... havíem descobert, sorprenentment, que la seqüència de números no corresponia a cap codi enigmàtic de Lost, si no a un codi "freak" d'una gran jornada excursionista.
Així, havíem deixat els intrèpids excursionistes al límit de l'abisme, a punt de creuar l'espectacular Cresta de Lliterola per assolir els 4 tres mils que encara quedaven per coronar.
Aconseguiran superar aquest repte?
Comprovem-ho!
(si voleu ampliar les fotos feu-hi clic!)
Així, havíem deixat els intrèpids excursionistes al límit de l'abisme, a punt de creuar l'espectacular Cresta de Lliterola per assolir els 4 tres mils que encara quedaven per coronar.
Aconseguiran superar aquest repte?
Comprovem-ho!
(si voleu ampliar les fotos feu-hi clic!)
 |
| Des del cim del Pico Royo (el seu roig el delata), al bell mig de la Cresta de Lliterola, fem una ullada enrere per a divisar el tram recorregut. El Perdiguero amb l'espectacular inici en baixada de la cresta. El Hito Oeste a la seva dreta i la Tuca de Lliterola sota seu |
 |
| La cresta des de la Punta de Lliterola (en primer terme) es torna més aèria, més estreta, més emocionant |
 |
| L'espectacular Pic de Lézat (3.101 mts) ens observa amenaçadorament durant tota la cresta. Exhibeix unes formes tan suggerents que no podem fer més que afegir-lo a la llista de pendents |
 |
| Finalment acabem la cresta al Collado del Estraperlo, suggerent nom amb dringar de passat clandestí i tumultuós. Quan ens allunyem podem contemplar la magnitud de la cresta i dels cims assolits |
 |
| L'Ibón Bllanco de Lliterola, als peus del Perdiguero, és una delícia d'estany, un entorn paradisíac |
 |
| Al Portal de Remuñe, capçalera de la Vall de Remuñe, per on baixarem, ens acomiadem del Perdiguero, de la Cresta de Lliterola i de tots els seus cims. Una autèntica joia muntanyenca |
 |
| La Vall de Remuñe ens acull molt més bonhomiosa amb les aigües brillants dels seus ibons mig amagats |
 |
| L'Aigüeta de Remuñe (així és diu el torrent de la vall!) ens acompanya en tot el descens i ens permet refrescar-hi els peus baldats. Al fons el Massís de la Maladeta que ens ha acompanyat durant tot el dia |
Repte superat!
I per acabar us deixo un minut de vídeo del capítol final d'aquest Lost tan muntanyenc, rodat per sobre dels 3.000 metres, al bell mig de la cresta.
Obriu els porticons del vostre ordinador i deixeu que l'omnipresent brisa muntanyenca, la llum de les muntanyes pirinenques més altes i aquests paisatges infinits entrin a través de la vostra pantalla.
Una finestra al Pirineu...
Ha entrat, ha entrat la brisa muntanyenca, i ara mateix vaig a remullar-me els peus en aquestes aigües brillants... :-)
ResponEliminaNo hi havia cap dubte de que se'n sortirien! Quines fotos, quina meravella!!
ResponEliminaLa veritat és que necessitava aquesta brisa Pirinenca.... ara crec que respiro un xic millor.
Salut i abraçada!
Ostres! Quin airet que ha entrat!
ResponEliminaI quines fotos, porquet! Que bonic que és el Pirineu! Preciós i no te l'acabes mai!
ostres!!! he mirat els dos posts seguits. Brutal!!!! moltes felicitats per aconseguir-ho, per fer aquestes fotos tan boniques i moltíssimes gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres.
ResponEliminaNoi...quina rasca!
ResponEliminaClar que passar fresqueta quan gairebé s'està tocant el cel, no té massa importància!
Les fotografies són espectaculars i l'Aigüeta de Remuñe, gairebé que m'entra per la pantalla...
Una abraçada d'altura! :)
Un paisatge gairebé lunar, si no fos per l'aigua, és clar...
ResponEliminaNo ho he dubtat ni un moment que ho aconseguiries. ENHORABONA
ResponEliminaCada vegada que passe per ací, se'm fan les dents més llargues.
ResponEliminaa mig video he hagut d'anar a buscar la jaqueta.....pell de gallina, tu
ResponEliminaUnes fotografies precioses, com sempre. Et felicito!
ResponEliminaBaaah! Ja sabíem que ho aconseguiries! No podia ser d'una altra manera... si no, no en faries post! ;)
ResponEliminaJo també volia comentar com de sec és aquest paisatge de per sobre els 3000. No hi ha ni un bri d'herba per enlloc, això ja se sap, però tampoc es veuen boscos a les valls que s'intueixen a sota. Hi ha trossos del Pirineu més verds, en aquest sentit, no? Sort del ibones, que et recorden que hi ha vida... Quins temps aquells en què vaig aprendre que ibon volia dir estany! (Preparant una ruta pel Montperdut, potser?)
Salut i muntanya!
Jo encara bavejo d'enveja...He de recuperar les xiruques i la forma física.
ResponEliminaI és clar que ho han aconseguit els valents excursionistes...són uns cracks! Quins estanys més preciosos i quina aigua tan cristal·lina, una meravella. M'han sorprès aquestes crestes tan estretes, s'ha de tenir un bon equilibri i no despistar-se perquè si no... Merci pel vídeo amb la brisa, gairebé diria que m'ha arribat i tot!
ResponEliminaBon cap de setmana! ;)
Aquestes muntanyes conserven el record dels meus avantpassats, fent de pastors i suportant els freds dels crus hiverns.
ResponEliminaEts el meu heroi!!! Ole ole i ole!!!
ResponEliminaPerò escolta'm... segur que ets tu qui fa tot això? És que no he vist cap porquet a les imatges... ni al vídeo... ;P
He començat pel vídeo (bé, em fan gràcia els vídeos fets pels blogaires, m'agraden)... i t'he sentit respirar!! :-))
ResponEliminaAra vaig a llegir tot el post com cal i torno a posar un comentari ben fet (ja pots engegar el cronòmetre hihihi)
Estàs fet tot un excursionista de pro....i alpinista i a més fotògraf...un bon partit per les mosses....( bé ho dic mig en broma mig seriosament...) de debó ens fas enveja jo ara ni gosaria pujar a Nùria...l'edat no perdona...no estic tant en forma..gràcies per les fotografies i el vídeo! almenys em puc imaginar que hi sóc!
ResponEliminaNooooo YÁIZA, que una vegada va fer un post explicant que per la boira s'havien hagut de fer enrere... ho recordo :-)
ResponEliminaQuines fotos més fantàstiques!! Totes són espectaculars, però la que més m'ha cridat l'atenció ha estat la tercera, i el vídeo... uuuuui... feia ganes de posar-se una jaqueteta :-)
Moltes felicitats per la gesta aconseguida!! ;-))
I això que dius de "Lost", vols dir la sèrie, aquells de l'avió i tal? Vaig veure sis capítols i prou... no perquè no m'agradés sinó perquè els del canal FdF ho han retirat (no ho vaig veure quan ho feien normalment i ara que havíen anunciat aquesta reposició fan sis capítols i ho treuen... no hi ha qui ho entengui)
estic esgotada..uffff
ResponEliminaquasi no puc ni comentar
petons baldats
Com m'ha agradat, després de resseguir pas a pas les teves imatges i els teus comentaris, poder veure aquesta panoràmica magnífica de les muntanyes i imaginant-me que aquesta brisa d'aire fresc i net, me la sentia a la cara.
ResponEliminaQuina bona experiència per començar el dia!!.Gràcies.
Una abraçada.
Sóc un incompetent. Em pensava que havia deixat un comentari, i es veu que no el vaig ben gravar. Continuaré gaudint i crestejant, airós de Lliterola.
ResponEliminaGràcies a tots pels vostres comentaris! Ja heu vist el desenllaç d'aquesta ruta pirinenca... intentava mantenir l'emoció però ja veig que sou irreductibles i que no hi ha manera d'enganyar-vos! ;p
ResponEliminaUna abraçada a tots!
GEMMA SARA: Mmmm així doncs t'has quedat ben fresqueta!
ALBA: Hehe, saps que cada cop estàs més a prop de tastar les brises d'aquestes alçades, oi? Ànims!
CARME: Aiiii el Pirineu Carme... tu també te'l coneixes força bé i ja saps que té un magnetisme misteriós i preciós!
RITS: Així m'agrada, tot d'una patacada que és com millor entra! ;p Gràcies a tu Rits per les teves paraules. A mi, ja ho sabeu, m'encanta fer-vos arribar, ni que sigui una miqueta, l'ambient, l'atmosfera i la màgia que envolta aquests paratges espectaculars de l'alta muntanya.
FANAL BLAU: Quan vaig arribar al cim, no t'enganyo, vaig començar a tremolar de fred! Ara, després de reposar i menjar i beure una miqueta, el cos es va començar a reposar i, llavors, més tranquil, al començar a observar els paisatges i veure'm tan amunt i més a prop del cel... com tu dius, fred fora! Una abraçada per a tu bonica.
XEXU: És una sensació que ja m'ha envaït en força espais d'alta muntanya, extremadament pedregosos, àrids i solitaris. La zona del Carlit, per exemple, n'és una altra. Si no fos per l'aigua clar... tot i que potser en Tintín protestaria!
GLO.BOS.BLOG: Així m'agrada! Confiança en l'equip! Gràcies!
JPMERCH: Compte, doncs no acabis ratllant el teclat de l'ordinador! ;p
GARBI: És que el ventet no era pas calent, oi? Gràcies Garbi!
JORDICINE: Moltes gràcies Jordi! Això és ser un bon fan!
YÁIZA: És que em teniu en molt bona consideració i us penseu que sóc un crack (us tinc ben enganyats... ;P). Ep! Com diu l'Assumpta (flipo amb la memòria que té...) ja he fet algun post en que he explicat com la muntanya ens ha fet tornar enrere... Tampoc tinc gaires fracassos, però n'acumulo alguns... El que passa és que llavors passen a ser espinetes clavades que no descanso fins que no me les puc treure! (coses de ser caparrut).
Els paisatges, com ja ha comentat el XeXu, sovint a aquestes alçades són extremadament àrids i agrestes. Recorden tot sovint paisatges lunars. Els ibons o estanys allà al mig són com un oasi que recorden que, malgrat tot hi ha vida. En aquesta mateixa excursió, voltant pels 2.500 metres una marmota em va espantar com mai ho havia fet cap altra abans. No m'havia vist i vaig aparèixer per una pujada (jo tampoc l'havia vista) i de cop hi volta sento un xiscle (l'havia espantada) que a mi em va acollonir sense saber què era. Al cap d'uns segons, a uns 50 metres vaig veure una marmota fugint cames ajudeu-me. De boscos, però, en aquesta ruta en vaig trobar a la parti inicial de la ruta, dels 1.600 i fins als 1.900. A partir dels 1.900 els arbres pràcticament despareixen i ja només queden alguns arbustos, neret i herbei. I cap als 2.500 pràcticament ja només queda roca dura.
ALYEBARD: Ja m'has deixat alguns comentaris en aquest sentit... a veure si t'animes home! Vinga! Comença per una caminadeta i mica en mica t'agafarà el cuquet i aniràs agafant més bon nivell.
ResponEliminaBARCELONA M'ENAMORA: Gràcies a tu per passar per aquí, deixar, com sempre, paraules boniques i desitjar-me un bon cap de setmana (ho ha estat!). Les crestes, pel fet de ser crestes, ja ho tenen això. Són estretetes i aèries, i això les fa divertides! (som uns malalts...). Ara, ja et dic jo que n'hi ha de molt més complicades en les quals jo no m'atreveixo a posar-m'hi i que queden per als autèntics cracks. La qüestió és saber bé el teu nivell i així sempre podràs gaudir de l'activitat que facis, sigui amb crestes més o menys fàcils o sense. Un potxó!
MONTSE: Oh! Ets descendent de pastors? I d'aquestes terres de Benàs, potser? Deus guardar bones històries, doncs. A veure si ens n'expliques alguna! Realment la vida de pastor era molt i molt dura. Solitària, rústega i sempre exposat a les clatellades del temps!
GUSPIRA: Oooooh el teu heroi! I això que no porto capa ni els calçotets per fora! Què no m'has vist a cap foto? Bé, en aquest post no, però en algun altre de muntanya pots arribar a veure algú d'esquena i aquell sóc jo... tot i que no et confonguis ja que també hi surt algun amic meu! És que sóc molt vergonyós!
ASSUMPTA: 9 minuts! Has baixat un minut el temps de l'anterior post! I a més, entremig se t'ha colat l'Elfree! Hehe. Ja he vist al Youtube que t'agraden els vídeos blogaires ;p Ja t'ho he dit altres vegades, però ho repeteixo... flipo en la memòria que tens i com domines el contingut dels blogs! Si et saps millor tu que no pas jo els meus posts anteriors! Ets una crack!
Oi que és xula la tercera foto? Doncs aquest cim no el coneixia! Evidentment, malalt com estic, ja he buscat com es pot pujar i sembla que és prou factible... ho deixarem per més endavant, però, perquè amb l'hivern a sobre (i això està un pèl lluny) és un cim que amb neu jo no m'atreveixo a fer (encara n'hi ha que són més fers que jo!).
Sí, sí, aquesta és la sèrie! Jo no la vaig veure quan la feien per la tele. Me la van passar gravada en un disc dur... i em vaig veure quatre temporades en 2 mesos. Vaig acabar mig malalt de veure-la! (i mira que a mi em costa enganxar-me a sèries). Quins cafres aquests de FdF!!! Anuncien la sèrie i al cap d'uns capítols la treuen... pots comptar, va caure per motius d'audiència. El millor és que algú te la passi gravada i te la puguis veure al teu ritme!
ELFREELANG: Gràcies a tu per les teves paraules... i les teves floretes! Xicotes d'aquest món! Escolteu l'Elfreelang que us dirigirà unes sàvies paraules!!! ;p No t'has de disculpar eh? Cadascú fa el que pot i com bonament pot. Jo, quan arribi a certes edats no sé pas com estaré ni si podré fer la meitat del que faig. En tot cas, això sí, sempre em quedaran els records, les fotos i els vídeos.
SARGANTANA: Vols aigua? Un plàtan? Un bikini de Nocilla? (aquest darrer és indispensable en tota excursió!). Potxons per a tu bonica!
MONTSE: Gràcies a tu, de veritat. Llegir les teves paraules, per a mi, ha estat una fantàstica cloenda de cap de setmana. M'encanta que em feu saber quines sensacions us transmeten les meves fotos, les meves paraules... és com estar una mica més a prop de vosaltres. Era una brisa fresqueta, eh? Una abraçada!
JORDI DORCA: Potser el teu comentari se'l va endur aquest mateix aire de Lliterola... ja sabem que les paraules se les endú el vent! Una abraçada company. Un plaer tenir-te per aquí.
Em fa gràcia dir-ho quan recordo coses dels posts... Se'm "queden", no faig res especial :-))
ResponEliminaEstava buscant per la xarxa a veure si trobava alguna explicació a que FdF hagi retirat Lost, però res, en algun lloc ho diuen però cap explicació... ara que amb sis capítols ja tenia curiositat per veure com seguia, doncs ho treuen. Què hi farem :-)
ResponEliminaASSUMPTA: Ja em veig algun dia preguntan-te en quin post vaig escriure tal cosa o tal altra!
ResponEliminaSegueixo pensant que això de treure i posar programes sense avisar és de molt mal gust... s'estan perdent les maneres en molts camps i en massa llocs. S'està perdent el respecte per tot!
Al·lucinant!!! Uns dies després que tu publico un post amb les mateixes paraules introductòries... però en castellà perquè no volia que sortís "lost".
ResponEliminaT'asseguro que encara no t'havia visitat mai! Et vaig descobrir ahir, a la gala dels premis c@ts!!
Aprofito per tornar-te a felicitar pel teu premi! Tens un blog molt bonic (sóc fan de l'estètica,jo)i molt interessant. Ja tornaré a passar, veí!
(Jo era fanàtica de Lost, però tampoc em va agradar el final... a tu sí?)
Porquet... ja et dic ara que si portessis capa i els calçotets per fora no series el meu heroi... Així que ni te s'acudeixi anar a ca'l sastre!
ResponEliminaI pel que fa a les fotos... homeeeee, si surts d'esquena i lluny i igual ets tu com un amic... què vols que albiri???
VIOLETTE: Benvinguda en aquest racó de la catosfera! Ja veig que la cala c@ats ha servit per a que ens coneguéssim! Guaita quantes coses positives té! He voltat una miqueta pel teu blog i ja he vist el post. Què bo! I és que Lost ens ha marcat, oi? (el final el vaig trobar molt per sota del que havia estat la sèrie durant totes les temporades).
ResponEliminaGràcies pels elogis del meu blog! Ui, però jo conec altres blogs realment preciosos... i no sé com s'ho fan!
Una abraçada i ens anem visitant, segur!
GUSPIRA: Hahaha! D'acoooord, els calçotets me'ls poso per dins... però la capa sí, eh?
I a les fotos, si hi surto, sempre m'hi poso així, d'esquena... crec que ja t'he dit que sóc moooolt vergonyós!
Una abraçada Guspireta!