dimecres, 13 de juliol de 2011

Alta ruta del Capcir (jornada 4)

I encetem la penúltima jornada! La tempesta del dia anterior ha deixat el cel net i clar i el dia transparent, fresc i amè per a fer els primers cims de la ruta, el Petit Peric (2.690 mts) i el Puig Peric (2.810 mts). Malgrat això és possiblement la jornada més senzilla, doncs és curta i els citats cims són força fàcils d'ascendir.

12,5 quilòmetres aprox.
7 hores (incloent aturades als cims i una bona migdiada als peus del llac de la Bollosa!)
+ de 700 mts de desnivell pujant
1.000 mts de desnivell baixant

Les primeres llums del dia il·luminen els Perics des del refugi de Camporells

Des del cim del Puig Peric, a llevant, observem el Petit Peric

Des del cim del Puig Peric, a ponent, muntanyes i més més muntanyes...

I cap al sud, l'estany de la Bollosa... i el corprenedor paisatge que ens aclapara

Ja baixats del Puig Peric val la pena mirar enrere i fer una darrera ullada
per a veure la seva senyorívola presència

I ja arribant a la Bollosa ens sorprenen, rere la ginesta,
unes aigüestortes encisadorament sinuoses

Vinga ànims! Les forces ja justegen però només ens manca una jornada!

Continuarà...

22 comentaris:

  1. Trobo que és una jornada molt maca! Els Perics m'han agradat i el paisatge encara més!

    ResponElimina
  2. Ossssstres noi quines fotografies, fan caure de cul! Veure el cim des de baix fa respecte, però veure la panoràmica des del cim és brutal eh!

    Ja vau fer unes bones vacancetes, ja!

    ResponElimina
  3. Al final ens coneixerem aquesta zona tan bé com tu!

    ResponElimina
  4. Llegeixo i aprenc. Una abraçada, PORQUET.

    ResponElimina
  5. Uns paisatges brutals porquet quin gaudi caminar i caminar ....bon excursionista estàs fet!

    ResponElimina
  6. I què es pot dir davant aquests paisatges? jo quedo muda, t'ho assegur...el daurat de les primeres llums del dia...impressionant!

    ResponElimina
  7. el porquet.......també sua de vegades.

    ResponElimina
  8. CARME: Va ser una jornada molt amena. A més, com que va ser relativament senzilla vam poder gaudir de la muntanya amb tranquil·litat (tenint en compte les presses del dia anterior per arribar abans no caigués la tempesta).

    Els Perics varen ser una de les meves primeres muntanyes i sempre els guardo un record ben especial. Els vaig tornar a pujar per segon cop després de 10 anys! A mi em tenen el cor robat!

    LAIA: T'agraden les fotos? Guai! La veritat és que el Puig Peric impressiona segons quina vessant estiguis veient, però és relativament senzill de pujar. És un cim molt agraït per les espectaculars vistes que, a més, després tens des de dalt.

    XEXU: Sóc una mica pesat oi?. Ho sé! No hi puc fer més! Esteu fent la ruta amb mi! Ànims que ja només queda una jornada!

    JORDICINE: Gràcies! Doncs és una de les coses més boniques que em pots dir!

    ELFREELANG: Realment, aquesta zona del Capcir és un tresor per descobrir. Els catalans no tenim molta tendència a anar-hi (només a fer el Carlit... que ja el veureu en la darrera jornada) i tots els voltants són realment espectaculars! De les zones més precioses que he vist als Pirineus i, a més, allunyades de les grans massificacions dels cims amb més renom. Un luxe!

    RITS: Ben dit! I amb un fort accent barceloní! Gràcies!

    VIDA: Moltes gràcies bonica! La veritat és que ja suem bé per aconseguir aquestes fotos. Però al final mereixen la pena. Són un gran record! I em retornen, una miqueta, cap a les sensacions viscudes aquells dies i en aquells paratges.

    GARBI: Suo la cansalada! ;p

    ResponElimina
  9. Deu ni dó quina jornada!! Les fotografies són magnífiques, només d'imaginar-me veient el que ens mostres, em vénen unes ganes irrefrenables d'anar a pujar muntanya! Però el meu bessò encara vol caminar per pla... Ja tinc ganes de saber com acaba aquesta ruta del Capcir!
    Salut i abraçada!

    ResponElimina
  10. Quina passada de fotos!! La primera, la darrera... bé... totes!!

    PORQUET, el que surt a la foto número 4 ets tu? :-)

    ResponElimina
  11. ALBA: Moltes gràcies Alba! Tu deixa reposar el teu bessó tant com demani, així després podràs tornar a gaudir de la muntanya amb plenitud! Ànims que la muntanya sempre està allà... però tampoc triguis gaire eh?

    ASSUMPTA: Mooooltes gràcies! Com sempre dic és la muntanya que s'hi posa bé. Jo només faig clic!

    El que surt a la foto 4?... potser sí.... potser no.... ;p

    ResponElimina
  12. Jo em sembla que em quedo amb la primera i la darrera, que tinc debilitat per l'aigua, però totes són fantàstiques (nosaltres som més de pujar al Tibidabo...)

    ResponElimina
  13. JORDI DORCA: Vot comptabilitzat! La veritat és que el moment era molt especial. La fresca del matí, silenci, solitud, aire pur... intimitat total entre la muntanya i nosaltres.

    GEMMA SARA: Moltes gràcies! Vots comptabilitzats també! Si ets d'aigua pots fer una ruta ben senzilla des de la Bollosa fins als peus del Carlit. Plana, preciosa i pleníssima d'estanys! T'encantaria!

    ResponElimina
  14. Quines fotografies tan fantàstiques Porquet!!! Jo fa massa que entre una cosa i l'altre no faig cap travessia de tres o quatre dies...i sento l'agradable sensació d'estar entre muntanyes. I l'última ruta que vaig fer ja deu fer 2 mesos ben bons i tan sols va ser un dia!

    Perquè mira que li va ver a l'esperit veure aquestes vistes i sentir la natura....

    Gràcies per compartir-les! ;)

    ResponElimina
  15. BARCELONA M'ENAMORA: Gràcies a tu per passar per aquí i deixar-me aquestes floretes en forma de boniques paraules!

    Doncs ara que som a l'estiu hauries d'aprofitar de fer alguna sortideta. Segur que trobes algun moment (això sí, evita les solanes tan com puguis!).

    Tens tantíssima raó quan comentes que estar en contacte amb aquests paisatges regenera l'esperit... Em direu que exagero, però per a mi, hi ha moments que ratllo el misticisme... i no sóc molt donat a aquestes històries jo. Però és que hi ha moments màgics per allà dalt!

    ResponElimina
  16. Així que hi ha moments que ratlles el misticisme?!! :) M'has fet riure i tot de la manera que ho has escrit! Però estic amb tu, estar enmig de tantes muntanyes et remou alguna cosa dins, et fa sentir connectat i elevar-te....Ara que m'has fet recordar aquesta sensació tan intensa sí que hi aniré ben aviat, que no pot ser, el "trance" que m'estic perdent...bona nit de divendres!

    ResponElimina
  17. Quins paisatges... i sobretot, (ja sé que sempre ho dic), quina sensació trobar-se enmig d'aquests paratges... Però confesso que això dels desnivells "em té frita"! Vols dir que si pujo al Dragon Khan no tindrà el mateix efecte? També puges i baixes... ;p

    ResponElimina
  18. BARCELONA M'ENAMORA: Doncs quan tornis a trescar muntanya amunt si veus un paio levitant, amb els ulls en blanc i recitant, com una lletania, els versos de "Canigó" d'en Mossen Cinto... aquest sóc jo! ;p

    GUSPIRA: Dona, ara que ho dius, potser sí que el Dragon Khan t'ofereix les mateixes sensacions... però es que fer muntanya és (atenció, posa veu d'imitador de Núñez)... és graaatisssss! ;p

    ResponElimina