en català òbviament!... no sé el motiu de posar un nom tan horrorós als dos germans investigadors en castellà... deu ser aquesta dèria espanyolitzadora que sempre tenen al cap...).

    Ah, i el pa amb Nocilla... buf, jo crec que tots de menuts en tenim uns grans records! El problema és que jo en segueixo consumint com si fos menut! ;p

    JOSEP LLUÍS: Hehe, Josep Lluís tu formes part dels meus, de la tropa de tintinaires devots del nostre heroi. Jo crec que vaig agafar de les primeres remeses que deurien ser en català ja que, no recordo l'edat exacta, però era molt menut quan va entrar "L'estel misteriós" a casa, així que intueixo que deurien ser de les primeres edicions. Jo puc dir que he après a llegir en català conjuntament amb en Tintín.

    Els dos àlbums que cites són autèntiques obres mestres! I jo hi inclouria Tintín al Tibet... la trobo memorable també! Au doncs, a fer algun bon berenar ben dolç amb un Tintín a les mans!

    DERIC: Hehe, ni a la infantesa ni ara! (és una foto google). Per a mi el pa ha de ser dels contundents, d'aquells que pesen! No et deixis perdre la pel·lícula, no te'n penediràs!

    FANAL BLAU: Com que no saps on han anat a parar els Tintins? Aaaah! això és "pecatti mortali"!!!! ;p Jo els tinc tots ben guardadets i ben a la vista, per a saber que sempre són amb mi!

    Ui ui, pa amb oli i sucre, pa amb xocolata... tot això també forma part dels meus menús infantils i adults! El que passa és que la Nocilla, per algun motiu desconegut, sempre ha estat una cosa que m'ha fet embogir (i ara m'he anat controlant). Per això sempre era motiu de festa quan tocava esmorzar-ne o berenar-ne!

    Pa amb olivada? Uffff, boníssim! El que passa és que jo aquestes coses les he anat valorant més de grandet, així que els records sempre m'ataquen amb xocolata pel mig!

    Bé, així doncs ja veus que de la peli n'he sortit ben satisfet! Un altre potxonet tintinaire per a tu!

    PUIGMALET: Doncs m'ha fet molta il·lusió fer-te despertar aquests bellíssims records dels teus estius a Penyíscola en companyia d'en Tintín, Haddock, Castafiore, Milú, etc. Aprendre a escriure amb ells... caram! Això sí que és tenir uns mestres de categoria! N'estic segur que mentre escrivies anaves endrapant alguna cosa, les restes de la qual ja deuen estar ben premsadetes dins els àlbums... i fa un goig trobar-ho tants anys després!

    BARCE: Visca! Una altra devota de Tintín! M'encanta trobar-ne i compartir dèria! Jo crec que tots ens els hem llegit, com tu dius, milions de vegades. Jo ja ho comentava en el post, realment fa anys que no en llegeixo cap a consciència... és que ja me'ls sé de memòria! Tot i que fa molts anys que no els obro, veig una vinyeta en alguna banda i sóc capaç d'endevinar a quin àlbum pertany! No ho he fet expressament, senzillament m'han quedat gravats, suposo, de tan llegir-los! Que bonic tenir una mare addicta a Tintín i que encara els vagi llegint!

    En canvi, veus, els dibuixos que en van fer, jo també els vaig veure gairebé tots però aquests sí que em van decebre. No ho sé, no m'han agradat mai, els falta alguna cosa, ritme, o jo que sé, però no em convencen. Tot al contrari de la pel·lícula! A mi m'ha encantat! Està molt i molt ben feta, de veritat. No tinguis por d'acostar-te al cinema i anar-la a veure. T'ho passaràs pipa!

    ARIS: Ja sabem que les coses bones engreixen però... fora manies! Visca!

    ResponElimina
  40. ARIADNA: Tu sí que ets apanyada! Fas un dos en un! Hehe, m'ha fet gràcia. Doncs jo segueixo essent (i molt) de Nocilla. Ja és un vici que sé que no em m'aconseguiré treure mai... Així que com que ets "nocillera" et perdono (a mitges) que no siguis massa tintinaire... ;p

    I pel que fa a la princesa que corre per casa... doncs sí, tens tota la raó. Procuro gaudir-ne tant com puc, cuidar-la i intentar que això sigui bonic i duri tant com es pugui! Gràcies bonica!

    JUDIT: Infidel gastronòmica! Pecadora! Traïdora! ;p Va, potser no tant, que ets tintinaire i això et redimeix de tots els pecats xocolaters!

    ALYEBARD: I de berenar, de picar entre hores, de menjar a altes hores de la matinada... de fet, a totes hores!

    JOAN: Veig que sí! ;p Som de la mateixa generació i d'aficions molt i molt semblants! (veig que no sóc tan raret, doncs... o potser tu ets igual de raret que jo!). Ara, tu deus ser més manetes que jo... i és que a mi sempre em cau tot de les mans, i de menut, no podia ser menys amb la nocilla sobre els Tintins!

    SARGANTANA: Oh oooooh! m'ho prenc al peu de la lletra! Jo porto el cava!

    GEMMA SARA: Doncs coincideixo amb tu, la peli m'ha encantat! I això que jo sóc tintinaire i vaig detectar les llicències que s'ha permès l'Spielberg, tant de posar coses inventades com de barrejar dues històries de Tintín. Però, personalment, la pel·lícula em va agradar molt i està a l'alçada del personatge. Pors esvaïdes!

    Hehe, ja veig que la menuda et fa reviure sensacions, gustos i olors de la teva infantesa! Fantàstic!

    MORTADEL·LA: Mira que n'érem d'aficionats alguns de nosaltres als còmics de menuts! Bé, jo no en deia còmic, crec que a tot li deia tebeo. Els Astèrix també m'agraden moltíssim, el que passa és que l'etapa aquesta de grans descobriments infantils em va enganxar plenament (per culpa dels pares!) amb en Tintín, i així va seguir. Els Astèrix ja els vaig descobrir una mica més grandet, tot i que sí que n'havia tingut algun de menut però segurament no em va sorprendre tan com el Tintín, que per això mon germà i jo ens vam posar pesats fins que vam tenir tota la col·lecció! I de Cavall Fort també en tenia moltíssims, però, curiosament jo els llegia durant l'estiu! Anem al revés. El tema és que jo els tenia al poble i llavors, quan passàvem els tres llargs mesos de vacances allà doncs me'n llegia un munt a l'hora de la migdiada fins que em vencia la son.

    Hehe, deuries estar ben graciosa amb el caparró torçat llegint els Astèrix! Potser et protegies per a que no et caigués el cel al cap!

    Gràcies pel comentari de l'estora! L'hi hem tret la pols i l'hem posada d'estora d'entrada al blog!

    Ja he vist les fotos! Genials Mortadel·la! La corbata és senzillament espectacular! En quan pugui ja et vaig dir que tindrà el seu lloc d'honor a la barra lateral... vés-ho controlant!

    Si necessites ajuda amb el blog jo et puc donar un cop de mà sempre que vulguis... i pugui! Ànims Mortadel·la que anem molt enfeinats però, mica en mica, ens en sortirem de tot!

    JORDICINE: Tu ho has dit... una peli d'aventures clàssica i trepidant! A mi m'ha encantat! I la tècnica amb que estan fets els personatges la trobo genial! A mi, fora un parell de detallets que em sobren, la resta de la pel·lícula m'ha semblat de molt i molt nivell. A l'alçada del mite!

    ResponElimina
  41. GUSPIRA: Oooooh no ets tintinaire! Almenys ets de Nocilla i això et redimeix una mica del teu "pecatti mortali"!!! ;p Dona, jo he estat de Tintín, de Mortadelo, Zipi y Zape, Astèrix, Eric Castel, Super Lopez, Calvin & Hobbes, Anacleto, Carpanta, Rompetechos... mareta meva si n'he llegit de tebeos (no còmics).

    MAIJO: I què, què? Com ha anat? Vull dir si ja has endrapat un bon entrepà de Nocilla! És que és una delicatessen per a mi! Un menjar de déus! (no exagero, em torna boig!). I la peli? T'hi has animat? Si no ho has fet, vés-hi, segur que t'encantarà!

    Gràcies per les teves paraules. Si he pogut fer-te retornar uns instants a la teva infantesa ja em sento ben content!

    MONTSE: Satisfet no seria la paraula exacta... seria extasiat! Tant per la peli (molt i molt bona) com la Nocilla (que no descobreixo res, però em segueix encantant tant com quan era un marrec!). Bon cap de setmana Montse!

    ResponElimina
  42. No sé si l'has anat a veure... En tot cas penso que t'agradarà.
    Jo també vaig llegir en Tintín i sempre, sempre m'ha entussiasmat :)
    I en català...per suposat que l'he vista :)
    L'altre llengua em queda mooolt lluny però a vegades tinc algun flaix :)
    Vinga demà esmorzaré pa amb nutella ( m'agrada més que la "nocilla")
    Bon cap de setmana Porquet!!

    ResponElimina
  43. A mi em regalaven un exemplar nou de la col·lecció amb cada entrega de notes, o sigui cada trimestre. Me'l posava a llegir acte seguit, i també rellegia tres o quatre cops cada exemplar. M'agradava moltíssim.

    ResponElimina
  44. JOANA: Joanaaaa! Com va ha anat l'esmorzar de Nutella! Vaaa, t'accepto la Nutella (he de reconèixer que no és gens dolenta, però sóc un sentimental...).

    La pel·lícula de Tintín ja la vaig anar a veure i vaig sortir-ne molt i molt satisfet! Molt divertida! Una gran pel·lícula d'aventures i molt digna i a l'alçada del mite tintinaire!

    I en català, òbviament! (hehe, jo guardo algunes cartes en castellà, d'aquelles d'enamorament, que un dia vaig rebre i enviar en direcció a Gasteiz... és que l'euskera sempre m'ha costat!)

    HELENA BONALS: Molt bo Helena! Veig que els teus pares seguien un esquema de regals similar als meus. Els Tintins va costar força anys tenir-los tots, però jo crec que això ens va fer valorar molt més cada àlbum, que era com una petita festa cada cop que ens en regalaven un. Bonics records.

    ResponElimina
  45. Què boniiiiiiic!!! I què booooooo!!! Jo però, era d'Astèrix.... però recordo perfectament el primer dia que me'n van regalar un... gravat a foc!!! :D

    ResponElimina
  46. SUSANA: Així que ets dels de l'altra banda del món? ... perquè el món està dividit entre els tintinaires i els asterixaires, no? Gràcies!

    ResponElimina