Us pensàveu que us en lliuraríeu? Doncs no! Aquí teniu el fotopost de la inoblidable ruta (que jo mateix he autobatejat com a Alta ruta del Capcir) de cinc dies per les màximes altures del Pirineu d'aquesta comarca nord-catalana.
Com que cinc dies han donat per molt i per a no atabalar-vos amb un post llarguíssim aniré desgranant aquesta ruta en les seves cinc jornades, de forma relaxada i tranquil·la, tal i com nosaltres les vam gaudir (i en alguns trams patir!).
Com que cinc dies han donat per molt i per a no atabalar-vos amb un post llarguíssim aniré desgranant aquesta ruta en les seves cinc jornades, de forma relaxada i tranquil·la, tal i com nosaltres les vam gaudir (i en alguns trams patir!).
75 quilòmetres aprox.
5.000 metres de desnivell acumulat aprox.
4 refugis (Besines, En Beis, Camporells, La Bollosa)
3 cims (Petit Peric-2.690 mts-, Puig Peric-2.810 mts-, i el senyor del Capcir, el Pic Carlit-2.921 mts-) i un munt de colls pujats i baixats!
Si ho desitgeu, per a ambientar-vos millor sempre us podeu anar posant, de tant en tant, el so dels xiscles de les marmotes, banda sonora de bona part de la ruta!
Si ho desitgeu, per a ambientar-vos millor sempre us podeu anar posant, de tant en tant, el so dels xiscles de les marmotes, banda sonora de bona part de la ruta!
JORNADA 1 (Porté-Pimorent - Refugi de Besines)
18 quilòmetres
7:20 minuts (migdiada inclosa)
1.050 metres de desnivell pujant
620 metres de desnivell baixant
18 quilòmetres
7:20 minuts (migdiada inclosa)
1.050 metres de desnivell pujant
620 metres de desnivell baixant
 |
| Sortim del poblet de Porté-Pimorent tot prenent les primeres rampes |
 |
| Ja s'albiren les primeres grans alçades de noms evocadors com el Puig Castell Isard (2.633 mts) |
 |
| L'Estany de Lanós ens bressola en una fantàstica migdiada amb l'única remor del so dels xiscles de les marmotes (cliqueu l'enllaç "marmotil" d'abans!) |
 |
| Ens dirigim cap al primer coll de la ruta, el Coll de la Coma d'Anyell, mentre el temps es comença a ennuvolar i emboirar |
 |
| I ja al coll la boira ens atrapa i ens sorprenen unes congestes de neu residuals que ens fan avançar penosament en aquest darrer tram de la jornada fins al refugi de Besines |
Continuarà...
Doncs ben descansadament, des de casa gaudirem dels 5 dies de ruta, pel Capcir.
ResponEliminaMagnífic primer dia!
Ja vaig veure que marxaves, i ara queda clar que ja has tornat.
ResponEliminaBonica ruta. Molt bonica i deu n'hi dó el "trote" de quilòmetres...
No me n'oblido d'un "pendent" que tinc, eh?
Una abraçada, noi!
Quina meravella! Estaré pendent de les etapes...
ResponEliminaquines panoràmiques.. m'estan entrant unes ganes d'ensumar natura..
ResponEliminai la boira... preciosa...
esperarem la segona part..:)
Noooooo, jo no pensava pas que ens en lliuraríem!! Jo sabia que havies promès post i que el tindríem :-)
ResponEliminaMaquíssim!!... Anar a un lloc així necessitaria jo amb urgència per trobar una mica de pau...
No coneixia els xiscles de les marmotes (jo només conec els sorolls dels cotxes, les motos i coses així... snifff) però m'ha fet gràcia escoltar-ho :-)
Quin goig estar dins aquest paisatge! quina joia caminar per aquests trossos vius de la natura! afortunat porquet!
ResponEliminaa través de la pantalla es comencen a sentir els primers esbofegs....bona ruta
ResponEliminaooooh! primera jornada i quina enveja ja!!
ResponEliminaquina pau i fresqueta!!!!
que maco! i només 5000 metres de desnivell? així potser ho puc fer fins i tot jo! i això era ara fa poc? amb tota aquesta neu?
ResponEliminaPerò dels dos primers pics en vas parlar fa poc, no? A mi em sonen d'haver-los sentit aquí mateix.
ResponEliminaEls paisatges són espectaculars
ResponEliminaVeure les teves fotografies em fa venir moooooltes ganes de trepitjar muntanya!! No he sentit mai el xiscle de les marmotes... se'n veuen pel Capcir?
ResponEliminaAu! Ja estic esperant les altres jornades....
Salut i abraçada!
Hi Porcky! jau ar yu?? :D
ResponEliminaJo estic baldada només de llegir-te i imaginar-te serra amunt i serra avall... mare meva! si jo fes això (que si sóc realista, dubto que ho pogués fer...)després necessitaria tres mesos com a mínim per recuperar-me!
Però t'he de confessar que t'admiro per ser capaç de fer aquestes travessies. Ha de ser impresionant trobar-se entre aquests paratges (les fotos són una passada!), sentir els sorollets de les marmotes (ara, que estic segura que jo et demanaria una escopeta perquè amb la por que em fan els "bitxets"...)
Ja veus, que sóc més d'anar pels poblets i sentir com parla la gent del Capcir, que és molt interessant també...
Celebro que tot hagi anat molt bé!
Sana enveja. Una altra ruta per la cada cop més llarga llista de viatges pendents :D
ResponEliminaQuina enveja!! Quan acabi la rehabilitació i la cama funcioni m'inspiraré en les teves rutes i recuperaré el plaer de caminar.
ResponEliminaOreciosos paisatges només poden donar pas a preciosos escrits, que anem esperant i llegint.
ResponEliminaSalut.
Veu estar seguint el GR-10? Quina enveja! i per les fotos més!
ResponEliminaOoooh! quina enveja, tinc que fe runa ruta d'aquestes...
ResponEliminaQuin goig aquests cims. Jo vaig anar de planer i amb fesqueta perquè ara caminar amb aquesta calda fa feredat :)
ResponEliminaQuina calma... agafaria el sac i cap al refugi!
Bona revetlla Porquet!
Ja no ens ho podies presentar més bé!!
ResponEliminaPas a pas i a més amb so d'ambientació de les marmotes!!... M'agradarà molt seguir dia a dia aquesta travessa i contemplar aquests paisatges tan preciosos!!
Pel que fa el formatge, ja li pots fer queixalada, que ara, a aquesta hora ningú no ho veurà!! jejejeje.
Una abraçada.
Molt interessant; i amb bones fotos. Veurem com continua. Salut!
ResponEliminaMoltes gràcies a tots pels vostres comentaris! Crec que la frase més repetida entre ells ha estat "quina enveja!". Com? Enveja? Va! Tots! A calçar-vos les botes, la motxilla a l'esquena i a caminar! I convertirem, entre tos, l'enveja en admiració!
ResponEliminaCARME: Gràcies Carme... sort en tinc de les fotografies per rememorar les sensacions viscudes... sense suar tant!
FANAL: Doncs sí, ja he tornat i, el millor, sense cap contratemps ! (que quan surts a fer aquestes rutes tan llargues sempre hi ha algun petit neguit que et rosega).
No n'oblido no "d'allò" que em vas dir... noooo!
VIDA: Gràcies! No m'animeu a seguir penjant fotos i escrivint de muntanya que no em podreu aturar!!!
LOLITA LAGARTO: Moltes gràcies! La veritat és que els paisatges que vam gaudir eren brutals. La boira...dona, millor en foto que quan et trobes al mig del "sarau"!
ASSUMPTA: Hehe, i no només tindreu un post... que en tindreu cinc! No vols caldo... cinc tasses! La veritat és que per a desconnectar jo és la millor activitat que puc fer. Seriosament, quan he tornat a la feina no recordava ni com s'hi arribava gairebé... genial!
Ui, els xisclets de les marmotes són genials, ara a l'estiu els sents per molts llocs, i especialment, quan et trobes en un lloc totalment solitari, on no hi bufa ni el vent i hi ha una mica de ressò i sents aquests xiscles... uaaaa, pell de gallina (o de porquet).
ELFREELANG: Doncs poder formar part, ni que sigui per uns dies, d'aquests meravellosos paisatges, tens raó, és un privilegi (reconec la sort que tinc d'haver-me aficionat a això i que el físic i la salut em permeten seguir gaudint-ne).
GARBI: Uuui ja tens raó ja... quina mà d'esbufecs que vam deixar anar... i algun "collons, què no s'acaba aquesta pujada?" ja et ben juro que el vaig deixar anar!
RITS: Doncs tot era pondre's el sol i la fresqueta era més aviat fred! L'alta muntanya té això, t'estàs torrant tot el dia, però a la que ve un núvol o es fa de nit ja pots agafar el una bona peça d'abric (no una rebequeta)... i això a ple estiu és un luxe!
KIKA: Com que només 5000 metres? He trobat una superwoman! 5000 metres de desnivell no l'espanten... ets una crack! :p
La neu, la veritat és que va ser l'únic tros a on vam tenir problemes amb ella. La resta de ruta només tenia alguna petita congesta esquivable (però clar, el primer dia ja ens vam acollonir una mica pensant en el que ens quedava i que si patíem com vam fer aquell primer dia...)
XEXU: Una de cues de pansa per a en XeXu! Tens bona memòria! (jo mateix els havia comentat), però has de millorar en la gestió dels teus arxius memorístics! ;p
Precisament en l'anterior post els vaig posar en foto i tot per a il·lustrar un bocinet de la ruta que estava a punt de fer. Almenys veig que no tot el que escric cau en l'oblit!
CARQUINYOL: En molts trams vaig utilitzar aquest terme ESPECTACULAR. De veritat que ho són.
ALBA: Doncs ara és una molt bona època (dies llargs, bon temps... excepte a les tardes), aigua a on et pots refrescar, fauna i flora...
I tant que es veuen marmotes pel Capcir, però bàsicament per tot el Pirineu en les seves cotes més altes. Tot i que la millor marmota que he vist mai i fotografiat (a 1 metre) la vaig veure al costat de l'Estany de Sant Maurici! (un dia us la presentaré en un post).
GUSPIRA: Hej Guspi! Du är saº snygg! (hehe).
ResponEliminaA veure, ni se t'acudeixi demanar cap escopeta! Pobres marmotetes, si són una cosa divina! Són una boleta de pèl que les amanyagaries sense parar! I a més, són molt espantadisses!
Gràcies per l'admiració, però ja et dic jo que a la tornada vaig trigar ben bé 3 dies a aixecar cap! Però què coi, ben content que estava de dur-lo abaixat!
I no et pensis! Que a mi m'encanta passejar pels poblets d'aquesta i altres zones. Sóc un malalt d'escoltar les mil variants de la nostra parla (encara que al Capcir costi de trobar gent que la parli). Així i tot, en dos refugis ens van atendre en un català afrancesat meravellós!
ALYEBARD: Doncs genial, sempre és bo tenir projectes pendents! Com més millor! Senyal que hi ha empenta i ganes de fer coses!
RICARD: Ànims amb la recuperació. Són pesades, però en un temps ja te n'hauràs oblidat, sobretot, quan puguis tornar a trescar per les muntanyes. Si vols consells de rutes ja saps on trobar-me!
OLGA: Moltes gràcies per esperar amb delit aquests escrits. El mèrit però és de la muntanya que s'engalana d'un forma meravellosa per a rebre'm i inspirar-me (i sobretot per a que la càmera pugui treure bones fotos, malgrat el fotògraf!).
CLIDICE: El GR-10 el vam anar seguint a trams. En d'altres trams sortíem totalment de GR i ens n'anàvem per senderons mig perduts que fins i tot els guardes de refugis ens esbufegaven quan els dèiem el que fèiem, hehe (som una mica animalots!). Per allà, però, és ple de GR i el que els francesos anomenen Tours (el Tour del Carlit, el Tour del Capcir i el que engegaran en breu, el Tour dels Perics). Tots aquests tours i GR's els vam anar seguint i abandonant segons la nostra ruta prevista.
ARIS: Doncs vinga Aris, botetes, motxilleta, càmera i a trescar! No cal fer cinc dies, amb un et ben juro que ja pots veure coses meravelloses.
JOANA: Com pots veure a la darrera foto, nosaltres també vam tenir fresqueta. De fet, com veureu en els posts que vindran, vam tenir de tot, sol, calor, fresca, pluja, calamarsa, tempesta, boira... la diversitat del clima pirinenc! Feliç revetlla per a tu guapa!
MONTSE: Moltes gràcies Montse! La presento així, amb calma, perquè és com la vam fer i la he anat digerint jo (com el bon formatge, hehe). Espero estar a l'alçada en els propers posts! (la muntanya segur que ho està).
JORDICINE: Moltes gràcies! Estigues pendent... però no massa, no em donis massa cove que al final acabareu farts de la meva fal·lera muntanyenca!
Hii ni nini? Sijui aliniambia kuwa pussy! Lakini mimi ni smart sana mimi nadhani wewe aliniambia wewe ni vizuri ... Na mimi si kufanya zaidi kwa sababu kama putades Kuandika katika phonetics, google translator haina kutafsiri kwangu! Porky mbaya!
ResponEliminaDit això... :D Només volia dir-te que amb una escopeta a la mà no sóc perillosa (bé, una mica si que ho sóc perquè no la sé fer anar...) però que només la vull per espantar, eh? No tinc sang per deixar a ningú "tieso"! Al contrari, en el supòsit que se'm representi una marmota al meu davant, la que es queda "tiesa" sóc jo!
I dit això altre... desitjo que passis un bon dia de Sant Joan!
Bye Porcky! ;)
GUSPIRA: Ostiii, ara saps swahili??? O has tirat del traductor de Google, no??? :p
ResponEliminaDona, ja em temia que no tens massa ànima de "justiciera" o de "Harry la bruta" o de "007 amb llicència per a matar"... hehe, ja m'ho temiaaaa!
Per cert, crec que has encertat en les teves suposicions sobre la meva frase ... en suec!
Eeeeei, que això meu del swahili és innat!!! ;p
ResponEliminaGoogle traductor... google traductor... ja et daré jo traductor!
Oh! No conec aquesta ruta, però l'estiu passat vaig començar una travessa a Porté. Però vam tirar cap a la Portella Blanca, on vam creuar les fronteres (França-Catalunya-Andorra), i llavors vam baixar cap a la vessant catalana, seguint el Camí dels Bons Homes fins al Pedraforca, tot creuant el Cadí. Van ser 10 dies molt macos!
ResponEliminaGUSPIRA: Ooooh desconeixia aquesta faceta teva tan poliglota!
ResponEliminaYÁIZA: M'estàs parlant de la magnífica vall de Campcardós! És preciosa. Jo me'n vaig enamorar fent la ruta al revés. Sortint de Martinet (Cerdanya) vam fer tota la Vall de la Llosa, que és un monument a la natura també, i creuant la Portella Blanca vam fer tota la baixada per la Vall de Campcardós fins a una Gite de Porta. Estàvem fent el Camí dels Bons Homes, com vosaltres, però a la inversa.
A mi em manca la part de la Cerdanya cap al sud, que és la que tu expliques, que travessa per paisatges fenomenals també.
Ets una muntanyenca de cap a peus!
Ep! Bé, amb això de la muntanya es fa el que es pot! Són molts anys de formar part d'un agrupament escolta i ja n'hem fet de coses, ja! D'aquí tres dies tornem a marxar de ruta, aquest cop per la zona de la Pica d'Estats... això ja pinta més seriós!
ResponEliminaMolt bé, molt bé!!! M'encanta trobar amants de la muntanya! A gaudir d'aquestes trescades entre tarteres, isards, marmotes i estanys!
ResponElimina