dijous, 30 de setembre del 2010

Democràcia embrutada

El senyor Cándido Méndez, sectari (ai perdó!), secretari general d'UGT, ha declarat:


La participació no seré jo qui la posi en dubte davant el ball de xifres habitual, ara bé, la segona part d'aquesta gran sentència... senyor Méndez, se la podia ben bé estalviat.

A Mercavalència, per exemple, els camions han hagut de sortir escortats
 per la policia davant les hostilitats exhibides pels "piquets informatius"

Quina manera tan gratuïta d'embrutar la paraula "democràcia" i tots els seus derivats.

9 comentaris:

  1. I encara hi ha qui ho dubta! Una merda de democràcia!

    ResponElimina
  2. I la paraula "Llibertat"? L'embruten també els d'Intereconomia, VEO 7, Libertad Digital, COPE, ABC, el PP, Ciudadanos....

    ResponElimina
  3. M'agradaria saber quanta gent de la que va fer vaga la va fer perquè en volia fer, i quanta la va fer perquè no va tenir altre remei... D'aixòs no hi ha numbros oficials?

    ResponElimina
  4. Una vaga que en compte de guanyar....tots hi hem perdut. Bé, tots no, els polítics a hores d'ara es deuen estar rient de nosaltres en un sopar entre govern i sindicats

    ResponElimina
  5. Candela, tot sovint ho sembla, però hem de tenir empenta per a seguir-la defenent i, sobretot, fer-la millor.

    Josep, totalment d'acord! Però els que es fan anomenar d'esquerres (encara existeix la dicotomia esquerra-dreta?) sempre sembla que gaudeixin de la veritat absoluta... i no sempre és així (i que consti que no defenso els que es fan dir de dretes, que aquí n'hi ha per tots!)

    Zincpiritione, l'has clavat!

    garbi24, però per a que no els quedi tanta mala consciència després faran un cafetó de comerç just, i així ja els semblarà que purguen els pecats (és el que té ser progreguai...)

    ResponElimina
  6. Per això els Mossos picaven poc, no fos cas que fessin pupa a la filla d'algun Conseller de Medi Ambient i Habitatge o el fill del Síndic de Greuges.

    ResponElimina
  7. A mi m'agradaria saber quants treballadors sense contracte o amb contracte precari haguessin volgut fer vaga i no van poder per motius prou obvis.

    També m'agradaria saber perquè a la societat actual certa gent és tan dura amb els sindicats i tan condescendent amb certs empresaris que enfonsen empreses i deixen milers de persones al carrer (parlo del president de la CEOE espanyola).

    I també m'agradaria saber perquè a certa gent li fa vergonya formar part de la classe treballadora i prefereix maldar contra la vaga i no criticar una reforma laboral lamentable que destrueix dècades de lluita de gent que les va passar molt putes durant el segle XX.

    Ja només ens queda proposar que quan ens acomiadin, haguem de ser nosaltres qui indemnitzi l'empresari (i a més a més li demanarem perdó de genolls), per no haver estat prou productius com ho són a la Xina, Indonèsia o Tailàndia.

    Certament, tenim el que ens mereixem. Una societat anestesiada i que per una pura qüestió d'imatge prefereix empassar-se acomiadaments gairebé gratuïts.

    Els poders fàctics i econòmics han aconseguit el seu objectiu, una rentada de cervell massiva.

    ResponElimina
  8. Ja era hora! Ben retrobat Doctor! No m'ha decebut gens en el seu retorn a la catosfera, com sempre, amb el matxet a la boca!

    Vostè estigui tranquil, que dels empresaris irresponsables ja ens n'encarregarem en propers posts.

    L'objectiu del post, però, era criticar els mètodes "democràtics" utilitzats per els sindicats, estendards, segons diuen ells, de la "llibertat" dels treballadors.

    I si els sindicats han perdut els favors de la gent... que es preguntin a què es deu, què estan fent malament. Jo, si vol, li'n poso un exemple: una vaga de cara a la galeria, una autèntica foto de portada. I mentre la foto es publicava als diaris, ells, els sindicats ho celebraven amb el govern. Els sindicats ja havien aconseguit la foto (tirant de photoshop, en algun cas) per a netejar la seva imatge pública, i el PSOE els convidava a seguir-los votant a les properes eleccions, cosa que, no dubti, seguiran fent per a mantenir els seus propis furs i privilegis... no pas els dels treballadors fotuts... però, això sí, "lliures" gràcies als sindicats.

    ResponElimina