dimarts, 28 de juny de 2011

Obrigado

Avui fa just un mes, en aquestes mateixes hores, el Barça guanyava la seva quarta Copa d'Europa. Avui encara tinc alienacions en l'espai-temps que, de tant en tant, m'abdueixen cap a les grades de Wembley cridant i saltant amb cada gol blaugrana...

Avui l'home que ens va donar la segona Copa d'Europa, l'any 2006 a París, ha anunciat que es retira del futbol. Avui m'han vingut al cap les abraçades, crits, salts, cadires al terra, pèrdua de la noció de la realitat, bogeria, trencadissa involuntària de gots i ampolles, ulls fora d'òrbita, histèria i ulleres volant que va ocasionar, en el bar en que estàvem, aquell gol de dubtosa definició estètica però de record inesborrable. Grandiós!

Obrigado Belletti!


Prefereixo celebrar i commemorar aquests bons records, crec, per intentar no pensar massa en altres commemoracions com la de que, precisament avui també fa un any, l'Estatut de Catalunya es va veure dolorosament castrat a les Espanyes (sanat en dirien alguns), sense anestèsia i amb una estrebada de fil de pescar. I seguim igual i qui dia passa any empeny.

Ara podria posar una foto meva, com la del Belletti, plorant, però no d'alegria com ell, que ho faria de ràbia continguda i tristesa resignada... això sí, enfundat amb la samarreta blaugrana...

Serà cert que el futbol és l'opi del poble.

20 comentaris:

  1. Muito obrigado Beletti tens raó val més no recordar la sentencia de l'estatut castrat i capolat per un T Constitucional que era ell mateix força anticonstitucional ens cal més opi o despertar i declarar-nos en insurgent rebel·lió contra el poder que ens oprimeix !!!!

    ResponElimina
  2. Elfri... que puc dir després de tu? signo a sota!

    ResponElimina
  3. Mira que era dolent el tio! No li recordo res destacable, tret del seu gol a la final de París. Per això ha passat a la història, i es va guanyar un any de renovació que ningú pensava oferir-li. Però ben mirat, va fer el que calia, quan calia, no cal que fes res més, tampoc no el recordarem per res més. Així que gràcies per la flor al cul que va tenir, i passi-ho bé.

    ResponElimina
  4. ja ho pots ben dir....millor recordar el que ens és bo que el que ens fa patir

    ResponElimina
  5. Magnífic post, PORQUET... Bona reflexió, molt bon record el primer (quina alegria, Belleti!! gràcies!!) i molta, molta, molta ràbia per la segona part...

    ResponElimina
  6. aquí i també, amb molta força aquí!!

    Ei... i si fem tots un post el dia 10 de juliol amb imatges, records, sensacions... el que sigui, que faci reviure de nou l'esperit del 10 de juliol? Jo el faré!!

    ResponElimina
  7. ELFREELANG: Després d'aquesta declaració de principis ferms expressats amb aquesta convicció poca cosa més puc afegir. Gràcies Elfri, si bona part dels catalans tinguéssim aquesta empenta...

    En fi, el que sí que afegiré és un record per en King Henrik, el Henrik Larsson, l'home de les dues passades de gol en aquella final!

    CARME: Signatura recollida! Espectacular l'Elfreelang eh?

    XEXU: Ahir vaig sentir que va ser el seu únic gol oficial en les tres temporades que va estar al Barça... Genial, fantàstic, no li demano pas res més. Va ser en el lloc precís, en el moment precís per a fer una centrada que va acabar en gol!

    I per cert, com ja he comentat més amunt, un gran i grandiós record per en Henrik Larsson, l'home de les passades de gol de la final. Va sortir a la segona part i jo diria que, en molt bona part gràcies a ell, vam guanyar aquella final. Especialment en aquest segon gol mireu la castanya de passada que li fan, que anava fora, i com ell la lluita per a controlar-la. D'aquí va sortir l'assistència de gol. I l'assistència de gol a l'Eto'o en el primer és de mestre, suau, precisa i directa!

    GARBI24: És aquella tàctica felina de llepar-se les ferides... i ara que ve l'estiu prefereixo pensar en positiu, vés!

    ASSUMPTA: Gràcies per les floretes i pels vídeos! He vibrat amb els dos, sens dubte.

    Ja tinc el 10J al cap, i tant que en faré un post, per a no res, però el faré. Em fa molta i molta ràbia (i indignació) veure com es pot menysprear un milió de persones que surten a manifestar-se pacíficament. És vergonyós i d'un nivell democràtic baixíssim.

    ResponElimina
  8. Jo m'apunto a la proposta! Remember 10-J

    ResponElimina
  9. Jo, com que de futbol no n'entenc i a més el Belletti aquest es tapa la cara a la foto i tampoc puc dir si realment és bello... doncs m'abstinc de comentar aquesta part.
    I si la ignorància m'ha fet callar a la primera part, la ràbia, no em deixa parlar a la segona...
    Que tinguis un bon dia, Porcky!

    ResponElimina
  10. Quin contrast de notícies per recordar.
    Val més quedar-se amb la primera, i amb la magnífica foto de Belletti. De la segona part... millor ni parlar-ne.

    Salutacions des de www.tenimunblog.com

    ResponElimina
  11. ALYEBARD: Quedes apuntat a la llista! Almenys viurem de nostàlgia...

    GUSPIRA: És greu no saber quina cara té en Juliano Belletti!! Un tio que ha plorat amb la samarreta del Barça!

    I si la ràbia et priva de parlar, ho podem deixar per als mestres:

    "Que no em sap cap greu dur la boca tancada, sou vosaltres qui heu fet del silenci paraules"

    GOTHAM: Potser sí que m'he passat amb els contrastos... bé, d'això en diuen ser un eclèctic ara!

    Quedem-nos amb la primera, però un dia haurem d'afrontar la segona.

    ResponElimina
  12. El TC no és l'autor del castrament del vostre Estatut, és només l'eina que han fet servir els veritables responsables, uns per acció i els altres per omissió, o millor dit per engany.

    ResponElimina
  13. JPMERCH: Tu ho has dit perfectament! Allà tenen el poder, la maquinària de l'Estat que utilitza una eina o altra, la que convingui en cada moment, per anar segant de socarrel qualsevol cosa que no faci tuf d'Espanya i espanyolitat.

    Aquí tenim l'estupidesa dels babaus, que ens deixem engalipar, manipular, enganyar i ultratjar.

    ARIS: Ooooh, molt bona! No hi havia caigut jo! Suposo que deu pensar que aquesta tampoc ens la mereixem... pobre pallasset.

    ResponElimina
  14. DERIC: Gràcies Juliano Haus, moltes gràcies...i gràcies a tu per passar per aquest racó!

    ResponElimina
  15. Jo em quedo amb el Sylvinho: el primer brasiler del Barça que va apendre català: era per lligar el tema Champions amb la política, ehem...

    ResponElimina
  16. SR.TINC: Aquell frontal de dents segur que l'ajudava a pronunciar el so xeix i les dobles L. Bon paio aquest Sylvinho!

    ResponElimina
  17. Té, PORQUET, et faig un altre regal... clica aquí :-))

    ResponElimina
  18. ASSUMPTA: Es-pec-ta-cu-lar!!! Moltes gràcies Assumpta... no recordava aquest moment de pell de gallina de Silvinho.... quin crack!

    ResponElimina