Jo de gran vull ser "aixins"

Una corrua d'avis arrecerant-se de l'espetec del sol estiuenc a l'ombra d'una església

Avui al matí, per motius laborals, he hagut de desplaçar-me fins a Olesa de Montserrat. He calculat malament el temps de desplaçament i he arribat massa aviat, així que he decidit entrar a un bar qualsevol a per un cafè amb llet i així fer temps i acabar de desvetllar-me.

Quan he entrat no hi havia ningú més al bar fora d'una parella de jubilats que fullejaven els mil-i-un diaris escampats per la taula, esportius i no esportius.

A poc a poc i un per un s'han anat unint a la colla fins a quatre jubilats més i, en un moment, s'ha format una autèntica cimera del G6, cimera que es notava que és de freqüència diària, al mateix lloc i a la mateixa hora.

Així, en bell catalanesc modelat molt suaument per un cert deix característic de la parla d'aquestes terres de contraforts montserratins, han anat pentinant l'actualitat dels diaris en una conversa àgil, ràpida i curulla d'un humor fi i enginyós, en un pim-pam de rèpliques i contrarèpliques en certs moments esplendoroses.

S'ha començat la cimera pel repàs de l'actualitat esportiva, tocant en primer lloc la victòria d'en Djokovic a Wimbledon (ja se li han pujat els fums al cap!) i seguint pel mal començament d'en Contador al Tour (si és "muntanyeru! a les etapes de muntanya li treurà cinc minuts! Calla! No en teniu ni idea!).

Després s'ha encarat la crònica internacional i l'estrambòtic cas "Stroskan" (diuen que als passadissos dels hotels hi havia muntanyes de s...n Calla boig! Que em faràs ennuegar! És ben boig aquest "Antoniu"), per a prosseguir, a posteriori, amb la política estatal i catalana, centrada, malèvolament, sobre el PP, amb comentaris sobre el morro (literal i figurat) de personatges com la Pajín i la Cospedal (de morros ja en tenim una aquí, no cal anar a buscar-la allà...).

Hem seguit per la part de societat i els horaris fora de lloc de les revisions del cotxe (em donaven hora a dos quarts de vuit! Si home! Encara em faran llevar a quarts de cinc de la matinada!).

I el punt culminant de la reunió ha vingut amb la crònica de successos i notícies locals.

- A la meva néta li van regalar una "fandilla"... collons! jo em pensava que era un mocador de mocar!

- Per això se n'ha anat a la merda el tèxtil!

Una lliçó mestra sobre la crisi d'un sector industrial en hores baixes.

Aquests avis són, sens dubte, un pou de saviesa, mestres del gai saber. Estaran jubilats però són uns professionals, uns doctors en l'art d'encarar la vida amb humor i optimisme.

Jo de gran vull ser "aixins"...