 |
| Fotograma de la pel·lícula Temps Moderns de Charles Chaplin (1936) |
Tota una vida treballant colze a colze amb tu i ara ja no hi ets. En la darrera retallada de personal se't van carregar, et van acomiadar. Tants anys treballant per aquesta empresa, sempre puntual, sempre precís en la teva feina. De res ha servit.
Són els temps que corren, els nous temps moderns, temps de vaques magres en que, fins i tot l'antany ufanosa vaca Milka, que cada dia vèiem des del vidre, està cada cop més esprimatxada... i és que em sembla que li han xuclat massa la mamella i té el braguer ben pansit.
I jo ara em trobo amb una feinada de por! La meva i la que feies tu! I és clar, els engranatges se'n ressenten... no arribo enlloc! Vaig a deshora! Faig tard arreu! El temps se'm menja!
No es pot ser a missa i repicar...
T'enyoro Flik.
Signat: Flak
vaques de llet desnatada, és el que ens toca ara, i gràcies
ResponEliminaMític yo soy flick yo soy flac somos dos en un reloj i mirándonos podrás decir que ha llegado ya la hora de dormiiir!! Me la sé sencera!!
ResponEliminaMira que arriben a fer mal les retallades.......pobres mamelles com les han deixat
ResponEliminaUn bon relat, porquet, ben original! :)
ResponEliminaPobre Flak, la crisi arriba a tot arreu. Però no sé jo si aguantarà massa sense el seu amic Flik... potser el temps deixarà de passar...
ResponEliminahahaha !
ResponEliminapobre Flak !
sempre reben els més indefensos!
surt al carrer Flak!!
Quina mala jugada! (per no dir una altra cosa).
ResponEliminaPobre Flack, et compadeixo!
Pobretssss...com els han pogut separar?? Si porten tota la vida junts! És deuen trobar a faltar un munt! El vídeo és maquíssim, quan fan "així, així" amb les mans són molt monos! Em sembla fatal separar una parella tan compenetrada! :(
ResponEliminaOsti, els flik flak eren mítics!!
Què complicat, pobret, haver de fer la feina dels dos!!
ResponEliminaAi, ai que aquí es nota la diferència generacional ;-)) en flik i en flak em sonen molt lleugerament...
Què joves que sou!! :-))
Hola, te he leído en Maira, la blocaire. Me gusta este espacio, es muy fresco.
ResponEliminaNo sé quienes son flick y flack pero la metáfora de lo que está pasando es muy clara. Te voy leyendo si me lo permites...
I esperat, flak, que haviat hi posaran un xip i podràs anar amb el flik! ai, la crisi!
ResponEliminaTemps moderns, però en algunes coses fa l'efecte que tornem als temps de la prerevolució industrial. Què està passant?
ResponEliminaS'haurien hagut de posar en vaga abans d'arribar a aquest punt.
ResponEliminaHe de reconèixer que no sabia qui eren en Flik i en Flak abans de veure el vídeo, però això no vol dir que no em solidaritzi amb el pobre Flak... li han fet una molt mala passada, és normal que no tingui temps per res! :-D
ResponEliminaNo t'ho creuràs. Però a mi m'ha passat això que aquí expliques. Exactament. I és una gran dolor.
ResponEliminaNo conec aquest personatges, però m'alegra veure't participar a RC de nou.
ResponEliminaOooooh!! Jo havia tingut un rellotge Flick-Flack! Era tot un què tenir-ne un! Hehehee! Me'l van regalar ben rosa, rosa fúcsia, i això que jo mai vaig ser una nena de roses... de fet, és un color que detestava llavors, però bé, què hi farem! El vaig portar ben a gust, fins que malgrat ser tan "resistant" com diu la cançó, vaig esquerdar el vidre. I crec que llavors va venir un d'aquells Casio digital que tenia absolutament tothom!
ResponElimina(ostres, m'he emocionat amb els meus records... espera, que ho torno a intentar)
Bon relat! M'ha fet molt agràcia, no he sabut pas de què parlaves fins al final. Molt ben aconseguit!
Un tema molt actual. Li has sabut donar aquest toc d'humor amb imatges i cançó.
ResponEliminaOstres!! Quant temps sense sentir a parlar d'en Flick i en Flack... Sempre havia volgut un rellotge seu, però mai queia....
ResponEliminaM'ha agradat molt el relat Porquet!
Molt bo porquet! molt bo! en Flick i els temps moderns....ai las! molt bo aquests temps moderns estan donat relats ben originals!
ResponEliminaJeje... molt xulo! Curtet però precís, ple de frases fetes i dobles sentits!
ResponEliminaAra que, ets una mica cruel no!? ja sé que els temps "moderns" que corren són així i pitjor, però pobres Flick i Flack... :P
No els coneixia, però ara que ho dius, em sembla que vaig veure a en Flik i a en Flak a la manifestació de dissabte...
ResponEliminaBen seriós i preocupant i al final m'has fet riure de valent! "yo soy flick, tu eres flak, somos dos, en un reloj..." a mi em van agafar una miqueta grandeta xò li tenia molta enveja a ma germana (tampoc era tan grandeta) que en duia un!!
ResponEliminamolt bon relat i és que aquesta imatge dóna pels dies que corren!
plas, plas, Porquet,
ResponEliminaun conte ben actual i bo, ets finet
Bon relat i tristament actual, oi?
ResponEliminaTrist sobretot perquè han passat els anys i estem tornant gairebé al mateix lloc.
Qui s'ha quedat, el de les hores o els minuts? Molt entretingut, i trist alhora.
ResponEliminaUna bona descripció de la realitat laboral d'avui dia.
ResponEliminaTot i que no coneixia en Flik i en Flak, m'ha semblat molt original que els agafessis com a model per a parlar-nos d'aquesta difícil situació que s'està vivint!!...I a més com ens ho fas sentir amb les teves paraules, encara es veu més tràgica la situació...Molta inspiració i creativitat!!
ResponEliminaUna abraçada.
ara estàn de moda els Nowley de colors fluor... però es clar... no tenen els simpàtics flick i flak donant voltes a l'esfera... Perdoni que té hora?
ResponEliminaosti... jo que els creia juvilats!!
ResponEliminaper cert! la coneixes? :) http://open.spotify.com/track/1A9Y0EocWo8k3moNMJYnmc
Moltíssimes gràcies a tots per llegir el relat conjunt i fer-ne els vostres comentaris. Rerefons tragicòmic a banda, ha estat curiós veure com la gent que més o menys es mou en les edats de la meva generació pràcticament tots recordem els simpàtics Flik i Flak, especialment aquest anunci i la seva melodia que se'ns va acabar posant al cap i que molts encara som capacos de cantar-la de cap a peus (eh Jordi? ;p). I alguns fins i tot en vam tenir!!! (eh, Yáiza? ;p).
ResponEliminaEn canvi, per l'altra banda banda, aquells que sou més veterans (dit amb tota l'estimació del món, eh?) és curiós que no els recordeu o no els coneixeu. I dic que és curiós perquè suposo que, en aquella època (finals dels 80), tots miràvem la tele, més o menys, i suposo que tots deuriem veure aquest anunci més d'un cop. Però... només ens ha quedat gravat als que en aquella època érem uns nens! Això vol dir que la publicitat dirigida funciona i molt! 20 anys després i encara els recordem perfectament!
D'altra banda, era difícil escapar-se de parlar de la greu situació laboral i econòmica que estem vivint en aquests "temps moderns"...
Finalment per acabar, deixeu-me fer una menció als blogaires que s'han deixat caure aquí per primer cop! ADA, NINONA, RAFEL, CARINA, PERSONA I MAIJO! Gràcies per passar per aquí i espero que us hi trobeu a gust!
Per cert, COLOR CAMALEÓ, pot ser que la cançó que em volies mostrar fos la de "El porquet"?... hehe.
si...
ResponEliminano és que m'ho hagi currat gaire, però va ser l'última cançó de la tarda... i em va fer gràcia! ;)
COLOR CAMALEÓ: I més que me n'ha fet a mi! Moltes gràcies! Ets un sol! :*
ResponEliminafelicitats per aquest relat tan actual i vital.
ResponEliminaMONTSE: Moltes gràcies Montse!
ResponEliminaQuè bo, què bo, porquet!
ResponEliminaÒndia, aquest rellotge no el tinc, me'l deixes?
:)
FANAL BLAU: Moltes gràcies Fanalet! I tant que pots agafar el rellotge... així li faràs companyia al Flak!
ResponElimina