dimarts, 31 de maig de 2011

Well done!


"London calling, yes, I was there too!"


Londres es va llevar en dissabte rúfol...

...però engalanada amb elegància anglesa

Dels seguidors del ManU no en cantaven ni gall ni gallina...

...i els carrers londinencs aviat es van veure tenyits arreu de blaugrana!


S'acostava l'hora del partit i Wembley es mostrava imponent, tant per fora...

...com per dins!

L'afició blaugrana aviat es va mostrar molt més animada i cantaire...

...tot i que quan aquests s'hi posaven déu n'hi do!

Però la màgia d'aquest equip nostre va fer embogir els uns (i callar els altres!)

I al final, festa grossa, alegria immensa i quan l'Abi va aixecar la copa, alguna llagrimeta...

Gràcies Barça i gràcies Pep per regalar-me aquest dia inoblidable!

18 comentaris:

  1. Eeeeei, PORQUET!! Quin post fotogràfic més maco!! Ens has "traslladat" allí :-))

    GRÀCIES per aquest regal que ens has portat!! ;-))

    Li he de dir a en Josep Lluís que després passi a veure les teves imatges, li agradaran un munt!!

    FANTÀSTIC POST!!
    VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!! :-))

    ResponElimina
  2. A mi també m'ha agradat molt veure les imatges...

    I no et pensis, que no em vaig recordar de tu... eh? per la tele, jo ja anava mirant si veia un porquet, però no et vaig veure. ;)


    Visca el Barça!

    ResponElimina
  3. xulo, eh!! quina envejeta!!!!
    moltes gràcies per compartir les fotos!! t'ho devies passar genial!

    ResponElimina
  4. això ja no t'ho treu ningú....ho tens per sempre més. Enhorabona

    ResponElimina
  5. M'estranya que l'afició del Barça cridés més que una d'anglesa! Això és que algunes coses estan canviant. És gràcies a aquest equip que tenim, que s'ho mereix tot. Que guapo poder-ho viure en directe, segur que no ho oblides fàcilment.

    ResponElimina
  6. Carai, reportatge fotogràfic! La del Parlament, està feta des del London Eye potser???? ;)

    Bé, sort que vam guanyar!!!!! Em va fer gràcia un home que vaig veure a la tele, que deia que no participava al concurs perquè havia anat a dues finals del Barça i les dues les havien perdut... Pobre!

    ResponElimina
  7. Que emocionant ser-hi allà en directe i viure el partit! bones fotos un reportatge esplèndid!

    ResponElimina
  8. ...tenim un nom i el sap tothom! Barça, Barça, Barça!

    ResponElimina
  9. "Reporquetge" fotogràfic de primera!

    ResponElimina
  10. A veure si ara pensem menys en fixtages (que d'això ja se n'encarregarà qui toqui) i ho gaudim una mica. Que duri, que aquest és un altre dels nostres grans traumes.

    Dimecres, el somriure futbolístic segueix intacte. Però ja tinc veu, això sí.

    Les fotos són un regal, però el que portes a la retina, al cap, això no té preu.

    ResponElimina
  11. Les imatges poden explicar més que les paraules però no s'acosten, ni de bon tros, a les emocions viscudes.

    I el nostre equip emociona que és un "contentu" !!!

    ResponElimina
  12. Bon post!! M'emociona i això que no sóc futbolera!!

    ResponElimina
  13. quina sort la teva, quin partit i quin equip!
    jo, i des d'aquí.. envejosa de mena!

    ResponElimina
  14. Hooooola a tots! Per fi tinc una mica de temps per a respondre els vostres comentaris d'aquest post que tant i tant m'ha agradat fer.... la quarta Champions...

    No explicaré massa cosa més, doncs vaig penjar les fotos per donar-vos una perspectiva nova que la que es deuria veure per la tele.

    Només dir-vos que va ser un plaer viure en directe el dia que, possiblement, el Barça d'en Pep ja ha passat a ser un equip de llegenda.

    Que a Londres se t'apropin un munt d'anglesos (i força seguidors del Manchester) a donar-te la mà i a felicitar-te per l'equip que tenim (Well done!) és una plaer i un orgull indescriptible!

    Val a dir que, a dia d'avui, encara pateixo moments d'alienació mental i em trobo, de sobte, a Wembley cridant com un posseït... és greu doctor?


    ASSUMPTA: Quan feia les fotos, no us enganyo, ja pensava en vosaltres i en tota la gent que no va tenir el privilegi que vam tenir alguns d'estar allà. Per això vaig fer aquest foto-post, per a portar-vos una mica de l'ambient i l'emoció que vam poder viure els que vam estar allà.

    ARIS: Tant se'm nota? ;P

    CARME: I no em vas veure? Mira que cada cop que veia una càmera em posava a voltar al seu voltant com a bon porquet de Sant Antoni... potser per això no van encertar a enfocar-me...

    RITS: Gràcies! Doncs, sí, va ser genial, espectacular, emocionant, vibrant, èpic, brutal... d'acooooord, ja paro!

    GARBI: Això segur! Ja tinc ben exposada a casa, en un lloc ben visibe l'entrada de Wembley... aixxx encara m'emociono...

    XEXU: T'ho ben asseguro que l'afició del Barça va cridar molt més que l'anglesa! De fet, jo vaig entrar una mitja hora abans al camp i mentre la grada del Barça ja era plena i la gent cantava i cridava, la del ManU estava mig buida i en silenci... alguna cosa es notava en l'ambient.

    I no és que no ho oblidi fàcilment tot això... és que no ho oblidaré mai!!!!

    LAIA: Bingo Laia! Veig que ja et coneixes una mica Londres eh? Per cert, quina història més cruel la que expliques d'aquest bon home...ara, és grandiós que un home renunciï anar a veure una final de Champions perquè prefereix no portar mala sort al seu equip. Un monument per aquest culer!

    ELFREELANG: Moltes gràcies. No puc descriure el que vaig sentir, de veritat. I quan l'Abi va aixecar la copa, jo de fet, per la meva posició al camp no ho veia i havia de mirar les pantalles del camp... així i tot, em van caure unes llàgrimes. Crec que és la primera vegada que ploro per un triomf del Barça. Suposo que va ser el lloc, el moment... molt emocionant, molt!

    ResponElimina
  15. ALYEBARD: Ja t'asseguro que el sap tothom. El dia següent, caminant per Londres amb la samarreta del Barça, a part de la gent que s'acostava a felicitar-nos, molta gent ens feia somriures còmplices. Som molt grans!

    FERRAN: Moltíssimes gràcies Ferran! L'he fet pensant en vosaltres, per a que transportar-vos, una miqueta, cap a l'imponent Wembley i l'emoció que allà hi vam viure 25.000 privilegiats!

    JOAN: Tu ho has dit. Les fotos són un molt bon record, sobretot per a explicar-ho als meus néts (si és que mai arriben), però les emocions, les pells de gallina que vaig tenir durant tot el dia... això ho porto ben endins. Que gran ser d'aquest club...

    I tornes a tenir raó amb el tema de gaudir de la Champions. Com he dit més amunt, a dia d'avui, encara pateixo transports mentals a Londres, tinc l'entrada exposada el menjador i la bufanda penjada al costat... Wembley, per mi, encara és ben vigent... i ho serà!

    RICARD D'AIS: De res i gràcies a tu i a vosaltres per passar per aquí a aguantar la meva tabarra amb Wembley i aquest Barça nostre!

    ÒSCAR: Per això vaig voler fer més aviat un foto-post que no pas explicar massa coses. De fet, les paraules no acabarien d'explicar el que vaig viure, així que abans de fer un nyap del que no en quedés content vaig preferir compartir aquestes fotos que vaig fer pensant, sobretot, en la gent que no va tenir la sort que vam tenir els que vam poder anar allà.

    THERA: Aquests dies molta gent que no és massa futbolera s'ha sentit una mica culer... és tanta la màgia que desprèn aquest equip que aconsegueix captar l'atenció i l'admiració de moltíssima gent. Gràcies!

    COLOR CAMALEÓ: No et preocupis per l'enveja. Si la situació fos al contrari ja et dic jo que t'estaria maleint els ossos! ;P

    GUSPIRA: Uau noooo, gooooooool!!!!!!

    ResponElimina