Per la Carme!

Avui n'és ben plena tota la premsa catalana, l'Associació Memòria i Història de Manresa, en un treball excepcional, ha tret a la llum pública, entre d'altres, un document punyent, de pell de gallina. Es tracta d'un manuscrit de Carme Ballester, la segona dona de Lluís Companys, escrit del seu propi puny i lletra, en que explica detalladament la detenció del President de Catalunya per part de la Gestapo (segons l'historiador Josep Benet, ho fou per la Wehrmacht, la polícia militar alemanya) "en violació del dret d'asil que li havia estat concedit per les autoritats franceses" el 13 d'agost de 1940 a Baule-les-Pins. El manuscrit s'allarga fins el dia en que Carme Ballester es va assabentar, a través de la ràdio, que el seu marit, el President de Catalunya, havia estat afusellat per el règim franquista, la matinada del 15 d'octubre del mateix any, al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc. Tenia 58 anys.

Extret del manuscrit publicat a www.memoria.cat

Ja en fa setanta de tot això, ja anem camí de la centúria, del segle... i a hores d'ara, a dia d'avui, l'estat espanyol, per vergonya de la democràcia i humiliació de tot un poble, no ha estat capaç, no ha volgut, no els surt de la santa collonada d'anul·lar explícitament el consell de guerra que en va dictar el seu afusellament, passant a ser, tristament, l'únic president europeu, elegit democràticament, assassinat pel feixisme (en un tripijoc jurídic han declarat que el procés ja no té validesa ja que la Llei de Memòria Històrica el deixa fora de tota legalitat... engrunes, ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer!).

Si llegiu les línies d'aquest manuscrit de la seva segona muller veureu com traspuen dolor intens, tristesa i el patiment d'una dona per el seu marit, res més. Estan lluny de ser un relat èpic d'un president màrtir ("Lluís!" cridà ella el darrer cop que el va poder veure, senzillament, el nom del seu home, despullat de qualsevol altre excés totalment sobrant en aquells moments de terrible patiment).

Potser sóc jo qui, sota el meu prisma esbiaixat de catalanet anhelós de figures que superin l'actual mediocritat política, hi poso més pa que formatge, i hi vull trobar una lletra petita que em faci volar més amunt, ben amunt,  guiat per l'aureola, sempre mística, que emana un personatge històric executat.

I conten les cròniques que, el darrer crit que va etzibar el President Companys abans de ser afusellat, quan ja era encanonat, fou "Per Catalunya!". 

Potser sí, potser és cert. Però jo, avui, m'esgargamellaré i cridaré "Per la Carme!".