diumenge, 21 de novembre del 2010

Estació Espacial Internacional (ISS)


- Les muses m'han abandonat, la inspiració se m'ha esmunyit... no aconsegueixo trobar ni una minsa idea per a escriure, ni que siguin quatre ratlles, que evoquin la imatge proposada per Relats Conjunts. Tinc el cap ben entabuixat...

- Deu ser que ets a la lluna de València.

- No, a la de València no, en tot cas, a la de la Terra.

15 comentaris:

  1. Fins allà has marxat per trobar la inspiració, hehehe, m'ha fet gràcia.

    ResponElimina
  2. Jo porte sense cap idea des que vaig encetar el bloc... N'hi ha dies en què puc dissimular-ho i d'altres que no.

    ResponElimina
  3. Perseguint la inspiració has anat a petar a l'estació internacional? Bona pensada...

    ResponElimina
  4. No et queixis, Mr. Missis, que amb inspiració o sense t'ha sortit un post la mar de mono, tu!

    ResponElimina
  5. Hihihiiiiiiiii, ho has solucionat prou bé....

    ResponElimina
  6. Això sí que és treure profit a una "suposada" falta d'inspiració!! :-))

    ResponElimina
  7. Va bé estar a la Lluna de tant en tant :)

    ResponElimina
  8. Doncs per trobar-te a la Lluna t'ha sortit un dels relats més originals!

    ResponElimina
  9. i com ens veus des de la lluna....ho veus clar? o venim amb tu i organitzem un "botellón"?

    ResponElimina
  10. A la lluna de València no, que allí només parlen castellà!

    *Sànset*

    ResponElimina
  11. XEXU: A vegades va bé aïllar-se per retrobar-se a si mateix i a la inspiració.

    REMITJÓ: No siguis tan modest que jo espero els teus posts amb afany. Sempre m'aixeques un somriure.

    ELFREELANG: Això mateix, fent el somiatruites!

    FERRAN: Gràcies Ferran! Tu que te'l mires amb bons ulls!

    ZEL: M'ha agradat fer-te somriure!

    ASSUMPTA: Et juro que no em venia res i al final he deixat anar aquestes quatre ratlles. Gràcies per la floreta!

    JOANA: Tens tota la raó. A vegades m'agrada viatjar-hi.

    ALYEBARD: Gràcies!

    ALBERT B.I R.: Gràcies... deu ser perquè ja notava que s'acostava la lluna plena d'aquests dies.

    GARBI24: Veniu, veniu! Que dins els cràters es munten unes gresques que Déu n'hi do!

    SÀNSET I UTNOA: Doncs els farem retrobar la seva llengua pròpia!

    ResponElimina
  12. Jo visc un poc més avall de la lluna de Valèncià ( a la Marina Alta), i vos assegure que alguns/es ( prou) no parlem castellà, i deixem retafiles de paraules catalanes en els cràters per on passen rita, camps i companyia, en que siga per donar-los la murga. Salut i imaginació

    ResponElimina
  13. PEPA: M'alegra veure que en altres llunes de la nostra cultura, llengua i terra es segueix dempeus, defensant allò propi, mantenint la dignitat per sobre de l'estupidesa de certes classes dirigents. Ànims i empenta des del nord!

    ResponElimina
  14. Ah, Pepa, i me n'oblidava... benvinguda al blog!

    ResponElimina