divendres, 21 d’octubre de 2011

Cistella Solidària


Aquest dissabte, per quart any consecutiu i sense perdre'm cap edició des que es va iniciar, tornaré a participar en el Torneig de Bàsquet Cistella Solidària!

És una iniciativa totalment popular que pivota (mai més ben dit!) en el món del bàsquet amb l'objectiu de recaptar fons a benefici del Laboratori Oncològic-Infantil de l'Hospital de Sant Joan de Déu. L'any passat es van acabar aconseguint més de 16.700 €! I aquest any es vol arribar als 20.000 €!

Cada any s'han anat organitzant més i millors activitats més enllà del propi torneig (tallers per a nens, sorteig de premis, i fins i tot, aquest any, un partit entre velles glòries del Barça i la Penya! amb Nacho Solozabal, Roger Esteller, Andrés Jiménez, Jordi Villacampa, els germans Jofresa, etc). La veritat és que la feinada dels organitzadors, dels quals tinc la sort de conèixe'n alguns, és immensa, gegant, de molts i molts mesos, però molt i molt ben feta.

Per la nostra part tornarem a ajuntar-nos alguns dels vells globetrotters que vam aconseguir, fa molts anys, el subcampionat de la lliga de primavera de la Universitat Autònoma de Barcelona, a més de ser els campions de la primera edició d'aquest torneig Cistella Solidària!.

Ens tornarem a presentar com el temut equip dels "Sempre Txitxi Creus" (escrit així, ben català, en TX!) en honor a un dels millors bases catalans de la història del nostre bàsquet! L'ídol de la lliga del TDK (escrit així, com sempre!) Manresa d'aquell any 1998. Joan "Txitxi" Creus, un crack!


Així doncs, aquest proper dissabte esperem gaudir de bon bàsquet, gran companyia i, cistella a cistella, anar guanyant el partit contra el càncer infantil!

I per acabar us deixo un vídeo promocional del torneig... val la pena, hi veureu moltes cares conegudes!

26 comentaris:

  1. Au, doncs, a fer unes quantes cistelles per una bona causa!! Em penso que el bàsquet és un dels pocs esports de "pilota" que he gaudit algun cop de la vida...

    ResponElimina
  2. Ei...noi, com m'agraden aquestes iniciatives participatives i quànta falta fan els calerons per continuar investigant i millorant les possibilitats de cura.
    Segur que amb cada cistella, es cola una nova esperança i un somriure.
    Encistella'n moltes!
    No podré ser-hi, però desitjo que us vagi molt molt bé!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Et felicito per participar en una iniciativa tan maca i t'asseguro que si fos a Barcelona hi aniria!

    Fas molt bé de fer-ne promoció aquí al blog i amb tanta gent coneguda com es veu al vídeo i que ho recolza estic totalment segura que s'aconseguirà l'objectiu!!

    Endavant!!!

    ResponElimina
  4. És una iniciativa estupenda!
    Segur que serà un èxit!

    ResponElimina
  5. m'encanta !!
    molta sort i molts *quartos*

    petons solidaris

    ResponElimina
  6. una bona tasca sens dubte, que hi hagi molta sort i passeu dels vint mil. La causa s'ho val.

    ResponElimina
  7. Una gran iniciativa! Jo havia jugat a bàsquet i vaig ser cap de premsa del Granollers a l'ACB. En Creus és tot un ídol per a mi. Molta sort.

    ResponElimina
  8. Ànims, i que arreplegueu molta pasta que la iniciativa s'ho val.

    ResponElimina
  9. Hola! les celebracions benèfiques o per una bona causa són gratificants! gaudeix-ne molt! una amiga meva n'organitza d'aquí una al sutton, i tampoc hi faltaré! per cert, enhorabona pel premi revelació! :)

    ResponElimina
  10. Ostres, potser venim i tot. Tenim partit a Badalona pel matí, si no estem gaire cansats ens aproparem. Visca el bàsquet! visca la solidaritat! Mira que vinc amb tot l'equip , eh

    ResponElimina
  11. Que tingeu molta sort i feu molt calaix, que s'ho val!

    ResponElimina
  12. Ho tenies amagat això del bàsquet eh! Jo també hi havia jugat de petit i encara veig tots els partits del Barça (que tenim la sorts de que els emeten gairebé tots). M'encanta! Un dia hauríem de fer un debat sobre si és millor el futbol o el bàsquet...

    Bona sort i a guanyar!

    ResponElimina
  13. assistirem, puntuals, com cada any! jo a la animació infantil amb les patufes, el Jordi a deixar-s'hi la pell amb vosaltres i no poder moure's en una setmana!! i desde aquí dono fe que els petits s'ho passen super!

    ResponElimina
  14. Que en podeu molts a la cistella... de calerons vull dir!

    Que hi hagi sort i que ho passeu molt bé.

    ResponElimina
  15. Un gruny solidariofestiu d'un que també tenia (quan era jove!) alguna afinitat amb aquest joc de tanta precisió.

    ResponElimina
  16. millor base i encara millor persona!

    a gaudir moltíssim del partit i de la convocatòria!!!!!

    ResponElimina
  17. Que vagi molt bé!! He enviat uns quants sms (seria més pràctic que l'import fos més alt, trobo).

    ResponElimina
  18. Gràcies a tots els que heu passat per aquí i una abraçada de les més tendres a aquells que us heu animat a col·laborar-hi!. De veritat que la gent que treballa (tot l'any!) per a que aquest torneig sigui cada cop millor es mereixen tot el nostre suport. Si heu conegut la inciativa tot just ara tingueu en compte que l'any que ve hi tornarem! No us n'escapareu!. Per la meva part ja he tret les vambes de bàsquet de la capsa i miraré de no desentonar massa durant els partits! Fa més d'un any que no agafo una pilota de bàsquet i malgrat que vaig jugar-hi més de 15 anys... crec que avui la cistella se'm farà petita! La de jugar, que la de recollir diners ha de ser ben gran!

    YÁIZA: Moltes gràcies bonica! Així que també vas ser una anotadora de triples, eh? ;p

    FANAL BLAU: Moltes gràcies Fanalet! És un goig participar-hi, de veritat. Del primer any, que tot va ser molt "amateur" (per això vam guanyar nosaltres el torneig, que si no...) a aquestes darreres edicions han donat un salt de qualitat extraordinari. I amb això els diners recaptats també han anat creixent. Potser no és molt per l'esforç que hi han de posar els organitzadors (ahir vaig xerrar amb un d'ells i estan ben nerviosos pobres!) però considero que és molt encomiable aquest esforç, que sigui totalment popular, que s'hagin buscat els patrocinadors i col·laboradors partint de zero i sense cap suport institucional. Molt bona feina, boníssima. Així que només puc fer que dir que sí, cada any, a l'oferta que em fan de participar-hi (i posar-hi diners) i cap allà que aniré aquesta tarda a aportar el meu granet de sorra per a que la feinada d'aquesta gent (alguns dels quals m'estimo moltíssim) tingui la recompensa que es mereixen.

    ASSUMPTA: Hehe, sé perfectament que si estiguéssis per aquí t'hi deixaries caure... A més, els pares i avis preparen pastissos casolans i els van venent durant el torneig per a seguir recaptant diners... o sigui que, si vols, pots acabar ben tip de meravellosos pastissos! T'encantarien! Gràcies Assumpta pel teu suport!

    GLO.BOS.BLOG: Moltes gràcies! Espero de veritat que sigui un gran èxit (un any més i ja en seran quatre!).

    SARGANTANA: Moltes gràcies Sargantaneta! Hehe, m'encantar parlar de "quartos" també! Esperem recollir-ne un bon cabàs. La causa s'ho mereix!

    GARBI: Tant de bo ens acostem a aquesta xifra. Moltes gràcies maco!

    JORDICINE: Ooooh! Què dius!!!! Cap de premsa del mític Cacaolat Granollers!!! Això és de pedigrí! Quina enveja (totalment insana) que em fas! ;p Esperem deixar el nom del gran Joan Creus a l'alçada que es mereix (un altre cop), però sobretot, fer guanyar una miqueta més d'empenta a aquest torneig que cada cop en té més! Moltes gràcies!

    VICICLE: Moltes gràcies! Ens hi deixarem les vambes, el físic i la cartera! Però la causa s'ho mereix!

    ANNA GRIERA: Siguis molt benvinguda en aquest racó catosfèric i moltes gràcies per les felicitacions! Participar activament en un acte com aquest m'omple de satisfacció, però també poder ajudar a tota la gent que porta un any de feinada immensa i que ens esperen a tots els jugadors per a fer de la trobada una festa del bàsquet i de la lluita contra el càncer. Ara, potser m'hauria de decantar per actes com el que prepara la teva amiga al sutton... no deu ser tan exigent físicament! ;p Moltes gràcies per les teves paraules!

    ARIS: Doncs hi seràs molt benvingut! Veig que tenim una família molt de bàsquet aquí! Al matí hi ha partits pels menuts, així que, fins i tot, potser l'any que ve us hi podrieu apuntar! Repeteixo, molt benvinguts sereu si hi feu cap! Amunt i ben amunt la solidaritat i el bàsquet (sóc un boig d'aquest esport, hehe).

    ALYEBARD: Moltes gràcies Alyebard! Tant de bo! A veure si ara t'animo a desempolsar les vambes? ;p

    ResponElimina
  19. JORDI: Aaaah, un altre malalt de bàsquet! Veig que en som alguns! No estem tan sols! Ja he dit a la introducció de les respostes que hi vaig jugar, federat, més de 15 anys... déu n'hi do, no? Ara, el meu nivell crec que ja no va millorar a partir del tercer any ;p I per a que vegis el nivell de malaltia que tinc amb el bàsquet (i amb el Barça de bàquet, en concret)... et diré que sóc un dels no massa malalts que vam anar a Canaletes per a celebrar la primera Eurolliga del Sant Jordi! Què gran! Per cert, no hi ha debat possible, el déu de l'esport es diu Messi i juga a futbol, però l'esport dels déus és el bàsquet! Gràcies Jordi!

    NIEPIS: Guapa! Quines ganes de veure'us! Ens ho passarem de conya! I les nenes més! Sort en tenim d'en Jordi que és el nostre cervell a la pista, el nostre Txitxi Creus!

    CARME: Avui serem ben cobdiciosos i intentarem posar el màxim de diners a la cistella dels "quartos" i pilotes a la del bàsquet! Gràcies Carme!

    JORDI DORCA: Un altre triplista que ronda per la catosfera! Com tu dius quan érem jovenets teníem afinitat amb aquest joc d'alta precisió. Ara jo segueixo tenint afinitat amb el joc, no pas tant amb la precisió! ;p
    Un gruny d'agraïment mestre!

    RITS: Així m'agrada, trobar fans del gran Joan Creus! En gaudirem Rits! I esperem que el resultat final (dels diners, no dels partits) hagi valgut la pena!

    GEMMA SARA: Moltes, moltíssimes i remoltíssimes gràcies Gemma! Ets un sol! De veritat. Ja els faré arribar a l'organització la teva petició. Suposo que deuen volar uns preus que no espantin a la gent a enviar missatges. De totes formes ja els ho comentaré. Gràcies bonica! De tot cor.

    ResponElimina
  20. M’emociona llegir-ho, Porquet. He vist morir de leucèmia al germà petit d’un amic, en Gil. Va lluitar des dels set anys fins als tretze però no se’n va sortir. Fa tres anys al meu nebot de disset anys li van diagnosticar un limfoma hodgkin. A part d’ell, les vam passar morades. Per sort s’ha recuperat però la por de recaure el persegueix.
    M’alegra molt que participis en aquesta iniciativa. Molt.
    Ets una persona com cal i aquest aspecte, el voluntariat, en cara et fa més digna.
    Et felicito, PorKi!
    No t’imaginava una persona alta!

    ResponElimina
  21. noble causa porquet que encistelleu molt i felicitats per ser com ets!

    ResponElimina
  22. Una coneguda va perdre la seva filla fa uns mesos. Encara no tenia tres anyets. Càncer infantil. Vaig haver-me de confessar que, fins llavors, jo no sabia que existia un càncer que matava nens.

    Espero que la jornada d'avui estigui anant molt bé.

    ResponElimina
  23. Una altra sorpresa de com és aquest "porquet" i de tot el que fa!!...té molts bons cops amagats!!
    Enhorabona per ser com ets!!
    I et imagino avui amb una gran satisfacció pel resultat del partit i segur que pel de la recollida de diners per aquesta gran causa!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  24. Tot el que sigui per bones causes es mereix la meva admiració!
    Espero que vagi molt bé!!! Abraaçda!

    ResponElimina
  25. Quina bona iniciativa!!! Perquè ja no hi sóc a temps perquè sinó encara m'hagués animat a venir d'espectadora! Que això de tenir dos germans i que els dos hagin fet bàsquet deixa empremta, em vaig passar tota la infantesa anant a veure partits de bàsquet el dissabte pel matí, hi havia d'anar sí o sí perquè després marxàvem directes al poble. Així que he mirat tants partits que...

    Espero que anés molt bé, que us ho passéssiu encara millor i sobretot, que s'hagi fet una bona caixa per ajudar a tots el nens i nenes que sent encara tan joves els toca haver de lluitar per viure.

    Una abraçada ben forta Porquet solidari! I aquesta és una faceta ben maca que tens!

    ResponElimina
  26. MORTADEL·LA: Caram Mortadel·la, tu sí que m'has fet emocionar... Si ja és dur que se'n vagi una persona per malaltia, abans del que hauria de ser, que es mori un nen.. ha de ser terrible, horrorós. Espero, almenys, que el teu nebot comenci a tirar endavant amb energia i que li encomaneu les ganes de viure i l'energia que sempre desprens!

    Nosaltres ahir, vam intentar aportar el nostre granet. Va ser molt emocionant! Pràcticament 20.000 €!!! I tot això passant una molt bona tarda entre amics i jugant a bàsquet que tant ens agrada (tampoc sóc tan alt, eh? ;P)

    ELFREELANG: A mi poques gràcies m'heu de fer arribar en aquest sentit. Es mereixen tot el respecte i admiració els organitzadors del torneig. És gegantina la feina que fan i la fan molt i molt bé. Ahir, a l'acabar, no vaig poder fer més que felicitar-los. Un altre any ha estat genial.

    FERRAN:Déu n'hi do Ferran, quina història tan i tan trista... ha de ser molt dolorós. El torneig d'ahir va ser tot un èxit i s'ha tornat a batre el récord de participació, i el més important, de recaptació! Gairebé 20.000 €, que per a ser una cosa totalment popular és tot un èxit.

    MONTSE: Com ja he dit en algun altre comentari, l'èxit, l'enhorabona, el respecte i admiració és per als companys i amics que treballen tot l'any (literalment) perquè la tarda d'ahir tornés a ser un èxit. Un èxit total i emocionant. Veure junts famílies senceres, veient jugar els pares, germans o fills... molt i molt bonic. I el colofó final, el récord de recaptació! 20.000 € cap a ajudar la lluita contra el càncer infantil!

    ALBA: Gràcies Alba! Ha anat molt i molt bé. Tot un èxit. Ens ho vam passar de conya i el més important és que es van aconseguir gairebé 20.000 € per a donar-los íntegrament a la lluita contra el càncer. Una molt bona xifra per a una iniciativa totalment popular.

    BARCELONA M'ENAMORA: Què bo! Així que teniu pedigrí basquetbolístic! A casa meva hi jugàvem jo i mon germà, i ja mon pare hi havia fet les seves incursions! Així que també ho portem bastant a la sang!

    El torneig va anar molt bé, molt divertit, moltíssima gent jugant i moltes famílies senceres van assistir a veure els seus pares, germans o fills a veure'ls jugar i a participar i donar diners per a la lluita contra el càncer infantil. Va ser molt bonic i emocionant. Tinc ganes de seguir-hi participant cada any!

    Gràcies bonica! :*

    ResponElimina