dimecres, 25 de maig de 2011

M'ha tocat la fibra

No sóc molt de mirar la tele i molt menys els anuncis, però he de reconèixer que acabo de veure aquest que aquí us deixo (en la versió completa, un xic més llarga que la de la tele), i la veritat, m'ha tocat la fibra... m'ha fet posar la pell de gallina!

Els que ja em coneixeu una miqueta, a través del blog, entendreu ràpidament perquè...

28 comentaris:

  1. Primera conclusió: la núvia és de Bilbao.

    ResponElimina
  2. Casualment, ahir el vaig veure per primera vegada,per la tele, en la versió més curta... És molt maco!! Entenc que a un enamorat de la muntanya com tu encara li agradi més! :-))

    Ei, el meu casament també va ser bonic... a una església que no era parròquia, que estava a cinc minuts de casa, que hi podíem anar a peu... i de l'església al restaurant també s'hi podia anar a peu :-))

    ResponElimina
  3. ostres, porquet, aquest es el teu anunci! M'assembla que si no estàs casat, ja sé com ho faràs!

    ResponElimina
  4. un xic bastant més llarg! xò meravellós!

    l'havia vist per la tele. I si emociona. Perquè qui no s'emociona davant l'amor és que no té sang per les venes. I a més un amor que es fa, a partir del viatge comú, del fer camí plegats. Preciós.

    ResponElimina
  5. El vaig veure dilluns justament, en la versió més curta, i també em va emocionar. Està pensat per tocar la fibra, és clar, però normal que a gent com tu encara us la toqui més.

    ResponElimina
  6. Molt bonic! Sobretot per a un enamorat de la muntanya com tu!

    Rits, jo sí que m'emociono amb l'amor, però l'amor no sempre va lligat als casaments... I a mi de moment els casaments la veritat és que no em diuen ni fu ni fa! Ara bé, l'anunci és maco, maco!

    ResponElimina
  7. Ai que em sembla que ja has llepat ;-)

    ResponElimina
  8. l'acabo de veure per primera vegada fa una estona....i la veritat està molt bé.
    Com més alt més pur.

    ResponElimina
  9. Jo també el vaig veure ahir! I entenc molt bé que t'emocionis.

    Porquet si et cases així... ens ensenyaràs el vídeo eh? ;)

    Encara ens emocionarem més!

    ResponElimina
  10. Sí Porquet...per la muntanya, per l'aire que es respira, perquè t'atrapa, perquè estimes la muntanya ,perquè ...me n'hi vaig...
    fins aviat!

    ResponElimina
  11. Si jo em casés així crec que el banquet em sortiria ben econòmic: com a mínim em llevaria gairebé tota la família de cop :)
    Com deia la senyora del final: "es un ensueño" :)

    ResponElimina
  12. però on s'ha vist una boda on només beuen aigua..?

    ResponElimina
  13. Espectacular. Als que estimem la muntanya, anuncis com aquest ens fan posar la pell de gallina i se’ns humitegen els ulls.

    Gran anunci i gran post porquet, gran post.

    Gracies

    ResponElimina
  14. T’entenc perfectament. A mi també se’m posa la pell de gallina i encara més veient els tirants de la núvia...Brrrrr!.
    Salut.

    ResponElimina
  15. A mi em va soprendre molt. La veritat és que l'anunci és molt original. No sé si és el mateix dia de la boda o van repetir-ho abans o després de casar-se, però està molt bé. Una abraçada.

    ResponElimina
  16. Molt bonic, ho he reconèixer. L'avantatge d'un casament així és que pots tirar pel barranc al típic cunyat borratxo i quillo que apareix en aquestes ocasions.

    ResponElimina
  17. Ja l'havia vist per tele. Bona aventura, per cert.
    Es pot cantar aquella cançó de l'enfadós que diu:
    "Toda vestida de blanco (bis)
    la tiraron al barranco (bis)
    "Fin de la primera parte (bis)
    y ahora viene la segunda
    que es la más interesante:
    Toda vestida de blanco (bis)
    etc. etc." Fins acabar els números...

    Porquet, moltes gràcies per les teves paraules d'ànim al meu blog.

    ResponElimina
  18. M'AGRADA MOOOOOOOOOOOOOOOOLT!!!!
    I segueix demostrant la meva teoria que si ho vols, pots fer una boda absolutament pròpia i personal.

    (I que el regidor de l'ajuntament t'acompanyi fins allà on li demanis... no té preu!)

    ResponElimina
  19. Jo l'he vist avui també, en versió curta a la tele. M'encanta la muntanya, i sóc una romàntica perduda... sóc la única que s'ha quedat una mica així-així davant del fet que aquest bonic casament hagi acabat sent un anunci d'aigua embotellada?
    Pel que he entès, està basat en fets reals... vendríeu la vostra història a una empresa publicitària? Digueu-me rareta, però a mi aquestes coses... no m'acaben.

    ResponElimina
  20. Per cert, Porquet, m'adono que sóc una mica mal educada, que acabo d'entrar al teu bloc per primer cop i no hola ni res, em foto amb el vídeo que has posat! Torno a començar, doncs...

    Hola! Segueixo el teu rastre porcí des del bloc que ens estimula les neurones, el Xarel-10! Molt de gust d'haver arribat aquí, espero que ens seguim trobant pels racons de la xarxa!

    ResponElimina
  21. D'acord, l'he tornat a mirar (versió llarga, ara) i ho he de reconèixer: és molt nyonyo i molt maco.

    Però perquè havia de ser un maleït anunci?!

    (dit això, deixo de col·lapsar-te el bloc de comentaris ximples)

    ResponElimina
  22. ai porquet que et veig una vena romàntica que no et coneixia :-)
    ho trobo monu i molt romantic, pero m'hi sobren els vestits blancs i els vestits negres.
    que sigui alla dalt i vestits de muntanya tal qual... ai! que m'has fet posar romàntica :-)

    ResponElimina
  23. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! Com ja heu dit alguns, la llàstima és que es tracti d'un anunci, però de totes maneres, sempre és d'agrair poder veure cosetes així per la televisió (encara que siguin anuncis) que l'acostumada porqueria que acostuma a córrer a totes hores. I clar, si això té la muntanya com a teló de fons... per a mi ja és un petit tresor!

    JPMERCH: I si no ho és segur que té algun raconet de l'ADN que sí!

    ASSUMPTA: Segur que la teva boda també va ser meravellosa. Perquè el que realment importa en un esdeveniment així és la intensitat amb que es viuen les coses, més que com es fa, no?

    ARIS: Hehe, ja tinc una llibreta plena d'apunts. Ara cal convèncer els convidats...

    RITS: Doncs sí. Aquelles coses fetes amb amor, amb estimació i dedicació són les que realment omplen. Es nota molt quan una cosa resulta feta des de l'estimació, el resultat final és sempre millor i més genial!

    XEXU: Jo crec que no hi ha apassionat de la muntanya al que no li hagi arribat, ni que sigui una miqueta, aquest anunci. I entre això i que la història explicada, i com està explicada, ho fa amb encert, doncs és un dels anuncis que he sentit darrerament que ha aixecat més comentaris.

    LAIA: Hehe, molt emocionant la veritat. I jo crec que l'anunci no es concentra tan en el fet de la boda com en el fet de l'estimació de dues persones i com aquests la duen a terme d'una forma original (en la variant que sigui)... i en vendre més ampolletes, és clar.

    ALYEBARD: No siguis doleeent, jo parlava de la muntanya, del seu entorn... clar que he fet alguna insinuació i ja m'han llençat una mirada desafiant...

    GARBI: Com més alt, millors vistes, millors aires... i millor aigua, és clar.

    CARME: I tant! Si mai em caso (que això ja té la seva dificultat) i ho faig d'aquesta manera (una altra dificultat) tindreu un vídeo espectacular!

    JOANA: Ja has tornat? Casada, fins i tot? ;P És bonic, oi?... fins i tot agafen ganes de casar-se... (xxxxt, val més que no em sentin)

    VIDA: I els pocs que s'atrevissin a venir et maleirien els ossos!

    Molt bo l'ensueño final, no ho havia captat!

    ResponElimina
  24. SANTI: Hahaha, bona bona! Això no cola! Devien tenir els gin-tònics sota la taula esperant a que marxessin les càmeres!

    CROMLEC: Crec que ens ha aixecat els mateixos sentiments i passions aquest anunci! Serem dos malalts de muntanya?

    ALBERICH: Si, oi? És que encara no s'ha inventat els vestits de núvia amb gore-tex, impermeables, amb plumó i tallavents...

    JORDICINE: Per mi, Veri l'ha clavat en aquest anunci. Més enllà que a un malalt de muntanya com a mi em toqui la fibra, encara més, la veritat és que l'anunci està molt ben fet i la història (real o no) és original, i resulta creïble... i emocionant!

    RICARD D'AIS: Això mentre el cunyat no es vegi absorbit per l'anunci i es dediqui a beure aigua com un posseït durant tota la boda... en aquest cas els plans no acabarien de sortir com estaven previstos! :P

    OLGA: Serà per això que hi ha uns quants "Salts de la núvia" en alguns barrancs de les nostres muntanyes¿

    Un plaer passar pel teu blog sempre que puc. I si et puc animar una miqueta, doncs millor que millor!

    Gràcies a tu!

    TU, JO I L'OTIS: Hehe, ets dels meus!!! És molt bonic i xulo i no em canso de veure'l! (al contrari del d'Estrella).

    Mira, jo aquest cap de setmana he tingut dues bodes consecutives (no m'aguanto) i han estat dues bodes precioses i ben diferents una de l'altra, amb la qual cosa, si aquestes es preparen amb estimació, el format triat, al final, és el de menys, ja que sortirà una cosa rodona.

    Per cert, i no és el regidor... que és l'alcalde! (bé, no sé si deu haver canviat aquestes darreres eleccions... podia ser propaganda electoral això?).

    YÁIZA: Hehe, primer de tot, benvinguda al blog! Segon, ara no sé si l'anunci t'ha agradat o no... Bé, en tot cas, com ja he dit al principi, llàstima que sigui un anunci, malgrat això, si no fos per aquest anunci, mai hauríem vist aquesta història a la tele... (quin embolic no?). Com he dit, doncs, prefereixo veure coses així per la tele (encara que siguin anuncis) que la habitual porqueria que omple les graelles televisives.

    Serà un pèl nyonya la història, però a vegades, un xic de romanticisme, amor i tendres no van gens malament, no?

    I jo no sé si vendria una història així (comptant que sigui real), però bé, al final el resultat ha estat bonic i per tant, si es fa amb tacte i queda una història tan bonica... perquè no?

    KIKA: Però això ho fa més original no? O sigui, vestir-se de forma tradicional per a fer un casament gens tradicional té un puntet original i graciós. Si s'haguessin vestit com es va habitualment a la muntanya, bé, no hagués estat tan original... i no haguessin passat tan fred!

    Ehemmm, un pèl romàntic ho sóc, eh?

    ResponElimina
  25. Avui estic tonta... No paro de tenir la llagrimeta a l'ull i tot ho trobo bonic... Ai, realment és emocionant!
    Si jo hagués de pujar serra amunt vestida de núvia... jeje (ric per no plorar!)

    ResponElimina
  26. És molt maco.Jo em vaig passar plorant tota la meva boda, i a més hi van aparéixer 4 alumnes meus de sorpresa!!
    Visca l'amor, que dóna creativitat a les persones.
    Apa, fins una altra...

    ResponElimina
  27. GUSPIRA: Doncs plora, dona plora, que si és d'emoció ben bo que és! Caram, però si has acabat el comentari rient! En quatre ratlles has passat del plor a la rialla! M'agrada despertar-te tantes emocions (ni que siguin tan contradictòries!).

    CANTIRETA: Aquest cap de setmana he assistit a dues bodes (una la del meu germà, com pots veure en el darrer post) i la veritat és que hi ha hagut molta emoció, llàgrimes i alegria. Jo no sóc molt amant de les bodes, però val a dir que els sentiments que s'hi deixen anar són preciosos.

    ResponElimina