 |
| Dansaires a la Plaça d'Isil (Pallars Sobirà) la Nit de Sant Joan del 2003, únic cop que he gaudit de la màgica Festa de les Falles d'Isil |
"Fadrinets sortiu en dansa
los que sou de l'enredó
que les roses són florides
per la vostra esplendor"
Aquest és un fragment de la cançó que cantaven les fadrines d'Isil, la Nit de Sant Joan, als fallaires que havien baixat de la muntanya amb les falles enceses, un cop les havien deixat a la pira de la plaça.
S'hi pot llegir entre línies el significat ancestral d'aquesta festa pagana...
Primigeni ritual en favor dels cicles vitals i vegetals. L'agricultura era la base de la supervivència de les societats agràries neolítiques, iniciadores d'aquests primers actes de religió còsmica ancestral. Conscients de la seva dependència del cicle vital dels conreus, del propi cicle vital humà, sol·licitaven fertilitat a les plantes i es lliuraven a la pròpia fertilitat en actes d'exaltació de la fecunditat i la sexualitat, lligats a la fecunditat de les llavors en aquells temps domesticades.
Aquests rituals, amb els pas dels anys, es van anar integrant o definint en les religions... encara que, malgrat la castedat imposada per aquestes, en quedaren romanents, ni que fos entre línies, en els costums, tradicions i cançons més populars dels racons més rurals del país.
Així que, ja ho sabeu fadrinets de l'enredó, si aquesta nit trobeu una fadrina que us convida a sortir en dansa... no passeu ànsia, no tingueu por, penseu que és una mil·lenària tradició!
Que ja ho diven los padrins d'Isil "val més matar un gavatx que deixar perdre un costum"! (són de la guerra per aquelles terres!)
A dansar fadrinets!
Feliç i disbauxada Nit de Sant Joan!
a dansar porquet!
ResponEliminaEs curios com aquesta festa de Sant Joan sempre s'ha cel·lebrat.
Anem a menjar coca!
ARIS: Jo ja estic dansant! Tinc la música a tot drap! Aquestes festes es perden en la memòria dels temps. A mi em posa la pell de gallina pensar que és una festa que té uns origens tan primitius. Ho són tant que perdem la noció del què celebrem i perquè ho celebrem.
ResponEliminaSalut Aris! Força coca i bon cava!
És una data molt especial avui...no deixis de desitjar, Porquet, que avui és més possible que es pugui acomplir...:)
ResponEliminaVIDA: Així ho faré Vida, així ho faré. Que diuen que avui és una nit especial. Així doncs, dansem, mengem, bevem, riguem i gaudim, sobretot gaudim d'aquesta Nit de Sant Joan!
ResponEliminaper portar la contraria avui em quedaré tranquil.lament a casa descansant que porto uns dies molt estressada i al carrer tiren petards com a carros....això si coca menjaré! Bona nit de sant Joan!
ResponEliminaELFREELANG: Això és una dona amb caràcter! ;p Ben fet dona, si això és el que vols i necessites, endavant... ara, una mica de disbauxeta en forma de copa de cava o cançoneta més forta del normal sí, no? Bona revetlla Elfri!
ResponEliminaBona revetlla, porquet, que t'ho passis molt bé!
ResponEliminaPer part de la meva mare, cèltica d'Astúries, posem flors i herbes oloroses en remull a la serena la nit de sant Joan: l'endemà t'hi rentes la cara i quedes guapo per tot l'any. I, per descomptat, "A buscar el trébole, el trébole, el trébole / a buscar el trébole la noche de san Juan. / ¡A buscar el trébole, el trébole, el trebole,/ a buscar el trébole los mios amores van!
ResponEliminaSigui on sigui, els amors i amorets aprofiten la nit.
A mi m'agrada molt la nit de Sant Joan; sentir "la música" dels petards barrejant-se amb la música de les orquestres, sentir l'olor de pólvora, veure la gent vora les fogueres, els peus descalços, les platges plenes, els somriures, les mirades i beure, ballar i menjar fins que surti el sol...
ResponEliminaJa veus que realment penso que és una nit màgica, però el que realment trobo màgic és que hi hagi tradicions tan antigues que es mantinguin vives avui en dia. Ep! i que així sigui per anys i panys! La gent hauria de conèixer els seus orígens per valorar encara més la festa en si i pensar que no podem deixar perdre aquestes festes o manifestacions populars perquè la tradició d'un poble és la seva identitat.
Segur que vas tenir una celebració d'alçada, perque a quarts de dues encara no has aparegut per aquí, hehe... Descansa, descansa que la revetlla de St Joan ja ho té, això :)
ResponEliminaFeliç diada!
CARME: Gràcies Carme. Espero que gaudissis d'una bona revetlla també!
ResponEliminaGUSPIRA: Mmmmm quins sentiments i emocions que et desperta la Nit de Sant Joan... ja m'has fet venir ganes de que vingui la de l'any que ve.
Com dius, saber l'origen de les coses, ésser conscients de la càrrega històrica i simbòlica del que celebrem ens ajudaria a donar el valor que es mereix aquesta (i d'altres festes) que sembla que ja només s'hagin convertit en nits per a agafar grans intoxicacions etíliques.
OLGA: Oooooh, així que aquest és el secret de la teva eterna bellesa oi? Aaaah, el proper Sant Joan el posaré en pràctica! (a veure si arreglo una mica el meu tema...)
Genial comprovar com les mitologies i creences estaven ben esteses per els diferents territoris, reafirmant aquests passats ancestrals comuns.
FERRAN: Ferraaaaaan! Ja sóc aquí! És tard eh?... bé, tampoc la vaig liar tant. Diria que una cosa menys disbauxada com la UOC m'ha tingut ocupat bona part del dia... I és que després de la festa torna la calma i la rutina!
Vols dir que ens ho hem de creure, això de la UOC? No sé, no sé... ;)
ResponEliminaFERRAN: Ja sé que sona sospitós, però juro que em vaig portar molt bé! (vaig a seguir estudiant...)
ResponEliminaA dansar, doncs, que ja ho "diven los padrins".
ResponEliminaJORDI DORCA: Si és que hauríem d'escoltar més tot allò que ens diuen los padrins!
ResponEliminaval més matar un gavatx que deixar perdre un costum! m'agrada, semblen empordanesos :D
ResponEliminaALYEBARD: Aquesta estimació pels "gavatxos" estava força estesa per tot el territori fronterer... ja se sap que amb els veïns costa estar-hi ben avingut!
ResponElimina