L'avi dels auriculars Aiwa

Avui al vespre mon germà i jo hem fet una escapada furtiva al santuari culer. Ell ha aconseguit uns carnets "de gos"... i dic "de gos" ja que no eren nostres (ens els ha deixat un amic seu enfeinat en obligacions imposades per nounats) i perquè ens han ubicat a la zona coneguda com "el galliner" del Camp Nou, és a dir, sis files més amunt d'on érem nosaltres ja es gaudia d'unes grans panoràmiques sobre la ciutat de Barcelona.

Ubicats doncs, els gossos i les gallines de l'estadi (i mentre els gallets corrien monòtonament i, més aviat, amb poca empenta per la gespa) he anat observant la resta de fauna que poblava les graderies.

 Cinc forasters de llengua incomprensible i fesomia europea de llevant

quatre psicòlegs de planter amb un so "xeix" exagerat,

tres senyores de colrada cara i estatura d'ultramar

i dues nines japoneses de mirada digital

...

i el soci? 

aquell soci culer exigent, silenciós, 

indignat quan pertoca 

i amant d'aquell que diu que "sí, aquest sí que sua la samarreta!"

...

I allà, en un raconet d'una fila més enllà l'he vist, discret, solitari, silenciós, rere unes ulleres d'aquelles "d'antes" (que ara els modernets trobarien "supercool"), no ha badat boca en tot el partit, jersei granatós de coll de pic i uns lluents airculars Aiwa d'aquells que a la dècada dels 80 vàren aconseguir el seu apogeu comercial.

Per fi m'he assossegat, tot és al seu lloc al Camp Nou, hi seguim essent tots, el turista ocasional, el passavolant com jo, i l'avi, soci de tota la vida, l'Avi del Barça, que, això sí, ja ha canviat el vell transistor d'escoltar en Puyal per uns "moderns" auriculars Aiwa.

Ah, per cert, el Barça ha guanyat, ensopidament, 1 a 0.