dimarts, 7 de febrer del 2012

Innocència torçada, virginitat perduda

Quan em van proposar perdre la virginitat a cops de maluc, revinclant-me i retorçant-me, tenint en compte la meva flexibilitat digne d'un caramel "Sugus", vaig posar cara d'espant i vaig començar a barrinar com ho podia fer per a complir els desitjos proposats, sense perdre la vida en l'intent, en alguna disciplina que estigués més a l'abast de les meves aptituds terrenals.

Així que, cercant formes alternatives i originals de pèrdues de virginitat a base de moviments de torsió, vaig pensar en una opció més innocent i que em podia salvar mínimament el meu, ja en entredit, honor.

I si torsió en anglès és twist...

Ja està! Com el gran Chubby Checker...
a retorçar-se a ritme de twist!

Així que vaig comprar-me el vestit i les sabates més lluents i em vaig disposar a perdre la meva immaculada virginitat... dickensiana! I tot als compassos del Twist!

Setmana rere setmana, a base de cops de maluc al sofà i al llit, revirades de guió, salts de pàgina i torsions en la retorçadíssima vida del Twist, em vaig anar endinsant en el seu món tan particular.

Zigzaguejant al límit de la trencadissa de genolls vaig anar descobrint com, mentre Dickens em furtava la meva virginitat, al Twist li torçaven la seva innocència, i no a cops de maluc, si no a base d'impactes més profunds i dolorosos.

En el temps de descompte, esgotat, exhaust i amb un mal insofrible de turmells, malucs i genolls, he acabat els revinclaments d'aquest ball frenètic. Això sí, ben sadollat i satisfet d'haver fet el meu primer Dickens.

I si una lliçó en puc extreure d'aquest meu primer Dickens és que cal estar ben amatent de quina mà prenem com a parella de ball. Si una, a cops de bondat, ens pot ajudar a fer la més bonica de les piruetes, l'altra, a cops de peu ens pot fer perdre bous i esquelles i la més infantil de les innocències.


Potser he fet Pasqua abans de Rams i he fet un Dickens abans d'estar-ne enamorat. Però després de l'experiència puc assegurar que la propera vegada seré més cavaller. M'acostaré a la meva llibreria preferida, genuflexionaré els meus malmesos genolls dansaires i li sol·licitaré al senyor Dickens, gustosament, el proper ball.

I l'altra persona que trauré a ballar, amb tots els honors, és l'Assumpta, (amb permís d'en Josep Lluís) que amb la seva iniciativa i empenta per a commemorar el bicentenari del naixement d'en Dickens ens ha enredat, a un bon nombre de blogaires, a saltar a la pista de ball i moure l'esquelet al so de la música dickensiana!

Enhorabona Assumpta! (I disculpes per mentir-te una miqueta aquests dies dient-te, en repetides ocasions, que no podia participar en la teva proposta. De fet, al cap de poc que la llancessis ja m'havia comprat el llibre i l'he acabat just a temps! Little surprise! :D).

31 comentaris:

  1. Quina ressenya més original... tot i no haver-hi participat, prendré el teu consell final si algun cop se m'acut acostar-me a Dickens...

    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Una proposta molt original i es que èr perdre la virginitat s'ha de fer bé

    ResponElimina
  3. M'has fet somriure!
    La propera vegada jo crec que encara proporcionarà més plaer!
    Boníssim post, Porquet!
    Un potxó dickensià!

    ResponElimina
  4. Què trampoooooooooos!! :-))

    M'havies convençut totalment que no tenies temps per participar... Cada vegada que feia un post dickensià entraves a disculpar-te tímidament per no poder ser-hi, així que quan he vist el teu post he tingut una gran sorpresa!! :-))

    He vist que deies que has triat l'Oliver Twist perquè és dels pocs que has trobat en català, i t'entenc. Jo també n'estic llegint un munt en castellà perquè no han estat mai traduïts a la nostra llengua. Altres que sí ho han estat, es troben descatalogats.

    Pel meu aniversari (entre aniversari i Reis vaig rebre un munt de llibres de Dickens hehe) vaig rebre aquest Oliver Twist que tu dius, el tinc pendent encara, però et dic llibres en català:

    JOSEP CARNER va traduir:
    - Grans esperances.
    - Pickwick
    - David Copperfield

    El problema és que en Carner té un català molt complicat. Jo, de moment, no m'hi atreveixo. Però hi ha gent a la catosfera -i tu n'ets un!- que sí que el podeu llegir sense problemes.

    Després jo tinc, en traducció de XAVIER PÀMIES (molt bona)
    - El casalot.
    - Tots els contes de Nadal

    I he llegit també en català:
    - Una història de dues ciutats (la majoria de blogaires que l'hem llegit ha estat trobant-lo a la biblioteca, perquè és un dels que ja no es pot trobar)
    - Temps difícils.

    I crec que no me'n deixo cap :-)

    A més, he vist que alguns blogaires han llegit un recull de contes de por que es diu "Per llegir quan es fa fosc".

    Bé, vaig a seguir voltant, que avui et faig la competència amb això d'anar amunt i avall!! :-DDD

    ResponElimina
  5. Bo i original aquest homenatge. El meu primer Dickens també em va agradar força... encara que no em va fer ballar.

    ResponElimina
  6. Quin post més "currat" i contorsionat i amb quant de ritme!!! M'apunto la lectura, Oliver Twist, a veure si em provoca tantes coses a mi també!!! Salut!

    ResponElimina
  7. ...jo encara sóc verge, quina vergonya confessar-ho. Però em sembla que l'Assumpta no m'ho permetrà massa temps més, si no m'estreno aviat potser em retira la paraula!

    ResponElimina
  8. Jo vaig intentar-ho amb "Grat expectations", en anglès, i no vaig arribar a consumar. Un dia ho tornaré a intentar, a veure si em desvirgo definitivament.

    ResponElimina
  9. Ets un crack porquet amb la teva introducció d'Oliver Twist! He acabat de llegir Història de dues ciutats i el Contes de Nadal! i com va dir Dickens:"El cor humà és un instrument de moltes cordes; el perfecte coneixedor dels homes les sap fer vibrar totes, com un bon músic". Em sembla que ell ho aconsegueix amb les seves novel·les!

    ResponElimina
  10. Per a tot hi ha una primera vegada. Ho he dit en el blog de la Júlia, per a mi Dickens és una lectura adulta, perquè em vaig "estrenar" una mica com tu, a cops de Twist i ja grandeta. Què hi farem! Això si, no m'ha desagradat mai :)

    ResponElimina
  11. Un porquet ballant el Twist és una de les imatges més corprenedores que es podien trobar... Per al Copperfield vigila no t'acabin traient d'un barret de copa!

    ResponElimina
  12. M'has sorprès això de la virginitat perduda, el twist i Dickens és el millor còctel blocaire que he begut! ui llegit..volia dir llegit me'n vaig a ballar el twist!

    ResponElimina
  13. Jo li puc donar el bracet al XeXu, i anar plegats en aquest espai virginal.
    M'agradaria veure´t per un foradet al ritme de twist!!! hahahhaa que divertit seria!!!!
    Ara entenc perquè se t'acumulen les lectures :))))

    ResponElimina
  14. Tu sempre tan marxós!
    Va, no baixis el ritme. La segona vegada encara va millor!

    ResponElimina
  15. Un gran ball. Molt bo.
    Li faig una genuflexió virtual.

    ResponElimina
  16. Quina manera més original i creativa de fer aquest homenatge a Dickens!!
    Molt bé....Et felicito!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  17. Caram, Porquet, ets un negoci rodó per als osteòpates. Abans ho feien els pastors, que curaven d'espatllat. Ara són aquests os... que t'estiren l'esquelet i te'l recol·loquen.
    Però tens raó: per sostenir segons quins volums respectables, cal reforçar els ossos. El millor són els faristols; els anglesos en tenen fins i tot de braç de butaca i mentre llegeixes et pots anar prenent el te.
    Fantàstic per als vespres d'hivern i per a convalescències vàries.
    Que et sigui lleu.

    ResponElimina
  18. I amb les dues ciutats què ballaràs? xq els anglesos son uns sosos, i els parisencs, uns estirats.

    ResponElimina
  19. Un homenatge preciós. Ets un ballarí de primera! Et felicito.

    ResponElimina
  20. Superdivertit i original. Felicitats per aquest apunt tan fantàstic!

    ResponElimina
  21. "Twist and show",que es com batejavem aquí la coneguda "twist and shout" és l'expressió que més m'encaixa per aquest post. Un original i divertit "show" el que has creat. Enhorabona.

    ResponElimina
  22. Em pregunto per què no va sortir el meu comentari :( txchts,txchts... bé, suposo que et deia que m'havia encantat el post i el video i... ostres, no recordo amb exactitud el que et deia. Em fot molt, que la virtualitat se m'emporti els comentaris! Hi deu haver un planeta de comentaris al costat del dels mitjons que es perden a les rentadores!

    ResponElimina
  23. Moltíssimes gràcies a tots per dir-hi la vostra! No us negaré que em feia certa temença fer un post de Dickens ja que, malgrat llegir Oliver Twist per l'ocasió, jo no en sé ni en sabia pràcticament res més d'aquest escriptor britànic. Així que, sentint-me una mica incapacitat per a fer una ressenya a l'alçada vaig acabar posant-me l'etiqueta de "porquet foll" i fent un post una mica esbojarrat, però intentant transmetre l'alegria que m'ha suposat participar en aquest sarau que ha muntat l'Assumpta.

    M'ho he passat molt bé llegint el llibre, llegint els vostres comentaris i la resta de posts blogaires sobre Dickens (encara en tinc pendents alguns).

    Una abraçada a tots i una de molt especial per l'Assumpta que, per mèrits propis, se l'ha guanyada!

    Vinga nois, que torna a sonar la música!!! Let's twist again!!!!

    ResponElimina
  24. JOSEP: És que un porquet allà on posa la banya... perdó el morro... allà que s'hi queda! ;p

    ResponElimina
  25. Perdre la virginitat a cops de maluc... sona bé! =:)

    ResponElimina