dilluns, 26 de març del 2012

Flaixos de "finisher"


Molt dura. Duríssima. Aconseguir aquesta medalla ahir va costar suor i llàgrimes (afortunadament sang no, eh?), però aquest matí, a la llum dels primers balbuceigs solars del dia, ja ha brillat a casa meva i m'ha il·luminat el menjador, els ulls i els records, talment com ahir els flaixos de les càmeres japoneses i vitals van il·luminar la meva primera marató.

Enquadra, enfoca, dispara... i flaix!

- Llevar-se massa d'hora per a ser diumenge.
- Esmorzar poc i sense gana.
- Enfundar-se la quadribarrada per a lluir, durant 42 quilòmetres, país i sentiment.
- Sortir al carrer endollat a la música com a refugi i estímul solitari.
- Ningú més al carrer...
- Trobar-se amb els altres amics esperitats que avui també correran.
- Arribar a Plaça Espanya... munió espectacular de gent, colors i llengües.
- Col·locarse a la sortida entre molts atletes i més nervis.
- Malgrat els estiraments les cames s'endureixen.
- Música estrident i un animador esgaripant.

- I comencem a córrer...

- Viatgem de Tarragona a Berlín i retornem a Sarrià.
- Tot fent una Diagonal ja lluquem el santuari, ja veiem el Camp Nou.
- L'envoltem en respectuosa ofrena (i algun atleta guiri s'atura a fer-ne fotos).
- Tot fent Travessera arribem a Numància per acabar trepitjant fort a Madrid.
- Però els catalans som uns Sants i de Madrid retornem a Espanya.

- I ja duem més de 10 quilòmetres i han passat àgils, d'una revolada...

- Els primers moments llargs i monòtons arriben a la Gran Via.
- L'enyorarem, però, en remuntar el que no és un Passeig ni ens fa gens de Gràcia.
- Revirem l'Eixample fins a topar, de nou, amb un altre santuari.
- Estols de turistes titubejants davant la Sagrada Família:
     - Immortalitzo el montserratí temple gaudinià?
     - Fotografio el vitrall maratonià de samarretes de mil-i-un colors?
- No ens podem aturar a fer "Lluíííís" i prenem València, escopidor de Meridiana.
- El "Sultans of Swing" d'en Puji i els seus Angels of Mercy... dosi extra d'energia!
- Els meus amics i ella. La meva vida, la meva força... el flaix més brillant.

- I ja hem traspassat el llindar de la mitja marató i, per ara, seguim ferms...

- El modern Pont de Calatrava resulta ser, però, excessivament medieval.
- Pago l'impost feudal de pontatge en sa curta rampa. Els bessons s'endureixen.
- La Rambla del controvertit Prim, fervent progressista però bombarder de Barcelona.
- Potser per això allà m'hi assola la primera controvèrsia seriosa. Inicis de rampes.
- La Diagonal llevantina, d'anada la faig amb por.
- De tornada amb un somriure als llavis. Els meus amics i ella altre cop!
- Submergit en un mar de dubtes ja divisem el mar, arribem al Litoral.
- La mateixa desolació que va envoltar, llavors, el Fòrum, ens rep ara en aquests verals.
- Poca gent animant i unes cames que comencen a semblar de vidre.

- I arribem als 32 quilòmetres, arribem al temut mur...

- Desapareix el mar de la meva vista i no perquè no hi sigui.
- No recordo haver vist les altives Torres Mapfre, els ulls són clavats a l'asfalt.
- Circunval·lem la Ciutadella i em fereix, dolorosament, un tret d'arsenal borbònic.
- Una fiblada horrorosa. L'isquiotibial de la cama dreta es contrau. Diu prou.
- Afluixo, no vull parar. Camino, no em vull aturar.
- M'avancen corredors. La ràbia m'encega. Vull plorar. Ploro... 
- Sóc prop del quilòmetre 36, "només" en queden 6, no pot ser... camino 100 metres.
- Miro a l'esquerra, veig el tossut i rebel barri de la Ribera.
- Miro a la dreta, atalaio l'Arc que en diuen del Triomf.
- Tossut i rebel, doncs, em nego a passar caminant per sota del Triomf.
- Arrenco, fa mal, no paro, prou llàgrimes... traspasso l'Arc!
- Criden el meu nom i aixeco el cap. Allà no els esperava, però hi són, de nou.
- Els meus amics i ella... en una empenta final que és aire que em treu de l'ofec.
- Zigzaguegem Ciutat Vella, tants cops gaudida. Avui teló de fons transparent.
- I Colom, com sempre indicant la direcció contrària. Toca pujar Paral·lel, nano!

- Quilòmetre 40...

- El Paral·lel, dos quilòmetres de faràndula i d'ascens, signats pel mateix diable.
- Infernal, etern, horrorós... Mirada terrosa. Cames aguanteu, si us plau.
- I de cop, se'm destapen les orelles i començo a sentir l'escalf de la gent.
- Anònims que criden el meu nom escrit al dorsal.
- Desconeguts que bramen o xiuxiuegen "Amunt aquestes quatre barres!".
- Aixeco el cap... el darrer revolt i allà estan els arcs de l'arribada.
- Faig els 195 metres, més enllà dels 42 quilòmetres, com si fossin els 10 primers.
- I torno a sentir el meu nom i tornen a estar allà, ella i els meus amics. Com sempre.
- Els llenço petons amb els braços enlaire i la pell de gallina.
- El bessó esquerre, podrit, es queixa d'aquest mínim esforç de més. I puja ben amunt.
- M'és igual, ja no m'importa, ja pots fer mal, t'he guanyat.

- I creuo la línia, i aixeco els braços i bramo, blasfemo, crido, i somric... i ploro.

88 comentaris:

  1. Primer gruny de felicitació dels teus amics blogaires.

    ResponElimina
  2. La música anima molt. Ho recordo d'una cursa dels bombers que vaig fer. Dóna ales.

    ResponElimina
    Respostes
    1. JORDI DORCA: Gràcies Jordi. Tens raó amb el que comentes de la música. La veritat és que és soprenent la capacitat de remoure'ns sentiments que té aquesta.

      Elimina
  3. Uala! quina enveja, jo als 10 Km ja em tindrien que emportar-se amb camilla

    ResponElimina
    Respostes
    1. ARIS: Hehe, no cal que et faci cap enveja! Cadascú sap allà on pot arribar i ha d'estar content amb allò que pot fer!

      Elimina
  4. És molt emocionant! Admiro molt la gent que és capaç de fer maratons com aquesta

    ResponElimina
  5. Ostres nen! quiin goig llegir-te!!!!
    MOLTÍSSSIMES, MOLTÍSSSSIIMES, MOLTÍÍÍÍÍÍÍÍÍÍMES FELICITATS!!!!

    ResponElimina
  6. ets un crack...
    per fer-ho...
    per arribar...
    per la ràbia...
    per l'empenta..

    moltes, moltes felicitats, company!

    ResponElimina
    Respostes
    1. BARBOLLAIRE: Mmmm, quines paraules Barbo... m'has fet emocionar. Sobretot quan has esmentat la ràbia... perquè et juro que al final va ser una qüestió de fúria i de pit i collons. Moltes, moltes gràcies a tu!

      Elimina
  7. Els bessons (de les dues cames) em fan mal només de llegir la teva crònica!
    Molt bé, noi!
    Felicitats per la marató i per aquest text tan fantàstic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. JO RAI: Ja se t'han passat els dolors dels bessons... a mi sí, eh? ;p Moltes gràcies per les teves paraules, company!

      Elimina
  8. m'has fet posar la pell de gallina... i se m'ha escapat una llagrimeta.

    MOLT BÉ, PORQUET!!!! Amunt les quatre barres, ets el nostre heroi!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. MONTSE: Gràcies, Montse! Les quatre barres sempre amunt, molt amunt! M'agrada que em facis saber que t'has emocionat llegint-me... sempre m'emociona a mi llegir aquests comentaris...

      Elimina
  9. Nen, a mi em fa mal tot només de llegir-te, però m'has emocionat, porquet!

    Molt bé, nano! Moltes, moltes felicitats per l'empenta i per la voluntat de fer-ho.

    Si t'arribo a esperar amb els teus amics, allà ploro jo també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. CARME: Ooooh, tu també t'has emocionat llegint el post? Si és que em llegiu amb bons ulls! Gràcies, Carme. Com li he dit al Barbo, al final va ser una qüestió pràcticament d'orgull, de bèstia ferida... de voluntat, bàsicament! Gràcies, de veritat. Un potxonet, bonica.

      Elimina
  10. Moltes felicitats de nou amic!!! M'alegro d'haver compartit no només la sortida i els primers kms, sino la preparació i la celebració. Se que repetiràs.
    Salut i kms!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. RUBEN: Company, nano, amic... un plaer el meu que m'hagis (m'hagueu) acompanyat en la preparació i culminació d'aquest repte. El millor de tot, tots aquests mesos sortint plegats i acaban-t'ho amb uns bons dinars! Repetirem?... ja veurem...

      Elimina
  11. Ets un campió!!! estic tant contenta ahir quan vaig veure les imatges per la tele, em va sortir del cor tinc un "amic virtual" que ha anat a fer la marató! Moltes felicitats, t'has guanyat un merecut descans!!!!M'has emocionat! un altre vegada felicitats campió!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. MARTA: Oooh, gràcies per pensar en el teu amic virtual veient les imatges per la tele! Jo us asseguro que vaig haver de recórrer a les vostres paraules d'ànim dels posts posteriors per anar traient forces d'aquí i d'allà. Gràcies, i gràcies, Marta! Potxons a milions!

      Elimina
  12. moltes felicitats!

    amb aquest relat m'hi has portat, així s'avança!

    ResponElimina
    Respostes
    1. RICDERIURE: Gràcies, company! Al final hem de seguir avançant, dolgui, faci plorar o ens faci sofrir!

      Elimina
  13. Os3... he patit i he gaudit molt llegint aquest apunt!

    Felicitats!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. TIRANT LO BLOC: Moltes gràcies! Espero però que hagis gaudit una miqueta més que no pas patit!

      Elimina
  14. Campió! Ei, els bessons encara et faran la guitza un parell de dies, i posar-se els mitjons serà una petita gesta, però què caram, ets maratonià!!!
    Recordo una experiència similar en la meva primera marató. Ai, quins records.

    P.S.: Confesso que encara m'emociono, i m'he de contenir les llàgrimes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. JOAN: Bimaratonià (això ja comencen a ser paraules majors) vaig tenir molt en compte els teus consells. El cap, tot és cap, o almenys en bona part. I tant si és així. Jo, les llàgrimes, ja et dic jo que no les vaig poder contenir. Una experiència única que, responent-vos a vosaltres, mooooolt temps després, encara em posa la pell de gallina!

      Elimina
  15. Estava SEGURA que ho aconseguiries.
    Enhorabona, CAMPIÓ!

    ResponElimina
    Respostes
    1. GLO.BOS.BLOG: Ai, doncs deuries estar més segura tu que no pas jo... i al final tenies raó! Gràcies i gràcies!!!

      Elimina
  16. Moltes felicitats! Conec uns quants maratonians i, sens dubte, els admiro per aquesta capacitat de resistència, voluntat, paciència i altres coses que segur que em deixo.

    L'enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. MAURICI CAPDET: No sé si et deixes alguna cosa, però resistència, voluntat i paciència resumeixen molt i molt bé el que acaba esdevenint una marató. Almenys el que va ser la meva! Moltes gràcies, company. I felicitats a la resta de maratonians que coneixes, ja que des que l'he tastada per primer cop, només ha fet que augmentar el meu respecte per tota la gent que decideix córrer la marató.

      Elimina
  17. Enhorabona! Benvingut al club dels patidors.
    Jo ahir vaig baixar un minutet el meu millor temps. Un minutet de res que té molt, per a mi. I també vaig haver d'afluixar al 32. El mur no és cap mite, és la pu*a realitat dels qui fem el bèstia en maratons.

    L'any vinent, millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. PUIGMALET: M'has fet riure amb la pu*a veritat de les maratons. I tant que existeix! I no saps com, tampoc no és que el vegis arribar de lluny, és que senzillament hi ha un moment que les forces se t'han escolat i no saps per on han fugit.

      Enhorabona per la marca personal! Felicitats campió. L'any que ve... bé, de moment, no prometo res! Però tu segur que milloraràs encara més!

      Elimina
  18. felicitats...veus com et vaig dir que ho faries.....el que no et vaig voler dir es el que patiries. Portar el pes de catalunya a l'esquena es un gran esforç.
    Sort que primer de tot ens has ensenyat la medalla, sino encara hauriem patit mes llegint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. SR.GASULL: Hahaha! M'havies d'haver dit abans que dur Catalunya a coll-i-bè em costaria tant patiment! Si ho arribo a saber em poso la del Barça! Gràcies, company. Em vas dir que la faria, cert, i no et vaig voler decebre!

      Elimina
  19. Ostres, nano! M'has fet aflorar la llagrimeta. Moltíssimes felicitats!

    Ara ens toca veure'ns sense estar tan enfeinats, tan tu com jo!

    :____)

    ResponElimina
    Respostes
    1. PUJI: Moltes i moltes gràcies, Puji! No saps la il·lusió que em va fer veure't allà sobre l'escenari. Quan m'hi acostava ja hi anava pensant. De fet, va ser el primer moment dels que van venir després que vaig poder saludar algú. I tant que ens hem de veure que de la darrera.... Vidrà, potser?

      Elimina
  20. Uaaaaaaaau!! T'asseguro que llegir-ho emociona. Emociona de veritat!

    La meva enhorabona més sincera!! Amunt aquestes quatre barres!!!! Amunt, PORQUET!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. ASSUMPTA: T'has emocionat? De veritat? Ai, quina il·lusió que em fa que digueu això. Ja en sou uns quants els que m'ho heu dit! M'ho acabaré creient, eh? ;p Moltes gràcies per les teves paraules, Assumpta... i ben amunt, ben amunt aquesta senyera! (quin orgull dur-la tota la cursa).

      Ara m'has fet recordar el dia que vaig córrer la Behobia-Donosti a Euskadi. 20 quilòmetres de cursa. Em vaig enfundar la mateixa samarreta quadribarrada. No saps el que és, constantment, sentir vascos cridant "Visca Catalunya!" i jo que responia "Lliure!". Va ser un dels meus dies esportius més intensos, més emocionants i més especials!

      Elimina
  21. Porqueeeeeeeet!!! Ai, que dolent que ets, m'has fet emocionar una mica i tot. Que xulo, i que bé que ens ho hagis explicant tant al detall. Ostres, amb tanta història no ho diré:

    ENHORABONAAAA!!! Ho has aconseguit. Molt i molt rebé. Has assolit una meta, en sentit figurat i literal, que t'havies proposat. Així es fan les coses!!!!

    Una abraçada, campió!

    ResponElimina
    Respostes
    1. YÁIZA: Moltes gràcies, bonica! Vols un kleenex? ;P Moltes i moltes gràcies per les teves paraules i el teu reconeixement! Així s'han de fer les coses, oi? Llàstima que n'hi hagi que no sempre depenguin de nosaltres, però per poc que puguem... la lliçó de la marató sempre la duré al cap! Una abraçada i un potxó per a tu, campiona de les mitges! :D

      Elimina
  22. Molt ben fet noi, els nostres maratonians catosfèrics us n'heu sortit, i això està molt bé. Et felicito per la gesta, no ha de ser gens fàcil. Ànims i a per la següent, però abans a pujar unes quantes muntanyes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. XEXU: XeXuuu! Moltes gràcies! La veritat és que els maratonians catosfèrics, tots, van fer un molt bon paper! No em pensava que n'hi hagués tants! No va ser fàcil, t'ho asseguro, gens ni mica! Però la felicitat i emoció finals ho van compensar tot!

      I la següent ja veurem si la tornem a fer... de maratons, que de mitges ja estic apuntat a alguna més! I pel que fa a les muntanyes... bé, ja has vist que he fet algun post més... i aquestes, de veritat, sí que són la meva passió!

      Elimina
  23. No sé pas amb què t'has superat més, corrent o escrivint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. HELENA BONALS: Haha! Gràcies per aquestes floretes! En tot cas el repte era superar-se d'una forma o altra!

      Elimina
  24. Oh!! quina crónica, emocionantíssima!!

    Pots estar ben orgullós de la gesta que has fet, has aconseguit allò que et vas proposar!!! A celebrar-ho per todo lo alto!!!!

    Moltes felicitats!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. RITS: Gràcies, Rits! La veritat és que quan intentava córrer els quilòmetres finals molta emoció no li trobava... però quan vaig veure ja la línia d'arribada, allà sí que es va desbordar l'emoció i els sentiments a flor de pell. Sabia que seria emocionant, però no tant! La grandesa de la marató!

      Elimina
  25. Moltes felicitats, porquet!!!! Quina emoció, nosaltres vivim davant de la mitja marató i vam estar fins a les 10.30h animant, però no recordo cap quadribarrada, és igual, és com si t'hagués vist! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. GEMMA SARA: Gràcies Gemma! Segur que vaig passar per allà, però la veritat és que era un tram amb força gent! Gràcies per estar animant tanta estona a tots els atletes que vam estar aquell diumenge per allà, de veritat. No saps com s'agraeixen els crits d'ànim de la gent, i sobretot, quan de tant en tant, algú anòmim crida el teu nom llegit al dorsal. Genial!

      Elimina
  26. ENHORABONAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!
    Finalment has assolit el teu propòsit, acabar i fer realitat un somni, o un objectiu de la vida.
    No em puc imaginar què deu suposar arribar a la meta, i sentir les cames com a troncs, o enrampades, o bé, és igual, però acabar.
    El dia que vaig fer la sant Silvestre a Tarragona, ja veus, 9km, vaig experimentar un no sé què, i més veient i sentint el meu marit i el meu fill cridant. I en un revolt una companya de feina, vaig plorar, i em vaig sentir immensament feliç.
    El meu cunyat al km 33 va haver d'aturar-se i acabar caminant, però també amb la glòria d'acabar-la, malgrat tot l'esforç!!!

    I alegria,
    ses òrbites en sincronia,
    i es ovnis se pinyen
    i deixen un crater
    per sempre dins sa meva vida.

    Per sempre en la teva vida, la 34a marató!!!!
    Salut company!!!!

    Amb aquest post taaaaaaaaaaaaan llarg i emotiu, no deus estar massa cansat , eeeeh!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. DAFNE: Moltes i moltes gràcies per aquest comentari teu! M'ha encantat la cita de la canço d'Antònia Font. Realment, la marató, és una d'aquelles experiències que deixa un bon cràter en la vida d'una persona, almenys en la meva! És inoblidable!

      Què bé descrius la sensació de trobar gent coneguda animant-te al mig d'una cursa. És aire fresc, és una injecció de moral i energia, és esforçar-te per a fer un somriure encara que no puguis més, és una empenta cap a la meta!

      Sí, sí, la 34a sempre la duré al cor, la meva primera, la de les maleïdes rampes, la molt i molt patida, la plorada... genial, Dafne, genial.

      Molts potxons cap al sud! Ah! I enhorabona al teu cunyat! Un crack! Caminant, corrent, però tots patint, la vam fer i acabar!

      Elimina
  27. Moltíssimes felicitats crack!! Però sobretot, gràcies a tots i cadascun dels que vau fer els 42 km perquè sou impressionants, quina lliçó de força i de valentia!!! No m'estranya ni un pèl que sent el protagonista ploressis, no n'hi ha per menys, jo simplement d'estar allà mirant-ho no em deixaven de caure llàgrimes, i quan semblava que parava...passava alguna cosa que em feina tornar a emocionar: amics que s'empenyien per l'esquena, crits d'ànim que veies que il·luminaven la vista del qui corria, tres homes que corrien amb una noia amb cadira de rodes...tot plegat brutal i preciós.

    L'entrada t'ha quedat molt maca. Felicitats maratonià!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. BARCE: Doncs moltíssimes gràcies per les teves paraules en aquest comentari, precioses com sempre, però especialment per estar animant durant una bona estona a tots els corredors que aquell diumenge ens vam reunir, un pèl esbojarrats, a intentar superar aquest magne rècord. De veritat, els ànims que anaves notant de tant en tant, són molt i molt importants per aquella persona que ho està deixant tot en l'asfalt. Són pura energia, són importantíssims. Les parts més desangelades, com tota la part del litoral es fan molt dures, només se sent el trepitjar de les vambes i els respirars feixucs. En canvi, quan tot això queda ofegat pels crits de la gent que anima desinteressadament... buf, pura màgia!

      Moltes gràcies Barce per les teves felicitacions! Potxons de colors!

      Elimina
  28. Enhorabona! per la gran carrera. L'immens esforç que vas fer ha estat recompensat. Segur que sempre la recordaràs.
    La crònica que has fet, genial. Has aconseguit que al llegir-la pogués reproduir els més de 40 km. de trajecte acompanyat de les sensacions viscudes per tu mateix. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. RAMON: Moltíssimes gràcies Ramon. Estic encantat de que us hagi agradat tant aquesta entrada, de veritat. Està feta des de les entranyes, amb les sensacions i records molt calents encara, i en general, tots els comentaris van en la línia de que us ha agradat molt. Doncs doble satisfacció per a mi, la d'haver culminat aquest gran repte i la d'haver-vos enganxat amb la crònica posterior!

      Per sempre més, al record, aquesta cursa. I també, com no pot ser d'altra manera, tots els vostres ànims i suport! Milions de gràcies!

      Elimina
  29. Respostes
    1. PONS: Oitant! 4 horetes de res, se'm va fer curt i tot...

      Elimina
  30. Ai xiquet, i quina emoció que m'has fet sentir! Amunt els ponentins arreu on vagin! Per cert, que malparits els isquio eh!

    ResponElimina
    Respostes
    1. CLIDICE: Cli, estic segur que si he acabat aquesta cursa malgrat tots els entrebancs físics que vaig tenir, va ser perquè bona part de la meva ment és hereva de la força i la capacitat de sacrifici dels meus padrins, de la sang ponentina que corre per les meves venes. No ho dic en conya, n'estic segur! Amunt lo Ponent!

      Els isquios... no comments. Saps que la primera vegada que vaig sentir aquesta paraula va ser fa moooolts anys amb una lesió d'en Pep? Ooooh, sempre acabem parlant del gurú!

      Elimina
  31. T'haig de dir que text m'ha emocionat. Enhorabona!!!espero un dia poder-ne fer una.

    ResponElimina
    Respostes
    1. GERARD AGUDO: I jo que m'alegro que m'ho diguis. La veritat és que m'ho dieu uns quants... i això em fa molta il·lusió... gairebé tant com acabar la marató! Si jo l'he feta, tu la pots fer també, segur. Tot és posar-s'hi amb ganes!

      Elimina
  32. Gairebé em falta l'alè i tot ....tan ben narrat que hem corregut amb tu fins al final...ENHORABONA!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ELFREELANG: Ja t'has recuperat de la lectura d'aquest post? Vols seure? Una mica d'aigua? ;p Gràcies, Elfri, per les teves paraules i pels teus ànims! Potxons!

      Elimina
  33. Plas, plas, plas, plas! Quina gran crònica company! Ara no sé si felicitar-te o no... umm... va sí!! hehehehe Moltíssimes felicitats crack! Una marató ha de ser duríssima! Asfalt, asfalt i més asfalt... m'esgarrifa. Per això em poso dempeus per aplaudir-te i dir-te: t'ha passat això???

    http://www.youtube.com/watch?v=gvGsX7xUDf0&feature=share

    ResponElimina
    Respostes
    1. JORDI: Huaaasss!!!! Havia oblidat aquest anunci. És realment boníssim! A veure, tan exagerat no (i el tema mugrons estava perfectament controlat amb una mica de vaselina!) però una bona part dels mals que s'hi veuen sí, eh? Ja et juro que sí. Però a mi sempre m'agafen dos dies després, no el dia immediatament posterior.

      Ara, si els de la marató acabem així, no sé com deveu acabar els ultratrailers parisencs!! Que ets un animal!!!

      T'accepto les felicitacions si tu m'acceptes les meves, encara més fervoroses!

      Gràcies, nano! Ens veiem en alguna cursa!

      Elimina
  34. Post de llagrimeta!!!
    Ets lo puto crack! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. DOOMMASTER: Gràcies, company! Però lo puto crack no ere l'Iniesteeee?

      Elimina
  35. Estas fet tot un crack, com diuen tots!!... Quina força de voluntat i física que tens!!
    Molt ben explicada aquesta marató que ens regales!!... La llegia amb l'emoció continguda i esborronada pel teu gran esforç....Enhorabona!!
    Espero que ja et trobis recuperat del tot i m'imagino que deus estar amb una satisfacció d'aquelles que no hi caps dins els teu cos...A disfrutar-ho!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. MONTSE: Saps què, Montse? La satisfacció encara no m'ha marxat ni un gram! Continuo encara una miqueta en un núvol cada cop que hi penso. I com la vaig patir i com la vaig poder acabar. Crec que tinc més força de voluntat que força física, això sí! En tot cas, moltíssimes gràcies per les teves paraules. Potxonassos!

      Elimina
  36. Moltes gràcies a tots per les vostres paraules d'escalf i felicitació! Abans de res, però, volia demanar-vos perdó per aquest post taaaan llarg, però és que volia plasmar, ni que fos a manera de microdiari, totes les sensacions que vaig anar sentint durant les 4 hores que vaig estar corrent (ja he dit el temps, que algú ho havia preguntat!). En quant tingui temps, del qual vaig molt escàs, us aniré responent individualment com us mereixeu, per ser uns fans del porquet maratonià! Gràcies i mil potxons a tots!

    ResponElimina
  37. Ostres... sàpigues que aquest relat, malgrat que dius que és llarg, m'ha posat la pell de gallina! És intens, ple de les sensacions que vas viure en aquell moment. M'has fet patir en algun moment, noi! Gairebé m'he cansat amb tu, i aquesta llum que irradia el teu àngel, em sembla que il·lumina el post sencer, també ;)

    Estic molt molt contenta d'aquest esperit de superació i que hagis pogut acabar la marató!!! Quina il·lusió!! Ja no ets un Porquet Tuul, ets un Porquet Maratonià amb nom propi! Moltes moltes felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. LAIA: Ai Laia, moltes i moltíssimes gràcies per aquest comentari. És preciós de cap a peus, però el final m'ha posat la pell de gallina, de veritat. Què bonic el què hi has dit, el què hi has escrit... sí, sí sí! Amb el meu propi nom!

      M'encanta que hagis descrit tan bé com t'has sentit llegint aquest post. Quan l'escrivia, com ja us vaig dir, em pensava que quedava molt llarg, però per un cop, vaig decidir tirar pel dret ja que volia rememorar tots els records i sensacions viscudes. I que te l'hagis llegit tan detingudament, de dalt a baix, i que hi descriguis tan bé les sensacions que t'ha aixecat, per a mi és molt important i em fa molta, moltíssima il·lusió! Espero haver-te fet gaudir una miqueta més que no pas patir, però!

      Gràcies de tot cor, Laia! Un potxó!

      Elimina
  38. Des del teu cos fatigat, alces les mans cap a la glòria: prens tota la glòria en una ampla i lluminosa abraçada i te l'emportes per sempre. ¡Mai més no et serà presa!
    ¡¡Felicitats!!
    I gràcies pels teus ànims, perquè també vaig cap al final dels meus anys, i ja veuràs què poso al post que publicaré avui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. OLGA XIRINACS: Gràcies i gràcies Olga! Les teves paraules, com sempre, m'emocionen. Glòria que em guardo i que servaré amb mi per a sempre més. Com tu dius, aquesta ja no me la prendran. Aquesta sí que no! I no només això, les teves paraules d'enhorabona i de felicitació me les quedo també, al meu sarró, i sempre les recordaré. Una abraçada molt i molt grossa, Olga!

      Elimina
  39. Mare meva, Porquet, ets un xampion! Enhorabona per la fita aconseguida!

    ResponElimina
  40. Enhorabona Porquet!! La meva més gran admiració i reverència!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ALYEBARD: Moltes gràcies, crack! No cal que em facis cap reverència... i convida'm a una cervesa! ;p

      Elimina
  41. Felicitats, només de llegir-ho ja m'he cansat.
    Ets molt valent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. JOMATEIXA: Moltes gràcies! Doncs seu i descansa, eh? ;p Més que un valent sóc un tossut dels grossos!

      Elimina
  42. Et felicito. Acabar una Marató ha de ser brutal! Ja formes part de la meva galeria d'herois humans. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. JORDICINE: Gràcies Jordi! I en aquesta galeria quins cracks humans hi ha? És per a veure si em puc posar al costat del Messi!

      Elimina
  43. No en tenia cap dubte que ho faries! Quan les coses fan tanta il.lusió com et feia a tu aquesta cursa, res pot sortir malament!
    Enhorabona campió!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. JUDIT: Ai, Judit! Per poc que no van acabar de rutllar massa bé, però al final, com tu dius, la il·lusió i la tossuderia em van permetre acabar aquest repte somiat durant tants mesos. Moltes gràcies! No sé si sóc un campió però l'orgull el porto a dins!

      Elimina
  44. Algú ha dit Berlín???? ;)

    Et felicito, Porquet: 41 kilòmetres a la carrera... no m'ho puc ni imaginar: en faig cinc amb la bici i ja rebufo. Campió!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. FERRAN: Sí, sí, he estat jo! Carrer Berlín. Aiiii, per aquelles alçades encara anava fresc com una rosa... no intuïa el que em vindria a sobre! Moltes gràcies, Ferran. 42 quilòmetres!!! Que te'n deixes un! I ja et dic jo que aquest darrer es nota, es pateix i es maleeix!

      Merci, company! Una abraçada de les de veritat!

      Elimina
  45. Respostes
    1. MONTSE: Moltes gràcies, Montse! Vosaltres sou els cracks!

      Elimina