diumenge, 13 de novembre de 2011

Dempeus

No la coneixia, mai l'havia sentida ni anomenar, però ara fa dos anys, el novembre del 2009, va aparèixer a l'escenari del TNC interpretant una delicada i encisadora versió de la poesia d'Espriu "He mirat aquesta terra", musicada magistralment, ja fa anys, per en Raimon.

Era en el marc de l'extraordinària obra de teatre "El jardí dels cinc arbres", un homenatge al poeta Salvador Espriu. 

Fa dos anys, en acabar l'obra, ja em vaig posar dempeus, com tota la resta del teatre, per a retre una sonora i llarga ovació a aquella representació i, jo ho feia, en bona part, gràcies a ella. M'havia posat la pell de gallina. Encara no en sabia ni el nom.

Al sortir del teatre, doncs, vaig llegir el fulletó de l'obra i vaig descobrir el seu nom per primer cop, l'empordanesa Sílvia Pérez Cruz.


Aquell va ser el darrer dia que em vaig posar dempeus per a dedicar un fervent aplaudiment a qualsevol representació, teatral, artística o musical (si exceptuem el dia de la tornada de Ronaldinho al Camp Nou amb el Milan, l'agost del 2010...).

El darrer cop fins aquest divendres passat.


Un concert en homenatge al seu pare, Cástor Pérez, músic, gran compositor i estudiós de les havaneres, un dels fundadors i pioners de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell. 

Tal i com va explicar ella dalt de l'escenari del Teatre Coliseum de Barcelona, el dijous va fer un any de la mort del seu pare, i el divendres, el dia del concert, ell hagués fet 56 anys.

Un concert tendre, enèrgic i encisador a parts iguals. Una delícia. Prop de dues hores de sensibilitat a flor de pell, des de versos de Maria Cabrera (Pare meu) a lletres de Serrat, des de boleros commovedors a una delicosament melangiosa "Alfonsina y el mar", des de la delicadesa dels versos de Maria Mercè Marsal a la contundent espectacularitat de la percussió de Coetus.

Mil-i-un registres embolcallen l'obra i art de Sílvia Pérez Cruz, tants com sensacions desprèn ella i la seva música sobre l'escenari. Tendresa, malenconia, sensualitat, delicadesa, vivor, i per sobre de tot, una extraordinària veu, tocada per la vareta de la màgia.

Pur magnetisme... pell de gallina i alguna llàgrima d'emoció.

Dos anys després d'alçar-me de la cadira per a retre homenatge a una obra d'art, aquest divendres em vaig tornar a posar dempeus, com la resta del teatre, per a ovacionar llargament un dels millors concerts de la meva vida. Apoteòsic.

I per a fer-vos-en un tastet ben especial us deixo un vídeo de 3 minutets, gravat al bar de tota la vida de Palafrugell (Baix Empordà), vila on el seu pare hi va emigrar de jove, des de Coll de Nargó (Alt Urgell) i lloc de naixement d'ella. Interpreten plegats, pare i filla, abans de la mort d'aquest, un bolero meravellós, "Veinte años", amb el qual, precisament, ella va obrir el concert d'aquest divendres, posant-se el públic a la butxaca des del primer minut, amb la seva veu i l'únic i delicat acompanyament d'un contrabaix.


"Con que tristeza miramos un amor que se nos va,
es un pedazo del alma que se arranca sin piedad"

37 comentaris:

  1. Silvia P.Cruz és fantàstica.. i a l'escenari sap connectar amb el públic com ningú!
    estic amb tu, pell de gallina!!!

    ResponElimina
  2. Ostres, quina veu més profunda. No la coneixia gens, i això que Palafrugell... és la meva segona casa! (o la tercera, ara ja no sé). El bar juraria que és el Fraternal, al carrer St Sebàstià cantonada amb la Pl. Nova.

    Nen, m'has portat a casa! :) (i en bona companyia vocàlica, sense dubte). Danke!

    ResponElimina
  3. Oh, ella a les havaneres de l'estiu passat! Oh!! http://youtu.be/FKvsdYm6sl4

    ResponElimina
  4. Jo he tardat més que tu a conèixer-la. Fins fa dos mesos.

    En vaig fer un post aquest setembre passat. La vam sentir a Figueres. I com dius tu, la vam aplaudir el teatre sencer, dempeus. I més es mereixia. Va fer versions d'algunes cançons que ja no puc escoltar-les mai més sense recordar la seva versió, tan especial, amb tanta força i tanta emoció, entre elles He mirat aquesta terra... ara no puc escoltar el vídeo, que tenim a cas a una altra músic a posada... però a més a més que tornaré, sé ben bé de què parles.

    Una passada, una gran artista!

    ResponElimina
  5. Corprenedor. I commou sentir-la demanar perdó després d'haver cantat d'aquesta manera. Pell de gallina.

    ResponElimina
  6. Aquesta noia té ànima de gran artista i sensibilitat i sensualitat a cabassos, la vaig descobrir per casualitat per la tv3 quan transmetien la cantada d'havaneres de Palafrugell...té una veu excepcional! Gràcies per els vídeos!

    ResponElimina
  7. n'havia sentit parlar però mai l'havia sentit. ara en vull sentir més . gràcies porquet! :-)

    ResponElimina
  8. Jo la vaig conèixer al blog del Ramon Alberich:
    http://boiadeportpelegri.blogspot.com
    on va pujar aquest mateix vídeo i alguna cosa més. De fet, li va fer un petit i sentit homenatge al seu pare, ja que sembla que el coneixia. Fantàstica.

    ResponElimina
  9. Al poema "Pànic" del meu bloc hi vaig posar una cançó seva. Té una veu fantàstica.
    I em fa ràbia que vingui a Lleida un dijous a 2 de 10, el dia que acabo les classes a les 9...aaaaaaarrrrrrrgggggggghhhh!!

    ResponElimina
  10. ei, vaig anar a l'homenatge a la Nuria Feliu al Liceu on va sortir a cantar i jo també em vaig posar dempeus...la coneixia pel blog de La boia de port Pelegri

    ResponElimina
  11. Vaig llegir la noticia del concert a la premsa. Però no la coneixia ni l'havia sentit cantar. Quina veu! Fabulosa!

    ResponElimina
  12. No la coneixia.....fins ara, i m'agrada!!!!

    ResponElimina
  13. No la coneixia. No és un estil que m'agradi massa, potser només en moments concrets, xò reconec que té una veu brutal.

    ResponElimina
  14. La vaig sentir al Liceu aquest octubre i realment fa emocionar. A mi sobretot el que m'arriba moltíssim d'ella és aquesta dolçor i tendresa que té...

    Bona setmana!

    ResponElimina
  15. Quina veu! No m'estranya que parlis d'ella així...
    Si per mi fos no l'hagués escoltat mai potser.... no és gens el meu estil, pero renconec que té una veu màgica.

    ResponElimina
  16. Jo la conec poc, la meva mare me'n va parlar quan va sentir el concert d'havaneres que cada any fan a Calella de Palafrugell i em deia que aquesta noia cantava les havaneres meravellosament. Un dia, no fa massa, li vaig sentir cantar "Alfonsina i el mar" i diria que és la millor versió d'aquesta peça que he sentit mai!

    El dia 1 aniré a sentir Paolo Conte... un bon festival, aquest, eh?

    Montse

    ResponElimina
  17. Amb aquest tastet que ens dónes ja se m'ha posat la pell de gallina, ja m'imagino com haurà estat al teatre!!... Quina llàstima que m'ho hagi perdut!!...
    Quina gran descoberta m'has fet.Gràcies!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  18. Que bonic, compartir la música així amb el pare.
    I amb la resta de parroquians del bar...

    Llagrimeta a punt. M'encanta.

    ResponElimina
  19. Sincerament, no tenia ni idea de qui era aquesta "pàjara". Oh, encara veig que ho fa prou bé. Per tant, no està nominada! Passa a la següent ronda!

    ResponElimina
  20. He obert el teu blog dues vegades. A la primera he llegit per damunt per veure de què anava i he descobert que hi havia música, així que he clicat el vídeo i he començat a escoltar.

    Llavors, he obert de nou el teu blog i he anat llegint, clicant els enllaços i, de fons, la veu d'aquesta noia que desconeixia fins fa pocs dies -en van parlar a TV3- que em feia posar la pell de gallina. Molt, molt maca!! :-))

    ResponElimina
  21. Després de llegir aquest post teu i de veure i escoltar el vídeo m'he posat a buscar actuacions de la Sílvia a You Tube i ja he posat alertes per estar al tanto de cara al seu pròxim concert. IMPRESSIONANT ARTISTA!.
    Gràcies, perquè no la coneixia.

    ResponElimina
  22. T'has enamorat!!!

    Hahaha! Bé, segurament, d'una forma més o menys literal no m'equivoco massa, eh, Porquet! ;) Va, vaig a escoltar el vídeo que ens has posat... Aviam si jo també m'enamoro i competim per la mateixa dona!

    ResponElimina
  23. L'havia escoltat però mai en directe. Ara he anat a buscar "He mirat aquesta terra" al youtube, perquè és una cançó que m'encanta i en fa una versió preciosa, gràcies!

    ResponElimina
  24. Carai quina veu!! i quan tde sentiment. I lletra 100% certa. Jo no sóc gaies d'havaneras, però crec que la seva veu fa aquest gènere més atractiu. o com a mínim per a mi! :) gràcies per fer-la descobrir. I en un dia tant plujós per avui, crec que és el millor que es pot escoltar.

    ResponElimina
  25. Tremenda la Sílvia Pérez Cruz, la seva veu i la seva presència. I no només canta havaneres, que és una tot-terreny! El vídeo també espectacular, tan sentiment en primer pla i tanta naturalitat al darrera.

    ResponElimina
  26. M'agrada molt! L'he sentit uns quants cops i és meravellosa. Una abraçada.

    ResponElimina
  27. Moltes gràcies a tots per dir-hi la vostra, un cop més! Com heu vist el post és digne del major fan o "grouppie" però és que vaig sortir absolutament eufòric del concert (i encara em dura), i és que, per mi, en aquests moments, és la millor veu catalana del moment! I n'estic segur que tindrà una carrera curulla d'èxits rotunds!

    JPMERCH: Si n'hi ha de gallinassa per aquí! ;p

    LOLITA LAGARTO: A l'escenari és realment encantadora ja que després de treure aquesta veu meravellosa que té i aixecar els aplaudiments més fervents sembla que llavors desperti del somni en què estava. Llavors es mostra tímida com sorpresa que pugui aixecar una reacció similar entre la gent. Fantàstica!

    FERRAN: Crec que tens tota la raó amb el bar. Saps que jo no he estat mai a Palafrugell? Ja veig que hauré de fer un cafetó en aquest bar i preguntar per la pubilla més formosa del poble! M'alegra haver-te-la descobert. Val molt la pena Ferran, si pots no perdis la oportunitat d'anar-la a veure.

    Per cert, l'havanera que has posat és preciosa. Amb ella va acabar el concert. L'estic escoltant ara i ja torno a tenir tota la pell de gallina!

    CARME: Doncs tu has descrit perfectament el què se sent a l'escoltar-la. Emoció a flor de pell. Què bé que ja la coneguis. Jo em vaig quedar tan frepat aquell novembre de fa dos anys, quan va sortir a l'escenari aquella noia que no coneixia de res cantant "He mirat aquesta terra". Va ser com un llamp. Captivat per aquella veu ja m'he quedat per a sempre més. El concert de divendres, però, va ser el primer que va fer ella en solitari (bé, el del dia abans de Girona és realment el primer), per això em vaig abraonar sobre les entrades. Quina meravella Carme... quina meravella... Crec que allà a on va fa aixecar el públic. Gaudim-la molt i força!

    JORDI DORCA: T'has fixat en el detall eh? Molt bo. És ella en estat pur. Al concert feia el mateix. Quan cantava la cançó semblava com si res més no existís i un cop acabada, quan veia la reacció entusiasmada del públic, semblava que la vergonya la vencés i es mostrava tímida i, fins i tot, sorpresa.

    ELFREELANG: Té un do especial. Un dia vaig sentir una entrevista en què deia que als 12 o 13 anys se'n va adonar que amb el seu cant era capaç de despertar molts sentiments a la gent (emoció, tristesa, alegria...). Talment com ho fa la gent que ha estat tocada pels déus!

    KIKA: Doncs segueix-la escoltant, però compte que enganxa! Gràcies a tu!

    VICICLE: Doncs tens tota la raó! Me l'has fet recordar! I és que n'Alberich està fet un bon llop de mar!

    CANTIRETA: Osti! Quina mala sort noia... en fi, segur que tindràs més oportunitats, doncs cara l'any que ve treurà el seu primer disc amb composicions pròpies. Així que atenta als concerts!

    ARIS: En Vicicle m'ha fet fer memòria del post de n'Alberich on ho comentava. Tu també em comentes, com la Carme, que allà on l'heu vista us heu posat dempeus. I és que crec que aquesta noia allà on va acaba fent aixecar tot el públic. És pur magnetisme!

    GLO.BOS.BLOG: Doncs ara que ja l'has descoberta deixa't dur per la seva veu i veuràs com et va enganxant. Té un do especial, únic, que només els grans artistes tenen!

    GARBI: Doncs és una empordanesa! Així que cuideu-la bé!

    ResponElimina
  28. RITS: Ui Rits, per l'estil no et preocupis. Toca mil-i-un registres. Des de fado, a havaneres, boleros, cançons tradicionals catalanes, jazz, flamenc... moltíssims! I és una de les virtuts magistrals d'aquesta noia. No tothom es pot atrevir (i se'n surt) de tocar tantes tecles! Així que, algun estil t'agradarà, i per tant, només has de fer que buscar-la en aquell registre... i gaudir!

    BARCE: Oi que sí? És que a més de les qualitats artístiques descomunals té una manera de ser sobre l'escenari que enganxa amb el públic molt fàcilment. És una barreja de tendresa i timidesa que, quan canta, passa a convertir-se en sensibilitat i sensualitat. Un cóctel exquisit!

    ALBA: Com li he dit a la Rits aquesta noia toca moltíssims registres musicals. Només has de buscar-la en l'estil que més et convenci (jazz, flamenc, havaneres, música tradicional catalana, boleros, cançó cubana, fado...) i gaudir-la. És una fera musical i s'atreveix, pràcticament amb qualsevol estil!

    MONTSE: Tothom qui la sent n'acaba parlant bé. Agradi més o menys l'estil que té, tothom reconeix la seva vàlua artística i la preciosa veu que té. La canço d'Alfonsina y el mar que va cantar al concert va ser de les que més em va emocionar! Ara, va fer una versió de Currucucu brillant, molt personal, brutal! Apa que gaudiràs de valent amb en Paolo Conte!

    MONTSE: Ai, m'encanta haver-vos descobert a alguns de vosaltres el talent d'aquesta noia! De veritat! Crec que val molt la pena que la conegueu, la gaudiu i la divulgueu. Té un talent innat, brutal i, a més, és de casa nostra! I sense por a exagerar, dels millors talents de l'estranger!

    ALYEBARD: No dubtava que una empordanesa de cap a peus com aquesta ja formava part de la teva discografia!

    TU, JO I L'OTIS: Per a ella ha de ser un record imborrable. Molt especial. És una noia marcada extremadament per la influència artística i musical de son pare. Així ha sortit ella! I els padrins... són la bomba!

    JORDI: Ooooh, ets el nou Risto Mejide de la catosfera! ;P

    ASSUMPTA: Hehe, m'encanta com descrius la teva manera d'afrontar els posts i com els llegeixes, el mètode que segueixes i com vas describint les sensacions que et transmeten a mesura que avances. Ja saps la culpable de posar la pell de gallina a tu, a mi i a tanta gent! És una artista en majúscules, de cap a peus... de lo milloret que tenim per aquesta terra nostra!

    RAMON: Ramon, abans de res, benvingut a aquest racó de la catosfera! Espero que t'hi trobis a gust! Com ja he dit per aquí, m'encanta que molts de vosaltres l'hagueu descoberta en aquest post que vaig escriure. I m'agrada perquè penso que és una noia amb un talent descomunal que val molt la pena conèixer. És senzillament espectacular el que fa, i en directe... bufffff, memorable. Si estàs atent als concerts segur que acabem coincidint! I estigues atent també al seu primer disc en solitari que sortirà a principis de l'any que ve! Una abraçada!

    ResponElimina
  29. YÁIZA: Xxxxxxt! M'has descobert! No ho diguis a ningú! (i menys a la meva porqueta!!!!) ;p D'alguna forma és impossible no enamorar-se d'aquesta noia. Veure-la sobre l'escenari amb aquell art, amb aquella sensibilitat... qui no pot declarar una rendició total davant tals encants? Bandera blanca!!!!

    GEMMA SARA: És preciosa oi? Imagina't quan la vaig sentir per sorpresa al TNC fa dos anys, cantada per ella en directe. A més, a mi aquesta cançó ja m'agrada moltíssim en la versió del de Xàtiva... però és que la seva és descomunal! Gràcies a tu bonica!

    ANNA GRIERA: Què bé que l'esteu descobrint tants arrel d'aquest post! M'agrada, doncs crec que és una descoberta que val molt la pena. És per a gaudir-la en dies plujosos com els d'avui i en dies radiants plens d'energia. Una autèntica artista en majúscules. Però no només fa havaneres. Si investigues una mica la podràs escoltar en flamenc (Las Migas), cançó tradicional catalana (Xalupa), cançons argentines i catalanes (Immigrasons), boleros, fado, canço cubana... toca moltíssims registres, és espectacular. Així que busca l'estil que més t'agradi i gaudeix-la!

    AITOR: Veig que ja ets bon coneixedor de la immensa i creixent figura d'aquest tros d'artista. M'ha encantat com has definit el vídeo, sentiment en primer terme i naturalitat al darrera. I és que els padrins són tal com són! A mi, aquest vídeo em va enamorar des del primer moment que el vaig veure... i a més, gravat amb el seu pare és una bona mostra de la influència i l'enorme petja d'ell sobre d'ella... afortunadament!

    JORDICINE: Un altre que se suma a la tropa de feligresos de la Pérez Cruz! Una abraçada!

    ResponElimina
  30. Una imatge del fantàstic en el quotidià.

    ResponElimina
  31. HELENA BONALS: O com descobrir una persona tocada pels déus de l'encís!

    ResponElimina
  32. El Casino de Palafrugell! Bar emblemàtic. La noia és senzillament un geni fet realitat. Quina sort sentir-la en directe!

    ResponElimina
  33. EL VEÍ DE DALT: Veí! Veig que coneixes l'indret! I pel que em sembla també l'artista! Ja veig que hauré d'anar a fer el cafetó al bar dels padrins de Palafrugell i preguntar-los per la filla predilecta de la vila!

    ResponElimina
  34. Yep Porquet!!! Jo vaig tenir la gran sort de sentir-la i veure-la a la Nitsa 2 l'hivern passat (amb el Raúl Fernàndez de Refree). Va estar fantàstica!!! I va ser el vídeo que has penjat, el que em va impulsar a anar al concert. Jo crec que aquesta noia és una sirena que s'ha escapat del mar... i ens deleita i ens fa somniar... :). Moltes gràcies pel teu relat, m'ha emocionat! :)

    ResponElimina
  35. SUSANA: M'encanta com l'has definida, una sirena que s'ha escapat del mar... totalment encertat! Això és ella exactament! Quina sort que ja l'haguem pogut gaudir (atenta al concert que farà al Liceu...)

    En aquest concert també va estar acompanyada tot el concert amb el Raúl de Refree, un altre crack!

    Gràcies a tu per passar per aquí! Un potxó guapa!

    ResponElimina