dimarts, 26 de juliol de 2011

Alta ruta del Capcir (i jornada 5)

I arriba per fi el darrer dia de la ruta trescada pel Capcir durant cinc intensíssimes jornades de bon excursionisme!.

Ens llevem cansats però amb empenta doncs avui, a més, ascendirem el cim culminant de tota la ruta, l'autèntic far i emblema d'aquestes contrades i el cim més alt de la Catalunya Nord, el Pic Carlit, de 2.921 metres.

Així doncs, esmorzem ben d'hora al refugi de la Bollosa i a caminar s'ha dit!

JORNADA 5 (Refugi de la Bollosa - Porté-Pimorent)
+ de 19 quilòmetres
7:25 minuts
900 metres de desnivell pujant
1.400 metres de desnivell baixant

Desenes d'estanys ens bressolen de camí cap al Carlit, com el de la Comassa,
enmig d'un joc de llums, boires i un silenci i una màgia corprenedors

Apropant-nos al Carlit (que treu el nas a l'esquerra)
el paisatge es vesteix amb gales lunars i un vent solitari que dota de majestuositat l'entorn

Des del cim del Carlit la vista és senzillament espectacular!
La panoràmica sobre l'estany de Lanós (trescat el primer dia - clica aquí -) és única

I arriba l'hora de baixar pel vessant oposat del que hem pujat.
Ens espera una tartera gegant amb un espectacular pendent... glups!

Finalment aconseguim completar el descens del Carlit.
Mirem enrere i veiem la gegantina tartera per la qual hem fet la baixada!
Un autèntic senyor dels Pirineus...

I ja retrobem el camí agafat el primer dia que, entre la ginesta que ho grogueja tot,
ens durà al punt de partida de l'Alta Ruta del Capcir, a Porté-Pimorent

I fins aquí l'Alt Ruta del Capcir!

Espero que els que m'heu acompanyat en totes aquestes jornades blogairo-excursionistes hagueu pogut copsar, ni que sigui una mica, la màgia i l'espectacularitat del Pirineu (potser us hauré fet suar un xic i tot!).

Salut i muntanyes!

22 comentaris:

  1. Tant com suar no...però t'hem seguit muntanya amunt i muntanya avall...per cert fas unes fotos precioses...meravellós paisatge!

    ResponElimina
  2. Una mica d'enveja... més que suar. M'ha encantat aquesta ruta. Bones fotos i uns indrets fantàstics.

    ResponElimina
  3. fins i tot hem agafat agulletes.....però la veritat és que és espectacular!!!!

    ResponElimina
  4. Les fotos al llarg de tota la ruta són espectaculars, per aquells a qui agrada la muntanya, ha de ser una delícia anar per aquests paratges. Segur que ja estàs pensant la propera. No se't queden petits els Pirineus ja? Va, en primícia, on serà la següent?

    ResponElimina
  5. El paisatge és espectacular! No pateixis que ja ho crec que ens has mostrat la màgia i l'espectacularitat dels Pirineus... Ja tinc ganes de fer el meu segon cim! ;)
    Salut i muntanyes!

    ResponElimina
  6. Les fotos difícilment poden copsar tanta bellesa natural, però ens hem apropat, sí. Gràcies, guapu!!

    ResponElimina
  7. Les fotos i el teu recorregut han estat tan espectaculars que ni que sigui una miqueta hem somniat i compartit la ruta.
    Per moltes més muntanyes! I gràcies per compartir-les!

    ResponElimina
  8. Ha estat un gust fer aquesta ruta amb tu!! La primera fotografia és preciosa, amb els núvols i les muntanyes reflectides al llac.

    Veient la baixada, fa posar una mica de por i tot, de entrebancar-se i caure rodolant...Un cop has pujar, baixar també té el seu què.

    Quina travessa més maca que ens has fet fer! És com si tots els blogaires haguessim anant dins la teva motxilla treient el cap per veure les vistes! ;)

    ResponElimina
  9. la primera foto és sublim!!!!

    moltes gràcies per compartir la teva ruta, ha estat preciós!!!


    Ara, a preparar la següent!!!!

    ResponElimina
  10. Una senyora passejada! Molt maca. Encara em faràs rescatar les xiruques i la motxilla :D

    ResponElimina
  11. aquesta ruta la vaig fer a l'inversa fa vint anys! Es molt maca!

    ResponElimina
  12. M'ha agradat molt, molt, molt, moltíssim!! :-)

    Quina meravella... Totes les fotos són espectaculars, però la primera, amb el reflex a l'aigua és taaaaan maca que deu ser per quedar-se allí parat una bona estona, admirant tanta bellesa.

    Gràcies per aquests posts!! :-)

    ResponElimina
  13. Preciós! Els Pirineus els tenim tant a tocar i són tan i tan brutals... Jo tinc una imatge gravada al cap de l'estany de mar que feia caure de cul.

    Quines vacancetes, m'encanten...

    ResponElimina
  14. Molt maca, la passejada, i les fotos, realment encisadores!!
    Pel que fa al meu bloc, el lloc és Lleida.
    Gràcies :)

    ResponElimina
  15. Moltes gràcies pels vostres comentaris! De veritat! Santa paciència que teniu d'aguantar les meves neures muntanyenques... Els vostres missatges però m'animen a seguir per aquest camí!.. hehe. Moltíssimes gràcies!

    JORDI DORCA: Molts grunys de gratitud!

    ELFREELANG: Moltes gràcies Elfree. Ja et dic que, almenys jo, per a fer aquestes fotos em faig unes bones suades! Però veure els vostres comentaris elogiant-les la veritat és que fa molta il·lusió (i això que jo sóc mooolt modest!)

    CARME: Moltes gràcies Carme! Has estat una fidel excursionista que ha caminat amb mi durant tota aquesta ruta blogaire.... o seria al revés?

    GARBI: Doncs ara ja pots relaxar-te i descansar... que a la propera m'hauràs de tornar a acompanyar!

    XEXU: Moltes gràcies XeXu. Són espectaculars i, almenys a mi, m'injecten una dosi d'energia i ganes de viure incomparables. Entre aquests paratges em sento realment molt i molt feliç (crec que en una altra vida jo deuria ser marmota pirinenca).

    Petits els Pirineus? No, no. M'encanten i encara hi ha molts llocs que desconec. Si bé el Pirineu català me'l conec força bé, l'aragonès, per exemple no massa, i del francès encara em queden coses força interessants. Ara, els Alps, és veritat que els tinc en el punt de mira.

    La propera.... te l'avanço, no ho diguis a ningú. Si podem, el cap de setmana vinent, no aquest, volem fer un intent al Besiberri Nord... un cim amb la seva història particular per a fer-lo.... a veure com va!

    ALBA: Doncs sí Alba, ja fa bastant que vas fer el primer oi? Vas quedar força rebentada però les sensacions van ser molt positives i això és el que compta! Aquesta és la droga que fa que, encara que acabis baldat, tinguis ganes de tornar a pujar muntanya amunt!

    VIDA: El gran problema de les fotos és que no capten l'ambient, l'atmosfera, els sons, els silencis... tot això, en conjunt, fan una pintura delicada i màgica. Una besada per tu guapa!

    FANAL BLAU: Moltes gràcies per les teves paraules. M'encanten! I si us he fet somiar, millor que millor! Gràcies a tu per passar per aquí!

    ResponElimina
  16. BARCELONA M'ENAMORA: Òndia! Així que anàveu tots dins la motxilla. Ja deia jo que pesava molt? ;p Com tu dius, la muntanya un cop pujada s'ha de baixar i molts cops aquesta baixada resulta tan o més complicada que la pròpia pujada. Així que jo sempre dic que una excursió, de fet, no s'acaba fins que no entro per la porta de casa un altre cop!

    RITS: Moltes gràcies! Doncs la primera foto vaig estar molt dubtós de si posar-la o no, doncs en tenia una altra que creia que també era digna de ser exposada... així que ja veus, la foto que té més èxit i jo gairebé ni la poso!

    Ja estem maquinant la propera excursió... mira el comentari del XeXu, però no ho diguis a ningú!

    ALYEBARD: Ja fa dies que amenaces amb recuperar les teves velles xiruques! A veure si de tant repetir-ho al final serà veritat!

    ARIS: Doncs vas fer una bona caminada! Ja veig que fa un temps eres un trescador dels forts! Segur que conserves aquell esperit!

    ASSUMPTA: Moltíssimes gràcies per l'energia que encomanes i les boniques paraules que em dediques! (no m'ho mereixo pas...). El moment en que vaig fer la foto del llac el tinc gravat al cap. Va ser un moment molt màgic, de veritat, l'entorn era espectacular, l'ambient màgic... bufff irrepetible!

    Moltes i moltes gràcies per seguir tan apassionadament aquesta ruta! Dóna gust fer posts amb aquesta resposta tan agradable i encomanadissa!

    LAIA: Jo sovint em sorprenc que quan parlo amb amics meus o d'altra gent i els ensenyo algunes fotos es queden literalment astorats amb els paisatges i els entorns que veuen. Potser perquè jo estic molt acostumat a veure'ls i sé que estan molt i molt a prop de casa nostra a vegades no acabo de copsar la sorpresa que poden transmetre en gent que no està habituada a moure's per aquests indrets. És un luxe tenir els Pirineus que tenim, però estan tan a prop que haurien de ser molt més coneguts del que realment són. La gent coneix els quatre punts més famosos i a la que regires una miqueta els mapes i els paisatges... bé, ja ho heu vist en aquests posts... brutal.

    Ara, a mi ja m'està bé que hi hagi zones que siguin poc o gens conegudes. Em permeten gaudir encara més de l'ambient solitari de muntanya!

    CANTIRETA: Moltes gràcies ponentina! La passejada realment va ser preciosa. Les fotos... bé, la càmera que és una crack en aquest tema!

    ResponElimina
  17. Molt guapo porquet !!

    salut i muntanyes !

    ResponElimina
  18. jajaja !

    tot plegat, la ruta i la muntanya.
    a tu no se't veu la cara en cap fotografia.
    `^_^´
    salut!

    ResponElimina
  19. RICDERIURE: Snif, snif... jo que em pensava que em tiraves els trastets... ;p

    Certament, la ruta i la muntanya són molt més esplèndides que jo!

    Moltes gràcies!

    ResponElimina
  20. La primera foto la trobo màgica. A la Sara li agrada més la penúltima, un cop baixat el Carlit. Moltes gràcies per l'excursió!

    ResponElimina