diumenge, 17 de juliol de 2011

Homo homini lupus est

L'anomenada Banya d'Àfrica es troba en una situació absolutament desesperada

Avui, d'entre la munió de notícies que omplen els diaris, he llegit aquest titular: 


Una salvatjada. Una autèntica atrocitat.

Àfrica, massa sovint, ens "regala" notícies devastadores com aquesta, i potser per això, ja ens hi hem avesat massa fàcilment. Nosaltres mateixos, així, caiem en l'anàlisi fàcil de les causes que originen aquestes males noves: corrupció, inestabilitat política, societats violentes, eternes guerres civils i no civils, les dures condicions climàtiques de l'Àfrica o, per exemple, la sequera que està patint actualment la Banya d'Àfrica.

"Poques vegades els occidentals han donat aquestes mostres de ceguesa, indiferència i cinisme com ara. La seva ignorància de les realitats és impressionant. I així és com s'alimenta l'odi"

(Jean Ziegler, informador especial de l'ONU sobre el Dret a l'Alimentació entre el 2000 i 2008. Extret d'aquí)

Certament, a l'anomenada Banya d'Àfrica (Kenia, Somàlia, Eritrea, Etiòpia i Djibouti), actualment, s'està produint aquesta malèfica conjunció de factors i la sequera n'ha estat el detonant.

Ara bé, a vegades cal gratar una mica més enllà de la superfície i apareixen causes molt més malèvoles, molt més profundes, i molt més horroroses.

"Els especuladors més rics del món (Goldman Sachs, Deutsche Bank, Merrill Lynch...) han creat un casino on les fitxes són els estómacs de centenars de milions de persones innocents. Han apostat que augmentaria la fam i han guanyat"

(Johann Hari, periodista i analista internacional. Extret d'aquí)

La darrera gran crisi alimentària i humanitària, prèvia a l'actual, esdevinguda durant els anys 2007 i 2008 té un dels seus puntals en l'entrada al mercat alimentari, a partir de l'any 2006, dels especuladors econòmics, citats abans, que, cercant maximitzar guanys en un mercat més estable i segur, després de la caiguda dels mercats tecnològics i immobiliaris, varen centrar les seves inversions i especulacions en els preus dels aliments.

Això va portar com a conseqüència una escalada de preus dels productes alimentaris més bàsics que va dur 200 milions de persones (dos-cents milions!) a la desnutrició i a la fam.

Font: The unnutural coupling. Food and global finance (2009)

La primavera del 2008 els preus, misteriosament, varen tornar a uns nivells similars previs a l'escalada d'aquells dos darrers anys. El motiu? La situació financera interna als Estats Units va empitjorar tant que els especuladors van haver de retallar les seves inversions en el mercat alimentari mundial per a cobrir les pèrdues internes en el seu propi país.

En el mateix article ja citat de Johann Hari, ara fa just un any, ja es preguntava:

"Si no es torna a regular (el mercat alimentari mundial) és només qüestió de temps que tot això torni a succeir. Quant de temps durarà? Quantes persones matarà la propera vegada?"

Doncs bé, la resposta ja la tenim ara i aquí. Només cal que, aquests dies, anem obrint els nostres portàtils, iPads, smartphones o fullegem els diaris mentre assaborim un cafè amb gel a la fresca d'una terrassa, tot preguntant-nos si ja hem fitxat en Cesc per 35 o 40 milions d'euros.

Cada cop estic més tristament convençut que, com ja es va concloure fa molts anys, als inicis del racionalisme:

Homo homini lupus est, o el que seria el mateix, "l'home és un llop per a l'home" 
(Plaute, 254 aC - 184 aC).

Va, per acabar amb millor sabor de boca us deixo aquesta cançó amb un títol ben optimista, "Happy ending", i una melodia suau i èpica que encomana energia i ganes de viure!



"This is the hardest story that I've ever told
no hope, no love, no glory
happy endings gone forever more
I feel as if I'm wasted
and I'm wastin' every day"

La podrien cantar aquests 12 milions d'africans... a vegades cal gratar una mica més enllà de la superfície.
_________________________________________________________


Ara bé, només amb la lectura del citat i colpidor article de Johann Hari, us podreu fer una idea força acurada de l'atrocitat especulativa sobre el mercat alimentari mundial. Us el recomano de veritat.

22 comentaris:

  1. La gent plora molt amb segons quins fets històrics recreats en forma de pel·lícula d'èxit (Llista de Schindler, El nen del pijama de ratlles) però no diu ni fa res quan veu coses d'aquestes.

    Fins i tot suposo que passen la pàgina del diari de forma ràpida.

    Vergonya cavallers, vergonya.

    ResponElimina
  2. Miri en una conferència em van dir: Una societat amb creixent constant i amb recursos limitats porta a que o tothom comença a cedir part dels seus recursos o senzillament n'hi haurà que no en tindran, i sembla ser que per la gent costa menys no cedir i donar la culpa als altres que no pas cedir part del que tenen sota la pregunta de: "I perquè jo?"

    ResponElimina
  3. I miri li conjugaré el verb de moda:
    Jo no cediré
    Tu no cediràs
    Ell es farà fotre
    Nosaltres no cedirem
    Vosaltre tampoc
    Ells que no tenen veu perquè els hi hem negat aviat ja no tindran forces per parlar, i un cop morts ja els hi farem un festival per poder anar a ballar i escoltar als músics de moda....

    ResponElimina
  4. massa sovint som llops que s'amaguen rere la ignorància

    ResponElimina
  5. Plaute tenia tota la raó. Costa afegir-hi res més.

    ResponElimina
  6. Jo em vaig trobar amb la noticia ahir a la matinada quan vaig tornar a casa i em vaig quedar esgarrifada. De fet vaig haver de rellegir un parell de cops els números per si ho havia vist malament, 12 millons de persones. A mi només em ve al cap la frase de Martin Luther King: "La nostra generació no s'haurà de lamentar tant pels crims perversos, com de l'estremidor silenci dels bondadosos".
    I també m'ha fet pensar en el Joan Melé, que diu: em fa gràcia quan em pregunten per la crisis, de quina crisis estem parlant? la d'aquí? o la que portem dècades que afecta a tota la humanitat i que 3.000 milions de persones estan en la pobresa absoluta?

    Gràcies per posar sobre la taula el tema Porquet.

    ResponElimina
  7. el que sap més greu es saber que es podria evitar....però els qui poden no els interessa, perquè senzillament no hi ha res a guanyar.
    No sé fins a quin punt som humans

    ResponElimina
  8. I en aquesta especulació té res a veure la utilització dels grans com a combustible? Que ja té delicte que mentre una part de la població mundial passa gana, els altres estiguen pensant en cremar el blat. Desolador.

    ResponElimina
  9. Això no té ni nom...no contents amb especular amb els diners especulen amb aliments...en quin món vivim? homo homini lupus si però els llops no es mosseguen entre ells, vull dir la infame minoria que mou els fils de l'especulació que assassina de fam

    ResponElimina
  10. és realment ben trist que hi hagi tanta gana al món veient com aquí cada dia es llencen aliments a les escombraries... L'home és un llop per a l'home, què n'és de cert! Com ja han dit segur que es podria haver evitat, o evitar en gran part, però no interessa... i els interessos primen per sobre de tot en aquesta societat capitalista i pudorosa...
    L'home és un cínic.
    Salut i mala òstia!

    ResponElimina
  11. Bé doncs... mans a l'obra, perquè dient que "és una vergonya no arreglem res.

    Sóc sòcia d'Acció contra la Fam i abans d'ahir vaig rebre un correu electrònic d'Emergència. És una ONG que m'inspira moltíssima confiança.

    Aquí us deixo l'enllaç general i el que fa referència concretament a aquesta emergència

    Som-hi? :-)

    ResponElimina
  12. bèstia, molt bèstia. Entristeix moltíssim.

    I el govern passa de destinar el 0,7 al 0,06 en cooperació internacional (i això que tinc moooolts dubtes de com es gestionen els diners cap els països en vies)

    ResponElimina
  13. Els desequilibris fan feredat i donen la mida del fracàs de l’home com a garant de l’economia i els recursos del planeta. No s’entén que hi hagi clíniques dedicades- i la gent s’hi gasti els diners- a aprimar-se i a bona part del món hi hagi fam. Ja sé que és el tòpic de sempre, però no ens en acabem de sortir, malgrat les bones intencions, sovint farisaiques dels nostres interessats sistemes polítics.
    Salut.

    ResponElimina
  14. I doncs, potser hauríem de començar per denostar més seriosament operacions econòmiques que beneficien a uns pocs i amb una més que discutible funció social (més enllà de les rentadetes de cara de les fundacions associades et. al.). En el nostre dia a dia fem infinitat d'accions que contribueixen al que està passant a l'Àfrica. I per altra banda em subleva el suport fanàtic a mons com el del futbol, on les morterades milionàries que es maneguen també són moralment més que qüestionables. Però és clar, és l'opi del poble i la droga és la droga.. pa i circ pel poble. Som uns cínics.

    Hem de ser més corresponsables en el nostre dia a dia i no és suficient amb un rentat de consciència via clic des del nostre sofà.

    ResponElimina
  15. Jo, el que trobo pitjor, es que primer els varem colonitzar i els varem xuclar la sang i després, quan ja la vaca no dona per més, el abandonem a la seva sort...quina merda de mòn

    ResponElimina
  16. Segons l'Arcadi Oliveres ("Aturem la Crisi): "El 2008 l'Organització de les Nacions Unides per l'Agricultura i l'Alimentació, la FAO, a l'assemblea general que va celebrar a Roma, va fer una crida als països rics perquè donessin 50.000 milions de dòlars l'any per eradicar la fam al món. La resposta va ser que no tenien recursos. Al final, només es van obtenir 22.000 milions de dòlars. Tres mesos més tard, quan la crisi financera va sacsejar el món, els governs van donar 2 bilions 700.000 dòlars als bancs, és a dir, 40 vegades més diners dels que la FAO havia demanat"
    Sí, em sembla que l'únic que podem fer és donar diners. I indignar-nos un altre cop però a lo bèstia.

    ResponElimina
  17. Les úniques "retallades" que jo entendria foren les anessin adrecades a rescabalar-los a Ells 12.

    ResponElimina
  18. és trist que no es posin els mitjans necessaris per acabar amb això
    Bon final amb Mika!

    ResponElimina
  19. Moltíssimes gràcies a tots pels vostres comentaris!

    KAISER: Crec que és un problema de que ja ens hem habituat massa a llegir aquestes notícies, i clar, és Àfrica... queda tan lluny... sempre estan igual... I així anem fent i ens oblidem que, per sobre de tot, estem parlant de... persones humanes.

    MOLON LABE: Doncs has parlat clar i català. El que no acabo d'entendre és com en actes solidaris com "la Marató" la gent es bolqui a donar diners i en canvi, davant d'aquestes misèries ningú mou un dit per mirar d'organitzar un enviament de recursos cap aquests països.

    Un altre tema a part és perquè aquests països arriben a aquests nivells de pobresa i aquí, individualment, tampoc hi podem fer massa. Llavors ja entrem en l'obscur terreny de la macroeconomia mundial, les grans empreses, interessos ocults... un terreny que a la gran majoria de mortals se'ns escapa i no podem dominar. I és aquí on l'home mostra la seva cara més obscura, capaç de condemnar milions de persones a la mort per fam i inanició per a l'enriquiment personal d'uns quants pocs.

    TIBAU: La ignorància (volguda o involuntària) és, potser, un dels majors mals d'aquesta terra i aquesta espècie nostra. Només es pot aconseguir rebatre amb educació, ensenyament, cultura i comunicació. Algun canal ens està fallant... si no diversos.

    PLAUTE: Que t'he de dir que tu no sàpigues ja. Els grans pensadors de fa milers d'anys ja van proclamar, gairebé, totes les virtuts i penúries de l'home. Els anys només fan que confirmar i modernitzar tots aquells pensaments.

    BARCELONA M'ENAMORA: Poques coses puc afegir davant de les citacions de tan significants personatges. L'individualisme s'ha apoderat de manera aclaparadora i miserable de la societat occidental. Tant! que fins i tot ignorem ja el que se'n diu el "quart món", és a dir, la pobresa que es dóna a casa nostra.

    Ni aquella ni aquesta ens treuen la son mentre tinguem la rereguarda coberta... és així.

    L'únic pensament que ens ve al cap és la sort que hem tingut de néixer aquí. Segur que és qüestió de "mala sort" el que tota aquesta gent s'hagi de morir de gana?

    GARBI: Has apuntat una de les claus de tot això. Si no hi ha res a guanyar no val la pena ni perdre un minut a intentar solucionar-ho. És més, encara que hi hagués alguna cosa a guanyar, si seguir especulant en el mercat mundial de l'alimentació dóna més rèdits, s'apostarà per aquesta segona opció, senzillament perquè dóna més beneficis. I ja sabem que la nostra societat prefereix tenir molts beneficis sobre uns pocs beneficis.

    VICICLE: Doncs tens raó. És un dels altres aspectes que agreuja tot aquest tema. El cultiu de plantacions per a biodièsel està destrossant molts cultius tradicionals d'aquests països i, fins i tot, les empreses energètiques estan comprant les terres arrabassant-les als seus propietaris que ja no podran tornar a plantar res que no sigui aquest tipus de cultius... que permetran obtenir energia, però no serveixen per a menjar...

    ELFREELANG: Trobo gravíssim que, com dius, uns pocs puguin arribar a ser els responsables directes de tal genocidi (perquè això és un genocidi en tota regla). I mai ningú els asseurà en un banc d'acusats davant un tribunal, mai ningú (fora d'uns pocs) els acusarà de res.

    I els que no som aquests pocs també ens podem considerar responsables indirectes per omissió i silenci administratiu.

    ResponElimina
  20. ALBA: Això és el nostre capitalisme salvatge. Es deixen els mercats a la seva pròpia llibertat i això sempre acaba repercutint sobre els més desvalguts, sobre aquells que no poden intervenir-hi i que, a més, viuen en països amb poca influència internacional i de condicions de vida dures i empobrides.

    Ni el seu propi país els pot protegir (i fins i tot els castiga encara més, immersos com estan en casos de corrupció gravíssims) i la resta de món s'abraona sobre els pocs recursos que tenen, especulen amb ells, i la fam i la mort no deixen de ser "petits danys col·laterals". Innombrable.

    ASSUMPTA: Moltes gràcies per fer publicitat d'aquesta acció que està duent a terme Acción Contra el Hambre! És una de les vies que tenim per a intentar mitigar aquesta mena d'estralls horrorosos. També, però, queda la sensació que alguna cosa falla quan passen els anys i els casos es repeteixen i les ONG segueixen llançant proclames al vent... i la màquina especulativa no s'atura.

    RITS: Doncs has citat dos dels grans problemes que es donen des de fa anys (i és que la conjunció de factors és tan llarga i complexa que sembla un laberint horrorós i de conseqüències funestes). La manca de compromís dels països occidentals i la foscor que envolta els destins finals de les ajudes internacionals...

    Com ja s'està dient des de fa un temps la solució passa per a dotar aquests països dels recursos suficients per a que deixin de dependre de les ajudes internacionals. S'ha d'acabar aquesta situació (que afavoreix les grans màfies i corrupteles d'aquests països).

    Cada cop, però, em sembla més un brindis al sol...

    ALBERICH: El títol del post anava en el camí que tu comentes. L'home, ja està molt clar, ha fracassat com a gestor dels recursos que la terra ofereix. No sap gestionar ni els recursos econòmics, ni els naturals, ni els energètics, ni els hídrics, ni cap d'ells.

    El fracàs clama al cel, tant, que no dubtem en aixafar i ignorar germans de la mateixa espècie per tal de disposar nosaltres del màxim de recursos (en la seva versió final, la crematística) i que el veí en tingui els menys possibles (en qualsevol de les seves versions).

    SANTI: Absolutament d'acord. El que passa és que nosaltres mateixos estem immersos en un laberint del que no en sabem sortir i, fins i tot, desconeixem que hi estem immersos. No sabem del cert a que es destinen els diners posats als bancs i caixes, cada cop que posem benzina afavorim uns quants pocs que dominen i esclafen uns quants molts, cada cop que comprem productes agrícoles europeus subvencionats ensorrem una mica més l'agricultura dels països en vies de desenvolupament, si comprem mobles a l'Ikea desballestem el nostre comerç local de mobles... són tantes i tantes les accions que conscientment i inconscient fem i que, tot sovint, ni ens n'adonem dels efectes col·laterals que tenen...

    El futbol és una de les grans injustícies mundials, però també és cert que tots (i dic tots i jo m'hi incloc) preferim gastar-nos els diners en alguna cosa personal que ens satisfaci la nostra ànima consumista (roba, material esportiu, llibres, cotxes, cases, cursos...) que no invertir uns diners en intentar pal·liar aquestes situacions.

    Així que fer un clic no és suficient, ni de lluny, però almenys és un petit passet que pot mostrar un cert grau de consciència cap a una situació que clama al cel.

    ResponElimina
  21. ARIS: El problema és que no els hem abandonat encara. Mentre quedi un pedra que nosaltres en puguem treure un benefici econòmic, els seguirem esclafant i xuclant. I si sota la pedra encara hi trobem qualsevol estupidesa que algú, al món occidental, estigui disposat a pagar uns diners per ella, allà continuarem i els seguirem condemnant a la tortura de la fam i a la mort.

    GEMMA SARA: Has citat una de les persones que val més la pena d'escoltar en aquest país nostre i que, malauradament, tampoc aconsegueix el ressò que hauria de tenir (per alguna cosa serà, per interès dels poders fàctics i pel propi nostre interès de "ojos que no ven corazón que no siente"). Els números són implacables i poca cosa més puc afegir.

    Juguem amb les persones i, com diu una de les citacions que hi havia en el post, això pot ser que un dia ens retorni en forma d'odi. Naturalment.

    JORDI DORCA: Precisament en aquestes èpoques de crisi fins i tot resulta populista fer retallades a l'ajuda internacional. "Primer els de casa" deia algun partit polític en campanya electoral i que ha aconseguit uns resultats prou remarcables.

    PERÒQUÈDIUS: Nosaltres potser patim la crisi, però aquests africans de la Banya d'Àfrica sí que són els que van realment enrere. Massa enrere.

    DERIC: Però no s'hi posen perquè no es vol. Aquest és el vertader problema.... no es volen posar! Si no se'n treu un benefici (salvar vides humanes no és cap benefici econòmic suposo que pensen) doncs perquè hem de posar el més mínim esforç en solucionar-ho? I així uns per omissió i els altres per acció (l'especulació directa sobre el mercat alimentari mundial) anem teixint una teranyina atroç en la qual hi queden atrapats milions de persones que ja no en sortiran mai més i allà moriran. Funest.

    ResponElimina