Cim del Pic de Nariolo (2.857 mts) entre els municipis de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà) i la Vall de Boí (Alta Ribagorça) Gener del 2012 |
Per primer cop la vaig lluir i exhibir al carrer, el vespre del 24 de juliol del 1992. Tot just amb quinze anyets, vaig decidir despenjar-la de la paret de la meva habitació, on ja feia alguns anys que hi era, i treure-la al carrer.
Prou de reduir-la a l'àmbit casolà i familiar, de viure-la silenciosament i en la intimitat. Via fora!
Vaig baixar al carrer, per primer cop en la meva vida, la ràbia positiva, la reivindicació, l'alegria, la indignació, el desacomplexament i, amb ells, aglutinant-ho tot, la meva estelada (la de la foto de dalt!).
Du prop de 25 anys amb mi i, des de llavors, ja no he parat d'exhibir-la a tort i a dret. Ja fos a Islàndia o a Nova Zelanda, a Estocolm o a Londres, a les parets d'allà on he viscut o a les seves pertinents terrasses i balconades, baixant a les manifestacions i reivindicacions del carrer, o pujant a tots i cada un dels cims que he fet i seguiré fent.
En tots aquests anys plegats hem viscut moments de solitud i de menyspreu. Ens han tractat d'immadurs i radicals. Que quan ens féssim gran "això" ja se'ns passaria.
Doncs bé, senyors, han anat passant els anys i, no només no m'he separat d'ella, si no que m'hi sento més unit que mai abans. Sempre dins la meva motxilla, la de la muntanya i la de la vida. No puc parar d'ensenyar-la, d'exhibir-la, de reivindicar-la.
I aquesta Diada ella i jo persistirem. Malgrat no lluu tant com les noves i benvingudes estelades, i està un xic descolorida i esfilagarssada, baixarem de nou al carrer, com ja fa més de 20 anys que fem, des d'aquell llunyà vespre estival del 92, i ens situarem al tram 739, a tocar del nostre Parlament, i participarem, orgullosos, a la Via Catalana per la Independència.
Amb una lleugera diferència, però. Ara ja no ens sentirem ni sols ni menyspreats, ara ja no ens tracten d'immadurs i radicals... i no, "això" no se'ns ha passat, i sí, ens hem fet grans plegats!
"Som l'espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit"
____________________________________________________
Aquesta és la meva aportació a la Blog-via cap a la Independència, la via catalana blogaire de la Diada d'enguany!
I segueixo la cadena donant el meu peu de ministre a la Gerònima!
Un potxó ben estelat i independentista per a tots!
Com sempre, porquet, saps tocar les emocions... les toca aquest post i mentre escolto Obrint pas, et dono les gràcies per ser-hi i per ser com ets.
ResponEliminaAbraçades enllaçades i estelades al vent i compartides... ens veiem a la Via!
Quina gràcia Porquet, jo també he fet el post amb una imatge del 92 i amb una relfexió no massa diferent de la teva.
ResponEliminaDesprés de llegir el teu escrit em sap molt greu no recordar quant temps fa que la meva estelada i jo fem camí junts però si parlo de 20 anyets, tampoc no dec anar desencaminat. La meva és més tímida, ho he de dir. Si bé coincideixo amb tu que m'ha acompanyat allà on he anat, no sempre l'he tingut penjada (crec que quan vivia a Barcelona sí), i ha sortit poc de casa. Però també m'ha acompanyat algun cop, i ha tret el cap a cada diada. El seu més gran èxit va ser pujar al cim de l'Aneto recentment, aquí sí que vam fer camí junts (tot i que jo vaig posar-hi les cames). I amb mi continuarà, la meva té triangle blau i colors intensos. Hauré de fer que es gasti una mica, oi? El dia 11 la portaré a passejar, estic convençut que no se sentirà sola.
ResponEliminaQue maco Porquet! té raó la Carme, toques la fibra!
ResponEliminaI les fotos són genials!:)
Fantàstic!! ;-))
ResponEliminaHehehe et reconec a la foto, gorro vermell ;-))
La meva estelada, la que lluiré a la Via és nova d'aquest any, com ho seran tantes altres que unides als que ja fa molt de temps que ho teniu clar seran una gran multitud!
Jo sempre penjava la Senyera... amb el temps, el meu amor a la terra, a la llengua catalana, va convertir un nacionalisme "normal" en un independentisme que ja no té marxa enrere.
De casa penjaran dues estelades enormes i a la via en portarem una de més petita (les altres arrossegarien per terra, doncs fan uns dos metres hehehe). Són les meves primeres... TRES DE COP!
I, com vols que critiquem aquesta carpeta si jo en tenia una de semblant?... la meva amb adhesius de "Volem l'Estatut!" (llavors) o "En català si us plau" :-DD i, clar, fotos del Barça!!
Ens hem fet grans però continuem sabent el què volem!!
ResponEliminaJo dimecres faré un any d'independentista. Sé que dóna més pedrigrí ser-ho des de fa vint o trenta anys però a mi mai m'havia convençut l'opció independentista (en part pels líders que heu patit durant molts anys).
ResponEliminaL'any passat, durant la gran manifestació de la diada, vaig entendre que potser no podem confiar en els líders vinculats a l'independentisme (tot i que Mas i Junqueras crec que milloren en molt el que hi havia abans als seus partits) però sí que hi ha una societat forta, valenta i il·lusionada que aposta per la independència.
Així que aquesta diada participo a la cadena humana i a la cadena de blogs, posant el meu petit gra de sorra perquè aquest país pugui ser ben aviat un país major d'edat.
Som!!!
ResponEliminaJa que parles de records aquesta diada és un bon moment per recordar a TOTS els que ja no hi són i voldrien ser-hi. Jo també tenia una carpeta similar :-)
Bona diada!!!
A mi també m'agrada molt com ho escrius i ho presentes!
ResponEliminaRecordant... t'ha quedat molt bé. Has fet que ens posem tots a recordar també.
ResponEliminai la rossa era perquè el camí fos més lleuger no?
Ostres la meva també l'he passejada per tot arreu on he anat i amb orgull d'un sentiment net i enganxat al cor! Com sempre el teu post m'arriba al cor, Visca Catalunya lliure!
ResponEliminaQue aquesta via fora s'escampi arreu,
ResponEliminaBona companya de camí, m'ha encantat com ho has explicat i ... les fotos!! :)
ResponEliminaSom-hi, tots plegats!!
Aferradetes
guarda-la com si fos una relíquia que s'ha de lluir amb orgull el dia que finalment aconseguim el que tots desitgem.
ResponEliminaBona via i bona diada
Caram noi li has estat sempre ven fidel a la teva estelada, ningú podrà dir que li has fet el salt...I entenc que amb tantes anades i vingudes, estigui una mica tronadeta, però pensa que les noves de trinca no tenen història, i la teva en té una de molt bonica, d'aquelles que de gran, s'expliquen als nets...És com un petit tresor. T'imagines que un dia la puguis posar com l'oficial del país i tothom la pugui admirar, per la seva trajectòria? Cuida-la bé!!!
ResponEliminaJo quan estudiava , també portava símbols enganxats a la carpeta.
Petonets estelats.
A veure si finalment aquest teu primer cop passa a ser un nou inici!
EliminaDel 92 dius? gairebé deu haver viscut més experiències que jo xD
ResponEliminaEn constant lluita per uns ideals, fins que en poguem retirar l'estel!! Fora via!
ResponEliminaBona diada!
Els teus records han desvetllat els meus, porquet. M'han portat el record, agraïdíssim, de la meva primera estelada, del 1986, que vaig comprar al barri del Born. La persona que l'havia cosida, ja molt gran, em va demanar que, arribat el moment, miréssim l'estelada, miréssim enlaire i la recordéssim a ella.
ResponEliminaMolt bona aportació.
ResponEliminaTingues bona diada!
Ooooh, Porquet... quin post més xulo! Aquests petits detalls de fer memòria d'on surten les coses o per què comencen són els que després esdevenen grans històries, com aquesta que ens has contat. La meva senyera també té història i segur que la recordaré sempre.
ResponEliminaI la teva carpeta... vols dir que no és la meva??? Ai no! que jo duia la fotogradia de Carles Sabater... el trobava guapíssim! ;)
Et desitjo que tinguis una molt bona diada!
Un petonet!
Gràcies per aquest post que arriba tan endins, Porquet. Que gaudeixis d'una magnífica diada! Les mans sempre enllaçades i l'esperit de llibertat també!
ResponEliminaUna abraçada.
avui aniré a la cadena, portaré l'estelada a la ma i Catalunya al cor.
ResponEliminaMolt bona diada, porquet!!!!!
ResponEliminaLa teva estelada ha vist molt de món, i segur que molt de món ha vist la teva estelada, la de tots. I això és un orgull.
molt emotiu....la teva bandera ha viscut amb tu moltes emocions....bona diada! i com dius potxons independentistes! via fora!
ResponEliminaBona Diada i bon cim, Porquet!
ResponEliminaAmb el temps justet, com sempre, però no volia estar-me de passar... Salut, company, i endavant sempre! Molt bona Diada!
ResponElimina(m'has recordat la primera volta que em van insultar al carrer, a València, per dur la quatribarrada en la carpeta, allà per l'any 80. Però això és una altra història...)
Bona sort i Bona diada.
ResponEliminaBuf, jo també me'n faig creus de com han canviat les coses! Quan ja m'havia acostumat a ser "minoritària" passa això :) I quin goig!!
ResponEliminaPer cert, jo tenia una carpeta molt semblant... però amb en Rob Lowe a la portada :) Que acabis de passar una bona Diada!
Ara som molts i encara que ens facin creure el contrari, tenim poder!
ResponEliminaJo, al contrari, sóc de les què la té de fa ben poc. Sóc de les veus que s'hi han unit després que molts altres ja estiguessin cridant. De fet, en tinc una al balcó perquè la va penjar la meva parella. Però l'any passat vaig ser jo (ell era a l'estranger i li va doldre molt perdre's la manifestació) qui la va despenjar per sortir al carrer... Les coses canvien, per sort! I espero que encara canvïin encara més. Després d'aquest 11 de setembre no pot ser d'una altra manera!!!
ResponEliminaporquet estimat..
ResponEliminaet vaig llegir pero veig que no et vaig comentar
no m'ho tingis en compte..he tingut uns dies una mica bojos
jo tinc la senyera de fa molt temps...
pero aquest any per sant Jordi el meu home em va comprar una estelada que fa un pet de goig
esperava aquest 11 per poguer lluir-la i airejar-la be
pero el meu fill, la va veure i la va *adoptar*
pero estic segura que ell l'ha ben desfogat i lluit amb estima i molt mes enlaire del que jo hagues pogut fer, jeje
sempre diu que enveja l'epoca que m'ha tocat viure; en Franco..els Beatles, lluitar per la Autonomia...en Tarradelles..i ara finalment ell tambe sent que pot formar part de la historia de debó
porquet, moltes gracies per esse-hi
un potxo ben gran !!
ho dic be, oi??
Quin post més bonic, porquet, jo que als 18 anys vaig posar i treure la "C" al cotxe unes quantes vegades, haha, coherent que és una! I ara ens hem enganxat a la vostra il.lusió, i crec que fem bé.
ResponEliminaM'ha agradat molt la teva entrada. I la carpeta d'adolescent amb la Claudia Schiffer no té preu...
ResponEliminaQuan vaig començar a ser independentista de cor ja no era adolescent i no se m'esqueia portar enganxines a la carpeta. Vaig començar a ser pro-activa en les consultes populars i estic fermament decidida a continuar treballant per la causa. Celebro la teva constància.
ResponEliminaHello Everybody,
ResponEliminaMy name is Mrs Sharon Sim. I live in Singapore and i am a happy woman today? and i told my self that any lender that rescue my family from our poor situation, i will refer any person that is looking for loan to him, he gave me happiness to me and my family, i was in need of a loan of $250,000.00 to start my life all over as i am a single mother with 3 kids I met this honest and GOD fearing man loan lender that help me with a loan of $250,000.00 SG. Dollar, he is a GOD fearing man, if you are in need of loan and you will pay back the loan please contact him tell him that is Mrs Sharon, that refer you to him. contact Dr Purva Pius, call/whats-App Contact Number +918929509036 via email:(urgentloan22@gmail.com) Thank you.
Thanks for sharing, nice post! Post really provice useful information!
ResponEliminaHương Lâm chuyên cung cấp máy photocopy, chúng tôi cung cấp máy photocopy ricoh, toshiba, canon, sharp, đặc biệt chúng tôi có cung cấp máy photocopy màu uy tín, giá rẻ nhất.