dilluns, 23 de maig del 2011

Pura poesia

"La muntanya és la meva poesia"

Sortint de Cabdella, a la Vall Fosca (Pallars Jussà)
ens endinsem en un bosc de fades, camins empedrats, traginers i exiliats.


Trescant per la solitària i meravellosa Vall de Riqüerna (un tresor amagat)
ens quedem bocabadats amb el silenci, el paisatge, la fressa de l'aigua
i el nostre objectiu final que treu el nas en la llunyania...
el Gran Pic del Pessó (2.894 mts). 

A l'alçada del Pontet de Rus ens sorprèn aquest preciós saltant d'aigua...
la primavera se'ns mostra en tota la seva contundència.

Seguim guanyant alçada i ja hem deixat enrere boscos, prats i pastures
(la Vall de Riqüerna ja ens queda al fons). Ara la roca aflora i pren el protagonisme.

L'imponent massís rocallós ja se'ns mostra obertament i ens desafia a coronar-lo.
La canal central ens ensenya el camí cap al Gran Pic del Pessó.

I assolim, per fi, la capçalera de la vall amb els seus estanys de Francí.
Residuals congestes de neu, quatre isards ens vigilen, alguna truita poruga
dins l'aigua encalmada i glaçada, solitud i silenci.... corprenedor.

Bon moment per descansar un instant i fer balanç del camí recorregut,
mirar enrere i veure entre els primers castells amenaçadors,
el Montsent de Pallars traient el seu caparró encara enfarinat.

Enfilem ja l'atac final i fent la grimpada cap al cim se'ns mostra
 l'espectacular afilada cresta del Pic de les Mussoles (2.876 mts)

I al seu costat, en canvi, s'obre la suau la Vall de les Mussoles, 
amb genuïna i esvelta forma glaciar,que sembla que ens vulgui mostrar i presentar,
nord enllà, els massissos més elegants i endinsats del Parc Nacional d'Aigüestortes

Un cop al cim, cap a ponent els Estanys del Pessó, encara mig glaçats,
i la Vall de Boï, i el seu patrimoni de la humanitat, al fons.

I cap a ponent, a l'esquerra els Pirineus d'Aigüestortes,
a la dreta el Montsent de Pallars i a baix els Estanys de Francí.
Només la fressa del vent ens acompanya... i algun xiscle animal en la distància.


Després d'una bona estona al cim, a tocar del cel, ben amunt, lluny de tot i de tothom,
els núvols amenaçadors ens empenyen a iniciar la davallada.
Just abans de marxar, però, fem una llambregada final al Pic Petit del Pessó, 2.793 mts,
 (a l'esquerra), germà petit i sentinella del que nosaltres hem coronat,
i dels gelats Estanys del Pessó.


Així que decidim desfer el camí fet i tornar cap a l'acollidora Vall de Riqüerna.
Deixem enrere les congestes de neu, les abruptes roques i el silenci del cim
 i retornem, de nou, als paisatges boscosos, suaus, de prats entapissats i rius sorollosos.

I la mateixa vall, en camins engalanats, orgullosos del seu passat vital
unint pobles, gents i valls pirinenques, ens mostra i ens indica
el nostre camí de tornada cap a casa.

El track de la ruta i la seva explicació... aquí!

23 comentaris:

  1. A mi la poesia, com que no... Ara, les fotos són realment espectaculars!

    ResponElimina
  2. Que tens tota la raó, porquet, que això és pura poesia!

    La muntanya, els llacs, els rius, el salt d'aigua, em van entrant ben endins en mirar les teves fotos.

    Preciós! I no ho conec!

    ResponElimina
  3. Molt bonic tot. Ara vaig a pel track.

    ResponElimina
  4. Unes fotos imponents d'un paisatge sublim !sí senyor això és poesia en estat pur, al·legoria i metàfora , respiro des d'aquí l'aire pur i m'omplo els ulls amb l'infinit horitzó albirat des de dalt de tot

    ResponElimina
  5. Precióooooooooooooóssssssss!!!! M'ha encantat!!!! :o)

    ResponElimina
  6. La muntanya és la casa de l'esperit. Fantàstica ruta!

    ResponElimina
  7. Quina excursió més maca que vau fer! les fotos són precioses, semblen postals.

    ResponElimina
  8. pura poesia..
    i quines valls més maques... la vall fosca la conec i l'estimo, els llacs insuperables..
    quins bons records m'han vingut.. gràcies!

    ResponElimina
  9. Una senyora ascensió aprofitada! La muntanya us ha rescabalat del dia que no us va deixar pujar.

    ResponElimina
  10. Ai, la Vall Fosca, quins records de joventut.

    ResponElimina
  11. No he estat mai a la Vall Fosca i me'n has fet venir moltes ganes! Les fotografies mostren un paisatge espectacular i la ruta que narres em fan venir ganes d'aventura!
    Salut i muntanya!

    ResponElimina
  12. carai, quines rutes que fas! algun dia en faré alguna d'aquestes!

    ResponElimina
  13. Si és que com la natura hi ha poca cosa...bellíssimes!

    ResponElimina
  14. quina caminada més bèstia......i molt bones fotos

    ResponElimina
  15. oh! La Vall fosca!! mai hi he estat i em deleixo per anar-hi, però amb la teva travesia,... crec que no em veig capaç.... potser una ruta ben petiteta...jejeje

    I si, ... el 76, una gran anyada, oi??!!!

    ResponElimina
  16. La primera foto és de conte!! Totalment!! Jo també vull!!

    ResponElimina
  17. Per cert... quan veig un blog com el teu penso que és una llàstima que no hagis coincidit en el temps amb l'Alex:

    http://cavallderodes.blogspot.com/

    I ja, gairebé fins i tot diria... amb en Jordi... que està més absent que present...

    http://jordicasanovasangelet.blogspot.com/search/label/Muntanya

    ----

    Per què marxen de la catosfera blogaires tan bons?

    En fi...

    Una abraçada, petit Porquet (ja saps que jo, veritablement, t'imagino com el porquet de la teva imatge), i gràcies per portar-nos unes imatges tan maques :-)

    ResponElimina
  18. Moltes gràcies per passar-vos per aquí i aguantar les meves tabarres muntanyenques! Teniu més paciència que un sant!

    Aquesta va ser una excursió que sempre la guardaré en un lloc especial ja que l'indret és especial. No només el cim, sinó la Vall de Riqüerna és meravellosa. I a més és una zona molt poc trepitjada per excursionistes i esportistes i per tant es gaudeix d'una solitud difícil de trobar ja en aquests temps. Es gaudeix de la natura en tot el seu potencial!


    XEXU: Gràcies! A mi la poesia, t'ho reconec, també em costa en segons quins autors... per això m'encanta aquesta cita i faig de la muntanya la meva poesia, que l'entenc, m'encanta i m'hi integro.

    CARME: Moltes gràcies Carme! M'encanta haver-te transmès tot el que comentes a través de les meves fotografies.

    JPMERCH: Ja t'has descarregat el track? Ara a caminar!

    ELFREELANG: M'has emocionat i tot! Vols dir que no estaves allà amb mi per a descriure tan bé aquestes sensacions d'alta muntanya? És genial. M'encanta!

    SUSANA: Benvinguda al blog! I a mi m'ha encantat que t'hagis decidit venir fins aquí!

    PUIGMALET: Doncs tens bona raó. La muntanya la percebo com un refugi personal, d'esperit, d'emocions, de sensacions. Quan estic allà al mig no puc dir més que em sento feliç d'esperit, cos (bé això no sempre, que també em canso) i ànima. Un molt bon refugi.

    MEIA: Moltes gràcies. Doncs potser semblen postals però ja et dic jo que vam haver de suar per aconseguir-les!

    LOLITA: Mmmm què bé dur-te records d'un lloc tan entranyable com la Vall Fosca. Si mai hi tornes, puja fins al capdamunt del poblet de Cabdella i comença a caminar per un camí que surt per entre el bosc (és el camí de la foto). Arribaràs a la Vall de Riqüerna que és insuperable!

    ALYEBARD: Bona memòria, sí senyor! La veritat és que estava picadet del darrer fracàs per culpa de la meteorologia, així que a la mínima que he pogut... ras! cap a dalt!. Ara, la tornada va haver de ser a bon ritme que els nuvolets amenaçadors ja treien massa el cap!

    JOAN: Caram! Tu també tens records associats a la Vall Fosca? No us deveu conèixer amb la Lolita? Doncs m'encanta que venint al meu blog t'hagi fet recordar aquestes bones memòries.

    ResponElimina
  19. ALBA: Has de posar remei immediatament a això! Has d'anar a la Vall Fosca aquest mateix estiu. De veritat, paga la pena. I des d'allà hi ha infinitat d'excursions per a tots els nivells. T'ho passaràs de conya! Ves-hi i fes-ne un post!

    ARIS: Doncs encara en faig menys de les que m'agradaria (problemes de viure a ciutat i que la muntanya et quedi un pèl lluny). Si mai necessites assessorament per a muntar una ruta aquí em trobaràs.

    VIDA: Jo diria que a nivell d'espectacle visual i paisatgístic la natura és totalment única. Moltes gràcies!

    GARBI: Gràcies per la floreta de les fotos i... xxxt, no ho diguis a ningú, durant dos dies vaig tenir un doloret a les cames que déu n'hi do! (però era un dolor agradable...)

    RITS: Com ja li he dit a l'Alba, ja estàs trigant a deixar-te caure per la Vall Fosca. És preciosa (malgrat alguna animalada que s'hi ha fet i que ja comentaré en algun post futur) i de veritat que mereix molt la pena arribar-s'hi. I d'excursions ni a moltíssimes, no te les acabaràs. I el millor és que n'hi ha per a tots els gustos i nivells. Segur que si hi vas te n'enamoraràs i hi tornaràs!

    TU, JO I L'OTIS: La veritat és que fa la sensació que hagi de sortir algun elf o una dama d'aigua o uns minairons de darrera de qualsevol arbre. Doncs ja et dic jo que la càmera no va acaba de captar el que l'ull veia!

    ASSUMPTA: Oh! El blog d'en Jordi ja el coneixia i ja vaig descobrir la seva faceta esportiva (ell tendeix més però a fer esport en majúscules... jo sóc un caminador).

    El blog de l'Àlex.... brutal! No el coneixia! Quines fotos! Osti, m'ha encantat, de veritat. I el millor, he reconegut força paisatges que jo també he trepitjat! Llàstima que ja no corri per aquests verals perquè haguéssim fet bona amistat blogaire!

    Moltes gràcies Assumpta per les recomanacions!

    I sí, sí, ja em pots ben bé imaginar així. Sóc ben clavadet! T'ho juro! ;p

    ResponElimina
  20. Saps? Amb l'ÀLEX, el JORDI i l'ÒSCAR (The lost art of keeping a secret) varem anar a Montserrat quan el Barça va guanyar el Triplet... per això encara em sap més greu veure aquests dos blogs així: un totalment sense activitat i l'altre pel mateix camí... i mira que era maco!! ;-)

    El post de l'ÒSCAR sobre la "gesta" ;-)

    http://lostartsecret.blogspot.com/2009/06/terrenals-reticencies.html

    El del JORDI:

    http://jordicasanovasangelet.blogspot.com/2009/06/operacio-triplet-tot-un-exit.html

    El de l'ALEX:

    http://cavallderodes.blogspot.com/2009/06/ser-un-mateix.html

    I el meu:

    http://blogdeassumpta.blogspot.com/2009/06/promesa-montserrat-ikea-i-grisham.html

    :-))

    ResponElimina
  21. ASSUMPTA: Què bo! No ho sabia! Sou "tremendos"! Ara entenc una miqueta millor aquest puntet de tristesa de les teves paraules. La veritat és que sap greu quan es perden aquestes petites coses que donen tant sentit a la vida.

    Genials els posts!

    Un petonàs Assumpta!

    ResponElimina
  22. Gràcies per compartir la teva experiència fent el Pic!!... Tant amunt mai hi arribaré i viure-ho amb les teves explicacions, plenes de goig (es tanta la teva satisfacció que al llegir-ho, arriba) i les teves imatges m'ha arribat la poesia de la muntanya!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  23. MONTSE: Moltes gràcies Montse per les teves paraules. M'agrada saber que t'he pogut transmetre aquestes sensacions que m'envaeixen fent aquestes caminades, guanyant aquestes alçades (i és que m'omplen d'un goig!). I si t'ha arribat una micona d'aquesta poesia de muntanya doncs ja em dono per immensament feliç! Gràcies, de veritat!

    ResponElimina