diumenge, 23 d’octubre de 2011

Cal Porquet

Et fan mal tots els ossos. Tens el cos cruixit. T'has passat tota la tarda jugant a bàsquet, saltant, corrent, rebent alguna tambanada i, de tant en tant, anotant alguna cistella. Has vist amics, pares d'amics, fills d'amics, amics d'amics. 

I surts del pavelló satisfet d'haver-t'ho passat bé, d'haver ajudat a una noble causa, d'haver compartit una tarda amb gent que estimes i que admires, d'haver rigut, saltat, abraçat i repartit petons, a tort i a dret, a tots ells.

Ja és fosc. Agafes el cotxe, engegues la ràdio i enfiles cap a casa...


"I never thought I'd see you again, I never thought I'd get to be with my best friend..."

I aparques el cotxe, reculls la bossa i puges les escales del pàrguing (ai les cames! ara recordo aquella trompada amb aquell pívot gegantí...). 

Obres la porta de l'escala del teu pis, piques l'ascensor (sempre triga una eternitat a arribar), hi puges i mentre enfiles els pisos et mires al mirall cercant aquells nous maleïts pèls blancs a la barba (inconscientment tornes a recordar els cruiximents del cos... els anys...), i s'atura, s'obren les portes i surts al replà del teu pis i quan vas a obrir la porta de casa teva, mires al terra i veus això...

La nova estora de l'entrada de Cal Porquet!

I aíxí és com ella (la porqueta podríem dir?), amb aquests detalls, amb aquest sentit de l'humor, amb aquestes sortides genials que sovint em sorprenen (diu que és el seu regal per celebrar el premi C@ats!) ha aconseguit omplir la casa de riures i alegria, i ha fet que Cal Porquet hagi esdevingut una llar càlida de veritat, a on m'encanta deixar-m'hi caure mort encara que arribi fet una desferra...

"I've come a long way to get here,
the leaves they fall to my feet, at home, they mean nothing to me"

48 comentaris:

  1. oh! quin detall tan maco!!!

    Tres hurres per la Porqueta i quatre per tu!

    Bona nit! :)

    ResponElimina
  2. Que monos tots dos, aix....o he de dir oinc?

    ResponElimina
  3. Ja ho veus, els porquets sempre són ben rebuts :) Un detallàs, si senyora :)

    ResponElimina
  4. Així m'agrada! El sentit de l'humor per sobre de tot... m'imagino els veïns intrigats amb el porquet de l'estora ;)

    Ets un porquet afortunat!
    Un visca per la porqueta!

    ResponElimina
  5. Aquesta mossa, intel·ligent, i amb sentit de l'humor, acompanya la teva cort, la teva llar.
    Avui el cansament serà feliç i satisfet. T'ho mereixes!
    Jo amb un 21 ja bufaria!
    Una abraçada, i avui, dos grunys! Un per tu, i un per qui et fa somriure!

    ResponElimina
  6. Pero de ben segur que tot i tenir els ossos cruixits tens un somriure a la cara per haver-t'ho passat de primera. I a sobre el regalet.... quina estora més maca!! Hi ha detalls que per petits que siguin acaben sent els millors...
    Una abraçada per tu i la porqueta!

    ResponElimina
  7. Espero que li sabràs compensar convenientment, quin detallà! I mira, ja que el Porquet és virtual, i que rere hi ha una personeta, podries convertir aquesta foto en l'estoreta de la teva casa virtual posant-la de fons d'escriptori al teu Mac. Quedarà fantàsticament!

    Molt guapa la cançó, per cert, no la coneixia.

    ResponElimina
  8. Quina monada de PorkiTus! Quins detallets més macos. He somrigut quan ho he llegit i quan he vist la catifa! Quina gràcia!
    Que bona la teva Porketa, Porki! M'alegra que estiguis tant ben acompanyat.
    No sé on l'haurà comprat, però si en veig una me la quedo en el vostre honor. ÉS autentica. Penso posar-la a l'entrada de casa. Saps? Jo també li vaig regalar un porket super maco al Mortadel.lo.Més d'un vaja. Aquest és de ferro. Un dia faré una foto. Si t'agrada, us el regalo per celebrar el teu premitgranpremius.
    Enhorabona per tot! :)

    ResponElimina
  9. Ja veuràs demà les tiretes que tindràs. No podràs ni pujar a aquesta estoreta tan xula que has estrenat.;-)

    ResponElimina
  10. Felicitats, porquet! Pel premi, per jugar a bàsquet com ho fas i per tenir al teu costat algú tan especial que et fa sentit així de bé!

    ResponElimina
  11. Oooooh!! però què bonica que és!! Quina gràcia! :-))

    Un detall molt maco de la Porqueta per celebrar el premi del seu Porquet ;-)))

    I enhorabona per la bona obra feta, malgrat el cruiximent generalitzat! ;-)

    ResponElimina
  12. jajjaj es preciosa..
    pasem la porqueta porfa, que potser sap si en fan amb sargantanetes?
    jajajja
    sou macos...felicitats!!

    ResponElimina
  13. tres hurres per la porqueta........i tres més per el cos cruixit del porquet.
    Un detallàs

    ResponElimina
  14. Quin final més maco per aquest dia que has passat, tan carregat d'il.lusió, d'alegries, d'esperança i d'esforç!!
    Si t'imaginava molt satisfet...desprès d'això!!??
    Enhorabona per estar tan ben acompanyat!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  15. Ei, quin detall! la porqueta és una crack! genials als dos!
    Me n'alegro que hagi anat bé la tarda de bàsquet! segur que tindràs agulletes, però valdran la pena! :)

    ResponElimina
  16. Una estora ben bufona amb la porqueta! enhorabona pel cruiximent ( no em malentenguis vull dir que això és fruit d'una noble causa i de la teva implicació) i crec que ja ho vaig fer però et refelicito altre cop pel premi de c@ts! endavant! mil grunys de satisfacció!

    ResponElimina
  17. Un senyoràs detall! Això és que t'estimen de debó.

    ResponElimina
  18. Així es mantén el que s'ha de mantindre:
    amb petits detalls, oportuns i acertats, i mooooltes rialles.
    Enhorabona, porquets, sou afortunats.

    ResponElimina
  19. que guai! per cert, no sé si t'havia felicitat pel premi, però, felicitats

    ResponElimina
  20. Ohh...quina alfombra més xula!! Quina porqueta més maca, perquè és un detall d'aquells que segur que cada cop que obres la porta i el veus et deu fer entrar a casa amb un somriure! Així que un 10 per la porqueta!!! A més el porquet de l'afombra és moníiiiissim, ben simpaticot! ;)


    Una abraçada!

    ResponElimina
  21. Hola a tots, només us vull donar les gràcies a tots vosaltres, que animeu dia a dia al Porquet a escriure més i més. Haurieu de veure la cara que fa quan està voltant per la blogosfera (amb el seu preciat Mac) llegint els vostres posts i els vostres grunys. El feu molt feliç, i això em fa feliç a mi! Un hurra per tots vosaltres.

    Porqueta

    PD : em perdonareu que no tingui un perfil definit, però és el primer cop que deixo un gruny ....

    ResponElimina
  22. Bonics i delicats detalls que fan la vida agradable!

    ResponElimina
  23. Caraaaaaaai!!!
    És un detall preciós, en sèrio, i el post també... es respira carinyo i això és bonic!
    I amb comentari de la porqueta inclòs i tot!!! (benvinguda encara que no tinguis un perfil, em sembla que això no és cap handicap)

    A vegades comentem sense ser conscients de la importància que aquelles paraules tenen per la persona que les rep i després de llegir tot això te n'adones que sí, que en tenen i molta!
    Quantes vegades no hem fet un gran somriure en veure que tenim un comentari nou i no ens hem "deprimt" quan ningú es pronuncia?!
    Endavant amb la il·lusió!!!

    ResponElimina
  24. Quina declaració d'amor, company. Fas serveis a domicili? De declaracions d'amor, vull dir... que si te'n puc encarregar una...

    I què i què? Vau quedar primers o no?

    ResponElimina
  25. Hola, Porqueta!! ;-))

    Quan tens una afició com és aquesta del blog és genial saber que la parella et dóna suport i que gaudeix veient com tu ho passes bé escrivint, llegint... :-))

    ResponElimina
  26. Peix-la bé, la porqueta, val molt.
    El meu Sant és el fredolic dels meus seguidors. I ell també és maco, fent detalls.
    I quina cançó escoltaves?

    ResponElimina
  27. oooh! que xulo!!! aquests regals, aquests detalls son preciosos. Son els millors. No calen grans coses, sols detalls que emocionen, que fan complicitats.

    ResponElimina
  28. mai hagués pensat que dos porquets poden ser tan càlids.. a partir d'ara deixo de ser musulmana, jo també vull porquets!:)

    ResponElimina
  29. Em fa l'efecte que els grunys suaus de tots els porquets que deus tenir a casa (amb perdó, vull dir que en deus tenir figuretes, etc.) et deuen ajudar a agafar un son celestial després de les estomacades...
    M'hi afegeixo, gruff, gruff...

    ResponElimina
  30. Això és amor purquí i el demés són punyetes!
    ...pero ara heu d'entrar a casa sense embrutar l'estora...eh?

    ResponElimina
  31. Ets un porquet molt ben acompanyat. Per una porqueta ejemplar, moltes felicitats!

    ResponElimina
  32. És bonic tenir qui et fa somriure, qui et dóna la benvinguda, qui t´espera...
    Això no deu ser casualitat, segur!
    Petons!!!

    ResponElimina
  33. Ohhhh ha parlat la Porqueta, que macos!! Doncs un altre hurra per tu per aquesta alfombra tan mona! ;)

    ResponElimina
  34. Jo també en vull una, d'estora. La podríeu comercialitzar.

    ResponElimina
  35. Moltes gràcies a tots els que heu passat per aquí! Heu tingut el goig i el privilegi, a més, de conèixer la porqueta (és que dir-li truja no m'acabava de sonar bé... una mica groller), la principal responsable de que es respiri a casa l'ambient que us he descrit! I clar, amb detalls com el de l'estora... a mi em té ben guanyat! ;p

    ELUR: Motes gràcies maca!. I per a tu, almenys, un parell d'hurres però d'aquells cridats a cor que vols!

    ZEL: Hehe, com tu prefereixis! Però ja saps que a les corts de porquets hi ha molts grunys! Gràcies!

    CLIDICE: És que ja sabem que porcs i senyors... sempre són ben rebuts! Encara que a algun que va de senyor li hauríem de dir el nom del porc. Gràcies!

    CARME: Hehe, pobres veïns, ni s'imaginen que tenen una cort de porquets al mateix replà! Moltes gràcies Carme, la veritat és que, en aquest sentit, em sento molt afortunat! (deu ser per això que no encistellava cap triple als partits!)

    FANAL BLAU: Ooooh! Has recuperat el concepte 21! Això denota un pedigrí basquetbolístic, eh? La veritat és que, cansat com arribava, va ser un detall que em va fer somriure i eixorivir-me ben ràpidament! Moltes gràcies Fanalet! Un gruny per a tu també!

    ALBA: Doncs vaig acabar la participació al torneig solidar molt i molt satisfet, per l'ambient viscut i pels diners recaptats. I clar, arribar a casa i trobar-se aquest detall... va ser la cirereta del pastís! La veritat, un gran dissabte. I com tu dius, a vegades n'hi ha prou amb aquests detallets per a que se't guanyin ben fàcilment (tan, que n'he acabat fent un post!). Gràcies bonica!

    FERRAN: Jo crec que aquí he anotat un bon triple! I des de casa seva! (mai més ben dit!)

    XEXU: La porquet rebrà la compensació pertinent, d'això no en tinguis cap dubte! M'agrada la idea de convertir la imatge en fons d'escriptori del Mac! I tant i tant! (sempre hi tinc fotos que faig de cims i muntanyes... i potser ha arribat l'hora de canviar!). La cançó jo no fa gaire que la conec, la vaig sentir un dia per ICAT FM i em va enganxar de seguida. No ho sé, m'encomana positivisme i energia!

    MORTADEL·LA: Moltes gràcies per les teves paraules Mortadel·la... m'han emocionat i tot! Són bonics aquests detalls, oi? A mi m'encanten i em se'm guanyen molt fàcilment. No sé, els dono un gran valor sentimental, malgrat l'econòmic sigui ben poquet. Jo tampoc sé on l'ha comprat (com a bon regal!) però crec que no deu ser difícil de trobar (en principi venia del súper, crec...). Nosaltres també tenim un porquet-guardiola (un clàssic) però metàl·lic i amb un color blau/verd astronauta que és súper! A més el vam comprar a París i ja és un d'aquells records inesborrables! Ara hi anem posant algun euro de tant en tant i quan en tinguem uns quants, plas! a sopar! M'has d'ensenyar el teu porkitus! Segur que és ben mono! Gràcies bonica, gràcies de veritat!

    ResponElimina
  36. JPMERCH: Doncs tenies raó. Vaig estar amb un mal de cames considerable! Per sort, a dia d'avui ja se m'ha passat i ja torno a estar preparat per a nous reptes!

    AITOR: Triples gràcies Aitor! Tot i que això de jugar bé a bàsquet... ;p

    ASSUMPTA: M'has fet riure de debò amb la foto! És, és... no ho sé.... xulíssima! Divertidíssima! (m'agradaria saber quines paraules clau has posat a la cerca del Google...). Moltes gràcies Assumpta!

    Ah! I ets la primera persona de la blogosfera que xerra amb la Porqueta! Moltes gràcies per la bona rebuda que li has dispensat! Com tu dius, sense la paciència dels que ens envolten ens seria una mica més complicat voltar entre tants blogs. Ens ho fan tot una mica més senzill, i amb detalls així, la vida és molt més divertida al seu costat.

    SARGANTANA: Estores de sargantanes no ho sé, però a casa tenim un parell de sargantanes plenes de sorra que ens aguanten les portes dels corrents d'aire! Gràcies maca!

    GARBI: I un quart hurra per a tu mestre! Moltes gràcies!

    ANNA GRIERA: Oi que sí? La porqueta és una "fiera"! En sap un niu de sorprendre'm! Per sort els dolors del cos ja se m'han anat passant i ja estem barrinant el proper repte esportius! Moltes gràcies Anna!

    ELFREELANG: L'estora m'encanta! Cada dia quan surto o entro de casa em fa fer un somriure, i ja només per això, val totes les pessetes del món per a mi! Moltes gràcies per les teves paraules, com sempre, Elfri.

    ALYEBARD: Potser sí, oi? Crec que ara sí que me n'estic convencent! ;p

    GLO.BOS.BLOG: Moltes gràcies! Quan es coincideix amb una persona amb la que es poden establir aquestes complicitats, aquests bons moments, que de coses senzilles se'n treuen vivències inoblidables... doncs sí, hom creu que ha estat tocat per la deesa de la fortuna.

    ARIS: Moltes gràcies Aris!

    BARCELONA M'ENAMORA: T'agrada? És xula, oi? Tu ho has dit. Ara, des que està posada a la porta de casa, cada cop que surto o arribo, miro al terra i esbosso un somriure. M'encanta! La porquet ha aconseguit que cada dia al sortir o entrar pensi en ella! (mira si és dolenta, eh? ;p). Un 10 per a tu Barce, ja saps que m'encanta com escrius i descrius sensacions. Moltes gràcies bonica!

    Ah, i moltes gràcies per la rebuda particular que li has fet a la Porqueta! Gràcies de veritat! Un potxó!

    ResponElimina
  37. PORQUETA: Ooooooh Porqueta! El teu primer gruny! (bé, per casa en fas algun més, eh? ;p). No cal que et digui que ets la reina de la casa, oi?. Ja saps prou bé que la blogosfera és una de les meves dèries (una més) que tu aguantes estoicament! Però sempre amb aquest bon humor que, amb el temps, m'ha anat captivant més i més. Ets especial. Un potxonet, bonica.

    JOSEP LLUÍS: M'agrada que defineixis aquests detalls com a delicats. És molt encertat. Són coses menudes, senzilles, generalment de poc valor econòmic, però que, per tot això, i per l'especial intenció amb que estan fets, i l'originalitat que els envolta, fan que es guanyin un petit raconet del nostre cor.

    PERSONA: Moltes gràcies bonica! El teu comentari, precisament, és d'aquells que fa goig de llegir i realment tenen un contingut sensible. Tots esperem els comentaris al nostre blog amb desig de veure què pensa la gent del que tu t'has dedicat a escriure durant més o menys temps. És veritat, a més, que les presses, el voler visitar altres blogs fa que, a vegades, deixem comentaris superficials en alguns blogs. Com tu dius, no ens parem a pensar que darrera hi ha una persona que espera, llegeix i valora aquests comentaris.

    Moltes gràcies per la bona rebuda que també li has dispensat a la Porqueta i gràcies per les teves boniques paraules. Un potxó!

    JORDI: Haha! Ja estava malpensant! M'estàs fent pensar en muntar un negoci de declaracions d'amor... total l'Assumpta al seu blog explica que hi ha gent que arriba al seu blog cercant, com a paraules clau "felicitació per una dona"... així que encara faré la primera pela! Moltes gràcies company! Ah, primers no vam quedar... per una mica de mala sort en un parell de partits que teníem guanyats... i vam empatar! (sí, era possible empatar en el torneig). Però en el còmput global vam quedar cinquens de trenta-dos... no està mal, no?

    CANTIRETA: No et preocupis, la tinc (ens tenim) ben peixats! Segur que el teu Sant és un digne acompanyant de la Cantireta a la font! No veus l'enllaç de la cançó? És "At home" de "Crystal Fighters".

    Et deixo l'enllaç del vídeoclip... no val gaire la pena el vídeo, però així pots escoltar la cançó!

    http://www.youtube.com/watch?v=y2MxcUo4J9I

    RITS: Tu ho has dit! En la senzillesa i l'originalitat gairebé sempre rau el més pur i bonic d'una relació (ja sigui d'amistat, de parella, de parentiu...). I jo he de confessar que aquests petits detalls m'encanten i fan que la persona que me'ls fa em guanyi amb facilitat! Fixa't si em coneix bé la Porqueta!

    LOLITA LAGARTO: Haha! Dona... potser que no deixis de ser musulmana perquè llavors ja no ens miraràs com a càlids animalons i ens passaràs a veure com a sucosos pernilets! ;p Gràcies bonica!

    OLGA XIRINACS: Res millor per a reposar el cos baldat en lluita per a noble causa que el descans a la pròpia llar, entre porquets i la Porqueta, que m'acullen amb els braços oberts i el millor dels seus somriures. Ah! i el dia que és ella la que arriba després d'un cos a cos contundent amb la vida, som jo i la resta de porquets els que intentem fer de casa nostra una llar per a ella.

    PERÒQUÈDIUS!: Hehe, ara cada dia salto per sobre l'estora! Al sortir cap problema, però a l'entrar... se suposa que aquesta ha de servir per a netejar una mica la sola bruta de les sabates... Però em sacrifico! Tot sigui per a no embrutar aquest detall preciós!

    ResponElimina
  38. MAIJO: Moltes gràcies Maijo! Reconec que estic molt ben acompanyat i espero que sigui així per molts anys! Els dos ens intentem fer bona companyia!

    KWEILAN: M'agrada que t'agradi. Gràcies per passar per aquí!

    JUDIT: Espero que no sigui casualitat i que duri molts i molts anys, ja que, com tu dius, és un regal, un tresor, poder compartir aquestes petites coses amb algú, entendre's, somriure, i en definitiva, mirar de passar-ho bé, tant com es pugui, en aquesta vida en bona companyia,

    JORDI DORCA: Hehe... home, aquesta no la venc per a res del món, eh? Ara, d'aquest post encara en sortiré amb alguna idea per a fer la primera pela. En Jordi també està disposat a pagar per una bona declaració d'amor!

    ResponElimina
  39. Porquets? A veure si trobeu una cosa que tenim a casa: Una corbata estampada de porcs gegants; És BRUUUUUUUUUUUUUUUUUUUTAL! Un dia igual penjo la imatge. Ai, mira, la setmana vinent us ensenyo la col.lecció POQUERA que tenim... Aniré a comprar el porc escultura per vosaltres. Espero trobar-lo. ÉS que n'estic segura de què us agradarà... I és que em fa il.lusió que el tingueu! Quan un s'identifica amb un personatge pel motiu que sigui, aquestes animalades són com tresors. A mi em passa amb el nom de MOrtadel.la. Si algú cridés pel carrer, MOrtadel.la! paraula que em giro. El tinc d'un assumit que espanta!

    ResponElimina
  40. Doncs la veritat és que, després d'haver fet diverses combinacions en català i sense trobar res que m'agradés (ja ho veuràs, si ho proves, no hi ha res bonic, snif), vaig fer qual Gerard Quintana o Dr. Dexeus i vaig buscar senzillament "cerditos enamorados" i va sortir aquesta :-))

    Ep, això sí, els porquets són catalans, però mira... els van etiquetar així :-))

    Records a la Porqueta ;-))

    ResponElimina
  41. MORTADEL·LA: Ei, que jo no he demanat res eh? No vull donar feina a ningú! T'agraeixo i molt el detall però, de veritat, no cal. Per a mi ja és un regal que hi hagis pensat i estiguis tan decidida a buscar-lo. A veure, que no m'hi oposo, eh? Que si et fa il·lusió regalar-lo doncs no seré jo qui em dediqui a esguerrar il·lusions. Però em sap greu que perdis temps i gastis diners. No ho sé, crec que no he fet res per a merèixer un regal! Un petó guapa! Per cert, vull veure aquesta corbata eh? Jo crec que es mereix un post!

    ASSUMPTA: Haha, m'has fet riure amb la sortida que vas fer de Quintana o Dexeus... molt bo! I tant que són catalans, jo diria que un d'ells amb la poteta fa les quatre barres! ;p

    ResponElimina
  42. juraria que anit vaig deixar un comentari en aquesta entrada... i ara no el veig! Aimarededéusenyor! a saber a qui li vaig deixar...

    ResponElimina
  43. GUSPIRA: Aiiii Guspireta, en què deuries estar pensant i què deuries posar a qui... ;p

    ResponElimina
  44. Com que veig que t'has quedat intrigat t'ho torno a posar! jeje Doncs havia dit que quina porqueta més maca que tens... Ja la pots cuidar ben bé! Que si no... ja ho saps! Botifarres! ;D

    ResponElimina
  45. Ah! que m'ho he deixat! També havia dit que aquests petits detalls són els que enamoren...
    Ara ja està tot...

    ResponElimina
  46. GUSPIRA: Hehe, gràcies Guspira per tornar a passar per aquí a deixar el teu comentari un altre cop! Em sembla que t'agraden molt les botifarres, eh? Hauré de vigilar amb tu! ;p Gràcies bonica!

    ResponElimina