dijous, 19 de maig de 2011

Per Tutatis!

Espero que els senyors Uderzo i Goscinny (al cel sigui) em permetin la llicència...

Som a l'any 2011 després de Crist. Tota la Hispània (i més enllà) és ocupada per la crisi... tota? No! Un llogaret de la plana del Vallès habitat per santcugatencs indomables rebutja una i altra vegada ferotgement la invasora crisi...

Hora laborable d'un dia laborable a la cua d'un súper d'aquesta irreductible vila vallesana. Unes indomables santcugatenques madures i ocioses, amb xandalls de marca, maquillatge Pre-à-Porter i melena rossa L'Oréal s'entretenen en excés amb la caixera. 

Arriba una altra santcugatenca amb idèntic codi genètic i, amb somriure i aclucada d'ullet còmplices amb les primeres, aboca el següent titular:

"Venga niñas que no estamos de relax en el paddle!"

Em mossego els llavis, la llengua, les ungles, les potetes de porquet.... per Tutatis!... un dia ens caurà el cel al damunt!

32 comentaris:

  1. Doncs ja saps què has de fer: cridar "¡Por San Cucufato!" Igual funciona. Diuen que sant Cugat també va estar fent sermons per Empúries (per l'Empúries romana, esclar).

    Salut i provar un altre súper.

    ResponElimina
  2. hahahahhaha
    i es que...spain is diferent
    i que no es maco aixo??

    ResponElimina
  3. Si la cosa va per l'idioma, tot és qüestió de acostumar-se. Vine per ací i veuràs.

    Escena en fruiteria. Dona que paga el que ha comprat i és acomiadada pel paquistanés que l'atén, amb un "motes gràcies". La dona li respon, literal, "Tienes que aprender, se dice moltes gràcies, moltes, que no se te olvide. Bueno, adiós. Ya aprenderás". No m'imagine l'embolic idiomàtic que deu fer-se aquest bon home.

    A veure si ara ix el comentari que vull.

    ResponElimina
  4. sort que no totes les santcugatengues juguen a paddle!
    No t'emprenyis,guapo!
    A mi també m'haurien alterat...;)

    El comentari d'en Jpmerch tampoc té desperdici...:)
    Quin món!

    ResponElimina
  5. A jutjar per la gentada que em trobo a l'FNAC cada cop que hi vaig, i la cua que hi ha a les caixes, jo no sé si creure'm això de la crisi... i allà no són espècimens com els que expliques.

    ResponElimina
  6. crisi? que és crisi? vaig a la wikipedia, no n'havia sentit a parlar mai

    ResponElimina
  7. Un dia ens caurà el cel al damunt? si cau a Sant Cugat, vine a refugiar-te a la Floresta. ;)

    ResponElimina
  8. Hehehe a mi m'ha fet riure... perdoneu, però la descripció del xandall i tota la resta no té "desperdici! :-PP

    Ai, Senyor!! Doncs res, a parlar català, a veure si s'encomana!...

    ResponElimina
  9. Per Belenos! :-) Potser sí que ja és hora que comencem a repartir castanyes com els gals, algú a trobat la poció màgica?

    ResponElimina
  10. Assumpta. Amb les dues boquetes amb les llengües tretes, sembla que fas propaganda del PP. ;-)

    ResponElimina
  11. Ai nooooooo... JPMERCH!! No em diguis això, homeee!! :-P :-P

    (Així està millor?) ;-)

    ResponElimina
  12. Ufff... Paddle... com poden viure amb tant stress ?

    ResponElimina
  13. es que ultimament, com està el servei, no hi ha manera de trobar una bona noia de fer feines...por dios...

    ResponElimina
  14. És veritat, és així, ho puc certificar com a habitant de Sant Cugat. De fet, algun cop he anat al Mercadona amb les sabates de golf...

    ResponElimina
  15. ai per favooooorrrrr...
    I no portaven pas l'Idèfix a la bossa??

    ResponElimina
  16. D'acord, JP ;-) a partir d'ara ho faré així hehehe

    ResponElimina
  17. Quina ràbia, per Tutatis.

    Ni crisi ni llengua ni res. La cistella per barret es mereixien.

    ResponElimina
  18. Els tarragonins, com a capital de la terra vençuda ( província=pro vincere) som gent dominada per funcionaris estrangers des del temps dels romans. (Encara ara).
    Ho tenim molt difícil per girar la truita, doncs.

    ResponElimina
  19. Per Tutatis!!! m'ha fet gràcia aquesta entrada encara que realment no sigui per a riure... No cal ser cínic, ni mala persona, però.... es mereixerien una bona patacada aquesta gent! (socialment parlant vull dir...)
    Salut i revolució!

    ResponElimina
  20. No és infreqüent veure aquests paratges per Sant Cugat...

    Jo me n'estic adonant que el concepte de crisi no és generalitzable. Perquè els hotels i restaurants segueixen plens, la gent segueix jugant a paddle i golf, i la roba de marca que no els hi treguin...

    I si estan escurats i segueixen a aquest ritme, llavors el problema és meu, que no acabo d'entendre com funciona la ment humana.

    Apa, jo també m'he emprenyat. Catxis...

    ResponElimina
  21. Si només ens ha de caure el cel, rai! Perquè tal i com està el pati... jo tremolo i creu-me que no és d'excitació!

    Bon cap de setmana, Porquet!

    ResponElimina
  22. Porquet, no li perdono que em compari les lloques aquestes amb els irreductibles gals, que són els meus ídols!
    Bé, el perdono si la propera vegada que estigui en una situació similarT els hi fot un de menhir pel cap.

    ResponElimina
  23. Vas veure "Mujeres ricas"? Doncs aquestes sinyores els devien encendre un ciri cada dia, a les protas, perquè n'hi havia de l'alçada d'un campanar!!
    Al poble, pregunta de barcelonautes:"El campanar, no el podrien tancar de nit, que no deixa dormir? I els ocells, perquè no canten només de dia?" Ai... quanta iknorància, com deia la iaia de la Familia Ulises ;D

    ResponElimina
  24. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! Espero que cap santcugatenca s'hagi sentit ofesa per aquest post.

    Evidentment, a Sant Cugat hi ha de tot, com a tot arreu, gent encantadora i gent que ho és menys, gent amb més modèstia i gent amb grans comptes corrents. Ara bé, després de moure'm bastant temps per allà sí que he pogut comprovar que l'espècie descrita en aquest post.... abunda baaaaastant!.

    Ah, i una altra dada per a l'estadística. És el municipi de Catalunya on he vist més Porsche Cayanne... i amb això ja està tot dit!.


    CÀNDID: Poca conya que encara he sentit gent, amb les meves pròpies orelles, dir San Quirico (Sant Quirze). Santa paciència...

    SARGANTANA: Spain o Sant Cugat?... calla, a veure si seran el mateix?

    JPMERCH: No anava precisament per l'idioma, tot i que també ho podia haver estat (senyal que ja estic massa acostumat a certes coses...). Ara, l'anècdota que expliques és de psiquiàtric. Si és que som un país anormal en molts sentits.

    FANAL BLAU: La meitat juguen a paddle....i l'altra meitat a golf! ;P

    XEXU: Jo em segueixo meravellant cada cap de setmana quan veig un munt de restaurant plens a vessar que si no truques per a reservar ja et pots oblidar de sopar-hi... i això en plena crisi, diuen.

    GARBI: Està clar que n'hi ha alguns que ni a la wikipedia la troben!

    CARME: A la Floresta hi he anat a córrer alguna cursa!

    RITS: Et ben asseguro que en aquest aspecte... sí!

    ASSUMPTA: Doncs fantàstic que t'hagi fet riure! De fet, ja ho cercava una miqueta... ;p

    Per cert, molt millor les caretes :-P tot i que després de les darreres eleccions...

    ELFREELANG: Si és que aquests santcugatencs es deuen regir per altres divinitats més poderoses...

    ALYEBARD: Si trobéssim la poció màgica... llavors jo mateix me n'aniria a jugar a paddle a les 11 del matí d'un dia laborable. Vaig a comprar-me el Quimicefa!

    CARQUINYOL: Jo no ho entenc. Tornar tantes pilotes rebotant pel terra i les parets ha de ser d'allò més angoixant...

    ARIS: I tant! Mirar que haver de perdre el temps elles mateixes havent d'anar a fer la compra al súper!

    RICARD: Ahaaaaa! Així que eres tu el que vaig veure l'altre dia!! Jo ja m'he comprat uns pantalons de quadres per a mimetitzar-me... però no sé si "cola".

    TU, JO I L'OTIS: Hahaha, bona! Doncs podria ser! Perquè un menhir segur que no!

    JOAN: La cistella i un menhir!

    ResponElimina
  25. OLGA: Certament, al sud gaudiu de gran experiència del tracte amb espècimens curiosos i forans. Potser ens podeu proporcionar alguna ajuda als per aquells temps si somiaven pas en ser capital!

    ALBA: Doncs t'ha despertat les mateixes sensacions que vaig tenir jo en presenciar la situació. En un principi em vaig morir de ràbia però després em va agafar el riure sota el nas perquè, en el fons, de veritat, em van fer certa peneta (bé, el seu compte corrent no, però els neguits que tenen aquests personatges a la vida, són tan pocs...bé, sí, no errar el següent punt jugant a paddle)

    LAIA: Com he comentat més amunt jo ho observo molt en els restaurants que cada cap de setmana estan plens, a vessar, i si no truques per a reservar t'has d'esperar 3/4 d'hora o ja et pots anar buscant un altre lloc.

    Em costa entendre la bateria de notícies que ens bombardegen sobre la crisi amb restaurants plens, viatges de vacances a tort i a dret etc etc.

    GUSPIRA: Dona, els núvols semblen cotó, però jo per si de cas, prefereixo que no me'n caigui cap al cap!

    Certament, hi han coses que costen d'entendre, i d'aquí la meva indignació expressada (en forma d'humor) en aquest post.

    LLESCA: L'heu clavada amb el substantiu "lloques". Són això! Exactament això. Per cert, ja estic esculpint un menhir ben gros...

    CANTIRETA: Doncs no, no veia aquesta sèrie (o peli? o documental? o reportatge?), però em puc imaginar el panorama que s'hi explicava amb aquest nom.

    Segurament les meves protagonistes hi podien haver participat com a actrius principals, o almenys, secundàries.

    Clar, i tots aquests tenen la seva caseta a la Cerdanya. Què bonica! Què rural! ... oooh i les vaques amb les muntanyes al fons són tan bucòliques... ai uix, quina pudor fa la merda de vaca... passa d'aquí! (patètic)

    ResponElimina
  26. Els del meu poble tenim una espècie d'himne on declarem la guerra a "l'enemic santcugatenc"... Sort que com el Vallès, no hi ha res!

    ResponElimina
  27. YÁIZA: Bé bé, aquí veig unes rivalitats veïnals d'aquestes que m'agraden tant! Sant Quirze? Rubí?

    Ah, i tens raó, el Vallès, malgrat la desgràcia en que l'han convertit, encara conserva algun raconet que et fa intuir la meravella que havia d'haver estat. Des de Collserola, la Mola o la Serralada de Marina hi ha unes vistes impressionants de la depressió vallesana.

    ResponElimina
  28. Noies maques i bon vi! ;) I sí, la rivalitat veïnal dóna per molt...

    Em va fer molta gràcia, aquesta entrada tipus Astèrix i Obèlix. M'encanten!

    ResponElimina