dimarts, 5 de juliol de 2011

Jo de gran vull ser "aixins"

Una corrua d'avis arrecerant-se de l'espetec del sol estiuenc a l'ombra d'una església

Avui al matí, per motius laborals, he hagut de desplaçar-me fins a Olesa de Montserrat. He calculat malament el temps de desplaçament i he arribat massa aviat, així que he decidit entrar a un bar qualsevol a per un cafè amb llet i així fer temps i acabar de desvetllar-me.

Quan he entrat no hi havia ningú més al bar fora d'una parella de jubilats que fullejaven els mil-i-un diaris escampats per la taula, esportius i no esportius.

A poc a poc i un per un s'han anat unint a la colla fins a quatre jubilats més i, en un moment, s'ha format una autèntica cimera del G6, cimera que es notava que és de freqüència diària, al mateix lloc i a la mateixa hora.

Així, en bell catalanesc modelat molt suaument per un cert deix característic de la parla d'aquestes terres de contraforts montserratins, han anat pentinant l'actualitat dels diaris en una conversa àgil, ràpida i curulla d'un humor fi i enginyós, en un pim-pam de rèpliques i contrarèpliques en certs moments esplendoroses.

S'ha començat la cimera pel repàs de l'actualitat esportiva, tocant en primer lloc la victòria d'en Djokovic a Wimbledon (ja se li han pujat els fums al cap!) i seguint pel mal començament d'en Contador al Tour (si és "muntanyeru! a les etapes de muntanya li treurà cinc minuts! Calla! No en teniu ni idea!).

Després s'ha encarat la crònica internacional i l'estrambòtic cas "Stroskan" (diuen que als passadissos dels hotels hi havia muntanyes de s...n Calla boig! Que em faràs ennuegar! És ben boig aquest "Antoniu"), per a prosseguir, a posteriori, amb la política estatal i catalana, centrada, malèvolament, sobre el PP, amb comentaris sobre el morro (literal i figurat) de personatges com la Pajín i la Cospedal (de morros ja en tenim una aquí, no cal anar a buscar-la allà...).

Hem seguit per la part de societat i els horaris fora de lloc de les revisions del cotxe (em donaven hora a dos quarts de vuit! Si home! Encara em faran llevar a quarts de cinc de la matinada!).

I el punt culminant de la reunió ha vingut amb la crònica de successos i notícies locals.

- A la meva néta li van regalar una "fandilla"... collons! jo em pensava que era un mocador de mocar!
- Per això se n'ha anat a la merda el tèxtil!

Una lliçó mestra sobre la crisi d'un sector industrial en hores baixes.

Aquests avis són, sens dubte, un pou de saviesa, mestres del gai saber. Estaran jubilats però són uns professionals, uns doctors en l'art d'encarar la vida amb humor i optimisme.


Jo de gran vull ser "aixins"...

38 comentaris:

  1. Jo també, doncs, em sembla un post molt divertit! I molt viscut i real com la vida mateixa.

    ResponElimina
  2. Jo també, ja som tres, ara ens queda trobar el banc per fer gatzara!

    ResponElimina
  3. Doncs jo no m'imagino gens així, penso que estaré acabadíssim a aquesta edat, i seguiré enganxat a internet. Si hi arribo, cosa que dubto.

    No fot ràbia ni res aquesta cançó...

    ResponElimina
  4. Boníssim i m'apunto al vostre club, si m'hi voleu: jo de gran també, també vull ser "aixins"! (de fet, ara ja ho sóc una mica només que sense la pàtina que dóna l'experiència ;)

    ResponElimina
  5. Guardeu-me lloc al banc, jo faré de rondinaire i renegaire :D

    ResponElimina
  6. A mi m'encanta el "banc del si no fos". Millor en home que en dona, sou més enginyosos i més amables. I si puc, seré la "sinyora" de l'Alyebard, que el cridi a dinar. Fantàstic post, porquet!! En saps molt.

    ResponElimina
  7. Des d'Olesa comentar-te que molt a prop d'on eres (dedueixo que a Els Salistes, encara que podria ser practicament qualsevol bar d'Olesa), es reuneixen puntuals, com rellotges suissos, un grup d'avis coneguts popularment (entre els habituals) com "els ministres",`precisament pel que comentes a l'article: la seva capacitat per emetre opinió sobre tot i la incapacitat per arreglar res

    ResponElimina
  8. Molt bon apunt. Per Sabadell també hi ha algunes penyes semblants, amb la mateixa mordacitat. L’oci pot retornar el vell art de la tertúlia amb l’enginy i la saviesa populars, que les presses del món productiu han foragitat.
    Salut.

    ResponElimina
  9. i sort que no t'has aventurat a portar la contrària!

    ResponElimina
  10. malament anem si aquests avis no han parlat de l'afer Cesc......això vol dir que no tindrà massa importància.
    Jo també hi firmo ser aixins....però no encara eh

    ResponElimina
  11. I no hi ha hagut secció de salut i medecines?

    ResponElimina
  12. T'ho prometo... he començat a llegir-te i creia que m'estava submergint en un nou llibre de Josep Maria Espinàs! ;-))

    No és que hagi llegit tota la seva bibliografia, però quatre o cinc sí... un dels seus "A peu per..." podria tenir un capítol començat ben bé com aquest post teu...

    M'ha agradat MOLT!! ;-))

    ResponElimina
  13. Quin post tan divertit!! Tenir la parabòlica posada et permet escoltar aquestes meravelles! Fan molta gràcia els grups d'avis, no paren de dir perles. De fet, tenen molta més traça que forces monologuistes de pacutilla que parlant del mateix no fan ni la meitat de gràcia. I a més són molt més autèntics!

    ResponElimina
  14. Felicitats, m'ha agradat molt aquesta crònica matinera.

    ResponElimina
  15. ui, a mi em falta ben poquet per ser "aixins"... cof,cof...

    Serem la penya-ministres-blogaires?

    ;D

    ResponElimina
  16. ja et veig a les tertulies a partir d'ara...! que si va ser penalty, que si aquests de Madrid,
    uiuiui

    ResponElimina
  17. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris!

    Us asseguro que vaig gaudir d'aquella conversa tan com ells (i no vaig fer el xafarder eh? és que xerraven a un volum prou elevat com per a sentir-los sense massa esforç!


    CARME: Moltes gràcies! Ens apuntem doncs al Club del Blogaire Jubilat (quan toqui eh?)

    ZEL: Ha de ser algun banc que tingui ombreta i una bona perspectiva de l'anar i venir de la gent. Que ja se sap que haurem de xafardejar sobre els nostres conciutadans!

    XEXU: Osti XeXu quin positivisme! Amb una miqueta de sort tots hi podrem arribar i fent el mateix goig que feien tots els avis que vaig veure. Ja veuràs que bé ens ho passarem posant de volta i mitja mig país!`

    I la cançó... bé no serà un hit però li trobo certa gràcia!

    FERRAN: Vinga un més al Club del Blogaire Jubilat! A mi també em sembla, a vegades, que sóc una mica avi, amb alguns comentaris, amb algunes paraules que utilitzo... en fi, tant de bo hi puguem arribar amb la salut i empenta que duien aquests del G6!

    ALYEBARD: Ja t'hi veig Aly ja t'hi veig! Series el barrufet rondinaire per excel·lència! ;p

    RICARD D'AIS: Moltes gràcies! Doncs un altre al Club! En seriem uns quants! Però com li he dit a la Carme, quan arribi el moment eh?

    CANTIRETA: Moooltes gràcies! De veritat. Ui quina parella més explosiva la Cantireta i l'Alyebard. Ell fent baixar tots els sants i tu fent-lo baixar a ell a la terra amb el crit "a dinaaar"! des de la finestra de casa. I la resta rient per sota el nas veient com l'Alyebard obeeix com un xaiet degollat! ;p

    ANÒNIM: Mmmm crec que ja sé el bar que vols dir, però no! Era un altre que no recordo ni el nom, la veritat.

    Osti si em dius l'hora que es reuneixen crec que un dia m'escapo a gaudir d'aquests ministres. Han de ser la bomba! Ells sols arreglant el món! (potser si algú se'ls escoltés més...)

    ALBERICH: Moltes gràcies! Doncs tens tota la raó. Les presses i les agendes plenes ens han furtat la meravella del xerrar per xerrar. Jo encara recordo les nits d'estiu al poble prenent la fresca a la nit, que no era altra cosa que sortir al carrer a fer petar la xerrada mentre es gaudia de la fresqueta de la nit.

    Fins i tot als pobles això s'està perdent, i en aquest cas per culpa, la majoria de vegades de la TV i els ordinadors! (blogaires que ens hi passem tanta estona...)

    ResponElimina
  18. COLOR CAMALEÓ: Ni se'm va passar pel cap! Hagués sortit clarament perdedor! Impossible rebatre els seus enginyosos arguments.

    GARBI: Òndia! Doncs tens tota la raó. Si en una tertúlia tan exhaustiva no va sortir el tema Cesc... ai ai aiiiii. Potser els ho podia haver preguntat. Les respostes segur que haguessin estat a l'alçada de l'esdeveniment.

    I ja arribarà el moment de ser "aixins", de moment, tampoc tinc pas massa pressa!

    JPMERCH: Gens ni mica! Aquests eren forts com uns roures! Ben elegants i clenxinats feien una patxoca!

    JORDI DORCA: Jo els vaig veure a Olesa però com algú altre ha dit, en corren per altres pobles i viles i sempre amb la mateixa agudesa i mordacitat!

    ASSUMPTA: Moltes gràcies! Ets una agosarada! Mira que comparar-me amb l'Espinàs! I això que jo camino molt, ja ho sabeu, però no crec que hagi caminat ni la meitat del que ell ha fet, que tot ho fa "a peu"!

    Gràcies de veritat Assumpta!

    BARCELONA M'ENAMORA: Moltes gràcies! Tu ho has dit. L'autenticitat que destil·len aquestes converses d'avis les fan genuïnes i inigualables. I quan estan en estat de gràcia els moments que ens regalen són inigualables! Jo tinc una especial debilitat per aquests grupets de jubilats!

    MONTSE 1: Moltes gràcies! Ja t'asseguro que em van ben espavilar amb aquesta tertúlia!

    MONTSE 2: Vaaaaaa dona vaaaaa si estàs feta una "pipiolita" ;p

    Jo m'hi veig sent un ministre com han dit. M'encanta. Arreglant el món des del cafè del poble!

    ARIS: Ja hi pots comptar, allà estaré! Tot i que amb els temes que has comentat ja t'asseguro que, a dia d'avui, ja munto unes cimeres que sembla que s'hagi d'acabar el món!

    ResponElimina
  19. ja veig que arribo tard just a temps de seure al mateix banc que els iaios i escoltar les converses... bon apunt porquet entranyable i amb humor!

    ResponElimina
  20. ELFREELANG: Tu mai fas tard! Sempre tindràs un lloc al nostre banc i plegats farem safareig de tot allò que ens vingui de gust. I per descomptat, arreglarem el món! Gràcies Elfree!

    ResponElimina
  21. Jo també vull ser aixíns! Vull sortir a la fresqueta amb la cadira de la platja i fer ganxet! (sí sí, ho has llegit bé, la cadira de la platja, aquella plegable). Això és molt típic als pobles! Jo m'imagino la meva Vellesa (jeje) a un poble tranquil·let. No vull viure a una ciutat quan sigui gran. Prefereixo la calma d'un poble.
    Els avis són sens dubte un pou de saviesa i com tu bé dius, mestres del gai saber! Aix quins records més romàntics... Ara m'has fet pensar en Verdaguer allà dalt a la Gleva, amb aquella tranquil·litat i escrivint a mà l'Atlàntida...
    Porquet, adona-te'n que per un dia ja has estat aixíns! :)

    ResponElimina
  22. GUSPIRA: Ui Guspira, i més d'un dia crec que ja he estat així. Fins i tot diria que ho porto a la sang això de ser avi-ministre, com han dit per aquí.

    A mi també m'agradaria veure'm tal i com tu ho expliques. Bé, en cadires de platja no, jo en bancs de pedra que els trobo més ferms!

    Ai... en Verdaguer desterrat a la Gleva però escrivint com un posseït. Bona imatge!

    ResponElimina
  23. Jo sí que arribe tard. De tant en tant isc amb una colla de iaios ciclistes que fan el mateix que tu contes mentre pedalegen, i que com no espaviles et deixen de roda. No fa molt li vàrem fer un petit homenatge al cap de colla, que aquest any fa els 80 i que és un veritable crack, li diuen Domingo, i tots els que el coneixem diem el mateix: jo de major vull ser Domingo.

    ResponElimina
  24. Ja diuen que la realitat supera la ficció. Un post molt divertit. Una abraçada i fins aviat.

    ResponElimina
  25. VICICLE: Benvingut per aquests verals! Sí senyor, aquest esperit del Domingo és el mateix que jo vaig veure en aquesta colla de jubilats d'Olesa. És bo veure que tenim gent gran amb salut també, i amb empenta com per, tot i tenint 80 anys, seguir pedalant carretera enllà. Cuideu el Domingo, és un monstre!

    JORDICINE: Moltes gràcies! Per sort ben real és tot el que explico. M'enorgulleix veure que tenim avis amb aquest tremp i aquesta empenta. Tant de bo nosaltres també puguem superar la ficció!

    ResponElimina
  26. Aish... jo no vull ser la típica iaieta que fa mitja a casa! Vull fer moltes coses i tenir molta vida social, i anar a fer competicions de parxís a les cel·les de Montserrat! (l'àvia d'una amiga meva ho fa...).

    A mi m'has fet pensar en aquesta de Els Pets: http://www.goear.com/listen/2e10989/converses-de-cafegrave-els-pets-els-pets

    La de 4t1a no la coneixia, però és una mica depressiva... aish! Ara, tan de bo els metges ens poguéssim jubilar de debò als 65! (encara no he començat a treballar i ja penso en plegar...)

    ResponElimina
  27. YÁIZA: Competicions de parxís a les cel·les de Montserrat?!?!? Això és d'un frikisme considerable! Què bo no?

    Doncs vaig estar dubtant, i molt, de si posar aquesta cançó dels Pets, però finalment em vaig decantar per la de 4t1a... però jo no la trobo depressiva! Al contrari, jo l'entenc que, per més que hom es jubili sempre serà un doctor, un mestre, un crack en allò que li agrada... talment com els meus avis d'Olesa!

    ResponElimina
  28. Hahaha, que bo! Sobretot he rigut molt amb això de la "fandilla"... que de vegades també ho penso jo!

    ResponElimina
  29. A mi també m'agrada escoltar la gent gran. Tenen una socarroneria molt divertida que crec només pot donar l'experiència d'haver viscut molts anys i haver-ne vist de tots els colors.

    ResponElimina
  30. LAIA: Jo a vegades parlo de cinturons amples, però no havia sentit mai això de mocadors de mocar (brillant l'especificació de l'ús del mocador)! Això només està a l'alçada d'uns mestres de l'humor!

    JOSEP LLUÍS: Jo sóc un autèntic fanàtic d'escoltar les converses de la gent gran (alguns em dirien xafarder!), però és que trobo que tenen un punt d'humor sibil·lí que no és pas tan fàcil de desplegar!

    ResponElimina
  31. jajaja...jo també m'hi assec i a fer-la petar...
    A l'ombra de qualsevol lloc avis savis que veuen passar la vida a pas lent mentre nosaltres volem :)

    ResponElimina
  32. JOANA: Doncs benvinguda Joana! Ens asseiem tranquil·lament a veure aquest jovent esbojarrat que ensenya calçotets, porta "fandilles" que són mocadors de mocar i pentinats ben estranys!

    ResponElimina
  33. REFLEXIONS EN CATALÀ: Seu, seu que ja t'he fet lloc!

    ResponElimina
  34. ...i on sòn les senyores? No opinen? Paritat!

    ResponElimina
  35. PERÒQUÈDIUS: Oh i tant! Tenen veu i vot! I jo encara diria més, són les que tindran més veu i vot!

    ResponElimina