Molt abans que te'ls tornis vella i grisa
l'ombra del núvol meu damunt l'estesa
de natura i conreu.
 |
| La Vall de Barcedana (Pallars Jussà) des de l'Hostal Roig, al capdamunt d'aquesta, apareix de bon matí colgada per una espessa boira de tardor |
La teva terra
com un floc lleu de cendra, imperceptible
per tots ells, però encara no per tu,
que se l'endugui un últim pàl·lid vent
s'arrissarà convulsa per l'adéu,
i et deixarà el record d'un fred caduc.
 |
| El cim del Pastuïra (Ripollès) fuetejat pels vents emboirats de la tardor pirinenca |
Sé com, després, se'ls obriran les vies
del sol, quan, dins la múltiple sorpresa
de fulles nobles, els fibli l'orella
l'àgil flauta infernal del teu migdia.
 |
| Des del Puigsacalm els primers raigs de sol tardorencs descobreixen una plana osonenca, dormida encara, sota un jaç espès de boira |
Ho sé jo, que ara emboiro el teu profund
crespuscle matinal. Tot desesper
d'alçar-me, m'emparro en esbarzers
i omplo de plor còrrecs d'incertitud.
"Boira"
del poeta reusenc Gabriel Ferrater
Oooh! Quina combinació més maca, de fotos, boira i poemes. M'ha agradat molt!
ResponEliminaSota la boira, els osonencs s'hi passen dies i dies, a vegades... vist des de dalt, sembla impossible, però allà a sota hi ha vida que no para.
Simplement esplèndid. Un regal, les imatges i el poema: gràcies :)
ResponEliminaUf, no sé com t'ho fas per fer aquestes fotos. De vegades no n'hi ha prou amb tenir una bona càmera, de fet, mai n'hi ha prou. S'ha de saber captar el moment, l'ànima del que es fotografia. I està clar que les teves fotos tenen ànima.
ResponEliminaOstres tu, quines ganes de muntanya que m'has fet venir de cop! Ummmm!!
ResponEliminaUna hermosura, de fotos, de post i de poema! El millor de la boira és saber que tard o d'hora s'obriràn aquestes escletxes de llum...i ens escalfaran.
ResponEliminaNoi...em miro les cabretes del primer cel, els vents emboirats, i el jaç d'espessa boira, en la que gairebé vénen ganes de llençar-s'hi.
ResponEliminaLlegir-te, mirar les teves fotografies, fer un passeig -ni que sigui virtual- amb tu per les muntanyes i la natura, desemboira del tot!
Un petó de la vostra fidel porquerola!
Porquet, artista! (amb permís d'en Ferrater, que també)
ResponEliminaQuina sorpresa tan gran quan he arribat al final i m'he trobat que era l'obra d'un reusenc bellíssimament il·lustrada amb les teves fotografies... Un luxe de post!! :-))
ResponEliminaPreciós!
ResponEliminaQuina sort que tens, Porquet, de poder ser allí, en aquells moments tan esplèndids que la teva càmera, amb permís de la natura, immortalitza. Una combinació perfecta, la que avui ens regales.
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies! Ideal per un dia com avui!
ResponEliminaQuin apunt més complert! les fotografies acompanyades de les paraules ...uf! bellesa i pau! gràcies porquet!
ResponEliminauna preciositat...
ResponEliminala vall de Barcedana m'ha robat el cor, jo vull seeeer-hiiii!:)
Quina passada de fotos! M'agrada molt aquest post; la combinació de fotos i versos és genial!
ResponEliminaGràcies, boires de tardor,
ResponEliminaper portar-me al cim del Pasturia,
des d'on fa tants anys
vaig albirar aquests poemes
del reusenc Ferrater
que fa boires i anys que no llegia.
Et canvio la meva pluja per la teva boira! :)
ResponEliminaAvuim esteim meteorològics. Quina meravella de paisatges!! I els versos, que no coneixia, m'han ben agradat.
ResponEliminaSalutacions!!
Quina boira més densa i bonica que has trobat! La tercera fotografia realment impressiona molt... La boira mentre no estigui a la carretera, m'agrada molt.
ResponEliminaBona setmana! ;)
de la primera a la darrera son espectaculars!
ResponEliminaÉs un poema bellísim. I les fotografies estan a l'alçada. Gracies, Porquet
ResponEliminaNen quines fotos més guapes, quina càmera tens? Els poemes xulíssims també.
ResponEliminaAquestes fotos tan plenes de sol, vistes ara amb les tempestes i les pluges, semblen molt llunyanes...
ResponEliminaI cóm m'agrada contemplar el moviment de la boira, quan la veus que ho va amagant tot al seu pas!!
ResponEliminaM'han agradat molt les imatges i la poesia que has fet que les acompanyi!!
Gràcies.
Una abraçada.
Crack! Molt bona combinació de poesia i imatges.
ResponEliminaaix... ahir et vaig deixar un missatge que no ha sortit... no sé què em passa, ja veig que en alguns casos, ni anònimament puc deixar comentari!
ResponEliminaDeia que m'encantaven aquestes imatges i la última de totes em recorda - també- el mar.
Abraçada.
Anònima Montse
Un sostre sempre canviant, sempre sorprenent, sempre meravellós... Un cel que ens recorda, dia rera dia, que petitons que som!
ResponEliminaM'encanta Gabriel Ferrater (escombrant cap a casa jajajja)
Home, ja et val! Que no saps que amb posts així fas que m'enyori?? Tot i que aquí, de núvols i boira crec que no me'n faltaran..
ResponEliminaMoltíssimes gràcies a tots els que heu passat per aquí a dir-hi la vostra! Vaig molt tard a retornar els comentaris i és que darrerament, sí que he anat publicant noves entrades, però el temps se'm queda curt per a anar responent a aquestes... :(
ResponEliminaAixí que aquest i d'altres posts que tinc pendents els respondré de forma general i no de forma particular com us mereixeu... però un arriba on pot!
Celebro que us hagin agradat tant les fotos, així com la poesia que les acompanya. Una de les característiques de la tardor és les boires que s'acumulen a les fondalades del nostre país. Les diverses fotos penjades estan fetes en diferents anys, però tenen la característica comuna que totes estan fetes en els mesos de tardor. Només la de la Vall de Barcedana és feta fa unes setmanes en un intent frustrat d'excursió al Montsec!
Així doncs, disculpeu-me per no contestar-vos individualment, però ja sabeu que m'encanta tenir-vos per aquí dient la vostra i abocant allò que us passa pel cap en veure algun dels escrits que aquí hi faig.
Moltes gràcies a tots!